L'
hileosaure
(
Hylaeosaurus
, "reptil de bosc") es un
genere
representat per una unica
especie
de
dinosaure
tireofor
ancilosaurid
, que va viure a principis del periode
Cretaci
inferior, fa aproximadament 140 i 135 milions d'anys, en el Valanginia i el Berriasia, al territori que actualment es
Europa
. El seu nom prove del grec
hyl?
/υλη; "bosc" i
saurus
/σαυρο? "llangardaix", es el mes fosc dels tres animals usats per sir
Richard Owen
per definir Dinosauria, en 1842. L'especimen original, recuperat per
Gideon Mantell
del bosc de Tilgate en el sud d'
Anglaterra
en 1832, ara resideix en el
Museu d'Historia Natural de Londres
, on encara aquesta inclos en el bloc de pedra calcaria en el qual fou oposat. A pesar que mai sufrio una preparacio, segueix sent el millor especimen que existeix d'aquest genere primitiu de dinosaure cuirassat.
Gideon Mantell estimava originalment que l'hileosaure interve prop de 7,5 metres de llarg mes de la meitat de la grandaria que els altres dos dinosaures originals, l'
iguanodont
i
megalosaure
. Les estimacions modernes se situen entre els 3 a 6 metres de llarg i 1,8 m d'altura. Era un herbivor que tenia un petit cap, cames curtes, potes amb quatre dits (en cadascun tenia una petita arpa filuda).
Es un dinosaure cuirassat bastant tipic, amb tres espines dorsals llargues en la seva espatlla, de
nodosaure
que a la d'
ancilosaure
, i un bec, amb el qual probablement dos en els malucs, i tres files plaques d'armadura en la seva part posterior. Va poder tambe haver tingut una fila de plaques en la seva cua. Te un cap llarg, mes similar a la tallava la vegetacio baixa.
Les primeres restes foren descoberts per Gideon Mantell com
Hylaeosaurus
armatus a Anglaterra, en 1832. Mantell nomes va trobar la part davantera del dinosaure. Els cientifics van desxifrar l'aspecte de les parts restants i van arribar a la conclusio que semblava un llangardaix amb el dors recobert de plaques cuirassades amb espines que li naixien en el coll i s'estenien fins a la punta de la cua. Els fossils estan englobats en una capa de calcaria que es contempla en el Museu Britanic de Londres.
Els primers fossils d'hileosaure foren descoberts en Sussex. Les restes addicionals s'han descobert en la Isla de Wight (tambe parteix de Gran Bretanya), i en Ardenas, Franca, encara que les restes de Franca pot pertanyer realment a un
Polacanthus
. Mantell va publicar una litografia de la seva troballa en The Geology of the South-east of England en 1833; i un altre dibuix en la quarta edicio de The Wonders of Geology, en 1840. Gideon Mantell argumento originalment el que el significat d'hileosaure era "llangardaix del bosc", pel bosc de Tilgate en el qual fou descobert. Mes endavant, va dir que significava el " llangardaix de Wealden" (" wealden" es una altra paraula per al bosc), en referencia al Grup Wealden, el nom per a la formacio geologica del Cretaci Inferior en la qual el dinosaure fou trobat el primer exemplar. En tot cas, l'epitet de l'especie, armatus o armadd, fou triat per Mantell a causa de la seva armadura.
Bibliografia
[
modifica
]
- Mantell, G. A. 1850. On the dorsal dermal spine of the Hylaeosaurus, recently discovered in the Strata of Tilgate Forest. Philosophical Transactions of the Royal Society, London, 391-393.
- Mantell, F. R. S. 1833. The Geology of the Sout-East of England. Saurians, and chapter X, observations on the fossil remains of the Hylaeosaurus, and other saurian reptils discovered in the Strata of Tilgate Forest, in Sussex. 260-233.
| Bases de dades taxonomiques
| |
|---|