Doctora de l'Esglesia
Hildegarda de Bingen

Miniatura del Liber Scivias amb Hildegarda dictant a un escriba
Nom original	(de) Hildegard von Bingen
Biografia
Naixement	Hildegard von Bingen c.   1098 Bermersheim vor der Hohe (Sacre Imperi Romanogermanic)
Mort	17 setembre 1179 (80/81 anys) Monestir benedicti de Rupertsberg (Sacre Imperi Romanogermanic)
Sepultura	Esglesia de Hildegard, a Einbingen, prop de Rudesheim am Rhein (Hesse)
Abadessa
1136 ? 1179
Dades personals
Religio	Esglesia Catolica
Formacio	Disibodenberg
Es coneix per	Escriptora, miniaturista i autora de musica
Activitat
Ocupacio	monja  (1114–) , naturalista , poetessa , teologa , abadessa , metgessa , filosofa , il·luminadora , escriptora , compositora , artista
Estil	Medieval
Professors	Jutta von Sponheim
Orde religios	Monges benedictines
Abadessa, Sibil·la del Rin , Doctora de l'Esglesia (2012)
Celebracio	Esglesia Catolica Romana , anglicanisme (com a santa)
Beatificacio	Antiga, el proces de canonitzacio no ha continuat
Canonitzacio	10 de maig de 2012 (canonitzacio equipolent) , Roma nomenat per Benet XVI
Pelegrinatge	Abadia d'Eibingen
Festivitat	17 de setembre
Iconografia	Com a monja, escrivint, o amb l'Esperit Sant inspirant-la
Patrona de	Dels esperantistes
Obra
Obres destacables (1151) Ordo Virtutum (en) (1152) Scivias (en) (1174) Liber Divinorum Operum (en)
Trajectoria
1112 Es fa monja als quinze anys 1136 Abadessa del monestir de Disibodenberg 1147 Funda un convent prop de Bingen 1150 - 1160 Recopila poemes lirics i musica en la Symphonia armonie celestium 1151 Escriu l'obra moral Ondo virtutum
Cronologia
	visio

Hildegarda de Bingen (en alemany : Hildegard von Bingen ; en llati : Hildegardis Bingensis , Bermersheim vor der Hohe , Alemanya , 1098 - Bingen am Rhein , 17 de setembre de 1179 ), tambe coneguda com a Santa Hildegarda i la Sibil·la del Rin , ^{[1] [2]} fou abadessa benedictina , cientifica , escriptora , il·luminadora , mistica i compositora , es la primera persona al mon de qui es conserva musica escrita . L'any 2012 va ser nomenada santa i, per la vigencia del seu pensament , doctora de l'Esglesia pel papa Ratzinger . ^{[3] [4]}

Predicava en public per les places utilitzant musica i text . Per a ella "igual que la paraula designa el cos , la simfonia designa l' esperit ". El seu repertori musical es un dels mes extensos de tots els autors medievals. Va escriure representacions sacres , misses, himnes i responsos, a mes de nombrosos textos explicatius dels evangelis . Va tenir correspondencia amb papes i emperadors, i esdevingue una figura diplomatica. ^[5]

Avui es considerada protofeminista per la seva visio i actitud practica del paper de la dona en la societat. Tambe, per haver inventat la lingua ignota , una de les primeres llengues artificials , es la patrona dels que promouen l' esperanto . L'any 2009 es va estrenar la pel·licula Vision - Aus dem Leben der Hildegard von Bingen , dirigida per Margarethe von Trotta , que narra part de la seva vida. ^[6]

Context [ modifica ]

Les dones participaven activament en la vida economica, cultural i social en l'epoca medieval. Al segle  xii hi havia una gran efervescencia cultural. El coneixement era global, encara no existia l'especialitzacio. Els monestirs femenins encara no eren com van ser del segle  xv fins al Concili Vatica II, no hi havia clausura i eren centres oberts de cultura i investigacio on les monges podien estudiar, investigar i exercir una missio de portes enfora. En canvi, era inusual que una monja sortis a predicar. ^[7]

Hildegarda de Bingen va viure en una epoca de floriment de la literatura religiosa escrita per dones, referit per alguns com "el moment de les mares de l'Esglesia". Des d'un punt de vista literari van destacar Hildegarda i Hadewijch , i altres ho van fer pel valor cientific, historic, etc., de la seva obra. Al llarg dels segles XII i xiv van proliferar moltes autores interessants per diversos motius, com per exemple Christine de Pisan , Elisabet de Schonau , Clara d'Assis , Matilde de Hackeborn , Gertrudis la Gran , Matilde de Magdeburg , Margarida Porete (cremada a la foguera per les seves obres), Beatriu de Natzaret , Caterina de Siena , Brigida de Suecia o Juliana de Norwich . ^[8]

Hi devia haver compositores brillants pero pel fet de ser dones no formaven part del canon, i foren oblidades i la seva obra perduda. La musicologia ha ignorat figures femenines de rellevancia artistica i ha amagat les homosexualitats . Hildegarda, per exemple, es una de les artistes mes prolifiques en la musica medieval pero no ha estat considerada interessant fins despres dels anys seixanta del segle  xx , a partir del moment en que els estudiosos de literatura hagueren demostrat la seva excel·lencia en poesia . Les nombroses interprets tampoc no s'estudien a causa que el pensament modern enten l'interpret com un transmissor neutre entre el compositor i el public, i que per tant no es interessant. La musica d'Hildegarda sona diferent a la dels homes de la seva epoca, pero no es possible avui saber si es una particularitat d'ella, personal, o era un estil femeni propi de mes dones. ^[9]

Al segle  xii hi havia pocs metges i era usual dirigir-se als monestirs femenins o masculins, on sempre hi havia algu amb coneixements medics i solia haver-hi un hospital per a pobres i pelegrins, una farmacia, un jardi de plantes medicinals i una casa de sagnies. Ja s'havien escrit diversos tractats medics, com el de Trotula al segle  xi , De mulierum passionibus . D'altra banda, l'Esglesia estava dividida per heretgies i cismes, i hi havia corrupcio i relaxacio de costums entre els bisbes, clergues i monjos. ^[7]

Biografia [ modifica ]

Hildegarda va ser la desena filla d'una familia de la baixa noblesa , que havia promes dedicar un delme de la seva descendencia a l'esglesia, aixi que, el seu desti ja estava donat quan va neixer. Tot i ser una nena malaltissa, amb tan sols vuit anys, els seus pares la van fer entrar en un convent on l'abadessa Jutta von Sponheim es va fer carrec de la seva instruccio. Despres de la mort de Jutta, l'any 1136, Hildegarda va esdevenir abadessa del convent. ^[6] Cap el 1150 va organitzar i coordinar el trasllat de la seva comunitat, al nou monestir, prop de Bingen, que era independent juridica i economicament de la comunitat de monjos de Disibodenberg. ^[7]

A partir del 1158 va emprendre quatre viatges de peregrinacio seguint el curs dels quatre rius que confluien a Bingen, el riu Main , el Mosel·la , el Rin cap al nord i cap al sud. En aquests viatges sortia a predicar a les places i feia conferencies on parlava de la reforma de la clerecia i de la redempcio , criticant tant la corrupcio del clergat com l'heretgia dels catars . ^[6]

Va mantindre una intensa correspondencia amb Bernat de Claravall , qui era un gran admirador de la seva obra, i tambe amb les principals autoritats de l'epoca, entre d'altres, quatre papes, el rei d'Anglaterra Enric II i la seva dona Elionor d'Aquitania i l'emperador d'Alemanya. Tota la vida va ser malaltissa, aparentment somatitzava una gran sensibilitat i emocio. Es va dedicar a atendre malalts, escoltar-los i fer investigacio i recerca de remeis per a guarir-los.

Proclamava la igual dignitat entre homes i dones, com tambe va lluitar per la dignitat dels oprimits. Va caure en alguns prejudicis misogins propis de la seva epoca. ^[7] Hildegarda predicava una teologia en femeni i amb simbologia femenina. ^{[10] [11]} Sobre la sexualitat tambe tenia un punt de vista femeni i positiu, d'ella tenim la primera descripcio de l' orgasme . ^[12] Alguns apunten la seva homosexualitat, tot i que altres consideren que els textos son massa ambigus i no en poden estar segurs. ^{[9] [13] [14] [15]}

Obra [ modifica ]

Les visions [ modifica ]

Des de jove tingue visions de tipus mistic pero no va comencar a escriure les seves visions fins als quaranta anys, un cop vencuts escrupols i dubtes. ^[8] Va escriure tres llibres sobre aquestes experiencies religioses: Scivias Domini ('Coneix els camins del Senyor'), considerada la mes important, Liber vitae meritorum i De operatione Dei . Les seves visions o "inspiracio divina" venien sense extasi ni transport. Les elaborava, interpretava i dictava en vigilia a col·laboradors que les escrivien, i en destaca la monja Ricarda, a qui estava fortament unida. ^[8]

Els escrits d'Hildegarda van impressionar profundament a Bernat de Claravall i aquest els va fer arribar al Papa Eugeni III (1145-53) qui despres de llegir-los va escriure una carta a Hildegarda felicitant-la, animant-la a seguir escrivint i donant-li permis perque fundes un convent a Bingen , sense la tutela de cap monjo , com era el seu desig. ^[6]

Il·luminacio [ modifica ]

Hildegarda tambe va ser una il·luminadora notable, amb una simbologia propia i dibuixos molt originals, ja que feia us de molts colors, predominant el vermell que ella considerava que era el simbol de la vida. A totes les miniatures es representava a si mateixa a una cantonada escrivint sobre tauletes de cera i rebent la inspiracio divina, simbolitzada amb unes flames que li arriben des del cel. ^[6]

Obra musical [ modifica ]

De la seva produccio musical, es coneixen mes de setanta composicions entre cants, himnes i sequencies , que en fan un dels repertoris mes extensos entre els compositors medievals i l'obra amb la qual va comencar la seva produccio musical va ser la Simfonia de l'harmonia de les revelacions celestials . ^[6] Hildegarda tambe es la primera compositora de qui es coneix la biografia i la primera dona compositora de musica sacra . ^[6] Una de les seves obres mes conegudes, Ordo Virtutum ('Obra de les virtuts'), es un drama liturgic o representacio al·legorica de la moralitat que te 82 melodies monofoniques , en cant pla , per a l'anima, i disset virtuts, amb una part parlada per al diable . Hildegarda organitzava celebracions a la seva congregacio en forma de rituals amb musica en els quals ella i les seves companyes es vestien de nuvies de Deu, amb bonics vestits de colors clars i tocats al cabell. Per a elles escrivia poemes i els musicava. ^{[4] [7]}

Obra cientifica [ modifica ]

La seva obra cientifica mes important i per la que es mes coneguda va ser Subtilitates diversaron naturarum creaturarum , (Subtileses de la diversa naturalesa de les coses creades) que va escriure entre 1151 i 1158. A partir de la seva publicacio el segle  xiv es presenta com dos textos: Physica o Llibre de la medicina simple, per una banda i, Causae et curae o Llibre de la medicina complexa. La Physica es una recopilacio de coneixements de l'epoca relacionats amb la botanica , zoologia i mineralogia , tot i que, a diferencia de l' enciclopedia d' Herrada de Landsberg , aquesta incorporava coneixements propis d'Hildegarda. Causae et curae estava organitzada en cinc seccions que inclouen receptes detallades per tal de curar mes de dues-centes malalties conegudes de l'epoca que, probablement, Hildegarda havia utilitzat, ja que va tractar molts malalts a l'hospital del convent. ^[6] Tenia coneixements de fisica, dels principis actius de plantes medicinals, anatomia, fisiologia i psicologia. Amb una visio holistica del mon, va desenvolupar uns metodes medicinals pels quals era ben coneguda i que fan servir avui dia alguns metges austriacs i alemanys. ^{[7] [8] [16]}

Aquesta obra tambe te altres seccions com cosmologia i una descripcio del paper de l'home a l' univers . Hildegarda tambe utilitza per primera vegada l'innovador concepte de viriditas , el poder de reverdir, i que utilitza tant a nivell fisic com espiritual. Tambe tracta profusament la sexualitat incloent-hi, no nomes el paper de la procreacio si no mencionant expressament el plaer sexual, tant de l'home com de la dona i fent la primera descripcio detallada de l' orgasme femeni i les seves semblances i diferencies amb el masculi. ^[6]

La lingua ignota [ modifica ]

Una altra de les seves principals obres es la creacio de la seva lingua ignota ('llengua desconeguda'), una de les primeres llengues artificials de la historia, per la qual es considerada patrona dels esperantistes . ^[17]

Veneracio [ modifica ]

En vida ja fou tinguda per santa pel poble, que li atribuia guaricions i, fins i tot, la resurreccio d'un mort. En morir, malgrat que rapidament s'engega un proces de canonitzacio per part de Gregori IX i posteriorment per Innocenci IV , s'interrompe.

Popular i localment, continua sent venerada i, encara que anomenada santa , tenia el rang de beata . El 2012, el 10 de maig, Benet XVI la inscrigue al cataleg de sants de l'Esglesia catolica, en un proces de canonitzacio equipol·lent.

Va anunciar, a mes, la seva intencio de declarar-la doctora de l'Esglesia , acte que va tenir lloc el 7 d'octubre de 2012 . ^[6]

Hildegarda apareix tambe en el calendari de sants d'algunes esglesies anglicanes , com l' Esglesia d'Anglaterra , en que es venera com a santa el 17 de setembre .

Vegeu tambe [ modifica ]

• Juliana Morell

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites

• Bingen , Hildegarda de. Concert de l'harmonia de les revelacions celestes . L'Abadia de Montserrat, 1997. ISBN 9788478268160 .  

• Sole , Merce. Hildegarda de Bingen, musica, ciencia, esperit . Centro De Pastoral Liturgic, 2005. ISBN 9788498050516 .  
• Aiguade i Benet , Rosamaria. La veu de la dona a ledat mitjana: Antologia i estudi de textos lirics romanics . Castello d'Empuries: Ajuntament de Castello dEmpuries, 1994. ISBN 978-8488451019 .  

Enllacos externs [ modifica ]

• Concert de l'harmonia de les revelacions celestes Traduccio al catala de Gabriel de la S. T. Sampol. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1997
• The Ascent of Woman (BBC 2015) 3 Power (video documental)