La
Guerra russo-sueca de 1741?1743
, coneguda tambe com a
Guerra Russa dels Barrets
a
Suecia
(
suec
hattarnas ryska krig
) i com a
Guerra dels Barrets
a
Finlandia
(
fines
hattujen sota
) o
Rabia Menor
(
fines
:
pikkuviha
,
suec
:
lilla ofreden
), i que va comportar l'ocupacio de Finlandia, fou instigada pels
Barrets
, un partit politic suec que aspirava a recuperar els territoris perduts envers
Russia
durant la
Gran Guerra del Nord
, i per la
diplomacia francesa
, que tractava de desviar l'atencio de Russia de donar suport al seu tradicional aliat, la
monarquia dels Habsburg
, a la
Guerra de Successio d'Austria
.
Preparatius suecs
[
modifica
]
En l'estiu de 1740, el comandant de les forces sueques a Finlandia, el general Carl Cronstedt, va ser destituit del seu carrec per la seva oposicio a la guerra planejada i
Charles Emil Lewenhaupt
va ser elevat a la posicio vacant. No obstant aixo, les defenses finlandeses estaven forca malmeses, ja que la majoria dels fons per al seu suport van ser utilitzats en altres parts del regne. Tampoc no s'havia fet cap preparatiu com a resultat del que havia passat al
Gran Guerra del Nord
. Al final, aquells fons que s'havien assignat a Finlandia es van utilitzar per als preparatius de la guerra ofensiva en lloc d'enfortir les defenses.
El pla de guerra suec era capturar primer
Viborg
i despres avancar cap a
Sant Petersburg
.
L'objectiu d'aquestes maniobres era amenacar Sant Petersburg i establir les bases per a un
cop d'Estat
dissenyat pels diplomatics francesos i suecs i destinat a enderrocar el regim proaustriac d'
Anna Leopoldovna
. El cop d'Estat va tenir lloc al desembre, pero la nova tsarina,
Elizaveta Petrovna
, va renegar de les seves promeses de retornar les
provincies baltiques
a Suecia i va prosseguir vigorosament amb la guerra, sota la direccio del seu canceller proaustriac,
Aleksei Bestujev
.
Mentre les tropes sueques estaven sent desplegats a la frontera amb Russia, prop de
Villmanstrand
(
fines
Lappeenranta) i
Frederikshamn
(
fines
Hamina), les forces navals suecs, formades per 10
navilis de linia
i 4
fragates
, comandades per l'almirall Tomas von Rajalin i una flota de 20 fortes
galeres
de
rem
, comandada per l'almirall Abraham Falkengren, es va traslladar el 20 de maig 1741 a les illes properes a la frontera. Mentre estaven ociosos va esclatar una epidemia a la flota que en gran manera la paralitza i es va endur la vida de l'almirall von Rajalin. La declaracio de guerra sueca a finals de juliol havia estat pensada perque coincidis amb la invasio, pero llavors no ho va poder fer, ates que la flota era incapac d'entrar en accio i la concentracio de les forces de terra encara no s'havia dut a terme. La situacio no va millorar amb el fet que Lewenhaupt arribes a Finlandia dos mesos despres de la declaracio de guerra i el comandament de l'exercit va recaure damunt el general
Henrik Magnus von Buddenbrock
.
Primer any de la guerra
[
modifica
]
A causa de la inaccio sueca, els russos van prendre la iniciativa i va colpejar primer amb un exercit de 16.000 homes sota el Mariscal de Camp
Peter Lacy
, i avancaren des de
Viborg
(
suec
:
Viborg
,
fines
:
Viipuri
) envers
Villmanstrand
(
fines
:
Lappeenranta
). Merces a la seva superioritat numerica, gairebe d'un contra quatre, els russos van infligir una derrota important a la guarnicio sueca dirigida pel general
Carl Henrik Wrangel
. La culpa de la derrota a Villmanstrand va ser atribuida al general von Buddenbrock que no creia que els russos estiguessin atacant seriosament i no es va moure per ajudar Wrangel.
Lewenhaupt, que va arribar deu dies despres de la derrota, a Villmanstrand va tractar d'organitzar una operacio conjunta de les forces terrestres i navals cap a Viborg pero l'almirall Aron Sjostierna, que va assumir la posicio de von Rajalin, va deixar en clar que la flota no seria capac de fer-ho. La flota russa tambe s'havia deteriorat i no va poder participar en els combats en 1741. Sjostierna va navegar cap a casa el 22 de setembre i el comandant dels vaixells suecs que quedaren ignora intents de Lewenhaupt de persuadir-lo per navegar a les
Illes Beriozovie
(
suec
:
Bjorko
,
fines
:
Koivisto
) i en comptes d'aixo va navegar de tornada a Suecia el 27 d'octubre. Les operacions en el front de terra tambe es van aturar quan un es va acordar un armistici amb Russia a principis de desembre.
Segon any de la guerra
[
modifica
]
Els russos van renegar del seu acord d'
alto el foc
a principis de marc del 1742 pero un dur hivern va fer impossible que els principals exercits poguessin operar. Forces de cavalleria lleugera russes (cosacs i hussars) van aplanar el costat suec de la frontera, pero sovint van ser rebutjats per les poblacions locals. Al marc, els russos tambe va intentar, sota el comandament de
Woldemar de Lowendal
, d'assaltar l'amarrador suec prop de
Fredrikshamn
sobre el gel, pero les inclemencies del temps ho van fer impossible. El general suec Lewenhaupt planejava renovar l'atac contra Viborg a la primavera de 1742. Les unitats navals suecs necessaris per donar suport l'atac van comencar a arribar a mitjans de maig. No obstant aixo, ates que els comandants navals havien rebut l'ordre de patrullar entre
Reval
i
Helsingfors
, es van negar a seguir les ordres de Lewenhaupt.
La principal flota sueca va arribar el 3 de juny de Suecia, comandada per l'almirall Sjostierna, i constava de 15 navilis de linia i 5 fragates. La flota va navegar a Aspo (
fines
:
Haapasaaret
) (25 km al SSE de l'actual
Kotka
). Una setmana despres, una flota de galeres, a les ordres de l'almirall Falkengren, s'uniren a la flota principal, amb un total de 25 galeres i alguns vaixells de suport. No obstant aixo, a diferencia de l'any anterior, la flota russa tambe va estar activa amb una flota de 45 galeres, comandada pel general
Vassili Iakovlevitx Levaixov
i una flota de mar obert d'almenys 12 navilis de linia, sota les ordres de l'almirall
Zahar Danilovitx Mixukov
. Independentment, Lewenhaupt va celebrar un
consell de guerra
el 5 de juny en un intent d'aconseguir unitats navals per navegar a les
Illes Beriozovoie
(
suec
:
Bjorko
,
fines
:
Koivisto
) pero els comandants navals jutjaren que el risc per a la flota era massa gran i Lewenhaupt es va veure obligat a fer marxa enrere en el seu pla.
Ates que l'exercit suec romania inactiu, els russos de nou van prendre la iniciativa i van passar a l'ofensiva. Amb el suport de la flota de galeres russa, un poderos exercit rus de 30,000 homes sota el comandament del Mariscal de Camp Lacy va marxar de Viborg. Va travessar la frontera el 13 de juny i despres va continuar avancant cap a Frederikshamn. Els suecs havien preparat una forta posicio defensiva fora de Frederikshamn, a
Mantlahti
. El coronel suec que defensava la posicio s'havia adonat de l'enfocament rus i va retirar totes les seves forces de les posicions fortificades a Frederikshamn un dia abans de l'atac rus, que havia de tenir lloc el 25 de juny. No obstant aixo, la posicio abandonada era critica per a la defensa de la ciutat i el 28 de juny, l'exercit suec sota les ordres de Lewenhaupt va calar foc a la ciutat i va comencar a retirar-se.
La cooperacio amb les forces navals i terrestres suecs no estava exempta de problemes i en lloc de donar suport a l'exercit, el gruix de la flota va navegar directament a
Hango
quan l'exercit va comencar la seva retirada. Les galeres navegaren a
Pellinge
(
fines
:
Pellinki
). Aixo al seu torn va aillar l'exercit de les seves linies de subministrament i Lewenhaupt va comencar a retirar-rse mes cap als diposits d'abastament de l'exercit a
Borga
. Els russos es van retirar just despres dels suecs, pero no es va a dur a terme cap accio real entre ambdos exercits, a mes d'escaramusses entre la rereguarda sueca i patrulles de cavalleria russes. El 18 de juliol, despres d'assabentar-se que les guarnicions sueques mes cap a l'interior havien abandonat els seus posts, Lewenhaupt i el consell d'exercit van considerar que era millor retirar-se a Helsingfors per preparar les seves defenses.
Els suecs van comencar a desmantellar i transportar lluny els magatzems d'aliments i subministrament concentrats a Borga. El 27 de juliol els russos van arribar als voltants i es van traslladar a Borga el 30 de juliol, que l'exercit suec havia abandonat un dia abans. La retirada de Suecia, que havia durat gairebe dos mesos, finalment va acabar a Helsinki l'11 d'agost. Un parell de dies despres, els russos havien aconseguit envoltar completament la ciutat en terra. La flota de galeres sueca estava estacionada a l'est de Helsinki, pero va jutjar que la seva posicio era insostenible i es va retirar a dins de la ciutat, la qual cosa permmete a la flota de galeres de Russia de completar el cercol de la ciutat despres de 20 d'agost.
Abans que la ciutat estigues completament aillada, el 19 d'agost el general Lewenhaupt i el general Buddenbrock van ser convocats a presentar-se immediatament a Estocolm per a una investigacio sobre les seves accions. Tots dos generals van ser empresonats a la seva arribada i se'ls va enviar a judici. El subcomandant de les forces sueques, general
Jean Louis Bousquet
, va signar un document de renuncia el 24 d'agost. Segons els termes del document, els homes finlandesos eren llicenciats de l'exercit, mentre que als homes suecs se'ls permetia navegar de tornada a casa. Totes les armes, subministraments, i fins i tot magatzems de farratge serien lliurats als russos. Totes les forces navals suecs van tornar a Suecia a principis de setembre de 1742. Els russos van avancar fins a arribar a
Aland
i van aillar Finlandia de la resta de Suecia. Tota Finlandia va caure sota ocupacio russa, que posteriorment arribaria a ser coneguda com a
Ira Menor
(
fines
:
Pikkuviha
).
Tercer any de la guerra
[
modifica
]
L'exercit suec va reprendre Aland marc 1743 i al comencament de maig, amb una flota de 16 navilis de linia i 5 fragates a les ordres de l'almirall Jean von Utfall va arribar a bloquejar la ruta maritima costanera passat Hango. La flota de galeres de l'almirall Falkengren va ser enviada a Aland. La tasca d'aquestes forces navals era evitar que les forces russes arribessin a Suecia. No obstant aixo, abans que arribessin les forces sueques, una flota de galeres, sota les ordres del general rus
James Francis Edward Keith
passa Hango. La flota de galeres sueca va atacar a la flota de galeres rus a l'estret de Korpostrom, just al sud de l'illa de
Korpo
, on l'atac suec va ser rebutjat. Falkengren va tornar a Aland.
La flota de mar obert sueca a Hango seguia bloquejant el pas de la poderosa flota costanera de galeres del Mariscal de Camp
Peter Lacy
. No obstant aixo, el 7 de juny, amb una flota russa encapcalada per l'almirall Nikolai Fedorovitx Golovin va aconseguir atraure la flota sueca del seu ancoratge, mentre en realitat no s'involucrava en un combat. Aixo va permetre a la flota de galeres de Russia de passar el cap de manera segura. El resultat va ser un aclaparadora superioritat naval russa al sud-oest de Finlandia i zones properes a Aland, que va obligar la flota sueca a passar a l'oest de Aland i accelerar les negociacions de pau.
Almirall Golovin mes tard es va enfrontar a un tribunal militar per la seva negativa a combatre una esquadra sueca de la mateixa forca, pero va ser absolt quan es va referir a un edicte de
Pere el Gran
que indicava que una flota russa no ha de participar en la batalla llevat que tingui una superioritat de 3:2 o millor. Els generals suecs Lewenhaupt i Buddenbrock van ser decapitats principalment com a bocs expiatoris de la fallida politica de guerra de la
faccio del "Barret"
governant.
Tractat d'Abo
[
modifica
]
Tan bon punt van cessar les hostilitats i l'exercit rus va entrar a
Turku
(
suec
:
Abo
), el politic
Aleksandr Rumiantsev
i
Ernst Nolken
arribaren a la ciutat per tal de discutir un acord de pau. La tsarina es va comprometre a evacuar al seu exercit de Finlandia amb la condicio que
Adolf Frederic de Holstein-Gottorp
- es a dir, l'oncle del
seu propi hereu
- va ser nomenat com l'hereu del tron de Suecia. (A aquest ultim li havia estat
oferta la corona de Finlandia
per part del
lantdag
local). Els Barrets consentiren la seva proposta amb l'esperanca que Adolf Frederick seria capac d'obtenir millors condicions d'ella.
Elisabet
tambe volia forces russes per ocupar Suecia per tal de garantir l'eleccio pacifica d'Adolf Frederic, pero aquest pla va despertar la vehement oposicio dels representants de Suecia i va ser abandonat.
Si be les negociacions de pau recaigueren pesadament sobre Lacy - que s'havia distingit en operacions similars durant la Gran Guerra del Nord - embarca des de
Kronstadt
per tal d'efectuar un desembarcament a la
Suecia autentica
. Quan la
Flota del Baltic
s'acostava a
Umea
, va arribar la noticia que s'havia finalitzat el
Tractat d'Abo
(
fines
:
Turku
), i que Suecia cediria a Russia els pobles de Lappeenranta i Hamina i una franja de Finlandia al nord-oest de Sant Petersburg. El
riu Kymijoki
formaria part de la frontera entre les dues potencies. El tractat va marcar el posterior declivi de
Suecia com a gran potencia
al nord d'Europa.
El territori cedit a Russia fou afegit als guanys de Russia en el
Tractat de Nystad
(
fines
:
Uusikaupunki
) en 1721, en el marc de la
Gubernia de Viborg
. Aquesta posteriorment es va incorporar al
Gran Ducat de Finlandia
rus en 1812.
Bibliografia
[
modifica
]
- Mattila
, Tapani.
Meri maamme turvana
(en fines). Jyvaskyla: K. J. Gummerus Osakeyhtio, 1983.
ISBN 951-99487-0-8
.
- Шпилевская Н.
Описание войны между Россией и Швецией в Финляндии в 1741, 1742 и 1743 гг.
[N. Xpilevskaia.
Descripcio de la guerra entre Russia i Suecia a Finlandia en 1741, 1742 i 1743
]. Sant Petersburg, 1859.