L' heliografia (en frances : heliographie ) es el proces fotografic inventat per Joseph Nicephore Niepce al voltant de 1822, ^[1] que el va fer servir per a fer les primeres fotografies permanents preses de la natura, Vista des de la finestra a Le Gras (cap a 1826). El procediment va fer servir betum de Judea, com a capa sobre vidre o metall, la qual s'enduria en relacio amb l'exposicio a la llum. Quan la placa era rentada amb oli essencial d' espigol , nomes la imatge endurida hi romania.

La paraula heliografia tambe es fa servir per a altres fenomens com son la descripcio del Sol i d'altres generalment relacionats amb la fotografia. ^{[2] [3]}

Historia ^{[ cal citacio ]} [ modifica ]

Per obtenir imatges es necessitaven moltes hores d'exposicio i nomes s'obtenien imatges en negatiu. Niepce portava fent experiments des del 1813 intentant copiar obres artistiques mitjancant l'us de gomes resinoses exposades a la llum del sol. Un any despres va construir una camera fosca que li va servir per prendre les seves primeres imatges de la realitat, cap al 1816, projectades en diversos suports impregnats en sals de plata. El problema va ser l'alta volatilitat de les imatges, ja que desapareixien en molt poc temps i no era probable la seva conservacio.

Un dia, decideix provar de fer servir betum de Judea, una substancia que es fotosensible, en lloc del nitrat de plata. Gracies a aixo obte la que actualment coneixem com la primera fotografia. A partir d'aqui sorgeixen dues rames del proces fotografic:

• Processos argentics: basats en la utilitzacio de la plata com a element fotosensible.

• Processos no argentics: basats en la utilitzacio d'altres elements que no siguin plata, com per exemple el ferro, el crom o el zinc.

Referencies [ modifica ]