Un himne es un text narratiu normalment cantat creat per creients d'una religio , igual que l' oda , expressa sentiments positius, d' alegria , celebracio o exaltacio. ^[1] La paraula deriva del grec ?μνο? ( hymnos ) ^[2] que significa ≪cant, cant de lloanca, cant nupcial, melodia≫. ^[3] A la cultura grega antiga va ser una composicio coral, per despres perpetuar com a genere de poesia llatina a l' edat mitjana .

Un himne sol ser una canco un xic solemne, dedicat a un deu , a un sant , a un heroi o a un personatge celebre, per a celebrar un esdeveniment memorable o expressar alegria o entusiasme . Tambe pot ser una composicio musical que identifica una col·lectivitat, ^[4] una regio, un poble o una nacio i que uneix els que la interpreten; entre aquests es troben els himnes nacionals . Aquests darrers himnes solen ser, o be marxes , o be poemes lirics.

Un himne particular es l'≪Himne de la pau≫, himne de les Nacions Unides ≫, una composicio de Pau Casals (1876-1973) amb lletra de W.H. Auden (1907-1973). Va ser estrenat a Nova York el 24 d'octubre de 1971 i despres censurat per l'Estat espanyol tardofranquista , ^[5] com que va ser a la mateixa ocasio que Pau Casals va dir les seves paraules famoses ≪I am a Catalan≫ ^[6] abans de tocar en violoncel ≪ El cant dels ocells ≫. ^[7]

Els himnes a l'antiguitat [ modifica ]

Entre els himnes mes antics es troben els himnes reials sumeris i grecs (de la darreria del III mil·lenni aC ), ^{[8] [9]} el Gran Himne a Aten , compost pel farao Akhenaton a l' antic Egipte ; ^[10] els upavedes una col·leccio d'himnes en la tradicio de l' hinduisme ; ^[11] els salms , una col·leccio de cancons del judaisme ; ^[12] els gathes , ^[13] himnes en honor d' Ahura Mazda ^[14] i l'himne d'Ugarit. ^[15]

La mes antiga obra anotada completa de musica antiga es una canco hurrita , un himne escrit en cuneiforme ugaritic sil·labic dedicat a la deessa Nikkal .

La tradicio occidental dels himnes comenca amb els himnes homerics , una col·leccio d'himnes antics grecs que foren escrits al segle  vii  aC lloant les deitats de la religio de l'Antiga Grecia . S'ha conservat una col·leccio de sis himnes literaris del poeta alexandri Cal·limac del segle  iii  aC .

Els grecs van perfeccionar l'himne amb els ritmes de la poesia i amb els encants de la musica. Tenien molts tipus d'himnes: l'invocatiu, el llaudatiu, l'admiratiu, el votiu, el teogonic i el filosofic. Els himnes d' Orfeu pertanyen al genere invocatiu. En van compondre tambe de diferents generes Homer , Cleante , Cal·limac , Teocrit , Anacreont , Tirteu , Safo de Lesbos , Simonides , Pindar i d'altres.

L'himne profa arriba al grau mes alt de perfeccio amb Carmen saeculare d' Horaci , compost per ordre d' August per a la celebracio dels ludi saeculares de l'any 17 aC , en que un cor de jovencans i de donzelles cantaven alternativament aquest himne en lloanca als deus Apol·lo i Diana .

A Orient, al tabernacle de Jahve ressonaren per primer cop les al·leluies compostes pels legisladors, els sacerdots i els reis. Aquests cantics referien i celebraren la grandesa de la deitat, el seu poder, la seva justicia, la seva immensitat i la seva saviesa infinita.

Els himnes mes antics que es coneixen son els de Moises i de Debora , la profetessa que canta en accio de gracies al Deu dels hebreus, 2710 anys abans de Crist. Esdres ha recollit a la Biblia el major nombre de cantics hebreus amb aquest epigraf: Sepertheillim , es a dir, llibre de les lloances.

A l' Imperi Bizanti , es destaca Roma el Melode , tambe anomenat l'himnograf (±485-±562) es el mes gran himnograf d'aquesta epoca. ^[16]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Casals , Pau . Himne per a les Nacions Unides (video). El Vendrell: Fundacio Pau Casals, 1970.  
• Llach , Lluis . ≪ Un himne per no guanyar ≫. A: Temps de revoltes (audio). La Cupula Music SL, 2000.  
• Hildebrand , P. (lletra); Miret , M. (lletra); Segarra i Malla , Ireneu (musica) . ≪ Himne de Pasqua ≫. Abadia de Montserrat, 16-05-2021. [Consulta: 30 gener 2022].
• Massot i Muntaner , Josep . Els segadors: himne nacional de Catalunya . 1. ed.. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, Generalitat de Catalunya, 1993, p. 95. ISBN 84-393-2592-4 .  
• El Melode , Roma . Sebastia Janeras et alii . Himnes . Barcelona: Proa & Facultat de Teologia de Catalunya, 2005 (Classics del cristianisme num. 100). ISBN 84-8437-800-4 .  

Enllacos externs [ modifica ]

• ≪ The Hymn Society in the United States and Canada ≫ (en angles). Arxivat de l' original el 2007-12-15. [Consulta: 15 setembre 2010].
• ≪ The Hymn Society of Great Britain and Ireland ≫ (en angles).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Himne

Viccionari