Maquinari tipic d'un ordinador unipersonal.
1.
Monitor
2.
Placa base
3.
CPU
4.
Memoria d'acces aleatori (RAM)
5.
Targeta d'expansio
6.
Font d'alimentacio
7.
Disc optic
8.
Disc dur
9.
Teclat
10.
Ratoli
El
maquinari
(en
angles
hardware
) d'un
ordinador
es el conjunt de les seves parts fisiques. Es classifica principalment per situacio (central o periferic) i funcio (entrada, sortida, entrada-sortida o emmagatzematge). Es considera l'element central del maquinari d'un ordinador la
placa mare
(de l'angles
motherboard
), que es un circuit impres sobre el qual es connecten la resta de dispositius o la
Unitat central de processament
(UCP, o CPU en angles), que es el
microprocessador
principal que es troba muntat sobre un socol a la placa mare. La resta de circuits impresos son targetes (com ara la
targeta de xarxa
, o la carta o
targeta grafica
). A mes dels components electronics del maquinari central, tambe hi ha elements electromecanics com el
disc dur
, la gravadora de
CD
o la gravadora de
DVD
, la font d'alimentacio, etc. Situats a l'exterior de la caixa hi ha els
periferics
d'entrada (
teclat
,
ratoli
,
webcam
,
escaner
, etc.) i sortida (
impressora
,
monitor
,
altaveus
, etc.).
Un ordinador, on es pot veure part del seu maquinari
El maquinari d'un ordinador no canvia tan sovint com el
programari
, el qual es rapidament creat, modificat o esborrat de l'ordinador. El
microprogramari
es un tipus de programari especial que canvia molt poc sovint (o mai), i es emmagatzemat en dispositius de maquinari com la
memoria RUN
.
La
historia del maquinari
de l'ordinador es pot classificar en tres generacions, cada una caracteritzada per un canvi tecnologic de certa importancia. El maquinari (
hardware
) es pot classificar en: basic, estrictament necessari per al funcionament normal de l'equipament, i el complementari, que realitza funcions especifiques.
Un sistema informatic es compon d'un processador (CPU), encarregat de processar les dades, un o mes periferics d'entrada, que permeten l'entrada de la informacio i un o mes periferics de sortida, que donen sortida (normalment de forma visual o auditiva) a les dades.
La classificacio evolutiva del
maquinari
de la computadora electronica, es divideix en generacions, en que cadascuna suposa un canvi tecnologic molt notable. L'origen de les primeres es de bon establir, ja que en aquestes el
maquinari va sofrint canvis radicals.
[1]
Els components essencials que constitueixen l'electronica de la computadora van ser totalment reemplacats en les primeres tres generacions, la qual cosa origina canvis que van ser transcendentals. En les darreres decades es mes dificil d'establir les noves generacions, pel fet que els canvis han estat graduals i existeix una certa continuitat en les tecnologies usades. En principi, es poden distingir:
- 1a Generacio (1945-1956): electronica aplicada amb
tubs de buit
. Van ser les primeres maquines que van desplacar els components electromecanics (
reles
).
- 2a Generacio (1957-1963): electronica desenvolupada amb
transistors
. La logica discreta era molt semblant a l'anterior, pero l'aplicacio fou finalment molt menor, cosa que va reduir, entre altres factors, la grandaria d'una computadora en una escala notable.
- 3a Generacio (1964-avui): electronica basada en
circuits Integrats
. Aquesta tecnologia va permetre integrar centenars de transistors, i uns altres
components electronics
, en un unic circuit integrat que conformava una pastilla de silici. Les computadores van reduir aixi considerablement el seu cost i grandaria, augmentat llur capacitat, velocitat i fiabilitat, fins a produir maquines com les que existeixen en l'actualitat.
- 4a Generacio (futur): probablement tindra lloc quan els circuits de silici, integrats a alta escala, siguin reemplacats per un nou tipus de tecnologia.
[2]
L'aparicio del
microprocessador
marca una data rellevant, i per a molts autors constitueix el comencament de la quarta generacio.
[3]
A diferencia dels canvis tecnologics anteriors, la seva invencio no va provocar la desaparicio radical de les computadores que no l'utilitzaven. Aixi, encara que el microprocessador
4004
va ser llancat al mercat en 1971, encara a comencaments dels 80 hi havia computadores, com el
PDP-11
/44,
[4]
amb logica freturosa de microprocessador que continuaven reeixidament al mercat, es a dir, en aquest cas el desplacament ha estat molt gradual.
Una altra fita tecnologica usada amb frequencia per definir l'inici de la quarta generacio es l'aparicio dels circuits integrats
VLSI
(Circuit integrat a molt gran escala), a principi dels vuitanta. De la mateixa manera que el microprocessador no va provocar el canvi immediat i la rapida desaparicio de les computadores, basades en circuits integrats en mes baixes escales d'integracio. Molts equipaments que funcionen amb tecnologies VLSI i
MSI
(Medium Scale Integration) tambe coexistien amb fins ben entrats els noranta.
Tipus de maquinari
[
modifica
]
Microcontrolador
Motorola
68HC11 i xips de suport que podrien constituir el maquinari d'un equipament electronic industrial.
Una de les formes de classificar el
maquinari
es en dues categories: d'una banda, el "basic", que abasta el conjunt de components indispensables necessaris per atorgar una funcionalitat minima a la
computadora
, i d'altra banda, el
"maquinari complementari"
, que, com el seu nom indica, es l'utilitzat per realitzar funcions especifiques (mes enlla de les basiques), no estrictament necessaries per al funcionament de la computadora. Aixi que, un mitja d'entrada de dades, la unitat de processament i memoria i un mitja de sortida de dades constitueix el maquinari basic.
Els mitjans d'entrada i sortida de dades estrictament indispensables depenen de l'aplicacio: des d'un punt de vista d'un usuari comu, s'hauria de disposar, almenys, d'un
teclat
i d'un
monitor
per a entrada i sortida d'informacio, respectivament; pero aixo no implica que no pugui haver-hi una computadora (per exemple controlant un proces), en la qual no sigui necessari teclat ni monitor, be pot ingressar informacio i treure les seves dades processades, per exemple, a traves d'una placa d'adquisicio/sortida de dades.
Les computadores son aparells
electronics
capacos d'interpretar i executar instruccions programades i emmagatzemades en la seva memoria, elles consisteixen basicament en operacions aritmetica-logiques i d'entrada/sortida.
[5]
Es reben les entrades (dades), les processa i emmagatzema (processament), i finalment es produeixen les sortides (resultats del processament). Per tant, tot sistema informatic te, almenys, components i dispositius
maquinaris
dedicats a alguna de les funcions esmentades;
[6]
a saber:
- Processament:
unitat central de processament
o CPU.
- Emmagatzematge:
memories
- Entrada:
periferics
d'entrada (I)
- Sortida: Periferics de sortida (S)
- Entrada/Sortida: Periferics mixts (
I/S
)
Des d'un punt de vista basic i general, un dispositiu d'entrada es el que proveeix el mitja per permetre l'ingres d'
informacio
, dades i
programes
(lectura); un dispositiu de sortida brinda el mitja per registrar la informacio i
dades
de sortida (escriptura); la memoria atorga la capacitat d'emmagatzematge, temporal o permanent (emmagatzematge); i la CPU proveeix la capacitat de calcul i processament de la informacio ingressada (transformacio).
[7]
Un periferic mixt es aquell que pot complir funcions tant d'entrada com de sortida, l'exemple mes tipic es el
disc rigid
, ja que en ell es llegeix i es grava informacio i dades.
Unitat central de processament
[
modifica
]
Microprocessador
de 64 bits doble nucli, l'
AMD Athlon 64 X2
3600.
La unitat central de processament es el component fonamental del computador, encarregat d'interpretar i executar instruccions i de processar dades.
[8]
En els computadors moderns, la funcio de la CPU la realitza un o mes microprocessadors. Es coneix com a
microprocessador
a una CPU que es manufacturat com un unic circuit integrat.
Un
servidor de xarxa
o una maquina de calcul d'alt rendiment, pot tenir diversos, fins i tot milers de microprocessadors treballant simultaniament o en paral·lel (
multiprocessador
); en aquest cas, tot aquest conjunt conforma la CPU de la maquina.
Les unitats centrals de proces (CPU) en la forma d'un unic microprocessador no nomes estan presents en les computadores personals (
PC
), sino tambe en altres tipus de dispositius que incorporen una certa capacitat de proces o "intel·ligencia electronica", com poden ser: controladors de processos industrials, televisors, automobils, calculadors, avions, telefons mobils, electrodomestics, joguines i molts mes.
Placa base
de format μATX.
El microprocessador es munta en l'anomenada
placa mare
, sobre l'un socol conegut com a
socol de CPU
, que permet, a mes, les connexions electriques entre els circuits de la placa i el processador. Sobre el processador i ajustat a la targeta mare es fixa un
dissipador
de calor, que en general es d'
alumini
, en alguns casos de
coure
; aquest es indispensable en els microprocessadors que consumeixen bastant
energia
, la qual, en gran part, es emesa en forma de
calor
: en alguns casos poden consumir tanta energia com un llum incandescent (de 40 a 130
watts
).
Addicionalment, sobre el dissipador s'acobla un ventilador, que esta destinat a forcar la circulacio d'aire per extreure mes rapidament la calor emesa pel dissipador. Complementariament, per evitar danys per efectes termics, tambe se solen instal·lar sensors de temperatura del microprocessador i sensors de revolucions del ventilador.
La gran majoria dels
circuits electronics
i
integrats
que componen el maquinari del computador van muntats en la placa mare. La
placa mare
, tambe coneguda com a placa base o amb l'anglicisme
motherboard
,
[9]
es un gran
circuit impres
sobre el qual se solda el
chipset
,
les ranures d'expansio (
slots
), els socols, connectors, diversos integrats, etc. Es el suport fonamental que allotja i comunica a tots els altres components per mitja de:
processador
, moduls de memoria d'acces aleatori,
targetes grafiques
,
targetes d'expansio
, periferics d'entrada i sortida. Per comunicar aquests components, la placa base posseeix una serie de
busos
amb els quals es transmeten les dades dins i fora del sistema.
La tendencia d'integracio ha fet que la placa base es converteixi en un element que inclou tambe la majoria de les funcions basiques (video, audio, xarxa o
ports
de diversos tipus), funcions que abans es realitzaven amb targetes d'expansio. Encara que aixo no exclou la capacitat d'instal·lar altres targetes addicionals especifiques, tal com capturadores de video, cartes o targetes d'
adquisicio de dades
, etc.
Moduls de memoria
RAM
instal·lats.
De l'angles
R
andom
A
ccess
M
emory, literalment significa
memoria d'
acces aleatori
. El terme te relacio amb la caracteristica de presentar els mateixos temps d'acces a qualsevol de les seves posicions (sigui per a lectura o per a escriptura). Aquesta particularitat tambe es coneix com a
acces directe
.
La
memoria d'acces aleatori (RAM)
es la memoria utilitzada en un ordinador per a l'emmagatzematge transitori i de treball (no massiu). En la RAM s'emmagatzema temporalment la informacio, dades i programes que la Unitat de Processament (
CPU
) llegeix, processa i executa. La memoria RAM es coneguda com a
Memoria principal
del maquinari, tambe com a
central
o
de treball
;
[10]
a diferencia de les anomenades memories auxiliars i d'
emmagatzematge massiu
(com discos durs, cintes magnetiques o altres memories).
Les memories RAM son, comunament, volatils, la qual cosa significa que perden rapidament el seu contingut en interrompre la seva alimentacio electrica.
Les mes comunes i utilitzades com
memoria central
son
dinamiques
(
DRAM
), aixo significa que tendeixen a perdre les seves dades emmagatzemades en breu temps (per descarrega, encara estant amb alimentacio electrica), per aixo necessiten un circuit electronic especific que s'encarrega de proveir-li l'anomenat "refresc" (d'energia) per mantenir la seva informacio.
La memoria d'acces aleatori d'un computador es proveeix de fabrica i s'instal·la en el que es coneix com a
moduls
. Ells alberguen diversos
circuits integrats
de memoria DRAM que, conjuntament, conformen tota la memoria principal.
Modul de memoria d'acces aleatori dinamica
[
modifica
]
Es la presentacio mes comuna en computadors moderns (
computador personal
,
servidor
). Son targetes de
circuit impres
que tenen soldats
circuits integrats
de memoria en una o ambdues cares, a mes d'altres elements, tals com a resistencies i capacitors. Aquesta targeta posseeix una serie de contactes metal·lics (amb un recobriment d'or) que permet fer la connexio electrica amb el
bus de memoria
del controlador de memoria en la placa base.
Els integrats son de tipus
DRAM
, memoria denominada
dinamica
, en la qual les cel·les de memoria son molt simples (un
transistor
i un
condensador
), permetent la fabricacio de memories amb gran capacitat (alguns centenars de Megaoctets) a un cost relativament baix. Les posicions de memoria o cel·les, estan organitzades en matrius i emmagatzemen cadascuna un bit. Per accedir a elles s'han ideat diversos metodes i protocols, cadascun millorat amb l'objectiu d'accedir a les cel·les requerides de la manera mes rapida possible.
Memories d'acces aleatori amb tecnologies usades en l'actualitat
Entre les tecnologies recents per a integrats de memoria DRAM usats en els moduls RAM es troben:
- SDR SDRAM
. Memoria amb un
cicle senzill
d'acces per
cicle de rellotge
. Actualment en desus, va ser popular en els equips basats en el
Pentium III
i els primers
Pentium 4
.
- DDR SDRAM
. Memoria amb un cicle doble i acces anticipat a dues posicions de memoria consecutives. Va ser popular en equips basats en els processadors
Pentium 4
i
Athlon 64
.
- DDR2 SDRAM
. Memoria amb un cicle doble i acces anticipat a quatre posicions de memoria consecutives. Es la memoria mes usada actualment.
- DDR3 SDRAM
. Memoria amb un cicle doble i acces anticipat a vuit posicions de memoria consecutives. Es un tipus de memoria en auge, pero pel seu cost nomes es utilitzada en equips de gamma alta.
Els estandards
JEDEC
, estableixen les caracteristiques electriques i les fisiques dels moduls, incloent-hi les dimensions del circuit impres.
Els estandards usats actualment son:
- DIMM
. Amb presentacions de 168 pins (connectors) (usats amb SDR i altres tecnologies antigues), 184 pins (usats amb DDR i l'obsolet
SIMM
) i 240 (per a les tecnologies de memoria DDR2 i DDR3).
- SOTA-DIMM
. Aquestes s'utilitzen per a computadores portatils, es una miniaturitzacio de la versio DIMM en cada tecnologia. Existeixen de 144 pins (usats amb SDR), 200 pins (usats amb DDR i DDR2) i 240 pins (per DDR3).
Memories RAM especials
[
modifica
]
Hi ha memories
RAM
amb caracteristiques que les fan particulars, i que normalment no s'utilitzen com
memoria central
de la computadora; entre elles es pot esmentar:
- SRAM
: sigles de Static Random Access Memory. Es un tipus de memoria mes rapida que la
DRAM
(
Dynamic RAM
). El terme "estatica" es deriva del fet que no necessita el refresc de les seves dades. Encara que la RAM estatica no necessita circuit de refresc, pero ocupa mes espai i utilitza mes energia que la DRAM. Aquest tipus de memoria, a causa de la seva alta velocitat, es usada com a
Memoria cache
.
- NVRAM
: sigles de Senar-Volatile Random Access Memory. Memoria RAM no volatil (mante la informacio en absencia d'alimentacio electrica). Avui dia, la majoria de memories NVRAM son
memories flash
, molt emprades per a telefons mobils i reproductors portatils de MP3.
- VRAM
: sigles de Video Random Access Memory. Es un tipus de memoria RAM que es fa servir en les targetes grafiques del computador. La caracteristica particular d'aquesta classe de memoria es que es accessible de forma simultania per dos dispositius. Aixi, es possible que la
CPU
gravi informacio en ella, al mateix temps que es llegeixen les dades que seran visualitzades en el
monitor de computadora
.
De les anteriors al seu torn hi ha altres subtipus.
S'enten per periferic les unitats o dispositius que permeten a la
computadora
comunicar-se amb l'exterior, aixo es, tant ingressar com exterioritzar informacio i dades.
[6]
Els periferics son els que permeten efectuar les operacions conegudes com d'
entrada/sortida
(I/O en angles).
[7]
Encara que son estrictament considerats (accessoris) o no essencials, molts d'ells son fonamentals per al funcionament adequat de la computadora moderna. Per exemple, el
teclat
, el
disc dur
i el
monitor
son elements actualment imprescindibles, pero no ho son un
escaner
o un
tracador
. Per il·lustrar aquest punt: en els anys vuitanta, moltes de les primeres computadores personals no utilitzaven disc dur ni
ratoli
, tenien nomes una o dues
disqueteres
, el
teclat
i el
monitor
com a unics periferics.
Cal afegir que aquests periferics son molt rellevants en la utilitzacio de les tecnologies per a persones amb necessitats educatives especials, ja que aquestes eines ajuden que l'usuari pugui utilitzar l'ordinador de manera autonoma, i tambe, en el cas de la tecnologia educativa, que l'alumne es pugui educar utilitzant aquests recursos.
Periferics d'entrada (I)
[
modifica
]
Teclat
per a PC sense fil.
Ratoli (
mouse
) comu amb fils.
D'aquesta categoria son aquells que permeten l'ingres d'
informacio
, en general des d'alguna font externa o per part de l'usuari. Els dispositius d'entrada proveeixen el mitja fonamental per transferir cap a la computadora (mes propiament al processador), informacio des d'alguna font, sigui local o remota. Tambe permeten complir l'essencial tasca de llegir i carregar en memoria el
sistema operatiu
i les aplicacions o
programes informatics
, els que al seu torn posen operativa la computadora i fan possible realitzar les mes diverses tasques.
[7]
Entre els
periferics
d'entrada es pot esmentar:
[6]
teclat
,
mouse
o ratoli
,
escaner
,
microfon
,
camera web
, lectors optics de codi de barres,
Palanca de control
(
joystick
), lectora de
CD
o
DVD
(nomes lectores), plaques d'adquisicio/conversio de dades, etc. I, d'acord amb les eines per a persones amb necessitats especials, concretament els cecs,
el teclat braille.
Poden considerar-se com a imprescindibles per al funcionament el teclat,
mouse
i algun tipus de lector de discos, ja que tan sols amb ells el maquinari pot ser operatiu per a un usuari. Els altres resulten forca optatius, encara que en l'actualitat poden resultar de tanta necessitat que son considerats part essencial de tot el
sistema
.
Impressora
d'injeccio de tinta.
Periferics de sortida (O)
[
modifica
]
Son aquells que permeten emetre o donar sortida a la informacio resultant de les operacions realitzades per la
CPU
(processament). Els dispositius de sortida aporten el mitja fonamental per exterioritzar i comunicar la informacio i dades processades, sigui a l'usuari o be a una altra font externa, local o remota.
[7]
Els dispositius mes comuns d'aquest grup son els
monitors
classics (no de pantalla tactil), les impressores, i els
altaveus
.
[6]
Entre els periferics de sortida pot considerar-se com a imprescindible per al funcionament del sistema el monitor. Uns altres elements, encara que accessoris, son summament necessaris per a un usuari que operi un computador modern.
Periferics mixts (I/O)
[
modifica
]
Peces d'un Disc rigid.
Son aquells dispositius que poden operar d'ambdues formes, tant d'entrada com de sortida.
[7]
Tipicament, es pot esmentar com a periferics mixts o d'
entrada/sortida
a:
discos rigids
,
disquets
, unitats de
cinta magnetica
, lecto-gravadores de
CD
/
DVD
,
discos ZIP
, etc.
Tambe entren en aquest rang, amb subtil diferencia, altres unitats, tals com:
memoria flash
,
targetes de xarxa
,
modems
, plaques de captura/sortida de
video
, etc.
[6]
Si be es pot classificar el
pendrive
(llapis de memoria),
memoria flash
o
memoria USB
en la categoria de
memories
, normalment se'ls utilitza com a
dispositiu d'emmagatzematge de dades
, sent tots de categoria entrada/sortida.
[11]
Els dispositius d'emmagatzematge massiu
[6]
tambe son coneguts com a
memories secundaries
o
auxiliars
. Entre ells, sens dubte, el
disc dur
ocupa un lloc especial, ja que es el de major importancia en l'actualitat, en ell s'allotja el
sistema operatiu
, totes les
aplicacions
, utilitaris, etc. que utilitza l'usuari, a mes de tenir la suficient capacitat per albergar informacio i dades en grans volums per temps practicament indefinit. Els
servidors web
, de
correu electronic
i de
xarxes
amb bases de dades, utilitzen
discos rigids
de grans capacitats i amb una tecnologia que els permet treballar a altes velocitats.
La
pantalla tactil
(no el monitor classic) es un dispositiu que es considera mixt, ja que a mes de mostrar informacio i dades (sortida) pot actuar com un dispositiu d'entrada, reemplacant, per exemple, a algunes funcions del ratoli i/o del teclat.
Maquinari grafic
[
modifica
]
GPU de Nvidia GeForce.
El
maquinari
grafic ho constitueixen basicament les
targetes de video
. Actualment, posseeixen la seva propia memoria i unitat de processament, aquesta ultima anomenada
unitat de processament grafic
(o
GPU
, sigles en angles de
Graphics Processing Unit
). L'objectiu basic de la GPU es realitzar exclusivament processament grafic,
[12]
alliberant el processador principal (CPU) d'aquesta costosa tasca (en temps) perque pugui, aixi, efectuar altres funcions mes eficientment. Abans d'aquestes targetes de video amb acceleradors, era el processador principal l'encarregat de construir la imatge mentre la seccio de video (sigui targeta o de la placa base) era simplement un traductor dels senyals binaris als senyals requerits pel monitor, i bona part de la
memoria principal
(RAM) de la computadora tambe era utilitzada per a aquestes finalitats.
Actualment, s'estan comencant a utilitzar les targetes grafiques amb proposits no exclusivament grafics, ja que en potencia de calcul la
GPU
es superior, mes rapida i eficient que el processador per a operacions amb
coma flotant
. Per aixo s'esta investigant per aprofitar-la per a proposits generals, el concepte, relativament recent,
GPGPU
(
General- Purpose Computing on Graphics Processing Units
).
La
Llei de Moore
estableix que cada 18 a 24 mesos la quantitat de transistors que pot contenir un circuit integrat s'aconsegueix duplicar; en el cas dels
GPU
aquesta tendencia es bastant mes notable, duplicant o encara mes de l'indicat en la llei de Moore.
[13]
Des de la decada de 1990, l'evolucio en el processament grafic ha tingut un creixement vertiginos. Les actuals animacions per computadores i videojocs eren impensables vint anys enrere.
- Arquitectures i tecnologies
- Dispositius, accessoris, periferics
- ↑
≪
Origen de les generacions
≫. Universitat de Columbia.
- ↑
≪
Diari de Ciencia i Tecnologia
≫. Arxivat de l'
original
el 2008-10-17. [Consulta: 31 marc 2010].
- ↑
≪
Quines son les Generacions de la Computadora ?
≫.
[
Enllac no actiu
]
- ↑
≪
My PDP-11/44
≫ (en angles), 2009.
- ↑
≪
Esquemes del funcionament de la computadora - Figures, Cap. 1
≫. Prieto i altres - 3a ed., McGraw-Hill, (c)2003. Arxivat de l'
original
el 2009-12-16. [Consulta: 31 marc 2010].
- ↑
6,0
6,1
6,2
6,3
6,4
6,5
≪
Introduccio a la Informatica
≫. Prieto, Lloris, Torres - 3a Ed., McGraw-Hill, (c)2003. Arxivat de l'
original
el 2008-12-10. [Consulta: 31 marc 2010].
- ↑
7,0
7,1
7,2
7,3
7,4
Maquinari
: informacio sobre la totalitat del maquinari
, de rapid acces / Klaus Dembowski. Barcelona: Marcombo, 2000(c). 956 p.: il.,
ISBN 84-267-1263-0
- ↑
≪
The Microprocessor Today
≫. Michael Slater, Stanford University - Micro IEEE.
- ↑
≪
Definicio de Motherboard
≫. Diccionari informatic.
- ↑
≪
Memoria principal del computador
≫. Monografias.com.
[
Enllac no actiu
]
- ↑
≪
Periferics de computadors - Memories Flash USB
≫. Periferics - "Introduccio a la Informatica", A.Prieto (c) McGraw-Hill Interamericana. Arxivat de l'
original
el 2009-12-16. [Consulta: 31 marc 2010].
- ↑
≪
Computer Graphics and Aplications
≫. IEEE Xplore.
- ↑
≪
Processadors grafics com supercomputadores de consum
≫. Supercomputacion de consum.
Bibliografia
[
modifica
]
- Martin-Pozuelo
, Jose Maria Martin.
Hardware microinformatico : viaje a las profundidades del PC
. Mexico, D.F.: Alfaomega, 2001, p. 431 p. : il..
ISBN 970-15-0599-9
.
- Hennessy
, John L.; Patterson, David A..
Organizacion y diseno de computadores : la interfaz
hardware/software
. traduccion al espanol por Juan Manuel Sanchez, revision tecnica Antonio Vaquero.. 2a edicio. Madrid - Buenos Aires: McGraw-Hill, 1995, p. 756 p. : il..
ISBN 84-481-1829-4
.
- Stokes
, John M.
Introduction to Microprocessors and Computer Architecture
(en angles). No Starch Press, desembre 2006, p. 320p..
ISBN 9781593271046
.
- Sanchez Serantes
, Veronica.
La PC por dentro : todo sobre hardware y guia practica para comprar su computadora
. Mexico, D.F.: MP, 2001, p. 142p. : il..
ISBN 968-5347-21-2
.
- Dembowski
, Klaus.
Hardware : informacion sobre la totalidad del hardware, de rapido acceso
. Barcelona: Marcombo, 2000, p. 956 p. : il..
ISBN 84-267-1263-0
.
Enllacos externs
[
modifica
]