Aquest article tracta sobre el militant comunista catala. Si cerqueu l'economista i assagista valencia, vegeu ≪ Gustau Munoz i Veiga ≫.

Gustavo Adolfo Munoz de Bustillo Gallego

(2005)
Biografia
Naixement	7 marc 1962 Sevilla (Espanya)
Mort	11 setembre 1978 (16 anys) Barcelona
Causa de mort	Homicidi  ( Ferida per arma de foc )
Sepultura	cementiri de Montjuic
Activitat
Ocupacio	activista
Partit	Partit Comunista d'Espanya (internacional)
Membre de	Unio de Joventuts Marxistes-Leninistes

Gustavo Adolfo Munoz de Bustillo Gallego , mes conegut com a Gustau Munoz , ^{[1] [2]} ( Sevilla , 7 de marc de 1962 - Barcelona , 11 de setembre de 1978 ) fou un militant independentista i socialista catala , membre de les joventuts del Partit Comunista d'Espanya (internacional) , assassinat per la policia espanyola a l'edat de 16 anys. ^{[3] [4]}

Biografia [ modifica ]

Munoz va neixer el 7 de marc de 1962 a Sevilla. Fill d'un agent de viatges i d'una mestressa de casa, era el tercer de cinc germans. Mes endavant, la familia es trasllada a Barcelona, on van neixer els dos darrers germans. Als quatre anys entra a estudiar als Salesians, d'on sorti amb el graduat escolar i un munt de partits d'hoquei sobre patins jugats. Penjats els estudis, en Gustau va comencar a treballar de repartidor en un supermercat amb quinze anys. Deixa mes tard aquesta feina per entrar en una agencia de viatges, feina que compaginava amb els seus estudis d'angles. Algunes de les seves aficions eren la fotografia i, sobretot, els esports de muntanya. L' alpinisme era la seva gran aficio, que compartia amb el seu germa Marc i una colla d'amistats, ja fos escalant sobre roca o fent alta muntanya . ^[5]

Pel que fa a la militancia politica, comenca a moure's entorn de la CNT . A causa del seu treball a l'agencia, mantingue contactes i col·labora esporadicament amb la seccio de transports, on militava un germa seu. Juntament amb aquest, participa en les assemblees i l'agitacio que va precedir la negociacio del conveni de 1978. Tambe prengue part activa en les campanyes i manifestacions de suport als presos del cas Scala . La primavera d'aquell 1978, Gustau Munoz, que acostumava a participar en la majoria de concentracions on es questiones la legalitat democratica de l' Estat espanyol , se solidaritza al carrer amb les lluites les convocades per assemblees de discapacitats fisics, les vagues del Professorat No Numerari i de l'estudiantat que reclamava la continuitat de l'ensenyament nocturn. Tambe participa en les manifestacions independentistes de diumenge a la tarda que s'organitzaven espontaniament a la placa de Sant Jaume en acabar les sardanes .

Despres de diverses trobades amb part de la militancia del PCE(i) , decideix formar part de l'organitzacio integrant-se a les seves joventuts ( Unio de Joventuts Marxistes-Leninistes ) com a col·laborador i membre de suport a les manifestacions. Durant els enfrontaments que hi hague a la primera gran manifestacio convocada per l' Associacio d'Amistat i Solidaritat amb el Poble Sahraui en suport al Front Polisario i al Sahara Occidental , Munoz resulta ferit d'una pilotada de goma al front. Un cop a l'hospital on va ser ates, nomes li van apreciar un hematoma que trigaria alguns dies a desapareixer. El seu compromis politic no l'aparta d'altres activitats com la fotografia o els esports de muntanya, les seves dues majors afeccions. Si be aixo no el va fer oblidar el seu compromis politic. Un exemple evident, fou la penjada d'una pancarta exigint la llibertat d'expressio que duia l'anagrama de la campanya contra el Consell de Guerra als Joglars per la peca teatral La Torna . Aquesta accio fou duta a terme al sostre del Monestir de Montserrat davant la perplexitat i les atentes mirades de nombrosos turistes, muntanyistes, feligresos, benedictins i algun guardia civil . Despres de realitzar l'accio de protesta va aconseguir, juntament amb els seus companys, escapar de la detencio.

Assassinat [ modifica ]

Per la Diada Nacional de Catalunya de 1978 , diverses organitzacions politiques es mobilitzaren a Barcelona en manifestacio. Una d'elles fou convocada, sota el lema ≪Fora les forces d'ocupacio≫, a placa de Sant Jaume pel PCE(i), i posteriorment il·legalitzada pel Governador Civil . Tot i aixo, la mobilitzacio tira endavant amb la participacio d'en Gustau, en qualitat de militant de la Unio de Joventuts Marxistes-Leninistes (UJML) encarregat de donar suport a la manifestacio com a piquet de defensa. Uns 1000 assistents iniciaren l'acte a les 20 h del vespre al carrer de Ferran a causa del fort desplegament policial davant del Palau de la Generalitat de Catalunya i encararen cap a La Rambla direccio a la Font de Canaletes . ^[6]

El primer incident amb la policia es registra davant de Canaletes quan es van descobrir dos agents de la Brigada Politico-Social camuflats enmig de la manifestacio, els quals van rebre l'atac d' ampolles incendiaries . Posteriorment, la manifestacio continua el seu recorregut fent mitja volta a la placa de Catalunya per descendir per les Rambles i acabar al carrer de Ferran. En el moment proxim a la finalitzacio de l'acte, el gruix de manifestants havia augmentat considerablement, algunes dades apunten fins a 2000 assistents. En el moment que es va arribar a l'altura del carrer d'Avinyo , la policia va comencar a disparar pilotes de goma i pots de fum per tal de disgregar els manifestants. Davant les carregues policials, un piquet de defensa de la manifestacio format per cinc persones va respondre amb llancaments d'ampolles incendiaries des del carrer del Pas de l'Ensenyanca i la placa Sant Miquel. En aquell moment van apareixer policies de paisa pistola en ma amb l'objectiu de detenir-los, pero no fou possible perque es van veure sorpresos amb mes artefactes incendiaris. Els membres del piquet aprofitaren aquell moment per sortir pel carrer del Pas de l'Ensenyanca cap al carrer de Ferran, mentre s'escoltaven a la placa els trets d'arma de foc. Just enmig dels avalots, Munoz fou abatut davant del Sindicat de Banquers , al carrer de Ferran, ^[7] per una bala del calibre 38 que va ser disparada a pocs metres de distancia. ^[6] Un metge, que es trobava entre els vianants, l'intenta reanimar sense exit dins d'un portal. Alguns dels manifestants intentaren avisar la policia dels fets per mirar que cedissin la seva activitat bel·ligerant, sense que aquesta es fes efectiva fins a l'arribada de l'ambulancia avisada pels presents. Finalment, el cadaver del jove fou traslladat al dispensari medic de Pere Camps, ^[3] on durant mes de dues hores el personal sanitari va estar sotmes sota pressio policial per tal que no donessin cap mena d'informacio. Posteriorment fou traslladat a l' Hospital Clinic . ^[3]

L'enterrament [ modifica ]

Per si no n'hi havia prou amb l'assassinat, la Policia va voler seguir intervenint fins i tot en el seu enterrament. A fi d'evitar una polititzacio de l'acte, deslegitimar la figura de Gustau Munoz de cara a l'opinio publica i, sobretot, desestabilitzar el PCE(i), la Policia va decidir que l'enterrament es duria a terme en dues fases perfectament estudiades. La primera part consistia a avancar el funeral, convocat en principi per la familia per a les 4 de la tarda. Aixi, doncs, la Policia va aconsellar als familiars, a traves d'un intermediari, l'avancament del sepeli per tal d'evitar problemes. Tot fa pensar que fou el tinent coronel Rubio de la Policia Armada qui ordena treure tan rapid com fos possible el cos de l'Hospital Clinic i enterrar-lo al Cementiri de Montjuic abans de l'hora prevista. ^[8] A les 12 del migdia, rebutjant el cotxe funebre, s'introdui el taut en una furgoneta i aquesta es dirigi cap al cementiri sense que se n'adonessin ni els periodistes ni les persones que passejaven en petits grups pels voltants de l'hospital. ^[8] Cap a les 2 de la tarda, sense missa a causa de les presses, el capella dedica un respons de dos minuts a peu de ninxol.

La segona part d'aquest enterrament obeia a una estrategia repressiva per escapcar definitivament un partit comunista que suposava un entrebanc per la Transicio espanyola . La policia sabia que avancant el funeral, la majoria de la gent disposada a assistir a l'homenatge anirien desistint a mesura que s'anes coneixent la noticia. Els qui no es desistirien per homenatjar-lo serien els companys de militancia de la UJML i el PCE(i). Entre les 3 i les 4 de la tarda, militants comunistes i anarquistes es concentraren davant les portes d'urgencia de l'Hospital Clinic i s'assabentaren progressivament de l'enterrament dirigit per la policia. La indignacio es va fer patent i 100 persones van decidir dirigir-se en manifestacio fins al cementiri. ^[8] En arribar el grup a la placa Espanya es dissolta rapidament per diverses carregues de la policia antiavalots. ^[8] A partir d'alla, es va fer constar que unicament uns pocs arribarien fins al cementiri. ^[8] Segons testimonis que integraven aquest grup, la zona estava presa per policies amb walki-talkies i prismatics . Un cop davant del ninxol es va retre un petit homenatge amb el cant de La Internacional . ^[8] A mesura que anaven sortint del cementiri, just en creuar el llindar, eren detinguts amb violencia, introduits en un autobus i portats en un solar on hi havia comptabilitzats uns 30 detinguts. ^[8] La majoria d'aquesta gent fou sorpresa per un nombros dispositiu policiac a la parada d'autobus de Can Tunis . Les corredisses es van fer inevitables, mentre se sentien trets de pilota de goma i algun tret de pistola de foc efectuat per dos policies de paisa. Posteriorment, tots els represaliats foren traslladats a la comissaria de Via Laietana per repartir-los en diverses dependencies policials de Barcelona, on hi restaren incomunicats, sense carrecs ni dret a advocat durant 7 dies.

Proces juridic [ modifica ]

El procediment es de Diligencies Previes num. 2176/78 del Jutjat d'Instruccio num. 6 de Barcelona (despres Sumari 67/79).

• 13 de setembre de 1978: Es realitza l' autopsia del cadaver.

• 4 d'octubre de 1978: Hi ha una diligencia d'ampliacio de l'autopsia.

• 16 d'octubre de 1978: La Policia espanyola comunica al Jutjat que el 16 de setembre va enviar un informe dels fets als Jutjats Centrals d'Instruccio de l' Audiencia Nacional . Aixi doncs, es la Policia qui decideix que el cas sigui jutjat en aquest organisme.

• 19 d'octubre de 1978: El Jutjat num. 6 de Barcelona s'inhibeix del cas.

• 7 de novembre de 1978: L'Audiencia Nacional torna les diligencies al Jutjat de Barcelona per entendre que la competencia es d'aquest ultim.

La Policia espanyola va enviar a l'Audiencia Nacional, de forma conjunta, l'atestat per l' homicidi i l'efectuat per les detencions a l'enterrament en un clar intent d'aconseguir que l'Audiencia Nacional acceptes la competencia dels dos assumptes. Per aquest motiu en inhibir-se, els dos atestats van apareixer a les Diligencies del Jutjat num. 6.

Les investigacions es varen portar a terme unicament en relacio amb l'assassinat i, a tal efecte, es fa testificar als policies imputats i als testimonis que acompanyaven Gustau Munoz quan va ser assassinat. Aixi mateix, es van practicar pericials mediques no nomes en relacio amb l'autopsia sino tambe sobre la possibilitat que el jove hagues pogut desplacar-se corrent o caminant despres de rebre l'impacte de bala.

• 12 de maig de 1979: Quan faltaven diligencies proposades per l'acusacio particular, el Jutjat decreta la conclusio del Sumari sense processament. Poc despres, la Sala 4a de l'Audiencia Nacional revoca la resolucio per seguir les investigacions.

• 19 de gener de 1982: El Jutjat torna a donar per finalitzat el sumari.

• 23 de juliol de 1982: L'Audiencia nacional torna a revocar la conclusio del cas.

• Setembre de 1983: Novament es conclou el Sumari i davant l'Audiencia Nacional se sol·licita el processament del policia que va disparar a la placa Sant Miquel, ja que tractant-se d'un unic imputat l'Audiencia podia processar-lo.

• 13 d'octubre de 1983: La Sala 4a de l'Audiencia Nacional denega la peticio de processament acordant el sobreseiment provisional de la causa.
• 28 d'octubre de 2018: La familia de Munoz presenta una querella al Consolat de l'Argentina de Barcelona a fi que la magistrada Maria Servini , que instrueix dels crims del franquisme des de Buenos Aires , identifiqui els culpables i en demani l' extradicio , ates que es reconeix que un assassinat comes en democracia pot incorporar-se en l'etapa previa si els cossos repressors han continuat essent els mateixos. ^[9]

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Gustau, la Transicio al descobert
• Agustin Rueda Sierra

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Gustavo Adolfo Munoz de Bustillo Gallego

• Homenatge a Gustau Munoz, 11 de setembre de 2009
• Llibertat.cat - Important assistencia a l'acte del 30e aniversari de l'assassinat de Gustau Munoz (16/09/2008)
• Llibertat.cat - Gestions politiques per portar al congres les morts de Gustau Munoz i Agustin Rueda (16/03/2009)
• Homenatge a Gustau Munoz, 11 de setembre de 2018