Hercule Poirot
 |
| Tipus
| personatge huma de ficcio
personatge literari
personatge de serie de televisio
detectiu de ficcio
personatge cinematografic de ficcio criminal
|
|---|
| Creat per
| Agatha Christie
|
|---|
| Interpretat per
| Albert Finney
,
Peter Ustinov
,
Austin Trevor
,
Tony Randall
,
John Malkovich
,
Kenneth Branagh
,
Konstantin Raikin
,
Anatoli Ravikovitx
,
Alfred Molina
,
Ian Holm
,
Horst Bollmann
i
David Suchet
|
|---|
|
| Present a l'obra
| El misterios cas de Styles
,
Poirot Investigates
(en)
 ,
Murder on the Links
(en)
,
Taken at the Flood
(en)
,
Dead Man's Folly
(en)
,
El xiprer trist
,
Hickory Dickory Dock
(en)
,
L'assassinat de Roger Ackroyd
,
Hallowe'en Party
(en)
,
Cinc porquets
,
Dumb Witness
(en)
,
Black Coffee
(en)
,
Hercule Poirot's Christmas
(en)
,
Mort al Nil
,
After the Funeral
(en)
,
One, Two, Buckle My Shoe
(en)
,
Death in the Clouds
(en)
,
Elephants Can Remember
(en)
,
The Mystery of the Blue Train
(en)
,
Murder in Mesopotamia
(en)
,
Third Girl
(en)
,
Three Act Tragedy
(en)
,
Assassinats per ordre alfabetic
,
Telo! L'ultim cas de Poirot
,
Cartes sobre la taula
,
The Big Four
(en)
,
Maldat sota el sol
,
La mort de Lord Edgware
,
Appointment with Death
(en)
,
The Clocks
(en)
,
The Hollow
(en)
,
Mrs McGinty's Dead
(en)
,
Assassinat a l'Orient Express
,
Un gat al colomar
,
Perill a End House
,
Agatha Christie's Poirot
,
Yellow Iris
(en)
i
Murder in the Mews
(en)
|
|---|
| Univers
| univers fictici d'Agatha Christie
|
|---|
|
| Genere
| masculi
|
|---|
| Ocupacio
| detectiu
i
detectiu privat
|
|---|
| Nacionalitat
| Belgica
|
|---|
| Naixement
| Spa
, decada del 1870 i decada del 1880
|
|---|
| Mort
| octubre 1949 i decada del 1970
|
|---|
|
| Lloc web oficial
| agathachristie.com…
|
|---|
|
2011-07-26 Belgique - Ellezelles - Hercule Poirot 002
Hercule Poirot
(pronunciat [??'kyl pwa'?o] en frances) es un detectiu belga de ficcio creat per
Agatha Christie
. Juntament amb
Miss Marple
es un dels personatges mes famosos creats per l'escriptora i es protagonista de 33 novel·les i 50 relats curts publicats entre 1920 i 1975.
Poirot ha estat interpretat a la pantalla, tant en cinema con en televisio, per
Albert Finney
,
Peter Ustinov
,
Ian Holm
,
Tony Randall
,
Alfred Molina
i
David Suchet
, entre altres actors.
El seu personatge es va basar en dos altres detectius de ficcio de l'epoca: Hercule Popeau de
Marie Belloc Lowndes
i Monsieur Poiret de
Frank Howel Evans
, un oficial de policia frances, jubilat, que vivia a
Londres
. Agatha Christie tambe va construir el personatge i li va donar la seva nacionalitat, gracies a un grup de refugiats belgues exiliats del seu pais a causa de la
Primera Guerra Mundial
En el capitol
El misterios cas de Styles
de la serie
Agatha Christie's Poirot
, es mostra al detectiu allotjant-se en una pensio acompanyat d'un grup de compatriotes seus. Una influencia mes evident sobre les primeres histories de Poirot es la de Sir
Arthur Conan Doyle
. La mateixa autora escriu en la seva autobiografia: ≪Jo encara escrivia en la tradicio de
Sherlock Holmes
, el detectiu excentric, el titella ajudant, amb un detectiu de
Scotland Yard
tipus
Lestrade
, l'
inspector Japp
[1]
≫. Per la seva banda, Doyle va reconeixer la base de Sherlock Holmes en el model del detectiu de ficcio frances
Auguste Dupin
, d'
Edgar Allan Poe
, qui en la utilitzacio del raonament prefigura la confianca de Poirot sobre les seves ≪petites cel·lules grises≫, que es com denomina les neurones del seu cervell.
Poirot tambe te una forta semblanca amb el detectiu de ficcio d'
A.E.W.Mason
, l'
Inspector Hanaud
de la
Surete
(policia francesa). La seva primera aparicio va ser a la novel·la de 1910 anomenada
≪At the Villa Rose≫
, escrita sis anys abans que aparegues per primera vegada el personatge de Poirot. En el capitol 4 de la segona novel·la de l'inspector Hanaud,
≪The House of the Arrow≫
(1924), aquest declara; ≪Voste es savia,
Mademoiselle
... Perque, despres de tot, jo soc Hanaud. Nomes n'hi ha un≫, declaracio, que mes endavant utilitzara tambe Poirot.
La primera aparicio d'Hercule Poirot va ser a
El misterios cas de Styles
, publicat el 1920 i la seva darrera aparicio va ser a ≪Telo≫, text publicat el 1975, l'any anterior a la mort de l'autora. Sobre aquesta darrera novel·la, s'ha de destacar que Poirot ha estat l'unic personatge de ficcio pel qual es va publicar un obituari al
New York Times
, el 6 d'agost de 1975 que deia aixi: ≪Hercule Poirot Is Dead; Famed Belgian Detective; Hercule Poirot, the Detective, Dies≫ ("Hercule Poirot es mort; famos detectiu belga"; "Hercule Poirot, el detectiu, mor").
[2]
Cap al 1930, Agatha Christie trobava Poirot ≪insofrible≫ i, cap al 1960, pensava del seu personatge que era ≪detestable, ampul·los, pesat i egocentric≫. Malgrat tot, al public li agradava i Christie va refusar matar-lo, al·legant que era el seu deure fer el que el seu public volia, i el que el public volia era Poirot.
Trets fisics
[
modifica
]
El capita
Arthur Hastings
, company de Poirot en alguna de les novel·les, descriu aixi al detectiu:
| ≪
|
Ell mesurava poc mes de cinc peus i quatre polzades, pero es desenvolupava amb una gran dignitat. El seu cap tenia exactament la forma d'un ou i sempre l'inclinava una mica cap a un costat. El seu bigoti era molt tes i militar. Fins i tot si tota la seva cara estigues coberta, les puntes del bigoti i el nas rosat serien visibles. La netedat de la seva vestimenta era gairebe increible; crec que una mota de pols li hauria causat mes dolor que una ferida de bala. No obstant aixo aquest homenet de vestimenta pintoresca havia estat en el seu temps un dels membres mes famosos de la policia belga.
|
≫
|
| ?
Arthur Hastings
.
[3]
|
Familia i infantesa
[
modifica
]
Es dificil treure conclusions concretes sobre la familia de Poirot, ja que, sovint, ell mateix subministra informacio falsa o erronia sobre si mateix o els seus antecedents per tal que l'ajudi a obtenir informacio rellevant per a un cas particular. Al capitol 21 de
L'
Assassinat de Roger Ackroyd
, per exemple, ell parla d'un nebot seu amb discapacitat mental, tot i que ho fa per a obtenir informacio sobre institucions per a persones amb problemes mentals, pero aixo no significa que Poirot no tingui realment aquest nebot.
En
El testimoni mut
relata histories de la seva mare gran i invalida com a pretext per a investigar a les infermeres locals. En
Els quatre grans
, el capita Arthur Hastings creu que coneix Achille Poirot (en una referencia clara cap a
Mycroft Holmes
germa del detectiu de ficcio
Sherlock Holmes
), que es el seu germa menor. En aquest cas, Achilles es probablement el mateix Hercule Poirot disfressat (el detectiu parla al capitol 18 d'haver enviat Achilles a ≪la terra dels mites≫), pero aixo no demostra de manera definitiva que Poirot no tingues un germa.
Poirot mor per problemes de cor al final de l'obra
Telo
. En aquesta novel·la, el detectiu mou les pastilles fora del seu propi abast, possiblement per un sentiment de culpabilitat, ja que es veu obligat a ser botxi, tot i que ho fa per a benefici i proteccio d'altres. El mateix Poirot admet que volia matar la victima poc temps abans de la seva propia mort per evitar sucumbir a l'arrogancia de l'assassi.
Es el personatge mes famos de l'escriptora britanica
Agatha Christie
. Mr Poirot impressiona tothom amb la utilitzacio de les seves
cel·lules grises
per a resoldre els casos mes complicats que se li presenten. Es un detectiu retirat que sempre te una gran quantitat de feina i sempre busca resoldre els misteris que el motivin per la seva complexitat intel·lectual.
Poirot, d'acord amb la descripcio de la mateixa autora, es un homenet de baixa estatura, molsut, amb el cap en forma d'ou i un impressionant bigoti que per a ell constitueix un orgull. Segons assegura en moltes ocasions, el seu bigoti es el millor d'Anglaterra, encara que a la novel·la
≪Cartes sobre la taula≫
accepta que potser se'l pugui comparar amb el de mister Shaitana, un personatge del relat. A
L'assassinat de Roger Ackroyd
, publicat el 1926, el doctor Sheppard, que es qui narra la historia, pensa quan el coneix que es tracta d'un perruquer retirat a jutjar pel seu pompos bigoti i les seves pulcres maneres. Poirot es refinat fins a l'extrem, la seva aparenca personal es sempre excel·lent i esta obsessionat amb ≪l'ordre i el metode≫. Amant de la simetria, la netedat, les comoditats, la calefaccio central i la linia recta: al seu apartament no existeixen mobles ni guarniments de linies corbes. Es extremadament cortes i parla en angles intercalant expressions i paraules en frances, com
Mon ami
o
Precisement
. Encara que s'assegura que el seu angles es perfecte, quan esta nervios comet errors gramaticals que el seu amic Hastings corregeix. Antic membre de la policia belga, va arribar a Anglaterra com a refugiat de la
Primera Guerra Mundial
, i ja no va abandonar el pais, on es va establir com a detectiu privat de gran exit. Malgrat que molta gent pensa que es frances, ell sempre aclareix que es belga. Com una ≪
prima donna
≫, Poirot esta anunciant sempre la seva retirada per a anar a viure al camp i dedicar-se a cultivar carbassons (en
L'assassinat de Roger Ackroyd
finalment ho fa, pero abandona la intencio per tal de resoldre un cas). En una de les seves novel·les confessa ser un devot
catolic
.
Els seus metodes son totalment diferents dels seguits per la policia: ell para atencio en l'estudi de la naturalesa humana i utilitza la psicologia per a treure conclusions i arribar a la solucio final del cas. Menysprea les pistes que apareixen massa clares i s'interessa mes pels detalls que semblen insignificants, pero que sempre acaben sent de vital importancia. La majoria dels policies de Scotland Yard acostumen a mofar-se dels seus metodes tot i que acaben sucumbint quan veuen que es Poirot qui resol el cas. En moltes novel·les apareix entaulant una gran rivalitat amb un policia de la
Surete
, Giraud, acostumat a una metodologia mes "moderna" i fins i tot a "Assassinat al camp de golf", arriba a fer una juguesca amb ell apostant el seu bigoti si no resol el cas.
Poirot apareix a la primera novel·la que va publicar Agatha Christie,
El misterios cas de Styles
. Tambe hi apareix el capita Arthur Hastings, company de Poirot en diverses de les seves aventures (com un reflex del personatge de Watson amb Sherlock Holmes). A mes de Hastings altres personatges habituals son el seu majordom George, la seva secretaria Felicity Lemon, l'inspector en cap de Scotland Yard, Japp, el senyor Goby (el millor informador de Londres segons el mateix detectiu)i l'escriptora Ariadne Oliver, qui es considera que sigui probablement l'
alter ego
de la mateixa Agatha Christie a jutjar per diverses similituds que comparteixen (el personatge de la Sra Oliver es descrita com una escriptora de novel·les policiaques de molt d'exit i, igual que la mateixa autora, un excentric detectiu protagonitza la majoria de les seves obres)
La darrera aparicio de Poirot es a
Telo
, l'ultim llibre d'Agatha Christie, en que s'explica el darrer cas de Poirot, ja vell i malalt, juntament amb el seu amic Hastings. Tot i que aquesta novel·la es l'ultima de la serie de Poirot i d'Agatha Christie en general (es va publicar el 1976, un dia despres de la mort de l'escriptora), en realitat va ser escrita 36 anys abans, el 1940 aproximadament. Segons declaracions de la mateixa autora, la va escriure junt amb
Un crim adormit
on apareix per darrera vegada tambe el personatge de
Miss Marple
, en dates de la
Segona Guerra Mundial
. Per tant des d'aquella data, Poirot ja havia deixat d'existir.
Alguns dels memorables escenaris on Hercule Poirot va resoldre els seus casos son reals. Per exemple, l'illa dels Contrabandistes, esmentada a
Maldat sota el sol
, es en realitat una petita porcio de terra anomenada
Burgh Island
, enfront de
Bigur-on-sea
, on tambe te lloc la trama de
Deu negrets
. La casa on es comet l'assassinat de
El templet de Nasse House
, no es altra cosa que l'embarcador de la mateixa casa de l'autora, Greenway, situada a
Devon
.
L'argument de
Assassinat a l'Orient Express
es va acudir a Agatha Christie quan viatjava en aquest mateix tren i la maquina es va aturar per efecte de la neu, la qual cosa proporciona als passatgers una nit de fred i por. L'escriptora va acabar el llibre en un hotel prop de l'estacio de l'
Orient Express
. L'habitacio que va ocupar l'autora en aquest hotel es actualment un petit museu dedicat a ella.
Relats en els que apareix Hercules Poirot
[
modifica
]
Apareix en 39 dels llibres de l'autora, alguns d'ells, contenen mes d'un cas.
Adaptacions al cine i la televisio
[
modifica
]
Hercule Poirot es un dels detectius mes populars de la historia de la literatura degut al seu caracteristic estil, elegancia, intel·ligencia i als seus interessants casos. Per aquest motiu el personatge va ser portat al cinema en multiples ocasions:
Alibi
(1931),
Black Coffe
(1931),
Lord Edgware
(1934),
The Alphabet Murders
(1966),
Murder on the Orient Express
(1974),
Thirteen at Dinner
(1985),
Dead Man's folly
(1986),
Murder in three Acts
(1986),
Appointment with death
(1988),
Death on the Nile
(1978),
Evil under the sun
(1982, les dues ultimes protagonitzades per Peter Ustinov
Fins i tot va comptar amb la seva propia serie de televisio:
Agatha Christie: Poirot
(1989), protagonitzada per l'actor britanic
David Suchet
, que va durar dotze temporades.
Bibliografia
[
modifica
]