Harare

Localitzacio
17° 49′ 45″ S, 31° 03′ 08″ E  /  17.8292°S , 31.0522°E  / -17.8292; 31.0522
Estat	Zimbabue
Provincia	Harare Province (en)
Capital de	Zimbabue Zimbabwe Rhodesia Colonia de Rhodesia del Sud Republica de Rhodesia Rhodesia i Nyasalandia
Poblacio humana
Poblacio	2.150.000 (2012) (2.238,18 hab./km² )
Geografia
Superficie	960.600.000 m²
Altitud	1.492 m-1.494 m
Creacio	1890
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+02:00
Prefix telefonic	4
Altres
Agermanament amb	Kazan Buxton Windhoek Prato Lago Nottingham (1981?) Cincinnati (1990?) Munic (1996?) Minsk (2023?)
Lloc web	hararecity.co.zw

Harare es la capital i ciutat mes poblada de Zimbabue . Fins a 1982 la ciutat s'anomenava Salisbury . ^[1] La ciutat propiament dita te una superficie de 960,6 km² i una poblacio de 2.123.132 habitants al cens del 2012 ^[2] i una estimacio de 3.120.917 a la seva area metropolitana el 2019. ^[3]  Situada al nord-est de Zimbabue, a la regio de Mashonaland . a ciutat d'Harare constitueix una de les deu provincies de Zimbabue , que tambe incorpora els municipis de Chitungwiza i Epworth . ^[4]  La ciutat es troba en un altipla a una altitud de 1.483 metres sobre el nivell del mar .

La ciutat va ser fundada el 1890 per la Pioneer Column , una petita forca militar de la Companyia britanica de Sud-africa , i va rebre el nom de Fort Salisbury en honor del primer ministre britanic Lord Salisbury . Els administradors de la companyia van delimitar la ciutat i la van dirigir fins que Rhodesia del Sud va aconseguir un govern responsable el 1923. Salisbury va ser a partir d'aleshores la seu del govern de Rhodesia del Sud i, entre 1953 i 1963, la capital de la Federacio Centreafricana . Va conservar el nom de Salisbury fins al 1982, quan es va canviar pel de Harare en el segon aniversari de la independencia de Zimbabue del Regne Unit .

Historia [ modifica ]

La Pioneer Column , una forca militar voluntaria de colons organitzada per Cecil Rhodes , va fundar la ciutat el 12 de setembre de 1890 com a fort. ^{[5] [6]}  Originalment van anomenar a la ciutat Fort Salisbury en honor de Robert Gascoyne-Cecil , 3r marques de Salisbury, llavors primer ministre del Regne Unit , i posteriorment es va coneixer simplement com a Salisbury. El Salisbury Polo Club es va formar el 1896. ^[7] Va ser declarat municipi el 1897 i es va convertir en ciutat el 1935. ^[8]

En el moment de la fundacio de la ciutat estava mal drenada i el primer desenvolupament es va fer en terrenys de la riba esquerra d’un rierol que ara es una carretera principal (Julius Nyerere Way). La primera zona que es va drenar completament va ser a prop de la capcalera del rierol i, com a resultat, es va anomenar "Causeway". Aquesta area es ara l'emplacament de molts dels edificis governamentals mes importants, inclosa la Cambra del Senat i l’Oficina del Primer Ministre, ara rebatejats per l’us del President despres que el carrec fos abolit el gener de 1988. ^[9]

Salisbury va ser la capital de la colonia britanica de Rhodesia Sud des del 1923, i de la Federacio de Rhodesia i Nyasalandia del 1953 al 1963.

Periode de postguerra [ modifica ]

Immediatament despres de la Segona Guerra Mundial , Salisbury es va expandir rapidament, el seu creixement es va impulsar per la seva designacio com a capital de la Federacio de Rhodesia i Nyasaland , que va donar lloc a una onada de liberalisme , inversio i desarrollisme de 1953 a 1963, transformant la ciutat en el proces. ^[10] Aixo va anar acompanyat d'una important immigracio de la postguerra per part dels blancs, principalment de la Gran Bretanya i de tot el sud d'Africa i, en menor mesura, del sud d'Europa . El rapid augment de la propietat de vehicles de motor i la inversio en el desenvolupament de carreteres van accelerar molt l'expansio suburbana cap a l'exterior. Van veure el desenvolupament de suburbis com Alexandra Park i Mount Pleasant. Al mateix temps, la majoria dels suburbis negres com Highfield van patir la sobreocupacio a mesura que la poblacio va creixer.

Anys posteriors a la independencia [ modifica ]

El govern del Front de Rhodesia d' Ian Smith va declarar Rhodesia independent del Regne Unit l'11 de novembre de 1965 i va proclamar la Republica de Rhodesia el 1970. Posteriorment, la nacio es va convertir en l'estat de curta durada de Zimbabue Rhodesia i no va ser fins al 18 d'abril de 1980 que el pais va ser reconegut internacionalment tan independent com la Republica de Zimbabue .

El nom de la ciutat es va canviar per Harare el 18 d'abril de 1982, segon aniversari de la independencia de Zimbabue, prenent el seu nom del poble proper de Harare Kopje. ^[11] Abans de la independencia, "Harare" era el nom de la zona residencial negra ara coneguda com Mbare.

La important inversio en educacio i sanitat va produir una classe mitjana confiada i en creixement, demostrada per l'auge d'empreses com Econet Global i el disseny i l'arquitectura innovadors, exemplificats per l’Eastgate Center. Un simbol notable d'aquesta epoca de la historia d'Harare es la Torre del New Reserve Bank, un dels principals punts de referencia de la ciutat.

Tanmateix, el 1992, Harare va comencar a experimentar una recessio economica i el govern va respondre promulgant reformes neoliberals, que van provocar un auge de la banca , les finances i l'agricultura alhora que van provocar importants perdues de llocs de treball en la industria manufacturera , augmentant aixi molt l'atur i la desigualtat d'ingressos. Les empreses nacionals van lluitar per competir amb les importacions estrangeres, fet que va provocar l'enfonsament de diverses institucions, especialment en la industria textil. ^[10]

Dificultats economiques i hiperinflacio (1999-2008) [ modifica ]

A principis del segle  xxi , Harare s'ha vist afectada negativament per la crisi politica i economica que afectava Zimbabue, despres de les controvertides eleccions presidencials del 2002 i les eleccions parlamentaries del 2005. El consell electe va ser substituit per una comissio designada pel govern per suposada ineficiencia. Tot i aixi, els serveis essencials com la recollida d'escombraries i les reparacions de carrers van empitjorar rapidament i ara son practicament inexistents a les zones mes pobres de la ciutat. El maig de 2006, el diari de Zimbabue Financial Gazette va descriure la ciutat en un editorial com una ciutat de sol convertida en granja d'aigues residuals . ^[12] El 2009, Harare va ser votada com la ciutat mes dificil per viure, segons l'enquesta d'habitabilitat de l'Economist Intelligence Unit. ^[13] La situacio no va canviar el 2011, segons la mateixa enquesta, que es basa en l'estabilitat, la sanitat, la cultura i el medi ambient, l'educacio i les infraestructures. ^[14]

Operacio Murambatsvina [ modifica ]

El maig de 2005, el govern de Zimbabue va enderrocar barraques, llocs de venda il·legals i cases de camp a Harare, Epworth i les altres ciutats del pais en l'operacio Murambatsvina ('Drive Out Trash'). Es va denunciar que el veritable proposit de la campanya era assegurar-se que els barris de barraques no es desenvolupen en cap ciutat urbana i paisatge urba del Moviment per al Canvi Democratic i reduir la probabilitat d'accions massives contra el govern expulsant la gent de les ciutats. El govern va afirmar que era necessari per un augment de la criminalitat i la malaltia. Aixo va ser seguit per l'operacio Garikayi/Hlalani Kuhle (Operacio 'Viure millor') un any mes tard, que consistia a construir habitatges de formigo de mala qualitat. ^[15]

La incertesa economica [ modifica ]

El 2009 Harare va ser considerada com la ciutat menys habitable del mon per l' Economist Intelligence Unit's livability , ^{[16] [17]} situacio que no canvia el 2011 ^[18] pujant al lloc 137 de 140 a l'agost de 2012. ^{[19] [20]}

A finals de marc de 2010, la Joina City Tower d'Harare es va obrir finalment despres de catorze anys de retard en la construccio, comercialitzada com el nou Orgull de Harare . ^[21] Inicialment, l'ocupacio d'espai a la torre va ser baixa, amb una ocupacio d'oficines nomes del 3% a l'octubre de 2011. ^[22] Al maig de 2013, l'ocupacio d'oficines havia augmentat al voltant de la meitat, amb tot l'espai comercial ocupat. ^[23]

El marc de 2015, l'Ajuntament de Harare va planificar un projecte de dos anys per instal·lar 4.000 fanals solars, amb un cost de 15.000.000 de dolars a partir del districte comercial central. ^[24]

El novembre de 2017 la ciutat va acollir la manifestacio mes multitudinaria de la historia de Zimbabue que va provocar la renuncia forcada del president Robert Mugabe . ^{[25] [26]}

Harare contemporania [ modifica ]

Des de l'any 2000, Harare ha viscut periodes de declivi espectacular, especialment durant la decada del 2000, pero des de la Gran Recessio s'ha estabilitzat i ha experimentat un creixement demografic important i un creixement economic desigual. Malgrat aquesta volatilitat (o potser per aixo), hi ha hagut una inversio internacional substancial i una especulacio en els mercats financers i immobiliaris de la ciutat. S'ha produit un desenvolupament important als marges urbans de la ciutat, a zones com Borrowdale, Glen Lorne, The Grange , Mount Pleasant Heights i els nous suburbis de Hogerty Hill, Shawasha Hills, Bloomingdale i Westlea, donant lloc a l'expansio urbana. a prop de Mount Hampden, Ruwa i Norton. ^[27] A mes, les zones del centre de la ciutat com Avondale, Eastlea, Belgravia, Newlands i Milton Park han experimentat un augment de la gentrificacio impulsada per l'especulacio dels expatriats de Zimbabue que tambe ha atret altres compradors estrangers, donant lloc a preus de propietat elevats i augments de lloguer generalitzats. ^[28] Harare va mantenir l'augment de poblacio i el desenvolupament urba mes elevats de qualsevol ciutat important de Zimbabue des de l'any 2000, amb altres ciutats com Bulawayo , Gweru i Mutare en gran part estancada durant el mateix periode. ^[29]

A partir de 2006, el creixement de la ciutat es va estendre als seus limits nord i oest, mes enlla del limit de creixement urba de la ciutat. Les prediccions que l'any 2025 la poblacio de l'area metropolitana arribara entre 4 i 5 milions han despertat preocupacions per l'expansio sense control i el desenvolupament no regulat. ^[30] A mes, la concentracio del desenvolupament immobiliari a Harare s'ha produit a costa d'altres ciutats com Gweru i Bulawayo, especialment aquesta ultima, que es caracteritza cada cop mes per l'estancament i l'alt atur a causa del col·lapse de moltes de les seves industries pesants. Avui dia, el mercat immobiliari d'Harare continua tenint un preu molt elevat, mes que les ciutats regionals com Johannesburg i Ciutat del Cap , amb la part superior del mercat completament dominada per zimbabuesos rics o de doble ciutadania (vegeu diaspora de Zimbabue i zimbabuesos al Regne Unit), xinesos i compradors sud-africans. ^{[27] [30]} Aquesta gentrificacio i especulacions son especialment discordants donat l'alt atur del pais. A mes, el 2020, Harare va ser classificada com a ciutat gamma per la Globalization and World Cities Research Network. ^[31]

Geografia [ modifica ]

La ciutat es troba en una de les parts mes altes de l'altipla Highveld, a una altitud de 1.483 msnm i te un clima temperat subhumit d'altitud , una variant del clima oceanic . La seva elevada altitud i el flux d’aire fresc del sud-est fan que tingui un clima mes fresc i sec que un clima tropical o subtropical . La temperatura mitjana anual es de 17,9 °C, forca baixa per als tropics. ^[32] Hi ha tres estacions principals: un estiu calid i humit, de novembre a marc / abril; un hivern fresc i sec, de maig a agost; i una temporada calida a calorosa i seca al setembre / octubre. La precipitacio mitjana anual es d’uns 825 mm. ^{[33] [34] [35] [36]}

El clima permet una vegetacio natural de bosc obert. L'arbre local mes comu de la regio es la Brachystegia spiciformis . Son habituals especies introduides durant el periode colonial com la Jacaranda , el Delonix o les buguenvil·lees .

Demografia [ modifica ]

Evolucio demografica

2009	2012
1.606.000	2.150.000

La poblacio de Harare es de 2.123.132 habitants. Mes del 90% de les persones a Harare son persones d'ascendencia africana parlant xona . A Harare tambe hi viuen molts matabeles i kalanga. Aproximadament 25.000 zimbabuesos blancs tambe viuen a la zona metropolitana de Harare. ^[37]

Economia [ modifica ]

Harare es el principal centre financer, comercial i de comunicacions de Zimbabue, aixi com un centre de comerc internacional de tabac , blat de moro , coto i citrics . La fabricacio, incloent textils , acer i productes quimics , tambe es economicament important, aixi com el comerc de minerals preciosos com l'or , els diamants i el plati . Tambe ha experimentat recentment un auge immobiliari, especialment als rics suburbis del nord, amb un augment espectacular dels preus durant l'ultima decada, malgrat els reptes d'altres sectors de l'economia. ^[38] Aquest auge s'ha alimentat en gran part per membres de la diaspora de Zimbabue i l'especulacio, amb els inversors protegits contra la moneda local. ^{[27] [38]} No obstant aixo, el mercat abans en auge ha comencat a refrescar-se a causa d'una pujada dels tipus d'interes el 2019 i les consequencies economiques de la pandemia de la COVID-19 , deixant uns quants projectes sense acabar. ^[39] Harare ha estat la seu de diverses cimeres internacionals, com la 8a Cimera del Moviment dels paisos no Alineats el 1986 i la Reunio de Caps de Govern de la Commonwealth de 1991. ^[40] Aquest ultim va produir la Declaracio de Harare, dictant els criteris de pertinenca a la Commonwealth . El 1998, Harare va ser la ciutat amfitriona de la 8a Assemblea del Consell Mundial d'Esglesies . ^[41] Tot i que semblava que l'economia finalment es recuperava, l'optimisme primerenc dels inversors despres de la presa de possessio del govern de Mnangagwa s'ha reduit en gran manera a causa del lent ritme de reformes per millorar l'entorn empresarial. ^[42] L'economia va patir una alta inflacio i frequents talls de llum el 2019, cosa que va dificultar encara mes la inversio. La manca d'aplicacio de reformes monetaries adequades per complementar els esforcos del govern per reduir el deficit pressupostari tambe va soscavar la confianca dels inversors en el sector financer. Tot i que el govern ha subratllat repetidament el seu enfocament a millorar la transparencia, la facilitat per fer negocis i la lluita contra la corrupcio, el progres segueix sent limitat sota l'administracio de Mnangagwa. ^[42]

Un altre repte per a l'economia d'Harare es la persistent emigracio de residents altament educats i qualificats al Regne Unit, Australia, Canada, Irlanda i Nova Zelanda, en gran part a causa de la recessio economica i els disturbis politics. ^[43] La fugida de cervells de la ciutat, gairebe sense precedents en comparacio amb altres mercats emergents , ha provocat el declivi d'una classe emprenedora local, una classe mitjana exagerada i en declivi i una manca d'oportunitats d'ocupacio fora del sector informal i public . ^[43] A mes, els residents de la classe treballadora de la ciutat s'estan traslladant cada cop mes als propers Sud-africa i Botswana , tot i que son facilment substituits per migrants rurals menys benestants. ^[44] Tanmateix, malgrat mes d'una decada d'abandonament, la infraestructura i el capital huma de la ciutat encara es comparen favorablement amb les ciutats d'altres parts d'Africa i America Llatina. Caldra veure si el govern actual pot atraure la seva diaspora de Zimbabue jove, diversa i ben educada, que compta entre 4 i 7 milions de persones, a invertir en l'economia, i molt menys a pensar en tornar-hi. ^{[43] [45] [46]}

Compres i venda al detall [ modifica ]

Es poden comprar art, artesania i records de produccio local a Doon Estate, Uwminsdale, Avondale Market i Mbare Musika. Msasa Park i Umwinsdale, en particular, acullen diverses galeries que produeixen escultures i textils de pedra esteatita Shona d'alta qualitat, com els estudis Patrick Mavros, que te una altra galeria a Knightsbridge , Londres . ^[47] Les marques internacionals son generalment menys comunes a Harare que a les ciutats europees, pero es poden trobar compres convencionals i de luxe a Fife Avenue, Sam Nujoma (Union) Avenue, Arundel Village, Avondale, Borrowdale, Eastgate i Westgate. ^[48] Practicament totes les compres de luxe es concentren als suburbis del nord mes rics, especialment Borrowdale, amb botigues que tenen preus mes alts del que la majoria dels visitants esperarien. Els barris de Borrowdale i Borrowdale Brooke es consideren un dels llocs mes sofisticats de la ciutat, amb botigues, restaurants i serveis de luxe. ^{[49] [50]}

Harare tambe te una bona seleccio de supermercats, com ara Le Bon Marche, Pick n Pay, TM i Spar. Les botigues mes variades i independents tendeixen a concentrar-se als suburbis del nord, nord-est i nord-oest juntament amb, sorprenentment, Newlands i Greendale Avenue a Greendale. ^[49]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia addicional [ modifica ]

• Neil Dewar. Anthony Lemon. Homes Apart: South Africa's Segregated Cities . Indiana University Press, 1991. ISBN 978-0-253-33321-6 .  
• Samburenia , Nelson T. ≪Emergence of independent African trade unions in Salisbury, Southern Rhodesia, 1920s to 1950s: Toward mass nationalism?≫. Kleio , 1996.
• Scarnecchia , Timothy ≪Poor Women and Nationalist Politics: Alliances and Fissures in the Formation of a Nationalist Political Movement in Salisbury, Rhodesia, 1950-6≫. Journal of African History , 1996. JSTOR : 183187 .
• Macharia , Kinuthia. Social and political dynamics of the informal economy in African cities: Nairobi and Harare . University Press of America, 1997. ISBN 978-0-7618-0840-4 .  
• Bond , Patrick. Brian Raftopoulos and Tsuneo Yoshikuni. Sites of Struggle . Weaver Press Ltd, 1999. ISBN 978-0-7974-1984-1 .  
• Owomoyela , Oyekan. Greenwood. Culture and Customs of Zimbabwe , 2002, p. 7+. ISBN 978-0-313-31583-1 .  
• Mlambo , Alois. Dickson Eyoh and Paul Tiyambe Zeleza. Encyclopedia of Twentieth-Century African History . Routledge, 2003. ISBN 978-0-415-23479-5 .  
• Luc J. A. Mougeot. Agropolis: The Social, Political, and Environmental Dimensions of Urban Agriculture . International Development Research Centre , 2005. ISBN 978-1-55250-186-3 .  
• Fitzroy Dearborn. Encyclopedia of African History . Kevin Shillington , 2005. ISBN 978-1-57958-245-6 .  
• Kamete , Amin Y. ≪The Return of the Jettisoned: ZANU-PF's Crack at 'Re-Urbanising' in Harare≫. Journal of Southern African Studies , 2006. JSTOR : 25065091 .
• Ranger , Terence O. ≪City Versus State in Zimbabwe: Colonial Antecedents of the Current Crisis≫. Journal of Eastern African Studies , 2007. DOI : 10.1080/17531050701452390 . (Includes information about Harare

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Harare