Guerrilla

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure

La guerra de guerrilles , genuinament dita guerra de partides [1] i antigament guerra guerrejada , [2] es un tipus de confrontacio en que uns escamots irregulars, es a dir, no professionals, dirigeixen petites i rapides accions de combat contra un exercit , policia o, de vegades, altres forces insurgents. [3] [4] Aquestes accions poden ser independents o part d'una estrategia militar de mes abast. [5]

Les accions de la guerra de guerrilles es caracteritzen no per seguir els fronts de combat delimitats sino per un tipus d'accions mes assimilables al sabotatge : escaramusses, ratzies, falses alarmes... [2] [3]

La guerra de guerrilles es practica en situacions on les forces entre els bel·ligerants no estan equilibrades. El partit minoritari en una confrontacio armada tria aquesta forma de confrontacio en situacions en que el control del territori esta garantit pel bandol dominant. La guerra de guerrilles cerca desestabilitzar al bandol mes fort. Les guerrilles actuen preferentment en zones poc poblades. Selves, boscos, deserts, muntanyes.

Etimologia [ modifica ]

Resistencia en forma de guerrilles a la peninsula iberica a l'ocupacio francesa a la batalla de Valdepenas

En catala, per influencia espanyola, la paraula castellana guerrilla ha passat gairebe a substituir la forma genuina guerra de partides , encara viva en les contrades on les Guerres Carlines van tenir mes incidencia. La paraula castellana guerrilla es la forma diminutiva de guerra ("guerra"). El terme es va popularitzar durant la Guerra Peninsular de principis del segle  xix , quan, despres de la derrota dels seus exercits regulars, els espanyols i portuguesos es van aixecar amb exit contra les tropes napoleoniques i van derrotar un exercit molt superior mitjancant l'estrategia guerrillera. En l'us correcte del castella , persona que es membre d'una guerrilla unitat es un guerrillero ([geri??e?o]) si es home, o guerrillera ( [geri??e?a] ) si es dona.

El terme guerrilla es va utilitzar en altres llengues (en angles des de 1809) per referir-se als combatents individuals (per exemple, "La ciutat va ser presa per la guerrilla"), i tambe (com en espanyol) per a designar un grup o banda d'aquests combatents. Tanmateix, en la majoria de les llengues guerrilla encara denota l'estil especific de la guerra. L'us del diminutiu evoca les diferencies de nombre, escala i abast entre l'exercit guerriller i l'exercit formal i professional de l'estat. [6]

Historia [ modifica ]

Guerrillers partisans a Belarus, 1943

Presumiblement, els guerrers tribals prehistorics van utilitzar tactiques d'estil guerriller contra les tribus enemigues. [7] Les proves de la guerra convencional , en canvi, no van sorgir fins al 3100 aC a Egipte i Mesopotamia .

El general i estrateg xines Sun Tzu , en el seu L'art de la guerra (segle VI aC), es va convertir en un dels primers a proposar l'us de la guerra de guerrilles. [8] Aixo va inspirar l'evolucio de la guerra de guerrilles moderna. [9]

El segle  xx va veure el naixement de l'anomenada guerrilla urbana . Al llarg de la historia als guerrillers se'ls ha anomenat de moltes maneres: rebels, irregulars, insurgents, maquis , partisans , mercenaris [5] Alguns casos en concret de guerrillers son els fedayin (d' Algeria ), els muyahidin (dels paisos arabs ) o els macheteros (d' Uruguai ).

Treballs teorics [ modifica ]

El creixement de la guerra de guerrilles es va inspirar en part en els treballs teorics sobre la guerra de guerrilles, comencant pel Manual de Guerra de Guerrillas de Matias Ramon Mella escrit al segle XIX:

...les nostres tropes haurien de... lluitar mentre estan protegides pel terreny... utilitzant petites unitats de guerrilla mobils per esgotar l'enemic... negant-los el descans perque nomes controlin el terreny sota els seus peus. [10]

Mes recentment, Sobre la guerra de guerrilles de Mao Zedong, [11] La guerra de guerrilles de Che Guevara , [12] i Guerra de guerrilles de Lenin, [13] tots van ser escrits despres de les revolucions reeixides que van dur a terme a la Xina, Cuba i Russia, respectivament. Aquells textos van caracteritzar la tactica de la guerra de guerrilles com, segons el text de Che Guevara , ser "utilitzat pel bandol que esta recolzat per la majoria pero que posseeix un nombre molt menor d'armes per utilitzar-los en defensa contra l'opressio". [14]

Teoria del foquisme [ modifica ]

Un tuareg combatent rebel amb un DShK en un artillat al nord del Niger, 2008
Per que lluita el guerriller? Hem d'arribar a la inevitable conclusio que el guerriller es un reformador social, que pren les armes responent a la protesta enfadada del poble contra els seus opressors, i que lluita per canviar el sistema social que mante tots els seus germans desarmats en la ignominia i la miseria.
? Che Guevara [15]

A la decada de 1960, el marxista revolucionari Che Guevara va desenvolupar la teoria del foquisme de la revolucio al seu llibre La guerra de guerrilles , [16] basat en les seves experiencies durant la Revolucio Cubana de 1959. Aquesta teoria es va formalitzar mes tard com a "focalisme" per Regis Debray . El seu principi central es que l' avanguardisme per part de cadres de grups paramilitars petits i rapids pot proporcionar un focus per al descontentament popular contra un regim assegut i, per tant, liderar una insurreccio general. Encara que l'enfocament original era mobilitzar i llancar atacs des de les zones rurals, moltes idees del foquisme es van adaptar als moviments de la guerra de guerrilles urbana .

Efectes en l'oponent [ modifica ]

L'efecte de la guerra de guerrilles sobre l'oponent es variable depenent del terreny on es lluiti. En camp obert no es gaire eficac, pero en jungles (com el cas de la guerra del Vietnam) o escenaris urbans pot arribar a ser devastador, especialment per desmoralitzar l'oponent i esgotar les seves forces. Alguns politolegs com Harkavy R. i Neuman S. (2001) consideren que la guerra de guerrilles es una modalitat bel·lica que obeeix al patro d'una guerra de desgast. [17]

Referencies [ modifica ]

  1. Fuster , Joan. Diari 1952-1960 (en catala). Valencia: Tres i Quatre, 2021, p. 326-341. ISBN 978-84-17469-40-5 .  
  2. 2,0 2,1 Tambors de guerra ≫. recerca en accio / Xavier Renedo. [Consulta: 26 juliol 2013].
  3. 3,0 3,1 guerrilla ≫. Gran Enciclopedia Catalana . [Consulta: 13 novembre 2022].
  4. guerrilla ≫. Diccionari General de la Llengua Catalana . Institut d'Estudis Catalans . [Consulta: 13 novembre 2022].
  5. 5,0 5,1 guerrilla warfare ≫ (en angles). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 26 juliol 2013].
  6. guerrilla ≫. Origin and meaning of guerrilla by Online Etymology Dictionary . [Consulta: 14 agost 2020].
  7. Keeley , L.H.. War before Civilization . Oxford University Press, 1997, p. 75. ISBN 978-0-19-988070-6 [Consulta: 23 abril 2022].  
  8. Leonard, Thomas M., Encyclopedia of the developing world , 1989, p. 728. "One of the earliest proponents of guerrilla war tactics is the Chinese master of warfare, Sun Tzu."
  9. Snyder, Craig. Contemporary security and strategy , 1999, p. 46. "Many of Sun Tzu's strategic ideas were adopted by the practitioners of guerrilla warfare."
  10. Kruijt, Tristan i Alvarez, 2019 .
  11. Mao, 1989 .
  12. Guevara, 2006 .
  13. Lenin, 1906 .
  14. Guevara, 2006 , p. 16.
  15. Guevara, 2006 , p. 17.
  16. Guevara, 2006 , p. 13.
  17. Harkavy , Robert E. Warfare and the third world (en angles). 1st. Nova York: Palgrave. ISBN 978-0312240127 .  

Bibliografia [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]