De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Guido, i' vorrei che tu e Lapo ed io
(
Guido, m'agradaria que tu i Lapo i jo
) es un
sonet
de
Dante Alighieri
, Poesia LII de
Le Rime
.
[1]
Va ser composta abans de la
Vita nuova
, a causa del clima cortes desproveit dels empelts filosofico-morals de la primera
[1]
i adrecada al seu amic
Guido Cavalcanti
que li va respondre amb el sonet
S'io fosse quelli che d'amor fu degno
. (
Si jo fos els que mereixessin l'amor
)
[2]
| Text
|
Traduccio
|
Guido, i’ vorrei che tu e Lapo ed io
fossimo presi per incantamento
e messi in un vasel, ch’ad ogni vento
per mare andasse al voler vostro e mio;
si che fortuna od altro tempo rio
non ci potesse dare impedimento,
anzi, vivendo sempre in un talento,
di stare insieme crescesse ’l disio.
E monna Vanna e monna Lagia poi
con quella ch’e sul numer de le trenta
con noi ponesse il buono incantatore:
e quivi ragionar sempre d’amore,
e ciascuna di lor fosse contenta,
si come i’ credo che saremmo noi.
|
Guido, m'agradaria que tu, Lapo i jo
fossin presos a un encanteri
i ens posessin en una embarcacio, que
a cada ale de vent aniria per la mar segons els nostres desitjos;
de manera que la tempesta o qualsevol altra desgracia
no podien ser un obstacle,
sino que, tenint les mateixes ganes,
creixien les ganes d'estar junts.
I que Donna Vanna i Donna Lagia,
a mes de la que es la trentena,
el nostre bon mag ens va posar a prop:
i aqui sempre parlem d'amor,
i cadascuna d'elles era felic
tal com, crec, ho seriem [ poetes].
|
Giotto
,
Retrat de Dante
, fresc, segle
xiv
El
sonet
es un dels primers composts per Dante a l'inici de la seva carrera poetica al costat de
Guido Cavalcanti
.
[1]
Aquest poema breu parla d'un viatge que Dante somia emprendre amb el mateix Guido Cavalcanti i, segons la majoria de la critica, amb
Lapo Gianni
.
[3]
Els tres amics es trobarien, en una mena d'escapada de la realitat a traves d'un
encantament
(v.2), navegant, en un
vaixell
(v.3), sobre un mar sempre tranquil, cap al lloc del plaer (trobem el
tema provencal
del "
plazer
"). Gracies a aquesta nau encantada, una certa al·lusio al vaixell magic del mag
Merli
,
[3]
[4]
arribarien llavors tres dones: monna Vanna (l'estimada de Cavalcanti), monna Lagia (la de Lapo Gianni) i l'estimada de Dante, que es la trentena dona mes bella de
Florencia
,
[5]
amb que
sempre raonen sobre l'amor
(v. 12), en completa harmonia espiritual. El sonet revela la proximitat d'Alighieri amb els models occitans (el ja esmentat tema del
plazer
) i amb els del
cicle arturic
(la presencia de Merli), pero emergeix aquest tema espiritual, basat en l'amistat entre els tres poetes i la disquisicio sobre l'amor, que es el pivot central del
pensament estilnovista
.
El sonet presenta una construccio hipotactica molt complexa, pero clara i harmonica. El verb que regeix semanticament tot el text (
voldria
) expressa mitjancant l'us del condicional un desig delicat i fragil, que despres es perfila en imatges vagues i encantades. Cap verb -excepte el "jo crec" final, en forma d'indicatiu pero amb valor dubtos- s'expressa en indicatiu, el mode de certesa i de realitat, en tot el sonet: d'ell se'n deriva una atmosfera matisada i magica. A mes de la presencia dels esmentats
loci
provencalitzants (
incantamento
,
vasel
), termes que fan referencia a la dimensio onirica, hi ha la presencia anaforica de la conjuncio i, que sembla donar una tendencia paratactica a la narracio, pero tambe aporta una sensacio de comunio entre el jo liric i la resta de personatges esmentats en el text.
- ↑
1,0
1,1
1,2
Ferroni, p. 61
- ↑
≪
Guido, i' vorrei che tu e Lapo ed io
≫.
Enciclopedia Treccani
. Roma: Istituto della Enciclopedia Italiana.
- ↑
3,0
3,1
Ferroni, p. 62.
- ↑
Il buono incantatore
(v.11) e la spia testuale che l'identifica con il mago di
Camelot
.
- ↑
Come ricorda Ferroni (p. 62), Dante infatti fece, in un componimento oggi perduto, la classifica delle 60 donne piu belle della citta, di cui il poeta stesso accenna in
Vita nuova
, VI. In ogni caso, questa donna non e
Beatrice
, in quanto non e accompagnata dal numero magico del 9.
Bibliografia
[
modifica
]
- Ferroni
, Giulio.
Dante e il nuovo mondo letterario (1300-1380)
(en
(italia)
). Mila: Mondadori, 2006 (Storia della letteratura italiana).
