Hamlet

The Tragedy of Hamlet, Prince of Denmark i Hamlet
Tipus	obra dramatica
Autor	William Shakespeare
Llengua	angles modern primerenc i angles
Creacio	valor desconegut
Genere	tragedia
Acte	5
Lloc de la narracio	Dinamarca
Data de publicacio	1602
Pais d'origen	Anglaterra
Personatges
Personatges	Princep Hamlet , Rei Claudi , Gertrude (en) , Polonius (en) , Ofelia , Horatio (en) , Laertes (en) , Rosencrantz and Guildenstern (en) , The Ghost (en) , Fortinbras (en) , The Gravediggers (en) , Yorick (en) , Rosencrantz (en) , Guildenstern (en) , Voltemand (en) , Corneli , Marcellus (en) , Bernardo (en) , Francisco (en) , Reynaldo (en) , Osric (en) , First Player (en) , Second Player (en) , Third Player (en) , Fourth Player (en) , A Captain (en) , Undertaker I (en) , Undertaker II (en) , Priest (en) , Sailor I (en) i Sailor II (en)
Altres
Identificador Theatricalia d'obra dramatica	2

Hamlet, princep de Dinamarca es una tragedia escrita en vers per William Shakespeare a comencaments del segle  xvii , probablement entre 1600 i 1601 . ^[1] Es la vint-i-dosena obra teatral de les trenta-set que va escriure Shakespeare. Representada sencera dura unes sis hores, es la peca teatral mes llarga de l'autor. ^[2] Es una de les obres mes conegudes de Shakespeare i un dels classics de la literatura universal. Sembla que recull una llegenda danesa recollida per Saxo Grammaticus i adaptada per reflectir la realitat anglesa de l'epoca.

Sobre aquesta obra teatral, fins al 2005 , s'han arribat a escriure trenta-sis operes i mes de cinquanta pel·licules, com per exemple la dirigida per Grigori Kosintsev el 1966 o la de Kenneth Branagh el 1996 . ^{[2] [3]} Conte el monoleg mes famos de la historia del teatre: ≪ To be or not to be ≫. ^[2] Com passa en el Quixot i en alguns pocs altres personatges de ficcio, el seu protagonista principal, que dona titol a l'obra, ha esdevingut un arquetip o mite independent de l'obra a la qual pertany. ^[2] Tambe apareix el personatge en textos d'altres autors, com per exemple en Rosencrantz i Guildenstern son morts, de Tom Stoppard .

Dramatis Personae [ modifica ]

Argument [ modifica ]

Els sentinelles del castell d'Elsinore , a Dinamarca , acompanyats del cortesa Horaci, reben a mitjanit la visita de l' espectre del rei mort Hamlet. Horaci ho atribueix als preparatius de guerra contra l'intent d'invasio del jove princep noruec Fortimbras. El germa del rei Hamlet es el nou rei elegit, Claudi, que s'ha casat amb Gertrudis, mare de Hamlet fill i fins aleshores esposa de Hamlet pare. El princep Hamlet es mostra trist per la mort del seu pare i troba precipitat el casament de la seva mare vidua . Alertat pels sentinelles, Hamlet els acompanya en la seguent guardia i parla amb l'espectre, que li explica com fou assassinat pel seu propi germa i l'exhorta a la venjanca .

Poloni, un lord camarlenc de la cort a Dinamarca , veu amb mals ulls el conat de festeig entre la seva filla Ofelia i el princep Hamlet. Hamlet parla amb Ofelia explicant-li que esta decebut de l' amor , que ja no hi creu, i sobretot del que poden esdevenir les persones. Li aconsella que no es casi i sobretot que no tingui fills, perque el fill mes bo i pur pot esdevenir un monstre, i no vol que ella hagi de viure aixo. D'altra banda, ella i tota la cort es mostren preocupats per la tristesa de Hamlet. Cadascu intenta ajudar-lo de la manera que pot. Una de les maneres d'intentar distreure'l es fent venir al castell una companyia d'actors que agrada molt a Hamlet. Aquesta es l'excusa per a Shakespeare de donar la seva opinio sobre l'actualitat escenica de l'epoca.

Hamlet (al contrari que Macbeth ) es pregunta si el fantasma que ha vist no sera una trampa del dimoni , si el que li diuen no sera mentida, per fer-li fer una cosa que mai faria en altre cas. Parlant amb els actors, se li acudeix una manera de potser saber-ho. Els fa representar una obra determinada, amb uns quants versos modificats per ell mateix, per tal que s'assembli molt al que li ha explicat l'espectre del seu pare. El pla es vigilar, amb el seu amic Horaci, les cares que posen el rei Claudi i sa mare, la reina Gertrudis, en veure-ho. Ambdos queden clarament delatats i Claudi confirma que Hamlet es un perill per a ell.

Hamlet es troba el rei Claudi sol, en aparent actitud de pregar. Te l'ocasio de matar-lo, pero pensa que aixi li estalviaria la condemna eterna a l' infern i l'alliberaria d'un suposat patiment per culpabilitat a la terra. Seria un favor i no una venjanca. Claudi va matar el rei Hamlet sense que pogues purificar-se els pecats, quedant com a anima en pena, i es aixi com Hamlet decideix que ha de matar Claudi.

El rei Claudi i Poloni pacten que aquest darrer vigili la conversa que Hamlet ha de tenir amb la seva mare. Poloni, amagat darrere un tapis, en un moment xiscla, i Hamlet, espantat, el traspassa amb la seva espasa cridant ≪una rata!≫. Retiren el tapis i descobreix que ha matat el pare d'Ofelia. Se l'emporta i l'amaga als altres, de manera que no podra ser enterrat amb els honors que li corresponen ni sense ser purificat per una missa. Claudi intenta que no se'n parli gaire perque no es relacioni amb la mort de Hamlet pare i envia Hamlet fill a Anglaterra , tement per la seva vida, fa que Rosencrantz i Guildenstern acompanyin Hamlet a Anglaterra amb una carta segellada per al rei angles sol·licitant que Hamlet sigui executat immediatament. El princep ho descobreix, fa que els matin a ells i torna amb vida a Dinamarca.

Ofelia es fa conscient dels consells de Hamlet, ≪sabem que som, pero no sabem que podem arribar a ser≫, perd la confianca en la condicio humana i es desvincula dels cortesans que la rodegen, s'expressa cantant frases que els altres no comprenen, reparteix herbes i flors que simbolitzen la hipocresia, l'adulacio, etc. Intenta salvar els altres. Puja a un arbre per a penjar-hi flors i cau al riu, s'hi ofega sense que ningu faci res mentre va enfonsant-s'hi lentament.

Claudi informa Laertes que el seu pare Poloni ha estat assassinat per Hamlet i li proposa venjar-lo parant-li una trampa: en un combat d' esgrima presentat com a amistos, pero posant un veri molt potent a l'espasa de Laertes, de manera que nomes una petita raspadura mataria Hamlet. I per si no es suficient, si Hamlet, sufocat, demana beure, li donaran vi enverinat.

Dos pagesos que fan d'enterramorts caven tombes al cementiri. Parlen de la desigualtat de les classes socials, de la hipocresia del clergat i d'existencialisme. Amb la mort tot acaba. Al final, tothom es torna igual, un manat d'ossos com els que es troben. Hamlet i el seu amic Horaci es troben un d'ells jugant amb calaveres, una d'aquestes es d'un bufo que havia jugat amb Hamlet quan era petit. L'enterramorts explica als dos homes, sense saber qui son, que es diu que el princep Hamlet es boig i que per aixo l'han enviat a Anglaterra. Es troben amb el funeral d'Ofelia, a la qual el capella no ha volgut fer tots els honors que d'altres voldrien. Gertrudis mostra el seu amor per ella. Laertes i Hamlet competeixen per qui dels dos te mes dolor.

Hamlet i Laertes, passat el funeral, es comprenen mutuament. Es declaren admiracio i respecte, volen ser amics. El rei convoca tota la cort a l'aposta d'esgrima, com un entreteniment festiu. Laertes no vol tocar Hamlet, pero al final tots dos resulten punxats amb l'espasa enverinada. La reina beu per accident el vi enverinat destinat a Hamlet. Aquest, que com Laertes encara te uns minuts de vida abans que faci efecte el veri, mata Claudi amb l'espasa enverinada. Tambe ha donat temps perque Laertes i Hamlet es perdonin. De fet, ha estat Laertes qui ha informat dels plans de Claudi que permeten a Hamlet matar-lo. Hamlet, veient que el tron de Dinamarca quedara imminentment buit, dona vot perque sigui ocupat per Fortimbras. D'altra banda, demana al seu amic Horaci que expliqui la seva historia. Arriben noticies d'Anglaterra que Rosencrantz i Guildenstern son morts. El princep noruec Fortimbras arriba a la cort per celebrar la seva victoria a Polonia i veure l'espectacle de Laertes i Hamlet, pero ja els troba tots morts. Demana que el cos de Hamlet sigui posat damunt d'un cadafal i se li facin tots els honors.

L'obra acaba, doncs, amb tots els personatges rellevants morts, reforcant el seu caracter tragic.

Fonts [ modifica ]

Les fonts de Hamlet son molt diferents del resultat de l'obra, especialment si es compara amb la resta d'obres de Shakespeare i les seves respectives fonts. Sembla que existeix una versio perduda anterior a Hamlet que els filolegs anomenen Ur-Hamlet . Alexander, Harold Bloom i altres autors sostenen que Ur-Hamlet va ser escrit tambe per Shakespeare mentre que altres estudiosos l'atribueixen a Thomas Kyd. ^[2]

La historia esta inspirada en les Gesta Danorum , conegudes tambe com a Historiae Danicae , un manuscrit de setze volums escrit per Saxo Grammaticus al segle  xii , publicat per primer cop el 1514 , a Paris , i que explica la historia de Dinamarca . L'any 1576 , Francois de Belleforest en va fer una versio i la va publicar al cinque volum d' Histories tragiques ; en aquesta versio, s'afegeix que la reina hagues comes adulteri amb el seu cunyat. ^[2]

Shakespeare fa representar als actors una obra de teatre anomenada L'assassinat de Gonzago . No se sap si ha existit, pero si que l'any 1530 un barber va ser acusat d'assassinar el duc d'Urbino, instigat per un parent de la duquessa, anomenat Luigi Gonzaga . Avui se sap que aquesta manera de matar es impossible, pero el barber va confessar que l'havia matat vessant-li un veri a l' orella mentre dormia. ^[2]

Alguns autors han volgut interpretar que alguns fets personals de l'autor tambe podrien haver influit en Hamlet . L'any 1579 , va morir ofegada al riu Avon una noia anomenada Katherine Hamlet . El 1585 , va neixer un fill de Shakespeare que es va dir Hamlet i que va morir el 1596 . El setembre del 1601 , va morir el pare de Shakespeare. L'obra podria haver estat escrita entre 1598 i 1601 . ^[4]

Estructura [ modifica ]

Shakespeare es basa en els principis de la tragedia d'ordre per a construir les tragedies Hamlet , Macbeth i Juli Cesar . L'esquema d'aquest tipus de tragedia consisteix en l'assassinat d'una figura d'ordre (Hamlet pare, Duncan, Juli Cesar) per un asurpador o conspirador (el rei Claudi, Macbeth, Brutus amb d'altres) i el posterior restabliment de l'ordre per un venjador (Hamlet fill, Macduff, Octavi i Marc Antoni). ^[2]

En el cas de Hamlet , Shakespeare repeteix l'esquema tres vegades: Fortimbras pare es assassinat per Hamlet pare i venjat per Fortimbras fill, Hamlet pare es assassinat per Claudi i venjat per Hamlet fill, i Poloni (pare de Laertes i Ofelia) es assassinat per Hamlet fill i venjat per Laertes. ^[2]

Tot i repetir aquest patro en tres obres, i fins i tot repetir-lo dins de Hamlet , cada vegada ho fa d'una manera diferent. Les relacions entre els personatges no son les mateixes, ni la naturalesa de cada conspirador, ni cap a qui tendiriem a decantar-nos moralment, per exemple, en cada cas. ^[2]

Trets significatius [ modifica ]

Hamlet encarna el dubte entre l'amor cap a la seva mare i la lleialtat al pare, entre les seves pors i el deure de venjar el rei mort, entre l'amor i les seves obligacions. Aquest caracter complex es un dels principals atractius de l'obra.

L' accio tragica te elements comics, com els dialegs entre els servidors, que fan de contrapunt. A mes, denuncia la corrupcio del pais i l'escassa frontera entre realitat i aparenca , que es tema tipic del barroc . Un altre tema barroc que apareix es la mort , omnipresent en l'obra. La majoria de representacions grafiques del protagonista el mostren agafant un crani, moment a que pertany l'escena primera del cinque acte (enterrament d'Ofelia). El tema de la mort es tracta tant en aquesta escena com en el famos monoleg " ser o no ser " a l'inici del tercer acte, entre altres moments de l'obra.

Els personatges es mostren sobretot a partir dels monolegs que fan, on expliquen els seus problemes i anticipen accions futures. Es una tragedia , doncs, mes reflexiva que no pas d'accio, tot i el gran nombre d'esdeveniments que tenen lloc en la cort.

Per exemple, el protagonista, ja de bon comencament, mostra el que sera la trama principal de l'obra i es com li canvia la vida la mort del seu pare i la visio del seu espectre. Fins abans, la seva vida era previsible i ben determinada, un princep estimat pel seu poble, culte i felic, hereu del tron i disposat a casar-se amb la seva enamorada Ofelia. La trobada amb l'espectre li produeix una mena d' anagnorisi que li fa veure el mon i les persones d'una altra manera. Es veu llancat a deixar-ho tot, fins i tot la noia que estima, sent aixi victima d'una alienacio radical. Hamlet no te la personalitat d'un home d'accio sino mes aviat reflexiu, ni cap de les accions que realitza finalment serveixen de res. Per a Nietzsche, fins i tot ell ja sap que de tota manera res del que faci ≪no podria canviar res de la naturalesa eterna de les coses≫. Ell i altres estudiosos de Shakespeare, com Salvador Oliva, William Hazlitt i Harold Bloom, consideren que prendre el retardament de la venjanca com a nucli de l'obra no es mes que un prejudici . ^{[2] [5]}

En aquesta obra, com a totes les peces teatrals de Shakespeare, no hi ha ideologia, ni critica, respecta i, de manera impersonal, estima els seus personatges. ^[2]

Shakespeare hi va introduir elements com espectres, batalles, conspiracions i trames secundaries.

Llenguatge [ modifica ]

En aquesta obra teatral, Shakespeare fa us de repeticions i triplicacions. Es repeteixen conceptes iguals foneticament , pero amb significat diferent. En alguns casos, les repeticions son antitesis . La figura mes repetida es l' hendiadis . Tambe usa molt el paral·lelisme, especialment jugant entre aparenca i realitat. Fa us d' oximorons .

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons
	Viquidites
	Viquitexts

Traduccio catalana [ modifica ]

• Shakespeare, William. Hamlet . Traduccio de Magi Morera i Galicia , 1920. Reeditada diverses vegades per Editorial Selecta: Shakespeare, William: Hamlet . Traduccio de Magi Morena i Galicia. Proleg de Joan Triadu. Barcelona: Editorial Selecta, 1964² (Biblioteca Selecta. Volum 366. Traduccions, vol. XXX).
• Shakespeare, William. La tragica historia de Hamlet, princep de Dinamarca . Traduccio directa de l'angles, proleg, notes i seleccio bibliografica per Terenci Moix . Barcelona: Editorial Ayma, 1980 (Quaderns de Teatre).
• Shakespeare, William. Hamlet . Barcelona: Quaderns Crema. Traduccio de Joan Sellent, 2000.
• Shakespeare, William. Hamlet . Barcelona: Vicens Vives. Traduccio i proleg de Salvador Oliva , 2005 , ISBN 978-84-316-8081-7 .

Hamlet en l'opera [ modifica ]

Diversos compositors han escrit operes relatives a aquest personatge (entre parentesis: data i lloc d'estrena i nom dels llibretistes):

• Francesco Gasparini : Ambleto (1705, 26-12, T. San Cassiano, Venecia ; Apostolo Zeno, Pietro Pariati)
• Domenico Scarlatti : Ambleto (1715, A. Zeno, P. Pariati)
• Giuseppe Vignati , Carlo Balliani i G. Cozzi : Ambleto (1719, A. Zeno, P. Pariati)
• Giuseppe Carcani : Ambleto (1742, carnestoltes, T. Sant'Angelo, Venecia ; A. Zeno, P. Pariati) ^[6]
• Luigi Caruso : Amleto (1790, F. Dorsene Aborigeno da Ducis)
• Gaetano Andreozzi : Amleto (1792, Giuseppe Maria Foppa)
• Ignaz Schuster : Hamlet, Prinz vom Tandelmarkt (1807, parodia)
• Saverio Mercadante : Amleto (1822, 26-2, T. alla Scala, Mila; F. Romani)
• Antonio Buzzolla : Amleto (1848, Giovanni Peruzzini)
• Alexandre Stadtfeld : Hamlet (1857)
• Luigi Moroni : Amleto (1860)
• Franco Faccio : Amleto (1865, 30-5, T. Carlo Felice, Genova ; revisio: 1871, 12-2, T. alla Scala, Mila ; Arrigo Boito)
• Ambroise Thomas : Hamlet (1868, Michel Carre i Jules Barbier); respectivament, com a Hamlet, Gertrude i Hamlet.
• Arthur Sullivan : Rosencrantz and Guildenstern (1874, L. Sullivan), comedia musical
• Jean-Louis-Aristide Hignard : Hamlet (1888)
• Edward Keurvels : Hamlet (1891)
• Alfredo Grandi : Amleto (1898), comedia musical
• Mario Zafred : Amleto (1961, Lilyan i M. Zafred)
• Alek'si Ma?avariani : Hamlet (1967, Guram Meliva)
• Sandor Szokolay : Hamlet (1968)
• Humphrey Searle : Hamlet (1968, H. Searle)
• Pascal Bentoiu : ' Hamlet (1974, P. Bentoiu)
• Hermann Reutter : Hamlet (1980, H. Reutter)
• Wolfgang Rihm : Die Hamletmaschine (1987, Musiktheater in 5 Teilen , Heiner Muller)
• Sergej Michajlovi? Slonimskij : Gamlet (1993, Jakov Gordin)
• Vladimir A. Kobekin : Gamlet Datsij, ili Rosskijskaia komedia (2008, 14-11, Moskovskij muzikalinij teatr imeni K. S. Stanislavskogo i Vl. I. Nemirovitxa-Dantxenko, Moscou (Russia); V. Kobekin)
• Christian Jost : Hamlet: 12 musikdramatische Tableaux (2009, 21-6, Komische Oper Berlin, Berlin (Alemanya); C. Jost)
• Nancy Van de Vate : Hamlet (2009; estr. 2015, 18-4, Opera Theatre, Oxford (Mississippi, EUA); N. Van de Vate)
• Pierre Thilloy : Le jour des meurtres dans l'histoire d'Hamlet (2011, 23-3, Opera-theatre de Metz Metropole, Metz (Franca); a partir de Bernard-Marie Koltes)
• Anno Schreier : Hamlet (2016, Thomas Jonigk)

Hugi Guðmundsson : Hamlet in absentia (2017, 21-3, Den Fynske opera, Odense; H. Guðmundsson)

• Brett Dean : Hamlet (2017, 11-6, Glyndebourne ; Matthew Jocelyn) ^[7]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Ser o no ser , (titol original en angles , To Be or Not to Be ), comedia d' Ernst Lubitsch .
• Hamlet a la pantalla .
• Ser o no ser (soliloqui) .

Referencies [ modifica ]

Viccionari