La presa de Jerusalem per Herodes el Gran, 36 A.C., per
Jean Fouquet
.
Herodes el Gran
fou rei de
Judea
,
Galilea
,
Samaria
, i
Idumea
des del
40 aC
fins al
4 aC
Primers anys
[
modifica
]
Va neixer a
Ascalo
(avui Ashquelon) el
73 aC
. El seu pare fou l'idumeu
Antipater
o Antipas (governador de Judea el
47 aC
nomenat per Roma per la seva fidelitat) i la mare Cipros (
Cypros
) era una princesa
arab
de
Petra
. Encara que el pare no era hebreu, els
idumeus
havien estat sotmesos pel macabeu Joan Hirca el
125 aC
i els havia estat imposada la religio jueva, i eren considerats assimilats, i formalment jueus.
El
47 aC
el seu pare fou nomenat procurador de Judea quan Herodes tenia 15 anys, i va rebre del pare el govern de
Galilea
on va donar mostres d'energia, acabant amb una banda de lladres que assolava la regio. Els seus enemics el van denunciar al
Sanedri
per haver matat a ciutadans jueus sense judici, i encara que primer es va mostrar desafiant, finalment va fugir amb
Sext Cesar
, el governador roma de Siria que poc despres el va nomenar governador de
Celesiria
.
Una vegada en aquest govern va reunir un exercit i va marxar a Jerusalem per expulsar a
Hirca II
, cap del partit oposat, pero el seu pare
Antipater l'idumeu
i el seu germa
Fasael
el van dissuadir (
46 aC
)
Poc despres Sext Cesar va morir a mans de
Cecili Bas
. El general
Tit Antisti
, governador de
Cilicia
, va reunir un exercit amb el qual va atacar a Bas, i el va assetjar a
Apamea
. Herodes es va unir a Antisti, i tot i l'arribada de forces sota
Estaci Murc
la guerra es va perllongar fins despres del
44 aC
quan, mort
Juli Cesar
, va arribar a Siria
Cassi Longi
(43 aC) i va establir una conciliacio.
Herodes aviat es va guanyar el favor de Cassi, i fou confirmat com a governador de Celesiria al front d'una forca important. El seu pare Antipater fou llavors enverinat per Malic (al que havia salvat la vida dues vegades). Herodes va fingir creure les excuses de Malic pero a la primera ocasio que va tenir el va matar a prop de
Tir
.
A la sortida de Cassi de la provincia, els amics de Malic van voler venjar la seva mort i van atacar a Herodes i Fasael, que era a
Jerusalem
, pero aquests van triomfar i van expulsar els rebels encapcalats per Felix, i van derrotar tambe a
Antigon de Judea
el fill d'Aristobul II, que havia envait Judea amb un exercit, les pretensions al tron del qual tenien el suport de Marion, rei de
Tir
, i de
Ptolemeu Menneus
, princep de
Calcis
; Herodes va obtenir el suport de
Marc Antoni
, que va arribar a Siria el
41 aC
, al que va fer valuosos regals. El vell Hirca II va prometre a la seva filla
Mariamne I
al jove Herodes, i va traspassar la seva influencia a aquest i a Fasael, i aixi Marc Antoni va nomenar als dos germans com a tetrarques de Judea (41 aC) successors del seu pare.
Pero l'any seguent (
40 aC
) els parts van envair
Palestina
amb un exercit que tenia el suport local degut a les exaccions dels governadors romans. Dirigia l'exercit Pacoros, fill del rei de
Partia
, i el general roma dissident
Labie
. Es van apoderar de tot Siria i fins i tot de part d'Asia Menor, i Antigon els va demanar el seu ajut per ser establert al tron. Pacoros va enviar un exercit sota comandament de Bazafarnes cap a Jerusalem i Herodes i Fasael van haver de refugiar-se a la fortalesa de Baris; Fasael va intentar negociar i va caure presoner dels parts, pero Herodes es va poder escapar amb la seva familia i els seus tresors a la fortalesa de
Masada
a la vora del mar Mort; alli va deixar una guarnicio i se'n va anar a
Petra
per demanar l'ajut del rei Malic II (
Malichus
) del que esperava el suport; pero el rei arab va refusar rebre'l; amb un petit grup Herodes va anar a
Pelusion
i d'alli a
Alexandria
d'on va embarcar cap a Roma.
A Roma fou rebut amb distincio per Marc Antoni i Octavi que s'acabaven de reconciliar; Marc Antoni planejava una campanya contra els parts i veia en Herodes un aliat, i va obtenir un decret del senat al seu favor, que el nomenava rei de Judea, descartant als princeps
asmoneus
. Tenia llavors 40 anys.
Va sortir rapidament de Roma i es va dirigir directament a Siria, desembarcant a
Ptolemais
, nomes tres mesos despres d'haver sortit de Jerusalem. Va reunir un exercit amb el qual va ocupar part de
Galilea
, va fer aixecar el setge de
Masada
, va conquerir la fortalesa de Ressa, i amb l'ajut del general roma Silo va assetjar Jerusalem.
Estava casat primerament amb Doris i el
38 aC
, durant el setge, es va casar formalment amb la seva promesa Mariamne, filla de Hirca II de la casa dels macabeus o asmoneus.
La lluita va durar uns quants anys; els jueus de Jerusalem era fidels a Antigon que tenia la legitimat de la linia de reis asmoneus, i aquest va resistir. Quan el
37 aC
Herodes va obtenir l'ajut de Sosi (
Sosius
) el lloctinent de Marc Antoni, amb l'exercit regular roma, va aconseguir per fi el seu objectiu pero no sense una lluita dura amb moltes baixes. Herodes va haver de comprar als soldats romans la seva renuncia al dret de saqueig.
Aquesta lluita tan ferotge i llarga li va alienar qualsevol suport entre la poblacio. Quan el seu poder va quedar consolidat va prendre mesures que encara el van fer mes impopular: tots els membres del
sanedri
menys dos foren executats i molts altres que se li havien oposat arreu del pais van patir la mateixa sort; moltes vegades les execucions tenien per objecte apropiar-se de les riqueses dels morts amb les quals feia regals a Marc Antoni per assegurar-se el seu favor.
Antigon
havia estat executat per ordre d'Antoni (i consell d'Herodes) i el carrec de gran sacerdot havia quedat vacant i Herodes va nomenar pel carrec a un desconegut sacerdot de
Babilonia
de nom
Ananel
i aixo va ofendre a la seva sogre
Alexandra
, la mare de
Mariamne I
, que considerava que aquesta dignitat corresponia al seu fill
Aristobul (III)
de 16 anys, com a descendent mascle dels asmoneus. Alexandra va demanar el suport de la reina d'Egipte,
Cleopatra
, que al seu torn tenia influencia amb Marc Antoni. Herodes va haver de deposar a Ananel i donar el gran sacerdoci a
Aristobul III
. La popularitat d'aquest va alarmar a Herodes que el va fer assassinar secretament (va morir ofegat en uns banys) de manera que va poder rebutjar qualsevol implicacio.
Cleopatra, amiga d'Alexandre, i que a mes volia incorporar Judea al seu regne, va tractar d'influenciar
Marc Antoni
, pero aquest es va limitar a cridar a Herodes a
Laodicea
per adonar de la seva conducta amb Aristobul, pero el va despatxar amb honors sense cap castig.
Cleopatra va visitar a Marc Antoni a l'
Eufrates
i a la seva tornada va passar per Judea i es va entrevistar amb Herodes que la va rebre amb la mes alta distincio i sembla que va canviar els sentiments de la reina; finalment la va acompanyar fins a la frontera egipcia.
Quan va esclatar la guerra entre Antoni i Octavi (August) Herodes va preparar un exercit per ajudar al seu protector, pero aquest li va ordenar dirigir l'exercit contra el rei arab Malic, que no pagava el tribut establert a favor de Cleopatra. Aquesta guerra va durar dos anys i aixi Herodes va evitar lluitar al costat de Marc Antoni.
El
31 aC
la batalla d'
Accium
va posar fi a la guerra, Herodes va quedar en situacio delicada, car encara que no havia participat en la guerra era coneguda la seva vinculacio amb Antoni. Per aixo Herodes va anar a trobar a
August
a l'
illa de Rodes
al que va convencer de ser el seu amic i va lamentar els serveis que havia fet a Antoni. August el va confirmar com a rei de Judea i l'any
30 aC
, en anar a Egipte, va ampliar el regne amb territoris entregats a Cleopatra anteriorment, amb
Gaza
,
Joppa
, i altres ciutats, i amb
Gadara
i
Samaria
.
Consolidat en el poder Herodes va fer matar l'unic que li podria fer ombra, el vell
Hirca II
, amb l'acusacio de que havia estat en correspondencia amb el rei arab Malic. Amb el favor d'August i el seu poder interior el seu domini no era ara discutit.
Herodes estava molt gelos de la seva dona
Mariamne I
i cada vegada que deixava el regne (com quan va anar a veure a Marc Antoni a
Laodicea
o a August a l'
illa de Rodes
) deixava ordenat que en cas que li passes alguna cosa, Mariamne havia de ser executada per no caure en mans dels seus enemics. Aquest fet fou conegut de Mariamne que va agafar odi al marit, ajudada per la seva mare
Alexandra
, mentre Cipros i
Salome I
(mare i germana d'Herodes) encara l'excitaven mes a la gelosia. Herodes va portar Mariamne a judici per adulteri i fou condemnada i va permetre la seva execucio. Despres va entrar en xoc i va comencar a fer matar suposats enemics; va fer matar
Alexandra
i per instigacio de Salome va fer matar el marit d'aquesta, Costobaros, junt amb altres amics i consellers.
Herodes va continuar sent amic d'August i del seu conseller
Agripa
. L'any
25
fou escollit per assistir a
Eli Gal
en la seva expedicio a
Arabia
. El
20
August va visitar Judea i va refusar escultar les queixes dels enemics d'Herodes, i encara va incrementar els seus dominis amb el districte de
Paneas
(ja abans li havia donat la
Traconitida
i la
Iturea
). A Paneas va construir un magnifica temple de marbre blanc dedicat a August.
El
17 aC
va rebre a Agripa Jerusalem amb els mes alts honors i a la primavera seguent li va enviar una flota per ajudar-lo en la seva expedicio pel
Bosfor
cap a l'interior del
Pont Euxi
.
Va reconstruir
Samaria
, destruida per Joan Hirca i li va donar el nom de Sebaste; una petita ciutat a la costa, la Torre d'Estrato, va ser reconvertida en una magnifica ciutat amb port artificial amb el nom de
Cesarea
, i la va adornar amb teatres, gimnas, i altres edificis d'estil grec, i fins i tot va construir un teatre a Jerusalem on es van fer combats de gladiadors segons el costum roma. Tot aixo va molestar als jueus i deu notable van planejar el seu assassinat al teatre; el complot fou descobert i avortat.
Herodes va augmentar llavors el nombre d'agents secrets i va construir diverses fortaleses a l'entorn de Jerusalem per prevenir disturbis, entre els la fortalesa
Antonia
al costat del temple, i la fortalesa
Hircania
, que va esdevenir preso on foren tancat tots els sospitosos.
Per guanyar suport popular va fer actes de liberalitat. En ocasio d'una fam que va afectar a Judea i altres paisos (any
25
), va vendre riqueses i va obrir el seu tresor per comprar gra a
Egipte
i va alimentar a la massa del poble a la seva costa i fins i tot va proveir a les provincies veines. Va baixar tambe els impostos.
Finalment va decidir reconstruir el temple de Jerusalem per usar-lo com a fortalesa (any
22
). Les obres dels patis i interior van durar mes de nou anys i el conjunt no fou acabat fins despres de la seva mort. Va adornar tambe amb grans edificis les ciutats de
Tripoli
,
Damasc
,
Beirut
i d'altres tot i que no formaven part del seu regne.
En el seu viatge a Grecia per unir-se a Agripa va donar quantitats de diners a
Mitilene
i
Quios
per reparacions d'edificis publics. El
18 aC
va passar per Grecia en cami cap a Roma i va presidir els
jocs olimpics
als que va dotar amb na quantitat de diners i fou honorat com a president perpetu.
Durant els seus anys de govern despres de ser confirmat per August no va tenir cap conflicte serios. Els bandits de la
Traconitida
van haver de ser combatuts i algun cap arab que els donava suport, i alguns saquejos per part de tribus arabs.
Els seus conflictes familiars son relatats amb detall per
Flavi Josep
. En el seu viatge a Roma el
18 aC
va visitar a August i a la tornada a Judea aviat van comencar els conflictes amb els seus fills Alexandre i Aristobul que havien agafat gran popularitat.
Alexandre
es va casar amb la filla del rei
Arquelau de Capadocia
, i
Aristobul
amb Berenice, filla de
Salome I
(germana d'Herodes). Aquest favor concedit als dos princeps no fou ben vist pels seus germans,
Ferores
i Salome, que van comencar a conspirar contra els dos princeps.
Herodes va cridar a la cort al seu altre fill
Antipater
de la seva primer dona Doris i finalment l'
11 aC
va portar als dos princeps davant August a
Aquileia
i els va acusar davant l'emperador de conspirar contra la vida del rei de Judea; el carrec era poc consistent i August va imposar la reconciliacio temporalment.
Pero tres anys despres Herodes va creure que Alexandre havia format una conspiracio i el va condemnar a mort; sota tortura Alexandre va acusar a Salome i Ferores i tota la cort va quedar confusa, fins que Arquelau de Capadocia va aconseguir una nova reconciliacio.
Un tercer intent dirigit suposadament per Antipater va tenir mes exit; l'esparta
Euricles
que era a la cort jueva, va acusar a Alexandre i Aristobul, i Herodes, amb el consentiment d'August, va fer jutjar als seus dos fills a
Beirut
on foren condemnat i poc despres executats a Sebaste (
6 aC
). Aixo va comportar dissensions familiars greus, especialment amb el seu germa Ferores al que va expulsar cap a la seva tetrarquia de
Perea
on va morir poc despres i la seva vidua fou acusada d'haver-lo enverinat i les investigacions van descobrir una conspiracio de Ferores i Antipater contra Herodes; quan
Antipater
, que era a Roma, va retornar sense saber res, fou detingut i portat a judici davant
Quintili Var
, governador de Siria, i condemnat a mort, si be l'execucio fou posposada fins a obtenir el consentiment d'August.
Herodes es va posar malalt de l'estomac. En aquesta situacio una aliga daurada fou posada a la porta del temple i els jueus es van revoltar contra aquest emblema idolatra. El tumult fou reprimit i els caps executats. Al seu llit de mort hauria ordenat encara, segons la tradicio cristiana, la
matanca dels nens
nascuts a
Betlem
, perque una profecia deia que alli naixeria el
messies
. Finalment va arribar el permis per l'execucio d'Antipater i Herodes la va ordenar cinc dies abans de morir, amb uns 70 anys a
Jerusalem
el 12 o
13 de marc
de l'any
4
. (generalment la seva mort es fixa el
4 aC
pero la data es discutida).
El seu fill Arquelau, designat successor, li va fer un esplendid funeral i fou enterrat a l'
Herodium
, un palau fortificat construit pel mateix Herodes prop de
Jerico
on ha estat descobert recentment.
Les fonts del seu regnat son
Flavi Josep
i l'apologista
Nicolau de Damasc
, i algunes noticies disperses d'historiadors grecs i romans, especialment
Estrabo
.
Es va casar amb vuit dones mes: dues nebodes de noms desconeguts,
Mariamne II
(filla del gran sacerdot Simo), la samaritana Malthace, la jerosolimitana Cleopatra, una dona de nom Pal·les (
Pallas
), Fedra (que era la mare d'una dona anomenada Roxana), i Elpis (mare d'una dona de nom Salome)
La llegenda de la matanca de nens per por d'un suposat messies, llegenda que es troba en altres cultures, es probablement una invencio posterior i es creu que no va passar realment.
Els seus fills foren:
- Amb
Doris
,
Antipater
- Amb
Mariamne I
,
Aristobul
,
Alexandre
i Salampsi (i una filla, Cipros)
- Amb
Mariamne II
,
Herodes Filip I
- Amb Malthace,
Arquelau
i
Herodes Antipas
(i una filla de nom Olimpies)
- Amb Cleopatra,
Filip el Tetrarca
- Amb Pal·les, Fasael
- Amb Roxana, Fedra
- I amb Elpis, Salome II
- Herodes Boet
fou fill de Mariamne II o de Cleopatra de Jerusalem
Va designar hereu al seu fill Arquelau amb llegats a dos fills mes, i
Octavi August
va repartir el regne entre aquests tres fills:
Ptolemeu de Mendes
va escriure al segle
i
una biografia d'Herodes esmentada per
Ammoni el monjo
.
[1]