De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Hermann Langer
(
Hockendorf
,
Saxonia
,
6 de juliol
de
1819
-
Dresden
,
8 de setembre
de
1889
) fou un
pedagog
i
organista
alemany.
[1]
De jove va comencar l'estudi de mestre, primer a casa seva i despres a Oschatz. Uns cantants de Leipzig van descobrir la seva veu de tenor molt maca i li van aconsellar comencar els estudis de cantant d'opera, pero el seu pare no van donar l'autoritzacio. Estudia des del 1840 a
Leipzig
filosofia, pedagogia i musica sota la direccio de l'organista C. F. Beckers. El 1843 s'hi es va establir com a organista i director d'algunes societats corals. El 1845 va ser nomenat docent de cant liturgic a la
Universitat de Leipzig
. Tambe hi va donar lectures sobre la historia de la musica, que el
1859
li van valdre el titol de doctor, i el de professor el 1882.
[2]
Va ser director de la publicacio periodica
Musikalische Gartenlaube
i publica les obres
Repertorium fur den Mannergesang
i
Der erste Unterricht im Gesang
(1876, 3 volums).
