Herat
(en
farsi
: ????, classica
Aria
) es una
ciutat
del nord-oest de l'
Afganistan
, capital de la
provincia d'Herat
, situada a la vall del riu
Hari
(que passa a 5 km al sud de la ciutat). Fou l'antiga capital de la
satrapia
persa
d'Aria
i va formar part de la
ruta de la Seda
; fou coneguda a l'edat mitjana com la
Perla del Khorasan
. Te una poblacio de 349.000 habitants (estimacio
2006
), cosa que la fa la segona ciutat del pais. La ciutat encara esta dominada per les restes de la ciutadella construida per
Alexandre el Gran
. La ciutat disposa d'
aeroport
.
Aria
Es una ciutat molt antiga, pero la data de fundacio es desconeguda. Ja es esmentada a l'
Avesta
en la forma persa antiga
Haraiva
. Fou una de les satrapies
aquemenides
. A les fonts gregues apareix com
Aria
o
Areia
. El nom sembla derivar del riu
Hari
(antic persa
Harayu
, 'el que corre'). Diverses fonts perses l'esmenten incloent la
inscripcio de Behistun
.
Herodot
la qualifica de graner de l'Asia central. Quan Alexandre el Gran va arribar a la zona era satrapa Satibarzanes o
Barzanes
, que era un dels alts oficials orientals junt amb
Bessos de Bactriana
i
Barsentes
d'
Aracosia
. Al final del
330 aC
, Alexandre va conquerir la capital d'Aria, que era anomenada
Artacoana
. Es va reconstruir la ciutat i construir la ciutadella i se li va donar el nom d'
Alexandria d'Aria
.
Ciutadella d'Herat
Despres d'Alexandre, va estar sota domini de satrapes lleials a
Antigon el Borni
i despres del 301 aC va passar als
seleucides
. Va formar part del
Regne grec de Bactriana
. El
167 aC
, va passar suposadament a mans dels parts, dels quals va passar als escites o sakes (vers
130 aC
) i kushans (vers
30 aC
), i en algun moment del segle
iii
va passar als
sassanides
. El nom va evolucionar a
Harev
i despres
Hare
. Ciutat a la frontera amb els dominis
heftalites
, va estar sota el seu domini al segle
v
i VI, a vegades com a vassalls sassanides. En aquest temps, hi ha noticies d'una comunitat cristiana nestoriana amb un bisbe. El
565
va passar al kanat dels
turcs occidentals
que hi exercien el poder, segurament per un cap vassall, quan van arribar els arabs.
Quan
Al-Ahnaf ibn Qays
va conquerir el
Khorasan
va evitar Herat (
652
), que es devia sotmetre voluntariament.
[1]
Un governador musulma apareix esmentat poc despres. Es va revoltar vers el
660
, pero fou recuperada el
661
. Forma part del govern de
Khorasan
. Un grup favorable a Ibn al-Ashath va dominar Herat el
702
, pero foren derrotats per Yazid ibn al-Muhallab. Hi va haver agitacio en els anys precedents a la presa del poder pels abbassides (
750
). Fou centre dels partidaris d'
Ustadhsis
.
Herat va tenir governadors locals supeditats al govern del
Khorasan
. Els
tahirides
(governadors del Khorasan) van dominar la regio del
821
al
867
, en que va passar a Abu Yusuf
Yaqub I ibn al-Layth as-Saffar
[2]
(867-879). Aquesta epoca fou agitada i el poder al Khorasan va canviar diverses vegades de mans, pero Herat va restar en mans dels
safarides
. Despres del
900
, en data incerta, va passar als
samanides
de
Bukhara
(el seu domini esta testimoniat sota
Nuh II ben Mansur
, 976-997) que la van governar per mitja d'un "faik", un noble local vassall; el faik es va revoltar alguna vegada i un dels faiks va obtenir el suport del
karakhanida
Bughra Khan, que va anar a la regio i va dominar Herat (finals del segle
x
, vers
892
). Va estar sota sobirania dels
karakhanides
fins almenys vers el
994
, quan els samanides van demanar el suport de
Subuktegin
(fundador de la dinastia dels
gaznevides
, llavors vassalla dels samanides), que va derrotar el faik local i va ocupar la ciutat.
[3]
Enfonsada la dinastia samanida (
1009
), Mahmud va fer un tractat amb els karakhanides pel qual es va fixar el riu
Oxus
com a frontera (vers
1002
) i Khorasan va quedar dins els seus dominis. Hi ha nombroses referencies a la ciutat del
segle
x
.
Mesquita a Herat
Sota els gaznevides, s'hi va establir la secta heretica dels
Karramiyya
o Karamiyya. El Khorasan va passar als
seljucides
despres de la victoria de
Toghrul Beg
a l'estepa de
Dandankan
(o Dandanakan) el
23 de maig
de
1040
, quan els gaznevides van perdre les seves possessions a
Persia
. No abans del
1161
(segurament vers
1175
) els gurides, que s'havien independitzat de
Gazni
i havien deixat de pagar tribut al seljucida
Sandjar
el
1152
, van dominar el Khorasan incloent Herat, que fou especialment important durant aquesta dinastia dels gurides; Ghiyath al-Din el
1201
hi va construir una mesquita; el sulta, despres de donar inicialment suport als karamiyya, es va passar finalment al ritu xafita.
Vers el
1214
va passar a domini directe dels khwarizmshahs; el
1221
fou atacada pel mongol
Tului
; la guarnicio romania lleial al
khwarizmshah
, pero la poblacio civil va obrir les portes als mongols; els soldats foren massacrats, pero es va respectar la vida dels civils. Despres de la Batalla de
Parwan
la ciutat es va revoltar (novembre del
1221
), i va ser assetjada pel general mongol Aldjigidai, que la va ocupar despres de sis mesos (
14 de juny
de
1222
); tota la poblacio fou degollada i aquesta "feina" va ocupar als mongols una setmana.
Una branca de l'antiga familia dels
gurides
, els shansabanides, es van poder mantenir al castell de Khaysar (o Kaysar) al sud-est d'Herat. Els primers membres importants d'aquesta branca foren dos germans Tadj al-Din Uthman al-Marghini i Izz al-Din Umar al-Marghini, que havien servit a les ordres del sulta Muhammad de Ghor i el primer va rebre el govern del castell de Khaysar (del governador mogol d Persia oriental) mentre el segon fou wazir del sulta. Rukn al-Din Abu Bakr, fill de Tadj al-Din Uthman, es va casar amb una filla del solda Muhammad i aixi el seu fill comu, Shams al-Din I Muhammad es va presentar un temps despres com l'hereu dels gurides. El
1238
, el gran kan
Ogodei
va autoritzar la reconstruccio i repoblacio de les ciutats, encara, pero, amb limitacions. Llavors era cap dels
xansabanides
Rukn al-Din Abu Bakr
.
Musalla o Musallah
El
1245
Shams al-Din I, que acabava de succeir al seu pare a Khaysar, va fer una sortida afortunada de Khaysar i es va apoderar de la ciutat d'Herat, pero es va cuidar d'oferir humilment la seva submissio als mongols, que el van acceptar com a governant local al mateix nivell que molts d'altres, iniciant la
dinastia Kart
. El gran kan
Mongke
li va cedir o confirmar Herat, Djam, Bushandj,
Ghor
, Khaysar,
Firuzkuh
,
Ghardjistan
, Farah,
Sistan
,
Kabul
, Tirah, i les muntanyes Sulayman (
Afganistan
). Fou confirmat per
Hulegu
el
1255
.
El
1335
, amb la mort d'
Abu Said Bahadhur Shah
, la dinastia es va trobar de fet independent; va reconeixer el princep il-kanida
Togha Timur
fins al
1349
i poc despres van caure sota vassallatge de
Tamerla
. El
1381
, Tamerla va ocupar la ciutat i el
1389
va deposar definitivament la dinastia.
Va pertanyer a la dinastia
timurida
, que hi va edificar el complex de
Musallah
amb diversos minarets, i la tomba de la reina Gawharshad, considerada un dels grans monuments de l'arquitectura gravada timurida. Altres monuments foren l'Ali Shir Mahal, diversos jardins i altres edificis. El
21 de maig
de
1415
,
Xah Rukh
va retornar a Herat arribant als jardins de Zagan; fou llavors o poc abans (dins del mateix any) quan l'emperador va ordenar construir una poderosa ciutadella a Herat a tocar de la muralla nord de la ciutat sobre la que ja existia d'epoca kart, anomenada castell d'Ikhtiyar al-Din
[4]
que havia estat mantinguda per Tamerla quan va ordenar destruir les muralles i va ordenar deixar un espai buit entre torre i muralles. La torre era de rajoles crues i es va reconstruir en pedres, cal, ciment i rajoles cuites, esdevenint la fortalesa mes notable de l'imperi. El seu acabament esta datat vers el juliol de 1415.
[5]
Una informacio no contrastada assegura que durant el segle
xv
va estar dominada un temps pels
Kara Koyunlu
(28 de juny de 1458 a 1459);
[6]
el timurida Husayn Baykara va governar del
1469
al
1506
, quan despres de durs combats va passar als uzbeks
xibanides
en
1507
i el
1510
fou conquerida pels
Ismail I
dels safavides de Persia despres de vencer en la
batalla de Merv
,
[7]
que donaren el govern als turcmans shamlus. A la mort d'Ismail el
1524
, els uzbeks la van recuperar, pero
Thamasp I
la va reconquerir el
1528
. Els
uzbeks
van tornar a ocupar la ciutat diverses vegades, pero sempre breument, durant les seves guerres amb els
safavides
.
Vista de la ciutadella
Va quedar en mans dels
abdalis
afganesos el
1716
, i les expedicions per recuperar-la van fracassar; el
1729
els abdalis es van sotmetre a Nadir Shah, que la va annexionar (
1731
) i hi va reprimir una revolta dels afganesos el 1732; a la mort de Nadir el
1747
, estava en mans del seu nebot rebel Ali Kuli Khan, pero al cap de poc va quedar en mans d'Ahmad Shah Abdali (reanomenat
Ahmad Shah Durrani
). Va estar en mans dels emirs de
Kabul
o Afganistan fins al
1818
, quan Mahmud Shah, del clan sadozay, governador local durant anys i emir a Kabul del 1801 al 1803 i del 1809 al 1818, s'hi va establir; encara que en fou expulsat breument el
1819
, va conservar el poder fins al
1826
. La dinastia d'emirs d'Herat va fer front als atacs perses (atac de
1833
, setge de
1837
-
1839
i conquesta de
1852
) tot i l'oposicio a aquestos atacs dels britanics. Herat estava governat pel clan sadozay, mentre Kabul i Kandahar eren governades pel clan barakzay o muhammadzay. El
1842
Kamran ibn Mahmud Sadozay d'Herat (fill i successor de Mahmud Shah) fou assassinat pel seu visir Yar Muhammad Khan Alikozay, que va governar de fet fins a la seva mort el
1851
, i llavors el seu fill i successor Sayyid Muhammad Khan Alikozay va demanar ajut a Nasir al-Din
Qadjar
de Persia contra els barakzay de Kabul i de Kandahar; tropes perses van entrar a Herat el
1852
. En represalia, els britanics, oposats a la seva presencia, van ocupar l'illa de
Kharg
i els perses llavors es van retirar, i van acordar que no les tornarien a enviar a menys que Herat fou atacat des de l'est, comprometent-se a no interferir en els afers interns d'Herat.
Carrer
Aeroport d'Herat
El
1855
, Persia i Gran Bretanya van trencar relacions diplomatiques despres d'una serie d'incidents. El
15 de setembre
de
1855
el princep d'Herat, Sayid Muhammad Khan, fou deposat i mort i Muhammad Yusuf Khan Sadozay (o Muhammadzay), considerat proper a Persia, va prendre el poder. Immediatament l'exercit persa va entrar a Herat. Yusuf, amenacat per
Dost Muhammad
, que l'agost havia entrat a
Kandahar
, va tractar de temporitzar i procurar la retirada persa pero aquestos van continuar a la ciutat i llavors Yusuf va hissar la bandera britanica a Herat. Fou empresonat i enviat al campament persa per Isa Khan Bardorani, que li feia de visir i que va agafar el poder (juny del 1856); els perses van agafar posicions a les fortaleses a Herat i rodalia. Pero va esclatar una revolta xiita que va expulsar els perses de la ciutat, i Isa Khan va hissar altre cop la bandera britanica i va oferir el kanat als britanics a canvi d'ajut. Finalment, les tropes perses van conquerir la ciutat l'octubre de
1856
.
Els britanics van preparar una expedicio militar i van llencar un ultimatum; l'
1 de novembre
de
1856
els britanics van declarar la guerra i van decidir que es lliuraria de manera naval al
golf Persic
. Despres de diverses victories britaniques, el
4 de marc
de
1857
Persia va signar la pau a Paris ?
tractat de Paris (1857)
? ratificat a
Bagdad
el
2 de maig
de
1857
. Persia renunciava a reclamar Herat i Afganistan i Gran Bretanya arbitraria qualsevol disputa entre ambdos estats. Herat fou evacuada el
27 de juliol
de
1857
.
Altres emirs van governar Herat separadament (
1857
a
1868
, excepte una ocupacio per Kabul de dues setmanes el
1863
, quan
Dost Muhammad
fou reconegut i va morir als pocs dies, de
1879
a
1881
). El complex Musallah fou parcialment destruit pels britanics el
1885
perque els obstaculitzava la visio per una possible invasio russa (que mai es va produir).
L'abril de
1978
es va establir el regim comunista de Taraki, i poc despres el
20 de marc
de
1979
l'exercit aquarterat a la ciutat dirigit per Ismail Khan es va revoltar, pero l'intent de cop d'estat fou reprimit amb l'ajut de l'exercit roig sovietic; es va parlar de fins a 24.000 civils morts, xifra probablement exagerada. Ismail Khan va esdevenir el cap dels guerrillers anticomunistes i despres de la caiguda del regim comunista va esdevenir el governador. El
1995
la ciutat fou ocupada pels
talibans
i Ismail Khan va fugir, pero fou restaurat per les forces d'ocupacio americanes el
12 de novembre
de
2001
. El
2004
Mirwais Sadik, fill d'Isamail Khan i ministre de l'Aviacio de l'Afganistan, va morir en atemptat a aquesta ciutat i 200 persones foren arrestades.
[8]
La provincia fou posada sota control de forces de l'OTAN dirigides per
Italia
i Espanya. La situacio ha millorat notablement i els iranians hi han fet inversions.
Districtes de la ciutat
[
modifica
]
Aeroport d'Herat en el districte de Guzara
Vista general
- Shahr-e New (Downtown)
- Welayat (oficina del governador)
- Qol-ordue (quarter militar)
- Farqa (quarter militar)
- Darwaze Khosh
- Guzara
- Chaharsu
- Pul-e rangine
- Sufi-abad
- New-abad
- Pul-e malaan
- Thakhte Safar
- Howz-e-Karbas
- Baramaan
- Darwaze-ye Qandahar
- Darwaze-ye Iraq
- Darwaze Az Kordestan
Llocs destacats
[
modifica
]
Universitat d'Her?t
Museu nacional d'Her?t
- Universitat d'Her?t
- Ciutadella
- Musalla o Musallah
- Vell fort
- Museu nacional d'Her?t
- Museu de la Jihad
- Tomba de Goharshad
- Tomba de Mirwais SadiK
- Tomba de Jami
- Tomba de Khaje Qaltan
- Masjid-e Jame (mesquita del Divendres)
- Gazargah Sharif
- Khalghe Sharif
- Shah Zahdahe
- Park-e Taraki
- Park-e Millat
- Parc Khane-ye Jihad
- Estadi d'Her?t
Personatges il·lustres
[
modifica
]
Llista de sobirans
[
modifica
]
Cementiri
Cementiri
Emirat (dinasties Abdali, Sadozkay, Barakzay)
[
modifica
]
- Abdalla Khan Abdali 1709-1712
- Sultan Abdullah Khan 1712-1721 (domina Herat des de 1716)
- Muhammad Khan 1721-1724
- Allah Yar Khan 1724-1730 (1729 vassall de Nadir Shah)
- Zulfikhar Khan 1730-1731
- Nadir Shah Afshrar 1731-1747
- Ali Kuli Khan 1747
- Ahmad Shah Durrani
1747-1772
- Timur Shah ibn Ahmad Shah (emir de l'Afganistan 1773-1793) virrei 1751-1773
- Zaman Shah
1793-1801
- Mahmud Shah
(a Kabul 1801-1803 i 1809-1818) 1773-1826
- Fateh Khan Barakzai, wazir (ministre en cap) 1801-1818
- Ata Mohammad Khan, wazir 1818-1826
- Kamran Shah ibn Mahmud 1826-1842
- Ata Mohammad Khan, wazir 1826-1828 o 1829
- Yar Mohammad Khan Alikozay, wazir 1829-1842
- Fath Jung 1842
- Yar Muhammad Khan Alikozai 1842-1851 (ministre regent)
- Sayyid Muhammad Khan ibn Yar Muhammad Alikozay 1851-1855 (ministre regent)
- Muhammad Yusuf Khan Muhammadzay 1855-1856 (regent)
- Isa Khan Bardorani 1856 (ministre regent)
- Ocupacio persa 1856-1857
- Sultan Ahmad Khan 1857 - 1863
- Dost Mohammad Khan
26 de maig de 1863 - 9 de juny de 1863
- Shir Ali Khan 1863-1879 (de Herat 1863-1868, d'Herat i Kabul 1868-1879)
- Mohammad Yakub Khan 1879 de Kabul i Herat (governador d'Herat 1863-1866 i 1871-1874)
- Mohammad Jan (ministre regent) 1879-1880
- Mohammad Ayyub Khan 1880-1881
- ↑
Bosworth
, Clifford Edmund.
Historic Cities of the Islamic World
(en angles). Brill, 2007, p.153.
ISBN 9004153888
.
- ↑
Frye
, Richard Nelson.
The Cambridge History of Iran
(en angles). vol.4. Cambridge University Press, 1975, p. 114.
ISBN 0521200938
.
- ↑
Francis Henry Skrine i Edward Denison Ross, The heart of Asia: a history of Russian Turkestan and the Central Asian Khanates from the earliest times, Routledge, 2004,
ISBN 978-0-7007-1017-1
- ↑
en aquesta torre, un servidor d'Ikhtiyar al-Din de nom Muhammad Sam, va matar a l'amir Danixmend, un dels principals amirs del kan Oljeitu
- ↑
Manuscrit persa
Matla-assadein ou-madjma albahrein
, a
Notices et extraits de la bibliotheque du Roi et autres bibliotheques, tome qatorzieme
(volum 14), accesible a Google books, pags. 268 i 269.
- ↑
Patrick Clawson, Eternal Iran, Palgrave Macmillan 2005
ISBN 1-4039-6276-6
- ↑
Savory
, Roger. ≪Esm???l I ?afaw?≫. A:
Encyclopaedia Iranica
. Vol. VIII, 1998, p. 628?636.
- ↑
noticia de la BBC
Bibliografia
[
modifica
]
- V. i T.
Minorski
,
Four studies on the history of Central Asia
, Leyden, 1962.