Guido Adler

Biografia
Naixement	1r novembre 1855 Ivan?ice
Mort	15 febrer 1941 (85 anys) Viena (Austria)
Sepultura	cementiri central de Viena
Dades personals
Formacio	Universitat de Viena
Activitat
Camp de treball	Musicologia
Ocupacio	musicoleg , escriptor , professor d'universitat , professor , catedratic , compositor , pedagog , editor col·laborador
Ocupador	Universitat de Viena Universitat Carolina de Praga
Genere	Musica classica
Professors	Anton Bruckner i Felix Otto Dessoff
Alumnes	Egon Wellesz , Johanna Muller-Hermann , Rudolf von Ficker i Josip Mantuani
Familia
Fills	Melanie Karoline Adler

Guido Adler (1 de novembre de 1855, Ivan?ice (Eibenschutz), Moravia Meridional – 15 de febrer de 1941, Viena ) ^[1] fou un musicoleg i escriptor bohemi austriac.

Biografia [ modifica ]

Primers anys de vida i educacio [ modifica ]

El seu pare Joachim, que era metge, va morir de febre tifoide el 1857. Joachim va contreure la malaltia d'un pacient i, per tant, li digue a la seva esposa ≪que no permetes mai que algun dels seus nens fos metge≫.

Adler estudia a la Universitat de Viena i simultaniament (entre 1868 i 1874) al Conservatori de Viena on estudia piano com a assignatura principal, a mes de teoria musical i composicio amb Anton Bruckner i Felix Otto Dessoff . Va rebre un diploma d'arts del conservatori l'any 1874. El 1878 es va graduar per la Universitat de Viena com a doctor en jurisprudencia i l'any 1880 com a doctor de filosofia. La seva tesi doctoral anomenada Die Grundklassen der Christlich-Abendlandischen Musik bis 1600 ( ≪Les categories principals de la musica de l'occident cristia fins 1600≫ ), va ser impresa a Allgemeine Musikzeitung.

Un pioner de la musicologia [ modifica ]

El 1883 Adler va esdevenir professor de musicologia a la Universitat de Viena i fou llavors quan va escriure Eine Studie zur Geschichte der Harmonie (Assaig sobre la historia de l'harmonia), publicada l'any 1881 a la revista de l'Academia de les Ciencies de Viena.

L'any 1884 va fundar, juntament amb Friedrich Chrysander i Philipp Spitta , la revista Vierteljahresschrift fur Musikwissenschaft (‘Trimestral de musicologia’). El 1885, Adler proporciona el primer article del primer numero de ≪Umfang, Methode und Ziel der Musikwissenschaft≫ (L'ambit, metode i objectiu de la musicologia), el qual no nomes constitueix el primer intent d'una descripcio exhaustiva de l'estudi de la musica, pero tambe divideix la disciplina en dues subdisciplines: historische Musikwissenschaft (musicologia historica) i systematische Musikwissenschaft (musicologia sistematica). En l'article d'Adler, la musicologia sistematica va incloure la musicologia comparativa, la qual mes tard va esdevenir una disciplina independent (cf. etnomusicologia ). Encara que aquesta divisio no corresponguin perfectament a la practica corrent, es mantenen de forma aproximada en la musicologia moderna europea i equivalen bastant a la divisio nord-americana de la musicologia en la historia de la musica .

El 1885, Adler fou cridat a la recent estrenada Universitat Carolina de Praga , de Bohemia , com a professor d'historia i teoria de la musica i, el 1898, de la mateixa capacitat, a la Universitat de Viena, on va prendre relleu d' Eduard Hanslick . Els seus estudiants al Musikwissenschaftliches Institut incloien Anton Webern i el compositor Karel Navratil .

L'any 1886 va publicar el Die Wiederholung und Nachahmung in der Mehrstimmigkeit ; i el 1888, Ein Satz eines Unbekannten Beethovenischen Klavierkoncerts . Als 1892-93 va editar una seleccio de composicions sobre els emperadors Ferdinand III , Leopold I , i Joseph I . Durant 1894 i 1938 fou l'editor de Denkmaler der Tonkunst in Osterreich , una influent publicacio en la historia de la musica.

Adler s'havia retirat de la docencia el 1927, pero fins a 1938 va romandre redactor en cap de la revista Denkmaler der Tonkunst in Osterreich (Monuments de la musica a Austria).

L'any 1938 pero, fruit del regim dictatorial nazi , Adler es veu obligat a deixar de publicar res per que li prohibeixen completament. ^[2] Aixo es deuria a la idea del Fuhrer que era ≪impossible interpretar o aprofundir per mitja de la musica en els coneixements cientifics o politics o en els esdeveniments politics≫. Aixi doncs, no hi pot haver ≪ni una historia musical del partit ni una concepcio musical del mon≫. ^[3] Per tant, aquesta darrera part del discurs de Hitler del dia 6 se setembre de 1938 exposaria una possible justificacio de la prohibicio de publicar res referent a la historia de la musica i, mes tard, la confiscacio de l'obra d'Adler.

Reputacio [ modifica ]

Adler fou un dels fundadors de la musicologia com a disciplina cientifica Fou uns dels primers estudiosos de la musica en reconeixer la rellevancia dels factors socioculturals en la musica ( Musiksoziologie ), proporcionant aixi un context mes ampli per la critica estetica la qual, amb la seva biografia, ha estat el centre d'atencio del segle  xix pel que fa a l'aprenentatge de la musica. L'estudi empiric fou, per a ell, la part essencial de la disciplina. Fou especialment important per ell la musica d' Austria , especificament la musica de la Primera Escola de Viena : amb Haydn , Mozart i els seus contemporanis.

Adler com a docent [ modifica ]

Durant molts anys Adler va impartir classes a la Universitat Carolina de Praga i a la Universitat de Viena. En aquesta ultima universitat tingue molts alumnes entre ells a Franz Mixa , Felix Petyrek , ^[4] Paul Weingarten , Hans Gal ^[5] o Egon Kornauth .

Ensenyament musical al Tercer Reich [ modifica ]

El control total dels nazis sobre la cultura i l'educacio va convertir l'ensenyament musical en una doble victima de les decisions del Reich . La Cambra de Musica del Reich ( Reichsmusikkammer , RMK ), que formava part de la Cambra de Cultura del Reich ( Reichskulturkammer, RKK) dirigida per Joseph Goebbels , ≪encarna en qualsevol circumstancia la consciencia artistica i cultural de la nacio≫ i organitza el conjunt de la vida musical sota el Tercer Reich amb ≪mesures d' unificacio ≫: es tracta essencialment d'alliberar la musica alemanya de qualsevol influencia jueva per l'eficac procediment de la inscripcio obligatoria de tots els musics, incloent-hi els aficionats, a la RMK . Com que l'ensenyament, public i privat, queda estrictament reservat als professors inscrits a la RMK, aquesta inscripcio es, de fet, una obligacio universal que col·loca tot l'ensenyament musical sota el control del Reich .

Totes les escoles del pais tenen el deure comu d'inculcar al poble els principis del nacionalsocialisme, amb assignatures programades especificament amb vista a aquest objectiu, com la teoria racial o l'educacio esportiva paramilitar, pero tambe la musica, que ha d' "educar els nens com a essers conscients de la seva germanitat". "No hi ha dues Alemanyes, sino una de sola" - va dir Thomas Mann el maig de 1945. Aixo es especialment patent en el camp de l'ensenyament musical, on la presa del poder per part dels nazis no imposa una ruptura, sino que s'imposa com una necessitat aparent. El Tercer Reich es constitueix sobre la perversio d'unes idees que, en alterar-se al llarg de la historia, es giren de manera brutal en contra d' elles mateixes. ^[6]

Mestre de mestres [ modifica ]

Adler va ser el professor i supervisor de la tesi doctoral de Hans Gal l'any 1913 titulada "Sobre les caracteristiques del jove Beethoven i la relacio amb l'estil de la seva maduresa". Tanmateix, Hans Gal no va oblidar-lo i va continuar fent contribucions a la serie historica d'edicions de compositors austriacs d' Adler produint edicions critiques de les obres de Johann Strauss pare i fill . ^[7]

Mort [ modifica ]

Adler mori el 15 de febrer de 1941 a Viena .

Adler tenia un fill i una filla. La seva filla va ser deportada a Theresienstadt ( Terezin , camp d'extermini) i hi va morir. Poc despres que la Lliga Cultural fos suprimida, la poblacio jueva d' Alemanya va comencar a ser deportada cap a l'est, als camps. El camp de Terezin, una petita ciutat de 7000 habitants situada 60 km al sud de Praga , va entrar en funcionament el novembre del 1941. Es a Terezin, sovint una simple etapa en el cami cap a Auschwitz, on s'apleguen la major part dels animadors, participants actius i espectadors de la Lliga Cultural Jueva. Terezin va tenir la particularitat de ser el camp-model de la "guetitzacio", un camp que, per tant, no podia sino perllongar les experiencies (control dels programes, "reclusio" en un estat de dependencia, implicacio de les elits per mitja d'una cooperacio aparent...) de la Lliga Cultural en circumstancies diferents. Al llarg de la historia de la Lliga Cultural Jueva i el camp de Terezin es fa pales el fet que els nazis, seguint un pla ordit per endavant, van aillar de mica en mica els jueus en les condicions convenients per a la propera "solucio final de la questio jueva", que els "notables" jueus, enganyats, van entrar al joc i van quedar atrapats al parany amb milers dels seus semblants, que van creure en ells. En tot cas, una imatge insignificant simbolitza l'empresa de perversio dels botxins: l'endema de la prohibicio de la Lliga Cultural, una tropa de les SS va irrompre els seus locals i es van repartir els instruments de musica per a la seva propia orquestra (i que potser, aquests instruments, acabarien retornant als seus "propietaris" quan participessin en les orquestres dels camps de concentracio ). Tot plegat conclou, que la filla de Adler segurament va estar en contacte i va participar de mes prop o menys amb la Lliga Cultural i, segurament, per aquest motiu acaba a Terezin. ^[8]

Pel que fa al seu fill, va fugir i es va exiliar als Estats Units .

La valuosa biblioteca d' Adler va ser confiscada sense indemnitzacio despres de la seva mort. ^[2]

Bibliografia [ modifica ]

• Adler, Guido (1885). Umfang, Methode und Ziel der Musikwissenschaft. Vierteljahresschrift fur Musikwissenschaft, 1, 5-20.

Per a mes informacio sobre questions historiques reviseu: Nazisme , concretament, l'apartat referent a les politiques culturals. Tambe es interessant revisar l'article Nazisme i musica .

Referencies [ modifica ]

• Aquest article conte fragments pertanyents a la Jewish Encyclopedia de 1901 - 1906 , una obra que es troba ja en el domini public.

Enllacos externs [ modifica ]

• Guido Adler Arxivat 2012-04-21 a Wayback Machine .
• AEIOU
• JewishEncyclopedia.com - ADLER, GUIDO: at www.jewishencyclopedia.com
• Hugo Riemann , "Musik-Lexikon" , 1899
• Adler com a professor de Hans Gal Arxivat 2015-09-15 a Wayback Machine .