| ≪
|
De l'any 1894, que hi obtingue un primer accessit, fins al
1900
, que guanyava la Flor Natural, el seu nom i els seus versos apareixien continuament als volums dels Jocs Florals de Barcelona. Aquell primer any, el Secretari, que era en
Manuel Rocamora
, lloa la poesia
La mort de la nina
significant "la novetat de l'assumpte i la manera de tractar-lo, la delicadesa de les idees i la distincio en la manera d'expressar-les". L'any seguent, que obtingue la Viola amb el poema
La Salve a Montserrat
, li lloaven "la nova manera amb que tracta una idea tan desconeguda com estimada, i per sa forma exuberant, majestuosa i correcta". L'any 97, que tingue la Viola en
Francesc Matheu
, li corresponia un,
Boira
, es un sonet entre els primers que els Jocs acolliren) i que segons el Secretari, que era en Pelegri Casades, "dona una impressio justa i nova".
"L'any 1898 rep un accessit a la Flor natural i un altre a la Viola, lloats no pas menys pel sentiment i la tendresa, i per la forma, que esdeve una caracteristica de l'autor, avancant-se cap a nous corrents.
"Aixi l'any 99, peoner tambe entre els grans poemes de les muntanyes que esdevindran famosos, obte l'Englantina amb la composicio
L'Hivern a Nuria
, i el Secretari,
Claudi Planas i Font
, torna a lloar "les belleses d'una forma cisellada i l'aire de misteri que envolta els grans cims emboirats i on (...) potser perque son tan llunyans i emboirats, les llegendes hi planen majestuoses". Era l'any historic per la presidencia del bisbe
Torras i Bages
i l'aparicio del jovenissim
Josep Carner
, el qual rebia un dels quatre accessits, adjudicats expressament sense prelacio de merits, a
Anicet de Pages i de Puig
,
Manuel Folch i Torres
i Guillem August Tell i Lafont.
"L'any vinent culminaria l'ascensio: la Flor Natural per un
Enfilall
, precisament de sonets. En
Sebastia Trullol i Plana
, fent de secretari, els qualifica com "una col·leccioneta de sonets que revelen en son autor un cultura i un bon gust que no sovinteja pas, i per sobre d'aixo una delicadesa i un aticisme de pensament encantadors. Es galanament cisellada, i encara que tal vegada hi hagi motejar d'un xic exotica, per la forma de sonet adoptada per l'autor, pot ben dir-se que la forma es l'adjectiu de la idea i que si aquesta es presenta amb l'ingeni i la delicadesa amb que es presenta en dita composicio, aquesta tara de l'exotisme es inapreciable".
|
≫
|