 |
Aquest article o seccio necessita millorar una
traduccio
deficient
.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Tambe podeu
iniciar un fil de discussio
per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avis si creieu que esta solucionat raonablement.
|
Henry Stuart
Lord Darnley, 1r. Duc d'Albany (
7 de desembre
de
1545
?
10 de febrer
de
1567
), va ser un aristocrata escoces. Va ser avi de
Carles I d'Anglaterra
(que va ser decapitat el
1649
per estar a favor de la monarquia absoluta i el va substituir
Oliver Cromwell
).
Fill del comte de Lennox i de lady
Margarita Douglas
, i emparentat per tant amb les cases regnants d'
Escocia
i
Anglaterra
, s'educa en aquest ultim pais, tornant a Escocia el
1565
, on captiva en gran manera la seva viril bellesa a la
reina Maria
que, contra el parer d'
Isabel I
i del seu germanastre el comte de
Moray
, casa amb ell el
29 de juliol
de
1565
, no sense haver-li atorgat dies abans el titol de rei.
Tanmateix, va durar ben poc, l'avinenca entre ambdos conjugues; les seves maneres impol·lutes i orgullos, la manca de tota educacio distingida i, sobretot, les seves constants pretensions al poder i als honors que nomes li corresponien nominalment, l'apartaren mes i mes de la seva esposa. Gelos de la creixent influencia que sobre la reina exercia el seu secretari particular, l'italia
Riccio
, penetra Darnley en companyia de diversos nobles escocesos la nit del
9 de marc
de
1566
en l'estanca de la reina, del
castell d'Edimburg
, on els conjurats assassinaren, en presencia de Maria, l'innocent Riccio.
Retinguda presa primerament, aparenta reconciliar-se la reina amb el seu espos, abandonant amb aquest la capital i ensems reconciliant-se amb Moray i altres grans, obliga a fugir amb la seva ajuda als assassins. La indigna conducta de Darnley durant aquests esdeveniments, feren desapareixer en el cor de la seva esposa la resta d'estimacio que per ell sentia, fent-se des de llavors les relacions entre ambdos, i malgrat el naixement del futur
Jaume VI
(
19 de juliol
de
1566
), cada volta mes insostenibles.
Refugiat Darnley a
Glasgow
, on vivia el seu pare i com que patia de
verola
, Maria li va fer una visita el
desembre
del mateix any, que en aparenca es reconcilia novament amb ell, se l'emporta amb ella a
Edimburg
i el feu instal·lar en una petita casa de camp als afores de la poblacio, on ella el visitava frequentment i sovint i pernoctava. La nit del
9 de febrer
de
1567
, que casualment passa la reina a Edimburg, fou volada amb
polvora
la casa de Darnley, el cadaver del qual fou trobat mes tard amb aparences d'estrangulament, en un jardi costaner de la casa.
La veu publica assenyala tanmateix al comte de Bothwell i a la reina com els verdaders assassins; els historiadors, pero, acords tots en reconeixer la culpabilitat del primer, es troben encara avui dia dividits quant a considerar a Maria com a complice i instigadora de l'assassinat.
Bibliografia
[
modifica
]