Galileo Galilei condemnat per heretge
Una
heretgia
(del
llati
haeresis
) es una creenca o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el
dogma
establert. Es diferencia de l'
apostasia
, que es la renuncia formal o abando d'una
religio
, i la
blasfemia
, que es la injuria o irreverencia cap a la religio.
S'utilitza sobretot en referencia al
cristianisme
, el
judaisme
i l'
islam
.
Per als
catolics
, si una doctrina era heretica, calia condemnar-la i perseguir-ne els seus adeptes. La
Inquisicio
era l'encarregada d'aquesta feina, tot i que deixava l'execucio de les penes a la justicia secular, per tal de no infringir la interdiccio biblica de matar. La mala
reputacio
de la institucio i la persecucio violenta (amb
tortures
i
penes de mort
) van fer que el
Concili del Vatica II
transformes la institucio el 1965 en
Congregacio de la Doctrina de la Fe
.
Avui dia, fora de l'estat de la
Ciutat del Vatica
, l'esglesia catolica nomes pot castigar els heretics dins de l'institut amb penes morals, en imposar prohibicions d'exercir un ofici o en
excomunicar
portadors d'opinions considerades com heretiques. Els historiadors conserven l'us de la paraula
heretgia
per referir-se a corrents religiosos dissidents respecte de l'Esglesia establerta. Fora de l'esglesia catolica, als estats que accepten el principi de la
llibertat d'expressio
, les opinions cohabiten i el delicte d'opinio esta abolit per les
Constitucions
.
[1]
A partir del segle
xii
van apareixer arreu d'Europa tot un seguit de moviments que maldaven per una major participacio dels laics en l'esfera espiritual, tant dins com fora de l'esglesia, i que en especial buscaven reformular el concepte de “vida apostolica”, tot vinculant-lo a la lliure predicacio de l'evangeli i a la pobresa. Les beguines, els catars o el Lliure Esperit als marges de l'esglesia, o els ordes mendicants en el seu si, en son bon exemple. La majoria d'aquests moviments van articular a mes l'experiencia espiritual femenina, almenys en els seus primers estadis.
[2]
Un
botxi
executa els
anabaptistes
David van der Leyen i Levina Ghyselins el 1554, durant la repressio
catolica
sota el regne de
Carles V
En la historia del catolicisme hi ha hagut heretgies en tots els temps: en l'
edat antiga
, en l'
edat mitjana
i en l'actualitat. Les de l'antiguitat s'originaven quan un jerarca de l'Esglesia elaborava una doctrina que d'altres jerarques consideraven heretica; mentre que les heretgies del mon medieval es donen quan un grup de fidels, descontent amb el funcionament de l'Esglesia catolica, es torna receptiu a la predica d'una doctrina heretica. El descontentament dels fidels amb l'Esglesia es produia sempre com a reaccio al fet que, per la seva acumulacio de riquesa i poder, la jerarquia eclesiastica no vivia segons els principis de l'
Evangeli
i, doncs, no satisfeia les necessitats espirituals dels fidels que exigien als clergues que donessin un exemple de vida cristiana.
De fet, els moviments religiosos que donaren origen a la
Reforma Protestant
eren, en els seus origens, uns moviments heretics de tipus medieval; la cosa que els diferencia dels seus predecessors es que aconseguiren triomfar sobre la repressio i bastir esglesies propies.
Heretgies cristianes primitives
[
modifica
]
Heretgies medievals
[
modifica
]
Segles XVI-XVIII
[
modifica
]
Heretges i heretgies moderns
[
modifica
]