Hans Morgenthau

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaHans Morgenthau

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement (de) Hans Joachim Morgenthau Modifica el valor a Wikidata
17 febrer 1904 Modifica el valor a Wikidata
Coburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort 19 juliol 1980 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formacio Institut d'Estudis Avancats Internacionals i Desenvolupament
Gymnasium Casimirianum Coburg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treball Relacions internacionals Modifica el valor a Wikidata
Ocupacio jutge , filosof , escriptor , politoleg , professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
Ocupador Universitat de Chicago
Universitat de la Ciutat de Nova York
Universitat de Ginebra Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Hans Joachim Morgenthau ( Coburg , 17 de febrer de 1904 ? Ciutat de Nova York , 19 de juliol de 1980 ) va ser una de les figures centrals en l'estudi de la politica internacional del segle XXI. Es considerat el pare del realisme classic , tot i que Hobbes va establir els fonaments per aquesta teoria de les relacions internacionals. El seu llibre Politics Among Nations , publicat el 1948, va arribar a les cinc edicions mentre va ser viu.

Morgenthau tambe va escriure ampliament sobre la politica internacional i els afers exteriors dels EUA per a publicacions com The New Leader , Commentary , Worldview , The New York Review of Books i The New Republic . Coneixia i mantenia correspondencia amb molts dels escriptors i intel·lectuals capdaventers de la seva epoca, com Reinhold Niebuhr, George F. Kennan , i Hannah Arendt . [1] [1] [2] Durant els primers anys de la Guerra Freda , Morgenthau va ser assessor del Departament d'Estat dels EUA quan Kennan encapcalava una oficina, i un segona vegada durant les presidencies de Kennedy i Johnson fins que va ser acomiadat per Johnson quan va comencar a criticar publicament la politica americana a Vietnam. [3] Tanmateix, durant la major de la seva carrera Morgenthau va ser valorat com un academic i interpret de la politica exterior dels EUA. [4]

Educacio, carrera professional i vida personal [ modifica ]

Morgenthau va neixer en un familia asquenazita jueva de Coburg , Saxonia-Coburg Gotha , Alemanya , l'any 1904. Despres d'assistir al Casimirianum, va estudiar a les universitats de Berlin , Frankfurt , Munic i va treballar a l'Institut Graduat d'Estudis Internacionals i de Desenvolupament a Ginebra , Suissa . Va ensenyar i practicar dret a Frankfurt, tot seguit va passar un temps a Suissa i Espanya abans d'emigrar als Estats Units el 1937. Morgenthau va ser professor a Kansas City durant el periode de 1939?1943, alhora que assistia a la sinagoga local. [5] Morgenthau va ser professor a la Universitat de Chicago fins al 1973, quan es va mudar a Nova York i va aconseguir una catedra la Universitat de la Ciutat de Nova York.

Al mudar-se a Nova York, Morgenthau es va separar de la seva dona, que va romandre a Chicago en part per problemes de salut. A Nova York va intentar comencar una nova familia en dues ocasions; una amb la filosofa Hannah Arendt tal com va deixar escrit la seva biografa, [6] i una segona vegada amb Ethel Person, una professora de la Universitat de Columbia , tal com va manifestar ella mateixa en uns textos publicats l'any 2004. [7]

El 8 d'octubre de 1979, Morgenthau era un dels passatgers a bord del vol Swissair 316 que es va estavellar quan intentava aterrar a Atenes cami de Bombai i Pequin .

Morgenthau va morir el 19 de juliol de 1980, despres de ser ingressat al Lenox Hill Hospital Nova York per una ulcera perforada, tal com relata Ethel Person. [8]

Els anys europeus de Morgenthau i la jurisprudencia funcional [ modifica ]

Morgenthau va completar la seva tesi doctoral a Alemanya a finals de la decada de 1920. Es va publicar com el seu primer llibre el 1929 sota el titol de The International Administration of Justice, Its Essence and Its Limits. [9] El llibre va ser ressenyat per Carl Schmitt , que en aquell moment era professor de dret a la Universitat de Berlin. En un assaig autobiografic escrit cap al final de la seva vida, Morgenthau explica que quan de jove va coneixer Carl Schmitt va tenir la sensacio d'haver-se reunit amb "el diable". [10] A finals dels anys 20 Schmitt s'estava convertint amb el principal jurista de l'emergent moviment nacionalsocialista a Alemanya, i Morgenthau va entendre que les seves posicions eren irreconcilibables.

Al acabar la seva tesi doctoral, Morgenthau va deixar Alemanya per Ginebra per completar els estudis que li permetrien ser professor universitari. La tesi que es va publicar en frances es titulava La realitat de les normes i en particular de les normes del dret internacional: fonaments d'una teoria de les normes . [9] L'academic de dret Hans Kelsen , que acabava d'arribar a Ginebra com a professor, va ser un dels tutors de la tesi doctoral de Morgenthau. Kelsen era un dels critics mes ferotges de Carl Schmitt . Morgenthau i Kelsen van compartir els seus respectius treballs fins i tot despres que ambdos emigressin als EUA per treballar com a academics.

El 1933, Morgenthau va escriure el seu segon llibre: The Concept of the Political . En aquest llibre Morgenthau va intentar establir les diferencies entre conflictes legals entre paisos i conflictes politics entre paisos i altres litigants. Les preguntes que exercien de fil conductor a l'obra eren: (i) Qui te competencia legal sobre els elements en conflicte, (ii) De quina manera es pot canviar o fer que rendeixi comptes l'ens competent; (iii) Com es pot resoldre el conflicte, l'objecte del qual implica una forca legal; i (iv) De quina manera es pot protegir l'ens legal competent a l'hora d'exercir aquesta forca. Per a Morgenthau, l'objectiu final de qualsevol sistema legal en aquest context es "assegurar la justicia i la pau."

Durant les decades de 1920 i 1930 Morgenthau va buscar una alternativa realista al corrent principal del dret internacional que ell anomenava "jurisprudencia funcional". Va utilitzar idees de Sigmund Freud , [11] Max Weber , Roscoe Pound i d'altres.

El 1940 Morgenthau va iniciar un programa de recerca per al funcionalisme legal a l'article "Positivism, Funcionalism, and International Law". [12] Francis Boyle ha escrit que segurament els escrits de Morgenthau despres de la Segona Guerra Mundial van contribuir a un "trencament entre les ciencies politiques internacionals i els estudis de dret internacional." [13] Tot i aixo, Politics Among Nations conte un capitol sobre dret internacional i Morgenthau es va mantenir com un academic actiu en la materia sobre la relacio entre la politica internacional i el dret internacional fins al final de la seva carrera. [14]

Els anys americans de Morgenthau i el realisme politic [ modifica ]

Hans Morgenthau es considerat un dels pares fundadors de l' escola realista de les relacions internacionals del segle  xx . Aquest corrent de pensament soste que els estats nacio son els actors principals en les relacions internacionals i que la disciplina s'ha de centrar en l'estudi del poder. Morgenthau emfatitza la importancia de "l'interes nacional", i a Politics Among Nations va escriure que "la principal fita que guia el realisme politic en les relacions internacionals es el concepte d'interes definit com a poder." De vegades es defineix Morgenthau com un realista classic o realista modern per tal de diferenciar la seva obra del realisme estructural o neorealisme associat a Kenneth Waltz . [15]

Realisme i Politics Among Nations (1948) [ modifica ]

Analisis recents sobre Morgenthau han demostrat que la seva trajectoria intel·lectual va ser mes complicada del que es creia originalment. [16] El seu realisme estava influit per aspectes morals i al final de la seva vida veia amb bons ulls el control supranacional de les armes nucleas i es va oposar decididament al paper dels EUA a la G uerra de Vietnam . [17] El seu llibre Scientific Man versus Power Politics (1946) pregonava contra l'abus de confianca amb la ciencia i la tecnologia com a solucions de problemes politics i socials.

En la segona edicio de Politics Among Nations , Morgenthau va incloure una llista al primer capitol anomenada "Sis principis del realisme politic". [18]

Els principis eren:

  1. El realisme politic considera que la politica, com la societat en general, esta governada per lleis objectives que tenen les arrels en la naturalesa humana. [14] [19]
  2. La principal guia del realisme politic es el concepte d'interes definit en termes de poder, que introdueix ordre a la politica, i per tant fa possible la comprensio teorica de la politica. El realisme politic no es preocupa pels motius i la ideologia dels homes d'estat. El realisme politic evita reinterpretar la realitat per tal que encaixi amb les politiques. Una bona politica exterior minimitza els riscos i maximitza els beneficis.
  3. El realisme reconeix que els diversos interessos poden variar segons el context politic i cultural on es fa cada politica exterior, cosa que no s'ha de confondre amb una teoria de la politica internacional. No atribueix a "l'interes entes com a poder" un sentit a perpetuitat.
  4. El realisme politic es conscient del sentit moral de l'accio politica. Tambe es conscient de la tensio entre la moral dirigent i les necessitats d'una accio politica eficac. El realisme mante que els principis morals universals s'han d'entendre a traves de les circumstancies concretes d'epoca i lloc, perque no es poden aplicar a les accions dels estats en la seva formulacio abstracta universal. [20]
  5. El realisme politic es nega a identificar les aspiracions morals d'un pais en particular amb les lleis morals que governen l'univers. [21]
  6. El realista politic mante la independencia de l'esfera politica; l'home d'estat pregunta "Com afecten aquestes politiques el poder i els interessos de la nacio?" El realisme politic esta basat en una concepcio pluralistica de la naturalesa humana. El realista politic ha de mostrar on els interessos del pais difereixen sobre els punts de vista morals i legals.

Contra la Guerra de Vietnam [ modifica ]

Morgenthau va ser un ferm defensor de les administracions de Franklin Delano Roosevelt i Harry Truman . [22] Despres de la victoria del republica Eisenhower, Morgenthau va centrar-se a escriure per diaris i revistes. Anys despres, amb el retorn dels Democrates a la Casa Blanca de la ma de Kennedy tornaria a treballar per l'administracio americana. Amb Johnson de president Morgenthau va fer encara mes palesa la seva visio contraria a la participacio americana al Vietnam, per la qual cosa va haver d'abandonar la seva posicio d'assessor el 1965. [3] La seva posicio respecte al Vietnam va reportar-li reconeixement public.

Morgenthau als EUA despres de 1965 [ modifica ]

La visio contraria de Morgenthau respecte la intervencio americana a Vietnam va provocar que l'administracio de Johnson l'acomiades del seu carrec d'assessor de la Casa Blanca.

El 1970 Morgenthau va publicar Truth and Power on recollia articles seus de l'anterior decada on hi plasmava les seves visions sobre els afers exteriors dels EUA, la Guerra del Vietnam o la politica americana. El 1972 publicaria el seu ultim gran llibre Science: Servant or Master , dedicat a Reinhol Niebuhr .

A partir de 1965 Morgenthau s'havia convertit en una de les veus que lideraven el debat sobre la teoria de la guerra justa en temps de les armes nuclears. [23]

L'estiu de 1978, Morgenthau va escriure, conjuntament amb Ethel Person, el seu ultim assaig titulat The Roots of Narcissim. [24] A

Morgenthau va ser un ressenyador incansable de llibres durant la seva vida academica als EUA. En va revisar gairebe un centenar, una tercera part per a la The New York Review of Books .

Critica [ modifica ]

La recepcio de l'obra de Morgenthau es pot dividir en tres fases. La primera es la que va patir fins a la seva mort el 1980. La segona compren les discussions al voltant de la seva obra en l'estudi de les relacions internacionals i el dret internacional des de 1980 fins a la commemoracio del centenari del seu naixement el 2004. Finalment, arran d'aquesta efemerida el debat sobre el llegat de Morgenthau es va intensificar.

Critica durant els anys europeus [ modifica ]

Als primers anys de la carrera de Morgenthau, la critica del llibre de la seva tesi de Carl Schmitt va tenir un efecte negatiu i durador en Morgenthau. Schmitt s'havia convertit en una veu juridica lider del moviment nazi en ascens a Alemanya, i Morgenthau va arribar a veure les seves posicions com a inconmensurables, tot i que s'ha argumentat que Schmitt i Morgenthau van participar en un "dialeg ocult" en el qual es van influir mutuament. [25]

Posteriorment, Morgenthau va coneixer Hans Kelsen a Ginebra mentre era estudiant, i el tractament que feia Kelsen dels escrits de Morgenthau va deixar una impressio positiva de tota la vida en el jove Morgenthau. Kelsen a la decada de 1920 havia emergit com el critic mes exhaustiu de Schmitt i s'havia guanyat la reputacio de principal critic internacional del moviment nacionalsocialista en ascens a Alemanya, que coincidia amb l'opinio negativa de Morgenthau sobre el nazisme.

Critica durant els anys americans [ modifica ]

Tot i que la politica entre les nacions de Morgenthau va tenir una gran influencia en una generacio d'estudiosos de la politica global i el dret internacional, les opinions de Morgenthau no van quedar incontestades. D'una banda, alguns critics van rebutjar les premisses basiques de la perspectiva realista de Morgenthau. D'altra banda, alguns teorics que treballaven dins d'un marc realista, com Kenneth Waltz i John Mearsheimer, van posar en dubte aspectes de l'enfocament de Morgenthau fins i tot mentre compartien alguns dels seus suposits basics.

A la seva Teoria de la politica internacional (1979), Kenneth Waltz va demanar mes atencio als elements purament "estructurals" del sistema internacional, especialment la distribucio de capacitats entre els estats. [26] El neorealisme de Waltz era mes cientific que la versio del realisme de Morgenthau. [27] Waltz va argumentar que els equilibris de poder es formen de manera recurrent tant si els estats pretenen o no aquest resultat. [28] Waltz va criticar Morgenthau per veure el manteniment d'un equilibri de poder depenent dels motius i objectius conscients dels estats, donant lloc al que Waltz va anomenar una "distorsio" de la teoria de l'equilibri de poder. [29]

En contrast amb el realisme "defensiu" de Waltz, John Mearsheimer va presentar una teoria del "realisme ofensiu" a The Tragedy of Great Power Politics (2001). Mearsheimer va estar d'acord amb Morgenthau que els estats busquen maximitzar el seu poder relatiu, pero no van estar d'acord sobre la causa: mentre que Morgenthau va plantejar, en paraules de Mearsheimer, "una voluntat de poder inherent a cada estat", Mearsheimer va argumentar que el caracter "anarquic" del sistema internacional empeny. els estats adquireixin el maxim de poder possible per maximitzar les seves possibilitats de supervivencia. [30]

Una altra area de critica es refereix al tractament que Morgenthau fa del concepte d'interes nacional. Un erudit ha suggerit que Morgenthau es va equivocar en pensar que "el 'nucli racional de l'interes nacional’es pot determinar mitjancant una analisi objectiva". [31] En aquest sentit, "el concepte d'interes nacional simplement no pot suportar el pes que Morgenthau li va assignar". [32]

El mateix concepte de politica de Morgenthau ha estat vist, almenys per alguns escriptors, com una base mes ferma per a la seva posicio. Si be Morgenthau considerava la politica com una lluita pel poder, tambe la veia com una lluita realitzada per mitjans especifics i dins de determinats limits. Des d'aquesta perspectiva, la distincio de Morgenthau entre poder politic i poder militar va representar un esforc "per aillar" l'ambit propiament politic "de la intrusio de la violencia fisica i la dominacio". [33]

La distincio conceptual entre poder politic i militar pot no haver influit sempre en les opinions de Morgenthau sobre questions politiques especifiques, pero probablement ho va fer en el cas de les armes nuclears. La seva preocupacio per les armes nuclears i la carrera armamentistica [34] va portar a discussions i debats amb Henry Kissinger i altres. [35] Morgenthau va veure molts aspectes de la carrera d'armaments nuclears com una forma d'irracionalitat que requeria l'atencio de diplomatics, estadistes i estudiosos responsables. [36] Tanmateix, l'opinio de Morgenthau que es requeriria un estat mundial per resoldre el problema de les armes nuclears esta en tensio amb l'escepticisme sobre la governanca global que implica la seva perspectiva realista.

Critica al llegat de Morgenthau [ modifica ]

Stolperstein per a Hans Morgenthau al Casimirianum Coburg.

La biografia intel·lectual de Morgenthau de Christoph Frei, publicada en traduccio anglesa el 2001 (de l'edicio alemanya anterior) [37] va ser una de les primeres de moltes publicacions substancials sobre Morgenthau als anys 2000. Christoph Rohde va publicar una biografia de Morgenthau el 2004, encara disponible nomes en alemany. [38] Tambe cap al 2004 es van publicar volums commemoratius amb motiu del centenari del naixement de Morgenthau. [39]

John Mearsheimer, de la Universitat de Chicago, ha contrastat el realisme politic de Morgenthau amb el neoconservadorisme imperant durant l'administracio de GW Bush en el context de la Guerra de l'Iraq de 2003. [40] Morgenthau va veure el component etic i moral de la politica internacional com una part integral del proces de raonament de l'estadista internacional i el contingut essencial de l'erudicio responsable en les relacions internacionals. [41] Diversos aspectes del pensament de Morgenthau, aixi com el seu lloc en relacio amb els corrents intel·lectuals del segle XX i la historia disciplinaria de la ciencia politica i les relacions internacionals, continuen sent explorats pels estudiosos (vegeu bibliografia addicional, mes avall).

Obres seleccionades [ modifica ]

  • Scientific Man versus Power Politics (1946) Chicago, IL: University of Chicago Press.
  • Politics Among Nations: The Struggle for Power and Peace (1948, and subsequent editions) New York NY: Alfred A. Knopf.
  • In Defense of the National Interest (1951) New York, NY: Alfred A. Knopf.
  • The Purpose of American Politics (1960) New York, NY: Alfred A. Knopf.
  • Crossroad Papers: A Look Into the American Future (ed.) (1965) New York, NY: Norton.
  • Truth and Power: Essays of a Decade, 1960?70 (1970) New York, NY: Praeger.
  • Essays on Lincoln's Faith and Politics . (1983) Lanham, MD: Univ. Press of America for the Miller Center of Public Affairs at the Univ. of Virginia. Co-published with a separate text by David Hein.
  • The Concept of the Political (2012; orig. 1933) Intro. by H. Behr and F. Roesch. Trans. by M. Vidal. Palgrave Macmillan.

Per obtenir una llista completa dels escrits de Morgenthau, vegeu "La pagina de Hans J. Morgenthau" a Google Sites . [42]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ 1,0 1,1 Rice, Daniel.
  2. ↑ Klusmeyer, Douglas.
  3. ↑ 3,0 3,1 Zambernardi, L. (2011)
  4. ↑ Morgenthau, Hans (1982).
  5. ↑ Hartmut Behr and Felix Roesch, intro. to Morgenthau's The Concept of the Political , trans.
  6. ↑ Young-Bruehl, Elizabeth.
  7. ↑ Mazur, G.O., ed.
  8. ↑ Hans Morgenthau dies; noted political scientist
  9. ↑ 9,0 9,1 Morgenthau, Hans.
  10. ↑ "Fragment of an Intellectual Autobiography: 1904?1932," in Kenneth W. Thompson and Robert J. Myers, eds., Truth and Tragedy: A Tribute to Hans J. Morgenthau (New Brunswick: Transaction Books, 1984).
  11. ↑ Schuett, Robert.
  12. ↑ Morgenthau, Hans J., Positivism, Functionalism, and International Law, American Journal of International Law, vol 34, 2 (1940): 260?284
  13. ↑ Francis Boyle, World Politics and International Law, p. 12
  14. ↑ 14,0 14,1 Morgenthau, Hans (1974).
  15. ↑ Cf. Jack Donnelly, Realism and International Relations (Cambridge Univ.
  16. ↑ William E. Scheuerman, Hans Morgenthau: Realism and Beyond (Polity Press, 2009); Michael C. Williams, ed., Reconsidering Realism: The Legacy of Hans J. Morgenthau (Oxford Univ.
  17. ↑ E.g.: Hans J. Morgenthau, "We Are Deluding Ourselves in Viet-Nam", New York Times Magazine, abril 18, 1965, reprinted in The Viet-Nam Reader , ed.
  18. ↑ Hans J. Morgenthau, Politics Among Nations: The Struggle for Power and Peace Arxivat 2020-07-20 a Wayback Machine . [1] Arxivat 2020-07-20 a Wayback Machine ., Fifth Edition, New York: Alfred A. Knopf, 1978, pp. 4?15.
  19. ↑ Russell, Greg.
  20. ↑ Cozette, Murielle.
  21. ↑ Murray, A. J. H. "The Moral Politics of Hans Morgenthau."
  22. ↑ Scheuerman, William E. "Realism and the Left: The Case of Hans J. Morgenthau."
  23. ↑ Morgenthau, Hans (1978).
  24. ↑ Hans Morgenthau and Ethel Person (1978).
  25. ↑ See W. Scheuerman, "Carl Schmitt and Hans Morgenthau: Realism and Beyond" (nota 3). See also Hans-Karl Pichler, "The Godfathers of 'Truth': Max Weber and Carl Schmitt in Morgenthau's Theory of Power Politics," Review of International Studies , 1998, v.24, pp.185-200.
  26. ↑ Kenneth Waltz, Theory of International Politics , McGraw-Hill, 1979.
  27. ↑ Hartmut Behr and Amelia Heath. "Misreading in IR Theory and Ideology Critique: Morgenthau, Waltz and Neo-Realism," Review of International Studies 35 (2009): 327?49.
  28. ↑ Waltz, Theory of International Politics , p.119.
  29. ↑ Ibid., pp.119-120.
  30. ↑ John J. Mearsheimer, The Tragedy of Great Power Politics (W.W. Norton, 2001), pp.17-22.
  31. ↑ Michael J. Smith, Realist Thought from Weber to Kissinger (1986), p.154.
  32. ↑ Ibid., p.160.
  33. ↑ Michael C. Williams, "Why Ideas Matter in International Relations: Hans Morgenthau, Classical Realism, and the Moral Construction of Power Politics," International Organization vol. 58 no. 4 (2004), p.649.
  34. ↑ Hans Morgenthau, "Some Political Aspects of Disarmament," in David Carlton and Carlo Schaerf, eds., The Dynamics of the Arms Race (London: Croom Helm, 1975).
  35. ↑ Hans Morgenthau, "Henry Kissinger, Secretary of State," Encounter , vol. 43, no. 6 (Novembre 1974), pp. 57?61.
  36. ↑ Hans Morgenthau, "Superpower Politics," The New Leader , vol. 55, issue 13 (26 de juny de 1972), pp. 11?12; Joel Rosenthal, Righteous Realists (1991).
  37. ↑ Christoph Frei, Hans J. Morgenthau: An Intellectual Biography . Baton Rouge: Louisiana State University Press, 2001.
  38. ↑ Hans J. Morgenthau und der weltpolitische Realismus: Die Grundlegung einer realistischen Theorie. P. Weidmann und Christoph Rohde von VS Verlag fur Sozialwissenschaften (2004).
  39. ↑ Christian Hacke, Gottfried-Karl Kindermann, and Kai M. Schellhorn, eds. The Heritage, Challenge, and Future of Realism: In Memoriam Hans J. Morgenthau (1904?1980) . Gottingen, Germany: V&R unipress, 2005; G.O. Mazur, ed. One Hundred Year Commemoration to the Life of Hans Morgenthau . New York: Semenenko Foundation, 2004.
  40. ↑ John J. Mearsheimer, "Hans Morgenthau and the Iraq War: Realism Versus Neo-Conservatism." openDemocracy.net (2005).
  41. ↑ Lorenzo Zambernardi, I limiti della potenza. Etica e politica nella teoria internazionale di Hans J. Morgenthau . Bologna: Il Mulino, 2010.
  42. ↑ ≪ The Hans J. Morgenthau Page ≫. [ Enllac no actiu ]

Bibliografia [ modifica ]

  • Bain, William. "Deconfusing Morgenthau: Moral Inquiry and Classical Realism Reconsidered." Review of International Studies 26, no. 3 (2000): 445?64.
  • Behr, Hartmut, and Amelia Heath. "Misreading in IR Theory and Ideology Critique: Morgenthau, Waltz and Neo-Realism." Review of International Studies 35 (2009): 327?49.
  • Bell, Duncan, ed. Political Thought and International Relations: Variations on a Realist Theme. Oxford: Oxford University Press, 2008.
  • Bessner, Daniel and Nicolas Guilhot. "How Realism Waltzed Off." International Security , 40 no.2 (2015): 87-118.
  • Bird, Kai. The Color of Truth: McGeorge Bundy and William Bundy: Brothers in Arms , Simon and Schuster, 2000.
  • Buzan, Barry. "The Timeless Wisdom of Realism?," in International Theory: Positivism and Beyond, ed. S. Smith et al. Cambridge University Press, 1996.
  • Conces, Rory J. "Rethinking Realism (or Whatever) and the War on Terrorism in a Place Like the Balkans." Theoria 56 (2009): 81?124.
  • Cozette, Murielle. "Reclaiming the Critical Dimension of Realism: Hans J. Morgenthau on the Ethics of Scholarship." Review of International Studies 34 (2008): 5?27.
  • Craig, Campbell. Glimmer of a New Leviathan: Total War in the Realism of Niebuhr, Morgenthau, and Waltz. Nova York: Columbia University Press, 2003.
  • Donnelly, Jack. Realism and International Relations. Cambridge: Cambridge University Press, 2000.
  • Frei, Christoph. Hans J. Morgenthau: An Intellectual Biography. Baton Rouge: Louisiana State University Press, 2001.
  • Gellman, Peter. "Hans J. Morgenthau and the Legacy of Political Realism." Review of International Studies 14 (1988): 247?66.
  • Goldstein, Gordon. Lessons in Disaster: McGeorge Bundy and the Path to War in Vietnam. Times Books/Henry Holt, 2008.
  • Greenberg, Udi. The Weimar Century: German Emigres and the Ideological Foundations of the Cold War . Princeton University Press, 2014.
  • Griffiths, Martin. Realism, Idealism and International Politics. London: Routledge, 1992.
  • Guilhot, Nicolas. "The Realist Gambit: Postwar American Political Science and the Birth of IR Theory." International Political Sociology 4, no. 2 (2008): 281?304.
  • Guilhot, Nicolas. After the Enlightenment: Political Realism and International Relations in the Mid-Twentieth Century . Cambridge University Press, 2017.
  • Hacke, Christian, Gottfried-Karl Kindermann, and Kai M. Schellhorn, eds. The Heritage, Challenge, and Future of Realism: In Memoriam Hans J. Morgenthau (1904?1980). Gottingen, Germany: V&R unipress, 2005.
  • Hoffmann, Stanley. "Hans Morgenthau: The Limits and Influence of 'Realism'." In Janus and Minerva. Boulder, CO.: Westview, 1987, pp. 70?81.
  • Jervis, Robert. "Hans Morgenthau, Realism, and the Scientific Study of International Politics." Social Research 61, no. 4 (Winter 1994): 853-876.
  • Jutersonke, Oliver. "Hans J. Morgenthau on the Limits of Justiciability in International Law." Journal of the History of International Law 8, no. 2 (2006): 181?211.
  • Kane, John. Between Virtue and Power: The Persistent Moral Dilemma of U.S. Foreign Policy , Yale University Press, 2008, chapter 15.
  • Kaplan, Robert D. (2012) The Revenge of Geography: What the Maps Tell Us About the Coming Conflicts and the Battle Against Fate. New York: Random House. ISBN 978-1-4000-6983-5
  • Karkour, Haro L. "Illiberal and Irrational? Trump and the Challenge of Liberal Modernity in US Foreign Policy," International Relations , published online 1 September, 2020.
  • Karkour, Haro L. and Dominik Giese."Bringing Morgenthau's Ethics In: Pluralism, Incommensurability, and the Turn from Fragmentation to Dialogue in IR." European Journal of International Relations, published online July 6, 2020.
  • Klusmeyer, Douglas. "Beyond Tragedy: Hannah Arendt and Hans Morgenthau on Responsibility, Evil and Political Ethics." International Studies Review 11, no.2 (2009): 332?351.
  • Knoll, Erwin and Judith Nies McFadden, eds., War Crimes and the American Conscience. Holt, Rinehart and Winston, 1970 (report of a conference on "War and National Responsibility" in which Morgenthau participated).
  • Koskenniemi, Martti. The Gentle Civilizer of Nations: The Rise and Fall of International Law 1870?1960 (Hersch Lauterpacht Memorial Lectures).
  • Lang, Anthony F., Jr., ed. Political Theory and International Affairs: Hans J. Morgenthau on Aristotle's The Politics. Westport, CT: Praeger, 2004.
  • Lebow, Richard Ned. The Tragic Vision of Politics. Cambridge: Cambridge University Press, 2003.
  • Lichtheim, George. "The Politics of Conservative Realism." In The Concept of Ideology and Other Essays, New York: Vintage, 1967, pp.129-150.
  • Little, Richard. The Balance of Power in International Relations: Metaphors, Myths and Models. Cambridge: Cambridge University Press, 2007.
  • Mazur, G.O., ed. One Hundred Year Commemoration to the Life of Hans Morgenthau. New York: Semenenko, 2004.
  • Mazur, G.O., ed. Twenty-Five Year Memorial Commemoration to the Life of Hans Morgenthau. New York: Semenenko Foundation, Andreeff Hall, 12, rue de Montrosier, 92200 Neuilly, Paris, France, 2006.
  • Mearsheimer, John J. "Hans Morgenthau and the Iraq War: Realism Versus Neo-Conservatism." openDemocracy.net (2005).
  • Mearsheimer, John J. The Tragedy of Great Power Politics, W.W. Norton & Co., 2001; updated edition, 2014.
  • Milne, David. America's Rasputin: Walt Rostow and the Vietnam War , Hill & Wang, 2008.
  • Mollov, M. Benjamin. Power and Transcendence: Hans J. Morgenthau and the Jewish Experience. Lanham, MD: Rowman and Littlefield, 2002.
  • Molloy, Sean. "Aristotle, Epicurus, Morgenthau and the Political Ethics of the Lesser Evil." Journal of International Political Theory 5 (2009): 94?112.
  • Molloy, Sean. The Hidden History of Realism: A Genealogy of Power Politics. New York: Palgrave, 2006.
  • Murray, A. J. H. "The Moral Politics of Hans Morgenthau." The Review of Politics 58, no. 1 (1996): 81?107.
  • Myers, Robert J. "Hans J. Morgenthau: On Speaking Truth to Power." Society 29, no. 2 (1992): 65?71.
  • Neacsu, Mihaela. Hans J. Morgenthau's Theory of International Relations: Disenchantment and Re-Enchantment. Basingstoke: Palgrave Macmillan, 2009.
  • Peterson, Ulrik. "Breathing Nietzsche's Air: New Reflections on Morgenthau's Concept of Power and Human Nature." Alternatives 24, no. 1 (1999): 83?113.
  • Pichler, Hans-Karl. "The Godfathers of 'Truth': Max Weber and Carl Schmitt in Morgenthau's Theory of Power Politics." Review of International Studies 24 (1998): 185-200.
  • Pin-Fat, V. "The Metaphysics of the National Interest and the 'Mysticism' of the Nation-State: Reading Hans J. Morgenthau." Review of International Studies 31, no. 2 (2005): 217?36.
  • Rafshoon, Ellen Glaser. "A Realist's Moral Opposition to War: Hans J. Morgenthau and Vietnam." Peace and Change 26 (2001): 55-77.
  • Rice, Daniel. Reinhold Niebuhr and His Circle of Influence . Cambridge University Press, 2013.
  • Rosch, Felix. " Pouvoir, Puissance, and Politics: Hans Morgenthau's Dualistic Concept of Power ?." Review of International Studies 40, no. 2 (2013): 349-65. DOI: https://doi.org/10.1017/S0260210513000065
  • Rosch, Felix. Power, Knowledge, and Dissent in Morgenthau's Worldview . New York: Palgrave Macmillan, 2015.
  • Rohde, Christoph. Hans J. Morgenthau und der weltpolitische Realismus: Die Grundlegung einer realistischen Theorie. P. Weidmann und Christoph Rohde von VS Verlag fur Sozialwissenschaften (16. Februar 2004)
  • Rosenthal, Joel H. Righteous Realists: Political Realism, Responsible Power, and American Culture in the Nuclear Age. Baton Rouge: Louisiana State University Press, 1991.
  • Russell, Greg. Hans J. Morgenthau and the Ethics of American Statecraft. Baton Rouge: Louisiana State University Press, 1990.
  • Scheuerman, William E. Hans Morgenthau: Realism and Beyond. Cambridge: Polity, 2009.
  • Scheuerman, William E. "Realism and the Left: The Case of Hans J. Morgenthau." Review of International Studies 34 (2008): 29?51.
  • Schlesinger, Arthur M., Jr., "National Interests and Moral Absolutes." In The Cycles of American History (Houghton Mifflin, 1986), pp. 69-86.
  • Schuett, Robert. "Freudian Roots of Political Realism: The Importance of Sigmund Freud to Hans J. Morgenthau's Theory of International Power Politics." History of the Human Sciences 20, no. 4 (2007): 53?78.
  • Schuett, Robert. Political Realism, Freud, and Human Nature in International Relations: The Resurrection of the Realist Man. New York: Palgrave Macmillan, 2010.
  • Shilliam, Robbie. "Morgenthau in Context: German Backwardness, German Intellectuals and the Rise and Fall of a Liberal Project." European Journal of International Relations 13, no. 3 (2007): 299?327.
  • Smith, Michael J. Realist Thought from Weber to Kissinger. Baton Rouge: Louisiana State University Press, 1986.
  • Spegele, Roger D. Political Realism in International Theory. Cambridge Univ. Press, 1996.
  • Thompson, Kenneth W., and Robert J. Myers, eds. Truth and Tragedy: A Tribute to Hans J. Morgenthau. augmented ed. New Brunswick, NJ: Transaction, 1984.
  • Tickner, J. Ann. "Hans Morgenthau's Principles of Political Realism: A Feminist Reformulation." Millennium: Journal of International Studies 17, no.3 (1988): 429?40.
  • Tjalve, Vibeke Schou. Realist Strategies of Republican Peace: Niebuhr, Morgenthau, and the Politics of Patriotic Dissent. New York: Palgrave, 2008.
  • Tsou, Tang . America's Failure in China, 1941?50 .
  • Turner, Stephen, and G.O. Mazur. "Morgenthau as a Weberian Methodologist." European Journal of International Relations 15, no. 3 (2009): 477?504.
  • Walker, R.B.J. "Realism and Change," in Inside/Outside: International Relations as Political Theory (Cambridge U.P., 1993), pp. 104?124.
  • Waltz, Kenneth N. Theory of International Politics. McGraw-Hill, 1979.
  • Williams, Michael C., ed. Realism Reconsidered: The Legacy of Hans Morgenthau in International Relations. Oxford: Oxford University Press, 2007.
  • Williams, Michael C. The Realist Tradition and the Limits of International Relations. Cambridge: Cambridge University Press, 2005.
  • Williams, Michael C. "Why Ideas Matter in International Relations: Hans Morgenthau, Classical Realism, and the Moral Construction of Power Politics." International Organization 58 (2004): 633?65.
  • Wong, Benjamin. "Hans Morgenthau's Anti-Machiavellian Machiavellianism." Millennium: Journal of International Studies 29, no. 2 (2000): 389?409.
  • Young-Bruehl, Elisabeth. Hannah Arendt: For Love of the World , Second Edition, Yale University Press, 2004.
  • Zambernardi, Lorenzo. I limiti della potenza. Etica e politica nella teoria internazionale di Hans J. Morgenthau. Bologna: Il Mulino, 2010.
  • Zambernardi, Lorenzo. "The Impotence of Power: Morgenthau's Critique of American Intervention in Vietnam." Review of International Studies 37 (2011): 1335?1356.
  • Zimmer, Louis B. The Vietnam War Debate: Hans J. Morgenthau and the Attempt to Halt the Drift into Disaster. Lexington Books, 2011.
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hans_Morgenthau&oldid=32876968 ≫