한국   대만   중국   일본 
Guys and Dolls (musical) - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Guys and Dolls (musical)

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula d'arts escèniquesGuys and Dolls

Modifica el valor a Wikidata
Tipus obra dramaticomusical Modifica el valor a Wikidata
Compositor Frank Loesser Modifica el valor a Wikidata
Lletra de Frank Loesser Modifica el valor a Wikidata
Llibretista Jo Swerling i Abe Burrows Modifica el valor a Wikidata
Llengua angles Modifica el valor a Wikidata
Premis Premis Laurence Olivier Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Personatges Sky Masterson (en) Tradueix, Sister Sarah Brown (en) Tradueix, Nathan Detroit (en) Tradueix, Miss Adelaide (en) Tradueix, Nicely-Nicely Johnson (en) Tradueix, Arvide Abernathy (en) Tradueix, Big Jule (en) Tradueix, Harry the Horse (en) Tradueix i Benny Southstreet (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena 1950 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Identificador Theatricalia d'obra dramatica 3xn , 590 , 7cn , 7kt , 81x i bg4 Modifica el valor a Wikidata
IBDB: 4133
Instagram: guysanddolls_toho Musicbrainz: c414fd93-73a4-4972-aae6-80cb05343f37 Modifica el valor a Wikidata

Guys and Dolls es un musical amb musica i lletres de Frank Loesser i llibret de Jo Swerling i Abe Burrows . Es basa en " The Idyll of Miss Sarah Brown " (1933) i "Blood Pressure", que son dues histories curtes de Damon Runyon , [1] [2] i tambe pren prestat personatges i elements argumentals d'altres histories de Runyon, com ara "Pick the Winner". [3]

L'espectacle es va estrenar a Broadway el 1950 , on es van realitzar 1.200 funcions i va guanyar el premi Tony al millor musical . El musical ha tingut diverses revivals a Broadway i Londres, aixi com una adaptacio cinematografica el 1955 protagonitzada per Marlon Brando , Jean Simmons , Frank Sinatra i Vivian Blaine . Guys and Dolls va ser l'espectacle de cloenda de la primera temporada (1997-98) a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya , en una versio signada per Mario Gas [4]

Guys and Dolls va ser seleccionat com a guanyador del Premi Pulitzer de Teatre de 1950 . No obstant aixo, a causa de les simpaties comunistes de l'escriptor Abe Burrows exposades pel House Un-American Activities Committee (HUAC), els Trustees de la Universitat de Columbia van vetar la seleccio i no es va atorgar cap Pulitzer per Drama aquell any. [5]

El 1998, [6] Vivian Blaine , Sam Levene , Robert Alda i Isabel Bigley , juntament amb el repartiment original de Broadway de l' album del repartiment de Decca del 1950, van ser incorporats postumament al Grammy Hall of Fame .

Rerefons [ modifica ]

Guys and Dolls va ser concebut pels productors Cy Feuer i Ernest Martin com una adaptacio de les histories curtes de Damon Runyon . [7] Aquestes histories, escrites als anys vint i trenta , concernien a gangsters, jugadors i altres personatges de l'inframon de Nova York. Runyon era conegut pel dialecte unic que feia servir en les seves histories, barrejant un llenguatge molt formal i argot. [8] Frank Loesser, que havia passat la major part de la seva carrera com lletrista per a musicals de pel·licules, va ser contractat com a compositor i lletrista. George S. Kaufman va ser contractat com a director. Quan es tracta la primera versio del llibret o dialeg de l'espectacle, escrit per Jo Swerling , es va considerar inutilitzable, Feuer i Martin van demanar a l'escriptor de comedies de radio Abe Burrows que el reescrivis. [7] [9]

Loesser ja havia escrit gran part de la partitura per correspondre amb la primera versio del llibre. [8] Burrows va recordar mes tard:

Les catorze cancons de Frank Loesser eren fantastiques i calia escriure el [nou llibre] perque la historia conduia a cadascuna d'elles. Mes tard, els critics van parlar del programa com a "integrat". La paraula "integracio" normalment significa que el compositor ha escrit cancons que segueixen la linia de la historia amb gracia. Be, ho hem aconseguit pero ho hem fet al reves. [10]

Abe Burrows va dissenyar especificament [11] el paper de Nathan Detroit al voltant de Sam Levene, que va signar pel projecte molt abans que Burrows escrivis una sola paraula de dialeg, una ruptura similar que Burrows va dir que va tenir quan mes tard va escriure Cactus Flower per a Lauren Bacall . Al llibre “Honest, Abe: Is There Really No Business Like Show Business?”, Burrows recorda "Tenia el so de les seves veus al cap. Sabia el ritme del seu discurs i va ajudar a fer mes intens i mes real el dialeg". Tot i que Broadway i el vetera de pel·licules Sam Levene no eren cantants, es va acordar que per altra banda era perfecte com Nathan Detroit; de fet, Levene era un dels actors preferits de Runyon. Frank Loesser va acceptar que era mes facil ajustar la musica a les limitacions de Levene que substituir-lo per un cantant millor que no pogues actuar. [12] La manca de capacitat de cant de Levene es la rao per la qual el paper principal de Nathan Detroit nomes te una canco, el duet "Sue Me".

El compositor i lletrista Frank Loesser va escriure especificament "Sue Me" per a Sam Levene i va estructurar la canco de manera que ell i Vivian Blaine mai no cantessin junts el seu duet showstopping . Fill d'un cantor, Sam Levene, parlava corrent el jiddisch : "Molt be, ja soc un no-goodnick; be, ja es cert, doncs no? Aixi que em demanden". Frank Loesser va sentir [13] "Nathan Detroit hauria de ser interpretat com un noi dur de Broadway que cantava amb mes gra que salsa. Sam Levene cantava" Sue Me "amb un meravellos sabor runyonesc que el seu cant havia estat facil de perdonar. havia estat forca encantador per la seva ineptitud ". "Musicalment, Sam Levene pot haver estat sord, pero va habitar el mon de Frank Loesser com un personatge mes que una caricatura", diu [14] afirma Larry Stempel, professor de musica a la Universitat de Fordham i autor de Showtime: A History of the Broadway Musical Theater .

El personatge de Miss Adelaide va ser creat especificament per encabir Vivian Blaine al musical, despres que Loesser decidis que no era adequada per interpretar a la conservadora Sarah. [15] Quan Loesser va suggerir reprendre algunes cancons en el segon acte, Kaufman va advertir: "Si reproduiu les cancons, repetirem les bromes" [16]

Sinopsi [ modifica ]

Acte I [ modifica ]

New York Mirror "Theater-Ticket Ordergram" amb les estrelles originals de Broadway: Vivian Blaine, Sam Levene i Isabel Bigley el 1950, produccio de Broadway Guys and Dolls al 46th Street Theatre

Una pantomima d'activitats sense parar representa l'enrenou de la ciutat de Nova York ("Runyonland"). Tres jugadors de poca monta, Nicely-Nicely Johnson, Benny Southstreet i Rusty Charlie, discuteixen sobre quin cavall guanyara una gran cursa ("Fugue for Tinhorns"). Els membres de la missio Save-a-Soul, dirigits per la piadosa i bella sergent Sarah Brown, demanen als pecadors que "segueixin el plec" ("Follow the Fold") i es penedeixin. El cap de Nicely i Benny, Nathan Detroit, te un tuguri de joc flotant il·legal. A causa de la forta presencia armada del tinent Brannigan, el policia local nomes ha trobat un lloc probable per celebrar el joc: el "garatge Biltmore". El seu propietari, Joey Biltmore, requereix un diposit de seguretat de 1.000 dolars, i Nathan esta arruinat ("The Oldest Established"). Nathan espera guanyar una aposta de 1.000 dolars contra Sky Masterson, un jugador disposat a apostar per practicament qualsevol cosa. Nathan proposa una aposta que creu que no pot perdre: Sky ha d'emportar una dona que trii Nathan a sopar a l'Havana, Cuba. Sky esta d'acord i Nathan tria Sarah Brown.

A la missio, Sky intenta fer un tracte amb Sarah; oferint-li "una dotzena de pecadors autentics" a canvi de la cita a l'Havana. Sarah es nega i discuteixen sobre de qui s'enamoraran ("I'll Know"). Sky besa a Sarah i ella li dona una bufetada. Nathan va a veure la seva promesa de fa 14 anys, Adelaida, interpretar el seu acte al nightclub (" A Bushel and a Peck "). Despres del show, li demana que es casa amb ella una vegada mes, dient-li que fa dotze anys que envia cartes a la seva mare afirmant que han estat casats amb cinc fills. Descobreix que Nathan segueix dirigint el tuguri d'apostes. Despres de fer-lo fora, llegeix un llibre medic que li explicava que el seu refredat de llarga data pot ser degut a la negativa de Nathan a casar-se amb ella (" Adelaide's Lament ").

L'endema, Nicely i Benny observen com Sky persegueix Sarah, i Nathan intenta recuperar el favor d'Adelaida. Declaren que els nois faran qualsevol cosa per les noies que estimen ("Guys and Dolls"). La general Cartwright, la lider de Save-a-Soul, visita la missio i explica que es veura obligada a tancar la sucursal tret que aconsegueixin portar alguns pecadors a la propera reunio de renaixement. Sarah, desesperada per salvar la missio, promet a la general "una dotzena de pecadors autentics", acceptant implicitament l'acord de Sky. Brannigan descobreix un grup de jugadors que esperen al tuguri de Nathan i, per convencer-lo de la seva innocencia, li diuen a Brannigan que la seva reunio es la "festa de solters" de Nathan. Aixo satisfa Brannigan i Nathan es resigna a fugir amb Adelaida. Adelaida se'n va a casa a fer les maletes, prometent trobar-se amb ell despres del seu espectacle la tarda seguent. Passa la banda Save-A-Soul Mission, i Nathan veu que Sarah no hi es; s'adona que ha perdut l'aposta i es desmaia.

A un nightclub de l'Havana, Sky compra una beguda per a ell i un "batut cuba" per a Sarah. No s'adona que la beguda conte rom Bacardi , i s'emborratxa i fa un peto a Sky (" If I Were a Bell "). Sky s'adona que realment es preocupa per Sarah i la torna a portar a Nova York. Tornen cap a les 4:00 del mati, i Sky li diu a Sarah quant li agrada molt al mati ("My Time of Day"). Tots dos admeten espontaniament que estan enamorats (" I've Never Been in Love Before ").Sona una sirena i els jugadors es queden sense la missio, on Nathan ha estat portant les seves apostes. Sarah assumeix que Sky la va portar a l'Havana perque Nathan pogues dirigir el joc a la missio, i ella se'n va cap a ell.

Acte II [ modifica ]

L'endema al vespre, Adelaida interpreta el seu acte ("Take Back Your Mink"). Nathan no es presenta a la fugida perque encara continua dirigint el tuguri. Aviat s'adona que Nathan se l'ha tornat a rifar ("El segon lament d'Adelaida").

Sarah admet a Arvide, el seu oncle i company de treball, que estima Sky, pero no el tornara a veure. Arvide expressa la seva fe en la bondat inherent de Sky i insta Sarah a seguir el seu cor (" More I Canot Wish You "). Sky li diu a Sarah que te la intencio de lliurar la dotzena de pecadors genuins per al renaixement. Ella no el creu i se'n va, pero Arvide l'anima subtilment.

Nicely mostra a Sky el tuguri de joc; ara a les clavegueres ("Crapshooters Dance"). Big Jule, un jugador, ha perdut una gran suma de diners i es nega a acabar el joc fins que el guanyi. Arriba Sky i no aconsegueix convencer els tiradors de daus que vinguin a la missio. Li dona 1.000 dolars a Nathan i afirma que va perdre l'aposta per protegir Sarah. Sky fa una aposta d'ultima hora per aconseguir els pecadors; si perd, tothom obte 1.000 dolars, pero si guanya, van a la missio (" Luck Be a Lady "). Guanya l'aposta. Nathan es troba amb Adelaida en el seu cami cap alla. Intenta que ell fugi, pero quan ell no pot, surt a sobre d'ell. Nathan li confessa el seu amor ("Sue Me") i despres se'n va.

Nicely mostra a Sky el tuguri de joc; ara a les clavegueres ("Crapshooters Dance"). Big Jule, un jugador, ha perdut una gran suma de diners i es nega a acabar el joc fins que el guanyi. Arriba Sky i no aconsegueix convencer els tiradors de daus que vinguin a la missio. Li dona 1.000 dolars a Nathan i afirma que va perdre l'aposta per protegir Sarah. Sky fa una aposta d'ultima hora per aconseguir els pecadors; si perd, tothom obte 1.000 dolars, pero si guanya, van a la missio (" Luck Be a Lady "). Guanya l'aposta. Nathan es troba amb Adelaida en el seu cami cap alla. Intenta que ell fugi, pero quan ell no pot, surt a sobre d'ell. Nathan li confessa el seu amor ("Sue Me") i despres se'n va.

Sarah queda sorpres al veure que Sky va complir la seva promesa. La general demana als jugadors que confessin els seus pecats i, mentre que alguns ho fan, un d'ells admet la veritable rao per la qual hi son. La general esta encantada que el be pugui venir del mal. Intentant semblar contrit, Nicely inventa un somni que l'anima a penedir-se, i els jugadors s'uneixen amb fervor revivalista (" Sit Down, You're Rockin' the Boat "). Brannigan arriba i amenaca d'arrestar a tothom pel tuguri de joc de la Missio, pero Sarah els aclareix dient que cap dels jugadors estava a la missio la nit anterior. Despres de marxar de Brannigan, Nathan confessa que van celebrar el tuguri de joc. Tambe confessa l'aposta que va fer amb Sky per portar Sarah a l'Havana, i va afegir que va guanyar l'aposta, per a la sorpresa de Sarah, i ella s'adona que Sky volia protegir la seva reputacio i que realment s'ha preocupat d'ella.

Sarah i Adelaida es topen, i es comprometen i decideixen casar-se amb els seus homes de totes maneres i reformar-los mes tard ("Marry the Man Today"). Unes setmanes despres, Nathan posseeix un quiosc i ha tancat oficialment el tuguri de joc. Sky, que ara esta casat amb Sarah, treballa a la banda de la missio i tambe ha deixat de jugar. Els personatges celebren quan Nathan i Adelaida estan casats ("Guys and Dolls (Finale/Reprise)").

Numeros musicals [ modifica ]

Acte I
Acte II
cartell de la produccio original de Guys and Dolls a Broadway el 1950, protagonitzada per Vivian Blaine , Robert Alda i Sam Levene al 46th Street Theatre

Produccions [ modifica ]

Produccio original de Broadway del 1950 [ modifica ]

L'espectacle es va provar previament a Broadway al Shubert Theatre de Filadelfia, estrenant-se el dissabte 14 d'octubre de 1950. [17] El musical es va estrenar a Broadway al 46th Street Theatre (l'actual Richard Rodgers Theatre ) el 24 de novembre de 1950. Va ser dirigida per George S. Kaufman , amb coreografies i numeros musicals de Michael Kidd , disseny escenic i d'il·luminacio de Jo Mielziner, vestuari d' Alvin Colt i orquestracions de George Bassman i Ted Royal, amb arranjaments vocals d' Herbert Greene [18] Estava protagonitzada per Robert Alda (Sky Masterson), Sam Levene (Nathan Detroit), Isabel Bigley (Sarah) i Vivian Blaine (Miss Adelaide). Iva Withers va ser un substitut de Miss Adelaida. El musical va tenir 1.200 representacions, guanyant cinc premis Tony de 1951, inclos el premi al millor musical. Decca Records va emetre l'enregistrament de repartiment original en discos de 78 rpm, que posteriorment es va ampliar i reeditar en LP, i despres es va transferir a CD als anys vuitanta.


Primera produccio britanica 1953 [ modifica ]

L'estrena produccio de Guys and Dolls al West End es va estrenar al London Coliseum el 28 de maig de 1953, uns dies abans de la coronacio de 1953 i es va representar en 555 ocasions, incloent una Royal Command Variety Performance per a la reina Elisabet el 2 de novembre de 1953. El repartiment titular estava protagonitzat per Vivian Blaine com Miss Adelaida i Sam Levene com Nathan Detroit, reproduint cadascuna les seves actuacions originals de Broadway; Jerry Wayne va interpretar el paper de Sky Masterson, ja que Robert Alda no va repetir el seu paper de Broadway en la primera produccio britanica que va protagonitzar Lizbeth Webb com a Sarah Brown. Abans d'obrir al Coliseum, Guys and Dolls va tenir una tirada de vuit representacions a l' hipodrom de Bristol , on l'espectacle es va inaugurar el 19 de maig de 1953 i va tancar el 25 de maig de 1953. [19] [20] Lizbeth Webb va ser l'unica principal directora britanica que va ser escollida per interpretar el part de Sarah Brown de Frank Loesser. L'espectacle ha tingut nombroses revifalles i gires i s'ha convertit en una opcio popular per a produccions teatrals escolars i comunitaries.

Primera produccio de Las Vegas 1955 [ modifica ]

Vivian Blaine com Miss Adelaida, Sam Levene com Nathan Detroit i Robert Alda com Sky Masterson van recrear les seves actuacions originals de Broadway dues vegades al dia en una versio lleugerament reduida de Guys and Dolls quan la primera produccio de Las Vegas va obrir una durada de sis mesos al Royal Nevada , el 7 de setembre de 1955, la primera vegada que es va representar un musical de Broadway a Las Vegas Strip . [21]

Produccio del quinze aniversari de 1965 [ modifica ]

El 1965 Vivian Blaine i Sam Levene van reprendre els seus papers originals de Broadway com Miss Adelaide i Nathan Detroit en un revival del 15e aniversari de Guys and Dolls al Mineola Theatre, Mineola, Nova York i Paramus Playhouse, Nova Jersey. Blaine i Levene van representar la produccio del quinze aniversari de Guys and Dolls per a una tirada limitada de 24 representacions a cada teatre.

Revivals del New York City Center el 1955, 1965 i 1966 [ modifica ]

El New York City Center va muntar breus tirades del musical el 1955, 1965 i 1966. Una produccio protagonitzada per Walter Matthau com a Nathan Detroit, Helen Gallagher com a Adelaida, Ray Shaw com a Sky i Leila Martin com a Sarah va comptar amb 31 representacions, que van del 20 d'abril al maig 1 i del 31 de maig al 12 de juny de 1955. [22] [23]

Una altra presentacio al City Center, amb Alan King com a Nathan Detroit, Sheila MacRae com a Adelaida, Jerry Orbach com a Sky i Anita Gillette com a Sarah, es va presentar en 15 representacions del 28 d'abril al 9 de maig de 1965. Una produccio de 1966, protagonitzada per Jan Murray com a Nathan Detroit, Vivian Blaine reproduint el seu paper com a Adelaida, Hugh O'Brian com a Sky i Barbara Meister com a Sarah, es presenta en 23 representacions, del 8 al 26 de juny de 1966. [24]

Revival de Broadway de 1976 [ modifica ]

Un elenc negre va organitzar la primera versio de Broadway de Guys and Dolls es va estrenar el 10 de juliol de 1976 per a les funcions previes, oficialment el 21 de juliol, al The Broadway Theatre . Va ser protagonitzada per Robert Guillaume com a Nathan Detroit, Norma Donaldson com a Miss Adelaide, James Randolph com a Sky i Ernestine Jackson com a Sarah Brown. Guillaume i Jackson van ser nominats als premis Tony i Drama Desk, i Ken Page va guanyar un premi Theatre World .

Aquesta produccio va comptar amb d'arranjaments musicals a l'estil Motown de Danny Holgate i Horace Ott, i va ser dirigida i coreografiada per Billy Wilson. Tota la produccio estava sota la supervisio d' Abe Burrows , i la direccio musical i els arranjaments corals eren de Howard Roberts .

L'espectacle es va tancar el 13 de febrer de 1977, despres de 12 previes i 239 funcions. Un enregistrament de repartiment es va publicar despres de l'estrena de l'espectacle.

Revival de Londres de 1982 [ modifica ]

Laurence Olivier havia volgut interpretar a Nathan Detroit i va comencar els assajos per a un revial planificat a Londres de Guys and Dolls el 1971 per a la National Theatre Company que llavors tenia la seu al Old Vic . Tanmateix, a causa de la mala salut, va haver de parar i el seu revival mai no va succeir. [25] Al repartiment d'Olivier figuraven noms com Albert Finney , Geraldine McEwan , Denis Quilley , Derek Jacobi i Joan Ploweight . [4]

El 1982, Richard Eyre va dirigir un important revival al National Theatre de Londres. Eyre el va anomenar un "replantejament" del musical, i la seva produccio va comptar amb una guardonada escenografia il·luminada amb neo inspirada en el llibre de Rudi Stern Let There Be Neon de 1979, [26] i en orquestracions mes braseres amb harmonies vintage pero innovadores. [27] [28] La coreografia de l'espectacle de David Toguri incloia un numero de ball de claque a gran escala del final de "Guys and Dolls", interpretat pels principals i el repartiment sencer. El revival es va estrenar el 9 de marc de 1982 i va ser una sensacio, [29] representant-se durant gairebe quatre anys i va batre tots els records de taquilla. [30] [31] El repartiment original comptava amb Bob Hoskins com a Nathan Detroit, Julia McKenzie com a Adelaida, Ian Charleson com a Sky i Julie Covington com a Sarah. [32] La produccio va guanyar cinc premis Olivier , inclosos per McKenzie i Eyre i pel millor musical. Eyre tambe va guanyar un Evening Standard Theatre Award , i Hoskins va guanyar el Critics 'Circle Theatre Award .

L'octubre de 1982, Hoskins va ser substituit per Trevor Peacock , Charleson per Paul Jones , i Covington per Belinda Sinclair ; a la primavera de 1983, McKenzie va ser substituida per Imelda Staunton i Fiona Hendley va substituir Sinclair. Aquesta produccio es va tancar a finals de 1983 per deixar pas a una prova de Broadway del malaguanyat musical Jean Seberg , que despres d'un fracas critic es va tancar despres de quatre mesos. [33] El Guys and Dolls d'Eyre van tornar al National d'abril a setembre de 1984, aquesta vegada protagonitzats per Lulu , Norman Rossington , Clarke Peters i Betsy Brantley . [34] [35] Despres d'una gira a nivell nacional, aquesta produccio es va traslladar al West End al Prince of Wales Theatre , on va funcionar des de juny de 1985 fins a abril de 1986. [36] [37]

Despres de la mort d'Ian Charleson per la sida a l'edat de 40 anys, el novembre de 1990 es van oferir al Teatre Nacional dues representacions de Guys and Dolls , amb gairebe tots els repartiments i musics originals del 1982, en homenatge a Charleson. Les entrades es van esgotar immediatament i tambe es va omplir l'assaig general. La recaptacio de les representacions es va donar a la nova clinica del VIH del Centre de dia Ian Charleson al Royal Free Hospital i a beques a nom de Charleson a LAMDA . [38]

Revival de Broadway del 1992 [ modifica ]

El revival de Broadway de 1992 va ser el remuntatge america amb mes exit de l'espectacle des de la produccio original de Broadway, que va durar 1.200 representacions. Dirigida per Jerry Zaks , va estar protagonitzat per Nathan Lane com a Nathan Detroit, Peter Gallagher com a Sky, Faith Prince com a Adelaida i Josie de Guzman com a Sarah. Aquesta produccio es va representar al Martin Beck Theatre del 14 d'abril de 1992 al 8 de gener de 1995, amb 1.143 representacions.

La produccio va rebre una gran critica de Frank Rich al The New York Times , on afirmava que "es dificil saber quin geni, i vull dir geni, per celebrar primer mentre animava l'entreteniment al Martin Beck". [39] Va rebre vuit nominacions al premi Tony , i en va guanyar quatre, inclos el millor revival, i tambe va guanyar el premi Drama Desk per a un revival excepcional. Aquest revival va incloure diverses revisions a la partitura del programa, incloent la nova musica de "Runyonland", "A Bushel and a Peck", "Take Back Your Mink" i "Havana". Michael Starobin va redissenyar les orquestracions i es van afegir nous arranjaments de ball a " A Bushel and a Peck" i "Take Back Your Mink".

Una pel·licula documental d'una hora va capturar les sessions d'enregistrament de l'album de repartiment original de la produccio. Titulat Guys and Dolls: Off the Record , la pel·licula es va emetre al Great Performances de la PBS al desembre de 1992, i va ser llancat en DVD el 2007. [40] [41] Preses completes de la major part de les cancons de l'espectacle son les funcions, aixi com a entrenador del director Zaks i sessions de comentaris d'estrelles Gallagher, de Guzman, Lane i Prince sobre la produccio i els seus personatges.

Lorna Luft va fer una audicio per al paper d'Adelaida en aquesta produccio. Faith Prince va fer el paper, i Luft mes tard va fer el paper a la gira nacional del 1992. [42]

Revival a Londres del 1996 [ modifica ]

Richard Eyre va repetir el seu exit de 1982 amb una altra revifada de l'espectacle del National Theatre, aquesta vegada en una tirada limitada. Van protagonitzar-lo Henry Goodman com a Nathan Detroit, Imelda Staunton tornant com a Adelaida, Clarke Peters com Sky i Joanna Riding com a Sarah. Clive Rowe va interpretar a Nicely-Nicely Johnson i David Toguri va tornar com a coreograf. La produccio es va estendre del 17 de desembre de 1996 al 29 de marc de 1997 i del 2 de juliol de 1997 al 22 de novembre de 1997 David Toguri returned as choreographer. The production ran from December 17, 1996, through March 29, 1997 and from July 2, 1997, to November 22, 1997. [43] [44] Va rebre tres nominacions al premi Olivier , guanyant una: Millor actuacio secundaria en un musical a Clive Rowe. [45] Richard Eyre va guanyar el Premi Critics' Circle Theatre a millor director i la produccio va guanyar el millor musical.

Produccio de Barcelona [ modifica ]

El 17 d'abril de 1998 es va estrenar a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya una versio en catala de Guys and Dolls , representant-se fins al 19 de juliol. Amb una traduccio de Salvador Oliva , Mario Gas va traslladar l'accio a una preso; on s'instaurava un programa pilot de reduccio de condemnes a canvi d'activitats culturals fetes pels presoners. [4]

El muntatge formava part de la col·laboracio pactada entre Mario Gas i Josep Maria Flotats , llavors director del TNC, per a portar a terme diverses obres; pero l'abrupta sortida de Flotats del Nacional provoca que Guys and Dolls fos la unica que es portes a terme. [46]

Estava protagonitzada per Joan Borras (L'Alcaide), Abel Folk (Sky Masterson), Monica Lopez (Sergenta Sarah Brown), Pep Molina (Nathan Detroit), Vicky Pena (Adelaida), Montserrat Carulla (Generala Cartwright), Esteve Ferrer (Nemtirant-Nemtirant), Xavier Ribera (Gran Juli), Pep Sais (Benny), Teresa Vallicrosa (Mimi), Pedro Pomares (Harry el Cavall) i Albert Perez (Lloctinent Brannigan). [4]

La produccio fou candidata a cinc premis Max en 1999, guanyant-ne dos: Millor Director Musical (Manuel Gas) i Millor Escenografia (Llorenc Corbella y Montesol).

Revival del West End 2005 [ modifica ]

El revival del West End del 2005 es va estrenar al Piccadilly Theatre de Londres el juny del 2005 i es va tancar l'abril del 2007. Aquest revival, dirigit per Michael Grandage , estava protagonitzat per Ewan McGregor com a Sky, Jenna Russell com Sarah, Jane Krakowski com Adelaide, i Douglas Hodge com Nathan Detroit. [47] Durant l'estada, Nigel Harman , Adam Cooper , Norman Bowman i Ben Richards van prendre el relleu com a Sky; Kelly Price , Amy Nuttall i Lisa Stokke van assumir el paper de Sarah; Sarah Lancashire , Sally Ann Triplett , Claire Sweeney , Lynsey Britton i Samantha Janusvan prendre el relleu com a Adelaida; i Nigel Lindsay , Neil Morrissey , Patrick Swayze , Alex Ferns i Don Johnson van prendre el relleu com a Nathan Detroit. Aquesta produccio va afegir la canco "Adelaida" que Frank Loesser havia escrit per a l'adaptacio de la pel·licula del 1955. Segons un article del setembre de 2007 a Playbill.com, aquesta produccio del West End havia estat prevista per comencar les previes per a una transferencia a Broadway el febrer de 2008, pero aquest pla es va retirar. [48]

Revival de Broadway del 2009 [ modifica ]

Un revival de Broadway de l'espectacle es va estrenar l'1 de marc de 2009 al Nederlander Theatre . El repartiment va estar protagonitzat per Oliver Platt com Nathan Detroit, Lauren Graham , in her Broadway debut, com Adelaide, Craig Bierko com Sky i Kate Jennings Grant com Sarah. Des McAnuff era el director i el coreograf Sergio Trujillo . [49] [50] El show es va estrenar amb critiques generalment negatives. [51] The New York Times el va anomenar "estatic" i "poc inspirat", [52] the New York Post va dir: "Com pot ser tan tedios una cosa tan entretinguda?" ?" [53] i Time Out New York va escriure: "Poques coses son mes nervioses que veure com es desinfla un bon material". [54] No obstant aixo, el programa va rebre una critica altament favorable de The New Yorker , [55] i els productors van decidir mantenir el programa obert amb l'esperanca de tenir una resposta positiva del public. El New York Post va informar el 4 de marc que el productor Howard Panter "[va dir] que donara a Guys i Dolls almenys set setmanes per trobar public". [56] El Revival es va tancar el 14 de juny de 2009, despres de 28 previes i 113 representacions. [57]

Revival 2015-2016 del West End i gira del Regne Unit / Irlanda [ modifica ]

Es va estrenar un revival al Festival de Chichester del 2015. Aixo es va traslladar a Manchester i Birmingham abans de passar al Savoy Theatre del West End el 10 de desembre de 2015 en previes, amb una estrena completa el 6 de gener de 2016, fins al 12 de marc de 2016. La produccio va estar protagonitzada Sophie Thompson com Adelaide i Jamie Parker com Sky. [58] La produccio es va transferir al Phoenix Theatre , amb Oliver Tompsett com Sky, Samantha Spiro com Adelaide i Richard Kind com Nathan. El 28 de juny de 2016, Rebel Wilson va assumir el paper de Miss Adelaide, i Simon Lipkin va interpretar Nathan Detroit. [59] La gira continua per ciutats britaniques i Dublin. [60]

Produccio totalment negra del Regne Unit 2017-2018 [ modifica ]

Talawa Theatre Company i Royal Exchange Theatre de Manchester van produir la primera produccio de Guys i Dolls completament negre del Regne Unit el 2017. La produccio es va obrir el 2 de desembre de 2017 i despres d'una extensio es va durar fins al 27 de febrer de 2018 al Royal Exchange de Manchester. [61] [62] [63] [64] [65] El repartiment incloia Ray Fearon com a Nathan Detroit, Ashley Zhangazha com a Sky Masterson, Abiona Omonua com Sarah Brown i Lucy Vandi com a Miss Adelaida. [66] [67]

En aquesta produccio, el musical es va traslladar a Harlem , el 1939, amb la musica que feia referencia al jazz i al gospel. El director Michael Buffong va dir: "Harlem d'abans de la guerra era tot el bullici. La creativitat d'aquella epoca va neixer d'una col·lisio unica de talent i circumstancies, ja que la gent escapava del sud agricola i opressiu a traves del" ferrocarril subterrani "cap a l'urbanitzat i altament industrialitzat nord. Gran part de la nostra cultura popular, des de la dansa fins a la musica, te les seves arrels en aquest periode. Els nostres nois i nines posen tot aixo al primer pla". [61] [68]

Les critiques van elogiar especialment la musica, el trasllat a Harlem i el sentit de l'espectacle. Lyn Gardner , a The Guardian , va escriure que "els jugadors ... son una colla de paons adequats i revestits de tons arc de Sant Marti". [69] Ann Treneman a The Times va comentar: "Qui ha tingut la idea de traslladar aquest musical classic d'una part de Nova York a una altra part, just a la carretera, ha de ser felicitat. Aquesta versio del musical de Frank Loesser, que gira al voltant la vida dels gangsters menuts i les seves "nines" que habiten el ventre de Nova York, mou l'accio a Harlem a la seva epoca de preguerra el 1939. Es tracta d'una produccio de Talawa amb un repartiment completament negre i es fantastica des del primer moment. The Observer va declarar: "Reubicada a Harlem, aquesta nova produccio del musical classic de Frank Loesser conserva una amenaca de violencia sota un exterior brillant de dibuixos animats." [70]

Altres [ modifica ]

El 1995, una produccio de Las Vegas, interpretada sense interrupcions, va ser protagonitzada per Jack Jones , Maureen McGovern i Frank Gorshin

Charles Randolph-Wright va dirigir una produccio al Washington's Arena Stage, protagonitzada per Maurice Hines (Nathan Detroit) i Alexandra Foucard (Adelaida), estrenant-se el 30 de desembre de 1999. [71] [72] La produccio va rebre sis nominacions al premi Helen Hayes . [73] Amb el suport de Jo Sullivan Loesser , la produccio va comencar una gira nacional l'agost del 2001. [74] [75] L'enregistrament del repartiment d'aquesta produccio, publicat el novembre del 2001, va ser nominat al premi Grammy al millor album de teatre musical . [76] [77]

Un revvial australia de la produccio de Guys i Dolls de Michael Grandage al West End es va inaugurar a Melbourne , Australia, el 5 d'abril de 2008. L'espectacle estava protagonitzat per Lisa McCune , Marina Prior , Garry McDonald , Ian Stenlake , Shane Jacobson , Wayne Scott Kermond , i Magda Szubanski , i va representar-se al Princess Theatre. [78] La temporada de Melbourne es va tancar l'agost del 2008 i es va transferir a Sydney del 13 de marc del 2009 al 31 de maig del 2009 al Capitol Theatre, mantenint el repartiment de Melbourne. [79]

A l'agost de 2009, es va publicar una versio de concert a The Hollywood Bowl , Hollywood, California, amb Scott Bakula (Nathan Detroit), Brian Stokes Mitchell (Sky Masterson), Ellen Greene (Miss Adelaide), i Jessica Biel (Sarah Brown). [80]

El febrer de 2011 es va obrir a Clwyd Theatr una coproduccio entre Clwyd Theatr Cymru, el New Wolsey Theatre i el Salisbury Playhouse. Dirigit per Peter Rowe i amb direccio musical de Greg Palmer i coreografia de Francesca Jaynes , l'espectacle va ser interpretat per un elenc de 22 actors-musics, amb tota la musica tocada en directe a l'escenari pel repartiment. El programa tambe va recorrer Cardiff , Swansea i altres ciutats gal·leses, aixi com algunes ciutats angleses, rebent una critica positiva a The Guardian . [81] [82]

Del 22 al 25 d'agost de 2012 es va dur a terme una actuacio al Cadogan Hall de Londres, amb Dennis Waterman , Ruthie Henshall , Anna-Jane Casey , i Lance Ellington ( Strictly Come Dancing ), amb el director musical Richard Balcombe i la Royal Philharmonic Concert Orchestra i Cor. [83]

L'abril del 2014 es va dur a terme una actuacio d'una sola nit al Carnegie Hall , protagonitzada per Nathan Lane (reprenent el paper que el va convertir en una estrella), Megan Mullally , Patrick Wilson i Sierra Boggess . Va ser dirigida per Jack O'Brien i presentava l' Orquestra de Sant Lluc tocant les orquestracions originals. [84]

Rebuda [ modifica ]

La produccio original de Guys and Dolls de Broadway es va estrenar amb critiques positives per unanimitat, cosa que va ser un alleujament per al repartiment, que havia tingut una prova previa a Broadway de 41 actuacions a Filadelfia en que cadascuna de les 41 representacions era diferent. Els critics van elogiar la fidelitat del musical a l'estil i les caracteritzacions de Damon Runyon. Richard Watts del New York Post va escriure: " Guys and Dolls es el que hauria de ser per celebrar l'esperit Runyon ... ple de personatges salats i un llenguatge ric i original, sagrat per a la memoria del difunt Mestre". [85] William Hawkins del New York World-Telegram & Sun va afirmar: "Recupera el que [Runyon] sabia sobre Broadway, que la seva maldat es cor de tinhorn, pero la seva galanteria es tan pura i jove com la petita Eva ". [85] Robert Coleman, del New York Daily Mirror , va escriure "Creiem que Damon l'hauria gaudit tant com nosaltres". [85]

El llibre i la partitura tambe van ser molt elogiats; John Chapman , llavors critic principal del teatre, del New York Daily News , va escriure: "El llibre es una obra d'humor facil i delicios. La seva musica i lletres, de Frank Loesser , son tan adequades per a l'espectacle i tan completament mancades de banalitat, que equivalen a un triomf artistic". [85] Coleman va afirmar que "Frank Loesser ha escrit una partitura que tindra un gran joc a les juke-boxes, a la radio i als bistrots de tot el pais. Les seves lletres son especialment notables perque ajuden els gags topics de Burrows a avancar en la trama ". Al New York Times , Brooks Atkinson va escriure "Les lletres i les cancons del senyor Loesser tenen la mateixa estimacio afectuosa del material que el llibre, que es divertit sense ser conscient de si mateix ni mecanic". [86]

Diversos critics van afirmar que l'obra tenia una gran importancia per al teatre musical. John McClain, del New York Journal American , va proclamar "es el millor i el mes emocionant d'aquest tipus des de Pal Joey . Es un triomf i una delicia." [85] Atkinson va afirmar: "Podriem admetre que Guys i Dolls es una obra d'art. Es espontania i te forma, estil i esperit." [86] Chapman va afirmar: "En tots els departaments, Guys i Dolls es una comedia musical perfecta". [85]

Laurence Olivier va dir que [87] l'actuacio de Sam Levene com a Nathan Detroit era la representacio escenica mes gran que havia vist mai.

Adaptacions cinematografiques [ modifica ]

Article principal: Guys and Dolls (pel·licula)

El 3 de novembre de 1955 es va estrenar la versio cinematografica del musical, protagonitzada per Marlon Brando com a Sky, Frank Sinatra com Nathan Detroit i Jean Simmons com a Sarah, amb Vivian Blaine reprenent el seu paper d'Adelaida. La pel·licula va ser dirigida per Joseph L. Mankiewicz i produida per Samuel Goldwyn .

Levene va perdre el paper de Nathan Detroit davant Frank Sinatra. "No es pot tenir un jueu interpretant a un jueu, no funcionaria a la pantalla", va argumentar el productor Samuel Goldwyn, [88] when quan va explicar que volia Sinatra, en lloc de Levene, que havia originat el paper, tot i que el director de cinema de Dolls, Joseph L. Mankiewicz, volia Levene, l'estrella original de Broadway. Frank Loesser va sentir que Sinatra [89] interpretava el paper com un "pulcre cantantitalia". Mankiewicz va dir [90] "si hi hagues una persona al mon mes desgastada com Nathan Detroit que Frank Sinatra, seria Laurence Olivier i jo soc un dels seus grans fans; el paper s'havia escrit per a Sam Levene que era divi". Sinatra va fer tot el possible per donar a Nathan Detroit uns quants gestos i inflexions jueves estereotipades, pero Frank Loesser l'odia [91] "com Sinatra convertia el Nathan Detroit en un batut. La veu descarada de Sam Levene es va afegir a l'encant de la canco, per no parlar del seu credibilitat ". Frank Loesser va morir el 1969, encara negant-se a veure la versio cinematografica estrenada el 1955. [92]

A l'epoca de l'estrena de la pel·licula, el compositor i lletrista nord-america Stephen Sondheim escrivia critiques de pel·licules per a Films in Review . Sondheim (aleshores amb 25 anys) va revisar la versio cinematografica de Guys i Dolls i va observar: "Sinatra s'amaga amb el seu paper de Nathan Detroit com si estigues a punt de riure's dels acudits del guio. No te cap sanglot a la veu ni la incipient ulcera a l'estomac, que requereix la peca i que Sam Levene va subministrar tan divertidament a l'escenari. Sinatra canta sobre el to, pero es incolor; Levene va cantar fora del to, pero va actuar mentre cantava. L'intent de Sinatra de caracteritzacio realitzat no nomes perjudica la imatge de manera incommensurable sino que indica una manca alarmant de professionalitat" [93]

A la pel·licula es van afegir tres cancons noves, escrites per Frank Loesser: "Pet Me Poppa"; " A Woman in Love "; i "Adelaida", que va ser escrita especificament per a Sinatra. A la pel·licula es van ometre cinc cancons del musical escenic: "A Bushel i a Peck", "My Time of Day", "I've Never Been In Love Before", " More I Cannot Wish You " i "Marry the Man Today ", tot i que" A Bushel i a Peck "mes tard es va restaurar a la versio del video.

La 20th Century Fox va adquirir els drets de la pel·licula sobre el musical a principis del 2013 i es va dir que planejava un remake. [94] El marc de 2019, TriStar Pictures va adquirir els drets de remake. [95]

Repartiments de les principals produccions [ modifica ]

La taula seguent indica els repartiments de les principals produccions de Guys and Dolls :

Repartiments de les principals produccions
Produccio original de Broadway Produccio original de Londres Pel·licula de 1955 Revival a Broadway 1976 Revival de Londres 1982 Revival a Broadway 1992 Produccio de Barcelona 1997 Revival de Londres 2005 Produccio a Melbourne 2008 Revival a Broadway 2009
Sky Masterson Robert Alda Jerry Wayne Marlon Brando James Randolph Ian Charleson Peter Gallagher Abel Folk Ewan McGregor Ian Stenlake Craig Bierko
Sister Sarah Brown Isabel Bigley Lizbeth Webb Jean Simmons Ernestine Jackson Julie Covington Josie de Guzman Monica Lopez Jenna Russell Lisa McCune Kate Jennings Grant
Nathan Detroit Sam Levene Frank Sinatra Robert Guillaume Bob Hoskins Nathan Lane Pep Molina Douglas Hodge Garry McDonald Oliver Platt
Miss Adelaide Vivian Blaine Norma Donaldson Julia McKenzie Faith Prince Vicky Pena Jane Krakowski Marina Prior Lauren Graham
Nicely-Nicely Johnson Stubby Kaye Ken Page David Healy Walter Bobbie Esteve Ferrer Martyn Ellis Shane Jacobson Tituss Burgess
Arvide Abernathy Pat Rooney Ernest Butcher Regis Toomey Emett "Babe" Wallace John Normington John Carpenter Ventura Oller Niall Buggy Russell Newman Jim Ortlieb
Big Jule B.S. Pully Lew Herbert B.S. Pully Walter White Jim Carter Herschel Sparber Xavier Ribera Sevan Stephan Magda Szubanski Glenn Fleshler
Harry the Horse Tom Pedi Sheldon Leonard John Russell Bill Paterson Ernie Sabella Pedro Pomares Norman Bowman Adam Murphy Jim Walton
Benny Southstreet Johnny Silver Christophe Pierre Barrie Rutter J.K. Simmons Pep Sais Cory English Wayne Scott Kermond Steve Rosen

Premis i nomiancions [ modifica ]

Produccio original de Broadway
Any Premi Categoria Nominat Resultat
1951 Premi Tony Millor musical Guanyador
Millor actor protagonista de musical Robert Alda Guanyador
Millor actriu de repartiment de musical Isabel Bigley Guanyadora
Millor coreografia Michael Kidd Guanyador
Millor direccio de musical George S. Kaufman Guanyador
Produccio del 1965 al New York City Center
Any Premi Categoria Nominat Resultat
1965 Premi Tony Millor actor de repartiment de musical Jerry Orbach Nominat
Revival de 1976 a Broadway
Any Premi Categoria Nominat Resultat
1977 Premi Drama Desk Actor mes destacat a un musical Robert Guillaume Nominat
Actriu de repartiment mes destacada a un musical Ernestine Jackson Nominat
Premi Theatre World Ken Page Guanyador
Premi Tony Millor revival de musical Nominat
Millor actor protagonista de musical Robert Guillaume Nominat
Millor actriu protagonista de musical Ernestine Jackson Nominat
Revival de Londres de 1982
Any Premi Categoria Nominat Resultat
1982 Premi Critics' Circle Theatre [96] Millor actor Bob Hoskins Guanyador
Millor disseny John Gunter Guanyador
Premi Evening Standard Millor director Richard Eyre Guanyador
Premi Laurence Olivier Millor musical de l'any Guanyador
Millor Actor de Musical Bob Hoskins Nominat
Millor Actriu de Musical Julia McKenzie Guanyador
Millor Actuacio en un Paper de Repartiment de Musical David Healy Guanyador
Millor Director Richard Eyre Guanyador
Millor Escenografia John Gunter Guanyador
Revival de Broadway de 1992
Any Premi Categoria Nominat Resultat
1992 Premi Drama Desk Revival mes destacat Guanyador
Actor mes destacat a un musical Nathan Lane Guanyador
Peter Gallagher Nominat
Actriu mes destacada a un musical Faith Prince Guanyador
Actor de repartiment mes destacat a un musical Walter Bobbie Nominat
Director de musical mes destacat Jerry Zaks Guanyador
Coreografia mes destacada Christopher Chadman Nominat
Disseny d'escenografia mes destacada Tony Walton Guanyador
Disseny de vestuari mes destacat William Ivey Long Guanyador
Disseny d'il·luminacio mes destacat Paul Gallo Guanyador
Premi Tony Millor revival de musical Guanyador
Millor actor protagonista de musical Nathan Lane Nominat
Millor actriu protagonista de musical Faith Prince Guanyador
Josie de Guzman Nominat
Millor direccio de musical Jerry Zaks Guanyador
Millor coreografia Christopher Chadman Nominat
Millor escenografia Tony Walton Guanyador
Millor il·luminacio Paul Gallo Nominat
Produccio de Barcelona
Any Premi Categoria Nominat Resultat
1998 Premi Butaca [97] Millor musical Nominat
Millor direccio d'un musical Mario Gas Nominat
Millor actriu de musical Vicky Pena Guanyadora
Millor actor de musical Abel Folk Nominat
Premis Max [98] Millor espectacle musical o liric Nominat
Millor direccio d'escena Mario Gas Nominat
Millor disseny d'espai escenic Llorenc Corbella y Montesol Guanyador
Millor disseny de vestuari Maria Araujo Nominada
Millor Director Musical Manuel Gas Guanyador
Revival de Londres 1996
Any Premi Categoria Nominat Resultat
1996 Premi Critics' Circle Theatre Millor Director Richard Eyre Guanyador
1997 Premi Laurence Olivier Millor Actriu de Musical Imelda Staunton Nominat
Joanna Riding Nominat
Millor Actuacio en un Paper de Repartiment de Musical Clive Rowe Guanyador
Revival de Londres 2005
Any Premi Categoria Nominat Resultat
2006 Premi Laurence Olivier Produccio musical mes destacada Guanyador
Millor Actor de Musical Douglas Hodge Nominat
Ewan McGregor Nominat
Millor Actriu de Musical Jane Krakowski Guanyador
Jenna Russell Nominat
Millor Coreograf teatral Rob Ashford Nominat
Millor So Terry Jardine i Chris Full Nominat
Millor Il·luminacio Howard Harrison Nominat
Produccio Australiana de 2008
Any Premi Categoria Nominat Resultat
2008 Premi Helpmann Millor Musical Nominat
Millor Actriu a un musical Marina Prior Nominat
Millor actor de repartiment a un musical Shane Jacobson Guanyador
Millor direccio a un musical Michael Grandage i Jamie Lloyd Nominat
Millor coreografia a un musical Rob Ashford Nominat
Millor disseny de so Chris Full, John Scandrett i Nick Reich Nominat
Revival de Broadway de 2009
Any Premi Categoria Nominat Resultat
2009 Premi Tony Millor revival de musical Nominat
Millor escenografia Robert Brill Nominat
Revival de Londres de 2015
Any Premi Categoria Nominat Resultat
2015 Premi Laurence Olivier Millor Revival Musical Nominat
Millor Actor de Musical David Haig Nominat
Jamie Parker Nominat
Millor Actriu de Musical Sophie Thompson Nominat
Millor Actor en un Paper de Repartiment de Musical Gavin Spokes Nominat
Millor Coreograf teatral Carlos Acosta & Andrew Wright Nominat

Enregistraments [ modifica ]

Hi ha nombrosos enregistraments de la partitura del programa en disc compacte. Els mes destacats son:

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Nadel, Ira Bruce. Double act: a life of Tom Stoppard . Methuen, 2002. p. 542.
  2. ↑ ≪ Damon Runyon ≫. Authors . The eBooks-Library. Arxivat de l' original el 2012-06-17. [Consulta: 20 juliol 2008].
  3. ↑ Stempel, 435
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Loesser , Frank . Guys & Dolls (cartone) (en (catala) ). Barcelona: Edicions del Teatre Nacional, 1998, p. 150 (Teatre de repertori). ISBN 84-923058-3-5 .  
  5. ↑ Suskin, 275
  6. ↑ ≪ GRAMMY Hall Of Fame ≫, 18-10-2010. [Consulta: 31 octubre 2019].
  7. ↑ 7,0 7,1 Zolotow, Maurice. "Guys, Dolls and Runyon". The New York Times , Nov. 12, 1950, Section 2, p. 1,3.
  8. ↑ 8,0 8,1 Stempel, 434
  9. ↑ Suskin, 272-276
  10. ↑ Burrows, Abe (1980). Honest Abe . Boston: Atlantic-Little, Brown, p. 149, cited in Stempel, 434-435
  11. ↑ Levene , Joseph K. ≪ Casting Guys and Dolls by Ron Fassler has factual errors and oversights concerning Sam Levene, the… ≫, 15-07-2019. [Consulta: 31 octubre 2019].
  12. ↑ Gerabian , Keith. The Making of Guys and Dolls . Ontario: Mosaic Press, 2002, p. 93, 94.  
  13. ↑ Loesser , Susan. A Most Remarkable Fella: Frank Loesser and the Guys and Dolls in His Life: a Portrait by His Daughter . Hal Leonard Corporation, 2000. ISBN 9780634009273 .  
  14. ↑ ≪ Impertinent Questions with Larry Stempel ≫. [Consulta: 31 octubre 2019].
  15. ↑ Scott Simon (host). "Creation of the musical Guys and Dolls , Weekend Edition Saturday , National Public Radio, November 2=pk2000
  16. ↑ "On a lighter note, Sam Levene and Vivian Blane made guest-star appearances on a New Year's Eve production of The Big Show , December 31, 1950, with Tallulah Bankhead and Jose Ferrer ; Sam Levene and Vivian Blaine performed with Bankhead, satirizing the difficulty of getting theatre tickets to their standing-room-only Broadway musical, Guys and Dolls ." Herrmann , Dorothy. With Malice Toward All . Nova York: G. P. Putnam's Sons, 1982, p. 60?61.  
  17. ↑ Philadelphia Inquirer, Monday, Octobver 16, 1950, p. 26
  18. ↑ Guys and Dolls . IBDB. Retrieved on 2012-05-21.
  19. ↑ Listing, 1953 guidetomusicaltheatre.com, retrieved March 5, 2010
  20. ↑ The London Coliseum history, Programme arthurlloyd.co.uk, retrieved March 5, 2010
  21. ↑ ≪ Tumblr ≫. [Consulta: 31 octubre 2019].
  22. ↑ Norton, Richard C. A Chronology of American Musical Theater: 1952 - 2001, Volume 3 Oxford Univ. Press, 2002. p. 33.
  23. ↑ "Guys and Dolls (City Center Revival, 1955)" broadwayworld.com 2011. Last accessed 22 Mar 2011.
  24. ↑ "Guys and Dolls (City Center Revival, 1966)" . Broadwayworld.com
  25. ↑ Vermilye, Jerry. "'Guys and Dolls'" The Complete Films of Laurence Olivier , Citadel Press, 1992, ISBN 0-8065-1302-0 , p. 53
  26. ↑ Eyre, Richard. "Directing the National Theatre Guys and Dolls ." In: Loesser, Frank, et al. The Guys and Dolls Book . Methuen, 1982. p. 36.
  27. ↑ Mordden, Ethan. Broadway Babies: The People Who Made the American Musical . Oxford University Press US, 1988. p. 230.
  28. ↑ The New Yorker , Volume 64, Issues 1-10 . F-R Pub. Corp., 1988. p. 103
  29. ↑ Battersby, Kate. "The Cast Were in Shock at the Avalanche of Appreciation." The Telegraph . May 31, 2005.
  30. ↑ Kullman, Colby H. and William C. Young. Theatre Companies of the World, Volume 1 . Greenwood Press, 1986. p. 691.
  31. ↑ "Huge Team Help Stage Revival of Broadway's Guys and Dolls ." The Bath Chronicle . April 21, 2011.
  32. ↑ Jensen, Gregory. "How the British beat Broadway at its own game", United Press International, March 22, 1982 (no page number)
  33. ↑ Jensen, Gregory. "London's West End outscores Broadway with bonanza of hit-and-miss musicals", United Press International, February 22, 1984
  34. ↑ Wolf, Matt. "Musical on Jean Seberg Stirs Controversy in London", The Associated Press, November 11, 1983 (no page number)
  35. ↑ Guys and Dolls (Royal National Theatre Production, 1984) at BroadwayWorld.com
  36. ↑ Scottish Field, Volume 131 . Holmes McDougall, 1985.
  37. ↑ ""Guys and Dolls' listing, Prince of Wales Theatre" thisistheatre.com, retrieved May 28, 2010
  38. ↑ Benedict, David. "Good Night, Sweet Prince." The Independent . 6 January 1995.
  39. ↑ Rich, Frank. Review/Theater: Guys and Dolls; Damon Runyon's New York Lives Anew The New York Times , April 15, 1992
  40. ↑ Guys and Dolls: Off the Record DVD
  41. ↑ Guys and Dolls: Off the Record at the Internet Movie Database
  42. ↑ [ enllac sense format ] https://www.nytimes.com/1992/11/22/theater/theater-lorna-luft-on-the-road-again.html
  43. ↑ Guys and Dolls at the UK Theatre Web
  44. ↑ ""Guys and Dolls', 1996" broadwayworld.com, retrieved May 28, 2010
  45. ↑ "Olivier Winners 1997" Arxivat 2010-11-27 a Wayback Machine . officiallondontheatre.co.uk, retrieved May 28, 2010
  46. ↑ Todo musicales
  47. ↑ playbill.com/news/article/107294.html "Adelaide's Lament: London Guys i Dolls Closes April 14" Arxivat 2011-10-20 a Wayback Machine ., playbill.com,
  48. ↑ Gans, Andrew. "Guys i Dolls Revival Unlikely for Spring" Arxivat 2007-10-14 a Wayback Machine ., playbill.com, September 11, 2007
  49. ↑ "Luck Be a Lady": Guys i Dolls Returns to Broadway Feb. 5 Arxivat 2009-02-22 a Wayback Machine . broadway.com
  50. ↑ Guys & Dolls Revival Plays First Preview bwaybeat.blogspot.com
  51. ↑ Review summary for 2009 Guys i Dolls at New York Theatre Guide
  52. ↑ Brantley, Ben. "It's a Cinch That the Bum Is Under the Thumb of Some Little Broad" , The New York Times , March 2, 2009
  53. ↑ Vincentelli, Elisabeth. "This Revival is a Bad Bet: Guys & Dolls Bores in Broadway Return." New York Post . March 2, 2009.
  54. ↑ Feldman, Adam. Review:Guys i Dolls Arxivat 2009-03-10 a Wayback Machine . Time Out New York , Mar 5?11, 2009
  55. ↑ Lahr, John. "Broadway Boogie-Woogie: Guys i Dolls Rolls the Dice Again." The New Yorker . March 9, 2009.
  56. ↑ Riedel, Michael, The New York Post , "PRODUCER BACKS PLAY THE CRITICS DON'T LIKE", March 4, 2009, p. 40
  57. ↑ Adelaide's New Lament: Broadway's Guys i Dolls to Close June 14 Arxivat 2009-06-12 a Wayback Machine .
  58. ↑ ≪ Full casting announced for Guys i Dolls at the Savoy Theatre in London's West End ≫. [Consulta: 15 gener 2016].
  59. ↑ ≪ Review | Rebel Wilson in Guys i Dolls at London's Phoenix Theatre ≫, 20-07-2016. Arxivat de l' original el 2017-01-17. [Consulta: 1r juliol 2021].
  60. ↑ ≪ GUYS i DOLLS Confirmed to Transfer to the Phoenix Theatre! ≫. [Consulta: 29 gener 2016].
  61. ↑ 61,0 61,1 Masso, Giverny. "Cast announced for UK's first all-black 'Guys i Dolls'" thestage.co.uk, October 18, 2017
  62. ↑ "Casting Revealed For UK's First All-Black GUYS i DOLLS' " broadwayworld.com, October 18, 2017
  63. ↑ "Jubilee Manchester Royal Exchange" The Guardian , June 7, 2017
  64. ↑ Gans, Andrew. "Cast Announced for U.K.'s First All-Black Production of 'Guys i Dolls' " Playbill, October 18, 2017
  65. ↑ [1] digitalspy.com
  66. ↑ [2] metro.co.uk, October 18, 2017
  67. ↑ Guys i Dolls talawa.com
  68. ↑ ≪ Harlem shake-up: How Guys i Dolls found its swing ≫. The Guardian , 13-11-2017.
  69. ↑ ≪ Guys i Dolls review ? swaggering Harlem grit rocks the Broadway boat ≫. The Guardian , 07-12-2017.
  70. ↑ ≪ Guys i Dolls review ? larger than life, but with a core of grit ≫. The Observer , 10-12-2017.
  71. ↑ Butler, Michelle. “Guys i Dolls: A Musical Fable of Broadway” talkinbroadway.com
  72. ↑ Boehm, Mike. “A 'Guys i Dolls' Just Like Harlem” latimes.com, April 14, 2002.
  73. ↑ Jones, Kenneth, i Robert Simonson . “Indian Ink, Cabaret Lead 2000 Helen Hayes Award Winners” playbill.com, May 9, 2000.
  74. ↑ Simonson, Robert, i Christine Ehren. “Arena Stage Guys i Dolls to Tour U.S. Starting Fall 2001; Goal Is Bway” playbill.com, Jan. 23, 2001.
  75. ↑ Simonson, Robert. “National Tour of Hines Guys i Dolls to Begin Aug. 28” playbill.com, May 10, 2001.
  76. ↑ Jones, Kenneth, i Robert Simonson. “Still Rockin' the Boat: Touring Guys i Dolls Gets Cast Album Nov. 6” playbill.com, Nov. 6, 2001.
  77. ↑ Gans, Andrew. “Bernadette Peters, Hairspray i Millie Among Grammy Nominees” Arxivat 2021-07-13 a Wayback Machine . playbill.com, Jan. 7, 2003.
  78. ↑ Glickman, Stephanie. "'Guys i Dolls' review, Australian Stage Arxivat 2016-03-30 a Wayback Machine . australianstage.com, 08 April 2008
  79. ↑ Blake, Jason. "'Guys i Dolls' review, The Sydney Morning Herald smh.com.au, March 16, 2009
  80. ↑ Gans, Andrew. "'Luck Be a Lady'": Guys i Dolls in Concert Plays the Hollywood Bowl July 31-Aug. 2" playbill.com, July 31, 2009
  81. ↑ Mahoney, Elisabeth. " Guys i Dolls ? Review: New Theatre, Cardiff". The Guardian . 16 March 2011.
  82. ↑ " Guys i Dolls - UK Tour 2011". Westend.Broadwayworld.com
  83. ↑ ≪ Cadogan Hall website ≫. Arxivat de l' original el 2017-06-29. [Consulta: 2 juliol 2021].
  84. ↑ ≪ Stand Up, They're Rocking the Boat, Like 1950 Again: 'Guys i Dolls' Is Performed com a Benefit for Carnegie Hall ≫. The New York Times [Consulta: 6 juny 2014].
  85. ↑ 85,0 85,1 85,2 85,3 85,4 85,5 Suskin, Steven. Opening Night on Broadway: A Critical Quotebook of the Golden Era of the Musical Theatre , pp. 272-276. Schirmer Books, New York, 1990. ISBN 0-02-872625-1
  86. ↑ 86,0 86,1 Atkinson, Brooks . "At the Theatre". The New York Times , November 25, 1950. p. 21
  87. ↑ Sailer , Steve. ≪ Business Strategy 101 ≫. [Consulta: 31 octubre 2019].
  88. ↑ ; Images , 2018Getty≪ Hollywood: Where Jews Don't Get To Play Jews ≫. [Consulta: 31 octubre 2019].
  89. ↑ Nachman , Gerald. Showstoppers!: The Surprising Backstage Stories of Broadway's Most Remarkable Songs . Chicago Review Press, 2016-11-01. ISBN 9781613731055 .  
  90. ↑ Mankiewicz , Joseph L. Joseph L. Mankiewicz: Interviews . University Press of Mississippi , 2008. ISBN 9781934110249 .  
  91. ↑ Nachman , Gerald. Showstoppers!: The Surprising Backstage Stories of Broadway's Most Remarkable Songs . Chicago Review Press, 2016-11-01. ISBN 9781613731055 .  
  92. ↑ ≪ FRANK SINATRA VS FRANK LOESSER ≫. Arxivat de l' original el 2019-10-31. [Consulta: 31 octubre 2019].
  93. ↑ ≪ Stephen Sondheim, film critic | Musical Theatre | Theatre ≫. [Consulta: 31 octubre 2019].
  94. ↑ Fleming, Mike Jr. "Fox Seals 'Guys i Dolls' Rights; Wants Channing Tatum, Joseph Gordon-Levitt To Fill Frank Sinatra i Marlon Brando Shoes." Deadline Hollywood (April 24, 2013).
  95. ↑ ; Justin Kroll≪ 'Guys i Dolls' Getting Remade at TriStar (EXCLUSIVE) ≫, 26-03-2019. [Consulta: 26 marc 2019].
  96. ↑ ≪ Critics Circle Awards ? 1982 ≫. Arxivat de l' original el 2014-08-10. [Consulta: 3 juliol 2021].
  97. ↑ ≪ Edicions Anteriors ? PREMIS BUTACA 2020 ≫. Arxivat de l' original el 2021-01-09. [Consulta: 8 gener 2021].
  98. ↑ Error en arxiuurl o arxiudata .≪ II edicion 1999 Auditori de Barcelona ? Barcelona ? Premios Max ≫ (en castella). Arxivat de l' original el 2021-01-09.
  99. ↑ Guys & Dolls : 1950 Original Broadway Cast Recording 2000 CD
  100. ↑ Guys i Dolls : 1955 Movie Soundtrack 2007 Blue Moon Imports CD
  101. ↑ Guys & Dolls : 1955 Movie Soundtrack 101 Distribution 2009 CD
  102. ↑ Guys i Dolls : 1976 Studio Recording (1976 date is incorrect) 1992 CD
  103. ↑ Guys i Dolls : 1976 Broadway Revival Cast Recording 1991 CD
  104. ↑ Guys i Dolls : Original 1982 London National Theatre Cast EMI 2007 CD
  105. ↑ Guys i Dolls : Original 1982 London National Theatre Cast Music for Pleasure 1992 CD
  106. ↑ Guys i Dolls : 1992 Broadway Revival Cast 2009 CD
  107. ↑ Guys i Dolls : 1995 Complete Studio Cast Recording 1996 2-CD set

Bibliografia [ modifica ]

  • Davis, Lee. "The Indestructible Icon". ShowMusic . Winter 2000?01: 17?24, 61?63.
  • Dietz, Dan. The Complete Book of 1950s Broadway Musicals (2014), Bowman & Littlefield, ISBN 978-1-4422-3504-5 , p. 38.
  • Loesser, Susan (1993).: A Most Remarkable Fella: Frank Loesser and the Guys and Dolls in His Life . New York: Donald I. Fine. ISBN 0-634-00927-3 .
  • Stempel, Larry (2010). Showtime: A History of the Broadway Musical Theater . New York: W. W. Norton and Company. ISBN 0-393-92906-X .
  • Suskin, Stephen (1990). Opening Night on Broadway: A Critical Quotebook of the Golden Era of the Musical Theatre . New York: Schrimmer Books. ISBN 0-02-872625-1 .

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Guys and Dolls
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Guys and Dolls (musical)
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guys_and_Dolls_(musical)&oldid=33562970 ≫