Aquest article o seccio no cita les fonts o necessita mes referencies per a la seva verificabilitat .

Guerra russo-polonesa

50° 03′ N, 19° 56′ E  /  50.05°N , 19.93°E  / 50.05; 19.93
Tipus	guerra intervencio armada
Part de	Periode Tumultuos
Interval de temps	1605 - 1618
Data	1605
Localitzacio	Confederacio de Polonia i Lituania
Participant	Confederacio de Polonia i Lituania Tsarat Rus Suecia

La Guerra russo-polonesa (1605-1618) tingue lloc a comencaments del segle XVII com una sequencia de conflictes i invasions cap a l'est dutes a terme per la Confederacio de Polonia i Lituania o per exercits privats i mercenaris encapcalats pels magnats en un moment en que el Tsarat Rus s'havia enfonsat per una serie de guerres civils ( Periode Tumultuos ) provocades per la crisi dinastica russa i el caos intern general. Els bandols i llurs objectius canviaren diverses vegades durant el conflicte: la Confederacio no estigue formalment en guerra amb Russia fins al 1609 , i diverses faccions russes lluitaven entre si, aliades amb la Confederacio o amb altres paisos o lluitant contra ells. Suecia tambe participa en el conflicte durant la Guerra d'Ingria (1610-1617), de vegades aliada amb Russia i d'altres en contra. Els objectius de les diverses faccions canviaren frequentment, en una escala que va des de petits canvis fronterers, intentar imposar al tron rus els reis polonesos o els impostors, i adhuc la creacio d'un nou estat formant una unio entre la Confederacio i Russia.

La guerra es pot dividir en quatre etapes. A la primera etapa, alguns szlachta (nobles), animats per alguns boiars russos, pero sense el consentiment del rei polones Segimon III Vasa , intentaren explotar la feblesa russa i intervenir en la seva guerra civil donant suport als impostors que fingien ser Demetri Ivanovitx i reclamaven el tron del tsar de Russia, Demetri I el Fals i posteriorment Demetri II el Fals , contra els tsar coronats Boris Godunov i Vassili Xuiski . La primera iniciativa d'intervencio polonesa comenca el 1605 i acaba el 1606 amb la mort del primer fals Demetri. La segona iniciativa comenca el 1607 i dura fins al 1609 , quan el tsar Vassili Xuiski feu una alianca militar amb Suecia. En resposta a aquesta alianca, el rei polones Segimon III decideix intervenir oficialment i declarar la guerra a Russia, tot volent afeblir l'aliat de Suecia i obtenir concessions territorials.

Despres de les primeres victories de la Confederacio ( Batalla de Kluixino ), que acaba amb les forces poloneses entrant a Moscou el 1610 , el fill de Segimon, el princep Ladislau IV , fou breument escollit tsar. De totes maneres, Segimon, poc despres, decideix adquirir el tron rus per a si mateix. Aixo inquieta els boiars pro-polonesos, qui acceptarien el moderat Ladislau pero no el pro-catolic i anti-ortodox Segimon. Com a consequencia, la faccio pro-polonesa boiar desaparegue, i la guerra continua el 1611 , i les tropes poloneses foren expulsades de Moscou, encara que aconseguiren la placa de Smolensk . Al final, a causa de problemes interns tant a la Confederacio com a Russia, les hostilitats militars es reduiren entre el 1612 i el 1617, moment en que Segimon duu a terme un ultim intent de conquerir Russia, pero fracassa. La guerra finalment acaba el 1618 amb la Pau de Deulino , que atorga a la Confederacio certes concessions territorials, pero no el control sobre Rusia, la qual surt de la guerra amb la seva independencia intacta.

Denominacions de la guerra [ modifica ]

Es coneix aquest conflicte amb diverses denominacions, tot i que comunament s'anomena Guerra russo-polonesa, amb el terme modern Russia en comptes del terme antic Moscovia o Tsarat Moscovita. A la historiografia polonesa, les guerres son denominades usualment Dimitriades. D'acord amb la historiografia russa, els esdeveniments caotics de la guerra s'inclouen dins el Periode Tumultuos . El conflicte amb els polonesos es anomenat com la Invasio Polonesa, la Intervencio Polonesa o mes especificament la Intervencio Polonesa de comencaments del segle  xvii .

Antecedents de la guerra [ modifica ]

A finals del segle XV i comencaments del xvi , Russia passava per un estat de crisi politica i economica. Despres de la mort del tsar Ivan el Terrible el 1584 , i la mort del seu fill petit, el tsarevitx Demetri Ivanovitx el 1591 , diverses faccions competien pel tron del tsar. El 1598 Boris Godunov fou coronat com a tsar, marcant el final del govern de la dinastia rurikida , que durava ja segles. Mentre que les seves politiques foren moderades i benintencionades, el seu govern estigue tacat per la percepcio general que la seva legitimitat com a tsar era questionable i les suposades al·legacions sobre la seva implicacio en l'assassinat de Demetri Ivanovitx. Mentre que Godunov sabe mantenir l'oposicio sota control, no fou capac, empero, d'aixafar-la completament. Com a afegito als seus problemes, els primers anys del segle XVII foren extremadament freds, i aixo suposa una fam que devasta el pais entre el 1601 i el 1603.

A les acaballes del 1600 , una ambaixada poloneso-lituana encapcalada pel Gran Canceller de Lituania Lew Sapieha , conjuntament amb Eliasz Pielgrzymowski i Stanisław Warszycki , arriba a Moscou proposant una alianca entre la Confederacio i Russia, que incloia una futura unio personal. Proposava que despres de la mort d'un dels monarques sense hereters, l'altre esdevindria el governant d'ambdos paisos. El tsar Godunov declina la proposta d'unio i unicament accedi a estendre la treva de la Pau d'Iam Zapolsk durant 22 anys mes (fins al 1622).

Segimon i els magnats de la Confederacio eren conscients que no serien capacos de tur a terme cap invasio seriosa a Russia, ates que el seu exercit era massa petit, el seu tresor estava sempre buit, i la guerra mancava del suport popular. De totes maneres, en veure la situacio a Russia deteriorada, el rei i alguns dels magnats ?sobretot aquells que posseien terres i forces prop de la frontera? comencaren a entreveure una manera de treure profit del caos i de la feblesa del seu vei oriental. Aquests plantejaments es demostraren de facil realitzacio, ates que mentrestant, molts boiars russos, descontents amb la guerra civil vigent, intentaren convencer diversos veins, incloent la Confederacio, perque intervinguessin. Alguns d'ells cercaven llur propi benefici, intentant organitzar suports per a la propia ascensio al tron rus. D'altres, animats per l'atractiva Llibertat Daurada que regia les relacions entre l'aristocracia a la Confederacio, planejaren, conjuntament amb alguns politics polonesos, la manera d'arribar a alguna mena d'unio entre els dos estats. Encara altres boiars intentaren lligar llur desti amb el de Suecia, la qual cosa desemboca en la Guerra d'Ingria .

Els partidaris d'una unio de Polonia i Lituania amb Russia proposaren una unio semblant a la Unio de Lublin , que inclouria una politica d'exteriors i militar comuna, el dret per a la noblesa d'escollir el lloc on viure i on comprar terrenys, la retirada de les barreres per al comerc i el transit, la introduccio d'una moneda comuna, la incrementacio de la tolerancia religiosa a Russia i l'enviament dels fills dels boiars a academies mes avancades poloneses (com la Universitat Jagellonica ). De totes maneres, aquest projecte no tingue mai gaires partidaris, molts boiars temien que la unio amb la predominant catolica Confederacio posaria en perill les tradicions ortodoxes russes, per la qual cosa s'oposaven a qualsevol cosa que amenaces la cultura russa, especialment l'Esglesia Ortodoxa, els matrimonis interconfessionals i l'ensenyament a les escoles poloneses que ja havien menat a la polonitzacio de les terres rutenes sota control polones.

La invasio polonesa (1605-1606) [ modifica ]

Durant la majoria del seu regnat al segle  xvii , Segimon III Vasa estigue ocupat en problemes interns, com la guerra civil a la Confederacio, les guerres amb Suecia i les guerres a Moldavia. Tot i aixo, quan l'impostor Demetri I el Fals aparegue a Polonia el 1603, troba rapidament el suport entre poderosos magnats com Michał Wi?niowiecki o Lew i Jan Piotr Sapieha , qui el financaren per a la campanya contra Boris Godunov . Els magnats esperaven aconseguir beneficis materials de la campanya i el control de Russia mitjancant el fals Demetri. Com a afegito, tant els magnats polonesos com els boiars russos tenien plans per a la unio entre la Confederacio i Russia, d'una manera semblant a la que Lew Sapieha havia plantejat a Godunov i ell havia rebutjat el 1600. Finalment, els partidaris del catolicisme veieren en Demetri un mitja per estendre la influencia de la seva esglesia cap a l'est. De fet, despres de les seves promeses d'una entitat russo-polonesa dominada pels catolics en una guerra amb l' Imperi Otoma , els jesuites tambe li donaren fons i educacio. Tot i que Segimon declina donar suport a Demetri oficialment amb el poder de la Confederacio, el rei polones estava sempre disposat a defensar iniciatives procatoliques i li dona 4.000 złoty. Tanmateix, alguns dels partidaris de Demetri, sobretot aquells implicats en la rebel·lio, s'esforcaren activament a aconseguir que Demetri reemplaces Segimon. A canvi, el juny de 1604 Demetri promete a la Confederacio la meitat del territori de Smolensk. De totes maneres, molta gent contemplava escepticament el futur d'aquesta empresa. Jan Samoyski , oposat a la majoria de les politiques de Segimon, posteriorment comenta l'afer de Demetri I el Fals com una "comedia digna de Plaute o Terenci".

Quan Boris Godunov senti parlar sobre el pretendent, proclama que aquell home no era mes que un monjo fugit anomenat Grigori Otrepiev, tot i que la informacio en la qual es basa per fer aquesta afirmacio no es gens clara. El suport de Godunov entre els russos comenca a esvair-se, sobretot en esforcar-se a difondre contrarumors. Alguns dels boiars russos tambe comencaren a donar suport a Demetri, amb la intencio de no pagar imposts a Godunov.

Demetri feu atreure uns quants seguidors, formant un petit exercit, que juntament amb 3.500 soldats dels exercits privats dels magnats de la Confederacio i els mercenaris comprats amb els seus propis diners, s'encaminaren cap a Russia el juny de 1604. Alguns dels altres enemics de Godunov, com aproximadament 2.000 cosacs del sud, s'uniren a les forces de Demetri en el seu cami a Moscou. Aquestes forces s'enfrontaren en dues ocasions als soldats russos; a la primera ocasio, a Novgorod-Siverski , vence Demetri aconseguint poc despres el control de Txernigov , Putivl , Sevsk i Kursk ; a la segona ocasio, a la Batalla de Dobrinitxi , perde, i el seu exercit queda practicament desintegrat. La causa de Demetri se'n salva nomes per les noticies de la mort del tsar Boris Godunov.

La mort sobtada del tsar el 13 d'abril de 1605 suposa la retirada del principal obstacle per als avancos de Demetri. Les tropes russes comencaren a passar-se al seu bandol, de manera que l'1 de juliol els boiars de Moscou empresonaren el recentment coronat tsar Teodor II , el fill de Boris, i la seva mare, que foren assassinats poc despres. El 20 de juny l'impostor feu la seva entrada triomfal a Moscou, i fou coronat tsar el 21 de juliol per un patriarca de la seva propia eleccio, Ignasi, qui, com a bisbe de Riazan, havia estat el primer jerarca eclesiastic a reconeixer Demetri com a tsar. L'alianca amb Polonia fou reforcada pel seu matrimoni amb la filla de Jerzy Mniszech , Marina Mniszech , una noble polonesa de qui Demetri s'havia enamorat durant la seva estada a Polonia. La nova tsarina ofengue molts russos en rebutjar convertir-se a la fe ortodoxa russa. El rei de la Confederacio, Segimon, fou un preeminent convidat al casament. Marina arriba a Moscou per unir-se amb el seu marit, on fou coronada com a tsarina al maig.

Malgrat que el govern de Demetri no tingue gaires errors o equivocacions significatives, la seva posicio era feble. Molts boiars sentiren que podrien guanyar mes influencia o adhuc el tron per a ells mateixos, i molts tambe se sentien cautelosos davant els avancos de la influencia cultural polonesa, especialment en vista de la dominacio creixent sobre la seva cort dels estrangers que havia portat de Polonia el nou tsar. La Llibertat Daurada , que declarava com a iguals tots els nobles, era defensada per la noblesa menor, pero amenacava els boiars mes poderosos. Aixi doncs, els boiars, encapcalats pel princep Vassili Xuiski , comencaren a conspirar contra Demetri i la seva faccio pro-polonesa, acusant-lo d'homosexual, de difondre el catolicisme i els costums polonesos, i de vendre Russia als jesuites i al Papa. Guanyaren suport popular, sobretot arran del fet que Demetri es protegia amb uns soldats irregulars de la Confederacio, que encara eren a Moscou, i s'havien vist implicats en diversos actes criminals, fet que agitava les ires de la poblacio local.

El mati del 17 de maig de 1606, unes dues setmanes despres del matrimoni, els conspiradors entraren al Kremlin. Demetri intenta escapar-ne per una finestra, pero es trenca una cama en la caiguda. Un dels conspiradors li dispara i el mata alla mateix. Al comencament hi hague disputes sobre que fer amb el cos, pero finalment fou cremat. Les seves cendres foren disparades en un cano en direccio a Polonia. El regnat de Demetri havia durant nomes deu mesos. Vassili Xuiski el reemplaca en el tsarat. Al voltant de cinc-cents partidaris de Demetri foren executats, empresonats o obligats a abandonar Russia.

La segona invasio (1607-1609) [ modifica ]

El tsar Vassili Xuiski era impopular i la seva posicio feble, de manera que el seu tsarat fou molt inestable. La guerra civil continua, i el 1607 aparegue un segon impostor, Demetri II el Fals , novament amb el suport d'alguns magnats polonesos i reconegut per Marina Mniszech com el seu primer marit, salvat miraculosament. Aixo li oferi el suport dels magnats que havien estat al costat del primer impostor. Adam Wi?niowiecki , Roman Ro?y?ski i Jan Piotr Sapieha decidiren ajudar-lo tambe amb fons i amb 7.500 soldats. El saqueig al qual es lliurava el seu exercit, sobretot els mercenaris de la Lisowczycy comandats per Aleksander Lisowski , dona lloc a una proclama a Serguiev Possad que deia: "tres plagues: tifus, tatars i polonesos". El 1608 , juntament amb uns centenars de cosacs del Don encapcalats per Aleksander Kleczkowski , alguns szlachta i mercenaris, derrotaren l'exercit del tsar Xuiski prop de Zaraisk , i capturaren Mikhailov i Kolomna . Llavors la Lisowczycy avanca cap a Moscou, pero fou derrotada a Medveji Brod per Vassili Buturlin. En fracassar Sapieha al setge de la Laura de la Santissima Trinitat i Sant Sergi , la Lisowczycy se'n retira als voltants de Rakhmantsevo, tot i que obtingueren exits als saqueigs de Kostroma , Soligalitx i algunes altres ciutats menors.

Demetri captura rapidament Karatxev , Briansk i altres ciutats. Rebe reforcos dels polonesos, i a la primavera de 1608 marxa cap a Moscou, derrota les tropes del tsar a Bolkhov . Les promeses de Demetri de la total confiscacio de les terres dels boiars posa a molta gent humil del seu costat. El poble de Tuixino , a uns dotze quilometres de la capital, es converti en un campament armat, on Demetri reuni el seu exercit. Les seves forces originariament incloien 7.000 soldats polonesos, 10.000 cosacs i 10.000 soldats diversos. Eleva Fiodor Nikititx Romanov al rang de Patriarca, amb el nom de Filaret de Moscou, guanyant l'alianca de les ciutats de Iaroslavl , Kostroma , Vologda , Kaixin i algunes altres. La seva sort, no obstant aixo, canvia en decidir la Confederacio prendre una part mes activa en les guerres civils russes.

Guerra russo-polonesa (1609-1618) [ modifica ]

Victories poloneses (1609-1610) [ modifica ]

El 1609 la rebel·lio de Zebrzydowski acaba en signar una alianca militar el tsar Basili , amb Carles IX de Suecia el 28 de febrer d'aquell any. El rei de la Confederacio, Segimon III, que tenia per objectiu recuperar el tron suec, aconsegui permis del Sejm per declarar la guerra al Tsarat Rus . Veie en aquesta guerra una excel·lent oportunitat per estendre el territori de la Confederacio i la seva esfera d'influencia, amb esperances en que la conquesta de l'ortodoxa Russia suposaria la seva conversio al catolicisme i li permetria alhora derrotar Suecia. Aquest pla tambe li permete donar un proposit als nombrosos partidaris rebels de Zebrzydowski, atraient-los amb promeses de riqueses i fama en unir-se a la campanya a la frontera oriental. Un llibre publicat per Paweł Palczwski aquell any, Kol?da moskiewska , comparava Russia amb els estats amerindis del Nou Mon , plens de ciutats daurades facils de conquerir. D'altra banda, alguns boiars russos li asseguraren llur suport, oferint el tron al princep Ladislau, fill de Segimon III. Previament, Segimon no s'havia mostrat favorable a emprar el seu temps o el gruix de les forces poloneses en el conflicte intern de Russia, pero els nous factors del 1609 feren que reconsideres la situacio i canvies radicalment d'estrategia.

Encara que molts nobles polonesos i soldats lluitaven per a Demetri II en aquell moment, Segimon i les seves tropes no actuaren a favor de la seva ascensio al tron, ates que Segimon volia Russia per a ell. L'entrada de Segimon a Russia suposa que la majoria dels partidaris polonesos de Demetri l'abandonessin, la qual cosa contribui a la seva derrota. Una serie de desastres consecutius induiren Demetri a escapar-se del campament disfressat de camperol amb Marina per refugiar-se a Kostroma . Tot i aixi, intenta un nou atac fracassat contra Moscou, encara que despres de saber conservar el suport dels cosacs del Don , sabe aconseguir el control sobre el sud-est de Russia. Finalment, fou assassinat mentre es trobava ebri, l'11 de desembre del 1610 per un princep tatar del Kanat de Kassimov , Piotr Urussov , al qual Demetri havia fuetejat en una ocasio anterior.

Un exercit de la Confederacio sota el comandament del hetman Stanisław ?ołkiewski , qui es mostrava en termes generals oposat a aquest conflicte, pero no podia desobeir les ordres del rei, travessa la frontera i assetja Smolensk, una ciutat important que Russia havia conquerit a Lituania el 1514 . Smolensk estava guarnida amb 1.000 russos capitanejats pel voivoda Mikhail Xein , mentre que ?ołkiewski comptava amb 12.000 soldats. Tanmateix, Smolensk tenia un avantatge: posseia una gran fortalesa que havia estat construida el 1602 sota el tsarat de Boris Godunov . Per als polonesos fou impenetrable, tot i el llarg setge, els trets de l'artilleria a la ciutat o els intents d'obrir tunels per sota el fossat foren en va, fins al 3 de juny del 1611, quan aconseguiren prendre la ciutat aconsellats per un traidor anomenat Andrei Dedixin.

Mentrestant, la Lisowczycy havia pres i saquejat Pskov el 1610 i s'havia enfrontat a tropes sueques que operaven a Russia participant en la Guerra d'Ingria . No tots els atacs de la Confederacio resultaren existosos. Un atac primerenc a Moscou, dut a terme per 2.000 homes sota el comandament del hetman Jan Karol Chdokiewicz acaba en fracas quan les tropes, sense paga, s'amotinaren i obligaren el seu comandant a retirar-se a traves del cor de Russia per tornar a Smolensk. Fins que el princep Ladislau no arriba amb reforcos la guerra no assumi un nou caracter.

Durant la campanya, diverses visions sobre l'estrategia i sobre els objectius politics toparen en el bandol polones. Alguns dels antics membres de la rebel·lio de Zebrzydowski, oposats a Segimon, comencaren a conspirar per destronar-lo i posar Demetri o adhuc Vassili IV. ?ołkiewski, qui des del comencament s'havia oposat a la invasio de Russia, es troba en conflicte amb el rei sobre l'abast, els metodes i l'objectiu de la campanya. ?ołkiewski representava el punt de vista tradicional de la noblesa polonesa, els szlachta , que no donaven suport a guerres agressives i perilloses contra enemics forts com Russia. Aixi doncs, ?ołkiewski estava a favor dels plans per a una unio voluntaria i pacifica, a exemple de la de Lituania. ?ołkiewski oferia als boiars russos drets i llibertat religiosa, visionant una associacio que resultes en la creacio de la Confederacio de Polonia, Lituania i Moscovia. Per aconseguir-ho, era de l'opinio que la cooperacio de Moscou havia de guanyar-se per la via diplomatica, no per la forca. Segimon III, tanmateix, no desitjava embarcar-se en negociacions politiques i compromisos, sobretot quan aixo havia de suposar concessions a l'Esglesia Ortodoxa. Segimon era un partidari vocacional de l'Esglesia Catolica i la Contrareforma , i creia que podria guanyar i prendre Moscou per la forca, establint-hi el seu propi govern.

Polonesos a Moscou (1610) [ modifica ]

El 31 de gener del 1610 Segimon rebe una ambaixada de boiars oposats a Vassili Xuiski , qui demanaren que Ladislau fos el tsar. El 24 de febrer, Segimon els envia una carta en que mostrava el seu acord, pero nomes quan Moscou estigues en pau.

El hetman ?ołkiewski, sense cap altra opcio, decidi seguir les ordres del rei i deixa Smolensk, despres de rebre reforcos cosacs, per marxar sobre Moscou, deixant a Smolensk una petita forca suficient per sostenir el setge. Com ell temia, el fet que les forces polonesolituanes pressionessin a l'est i saquegessin les terres russes, unit a l'aparent manca de voluntat en el compromis de Segimon, feu que molts dels partidaris dels polonesos i del segon fals Demetri deixessin el bandol polones i tornessin al de Xuiski.

Les forces russes, sota el comandament de Grigori Valuiev , es dirigiren a alliberar Smolensk, fortificant-se al fort de Tsariovo-Zaimisxe per aturar l'avanc polones sobre Moscou. El setge de Tsariovo-Zaimisxe comenca el 24 de juny. Els russos, per la seva part, no estaven preparats per a un llarg setge, car disposaven de molt poques provisions i aigua dins la fortalesa. Valuiev envia un missatge a Xuiski perque vingues a ajudar-lo i aixeques el setge. Les tropes de Xuiski es posaren en marxa, pero no per la ruta directa, sino fent un volt per Kluixino , amb la intencio d'arribar a Tsariovo pel darrere dels enemics. Pel cami, Xuiski rebe tambe forces sueques sota el comandament de Jacob De la Gardie .

?ołkiewski sabe de l'ofensiva de Xuiski i dividi les seves forces per trobar el contingent rus abans que arribessin a Tsariovo i aixeca el setge. L'aixeca durant la nit, de manera que Valuiev no se n'adonaria fins al mati. Les tropes de la coalicio russo-sueca foren derrotades el 24 de juliol del 1610 a la Batalla de Kluixino , on 5.000 genets d'elit polonesos hussars alats derrotaren una forca superior en nombre de prop de 35.000 soldats. Aquesta sorprenent derrota deixa en estat de xoc els russos, i obri una nova fase en el conflicte.

Despres de les noticies del desastre de Kluixino, el suport al tsar Xuiski practicament desaparegue. ?ołkiewski, poc despres, convence les forces russes de Tsariovo, que eren molt mes nombroses que les de Kluixino, que no els convenia rendir-se i jurar fidelitat a Ladislau. Un cop incorporades a les seves propies forces, es dirigi cap a Moscou. L'agost del 1610 molts boiars havien acceptat ja la victoria de Segimon III i que Ladislau seria el nou tsar, sempre que es convertis a l'ortodoxia. La Duma russa vota la destitucio de Vassili Xuiksi com a tsar. La familia de Xuiski fou capturada i ell fou enviat a un monestir, obligat a romandre-hi sota vigilancia. Posteriorment, fou enviat a Varsovia, com a trofeu de guerra, on mori finalment a Gosty? .

Poc despres de la destitucio de Xuiski, tant ?ołkiewski com Demetri II el Fals arribaren a Moscou amb llurs exercits. Era un moment de gran tensio, car diverses faccions (pro i antipolonesos, suecs o clans de boiars) intentaven prendre el control temporal de la situacio. La propia poblacio, o l'exercit, no sabien si havien de tancar i defensar la ciutat o si aquells que s'apropaven eren una forca alliberadora i havien de rebre'ls com a aliats. Despres d'unes escaramusses, la faccio favorable als polonesos aconsegui el domini, els boiars els obriren les portes de Moscou i demanaren a ?ołkiewski que els protegis de l'anarquia rampant. El Kremlin de Moscou fou ocupat per una guarnicio de tropes de la Confederacio capitanejada per Aleksander Gosiewski . El 27 de juliol se signa un tractat pel qual es concedien els mateixos drets als boiars russos que als szlachta polonesos, a canvi que reconeguessin Ladislau, que tenia nomes quinze anys, com el nou tsar. Tanmateix, sense que ?ołkiewski ho sabes, Segimon, que encara romania a Smolensk, tenia uns altres plans.

En aquell temps, les relacions entre ?ołkiewski i Demetri el Fals, abans aliats, comencaren a trencar-se. El segon fals Demetri havia perdut la major part de la seva influencia sobre la cort polonesa, i ?ołkiewski, tard o d'hora, l'hauria de fer sortir de la capital. Com ja s'ha comentat, els boiars previament havien oferit el tron a Ladislau almenys dues vegades, amb l'esperanca de posar fi al despotisme amb que governaven els tsars i aconseguir unes politiques mes liberals amb la Confederacio. A traves de ?ołkiewski, la faccio propolonesa composta pels kniazos Fiodor Mstislavski, Vassili Golitsin, Fiodor Xeremetev, Daniil Mezetski i els diaks Vassili Telepniov i Tomiło Łagowski aconsegui dominar la situacio, de manera que una altra vegada la gran majoria dels boiars es mostraven favorables a Ladislau al tron, sempre que es convertis a l'ortodoxia i es tornessin les fortaleses capturades pels polonesos durant la guerra.

Aixo no obstant, Segimon, coincidint amb la manera de veure dels szlachta mes devots, estava completament en contra de la conversio del princep. Arran d'aquesta questio, el projecte de la Confederacio de Polonia, Lituania i Moscovia comenca a fer aigues. Ofesos per la postura de Segimon, els boiars deixaren de donar suport a Ladislau, dividint-se un altre cop en faccions que donaven suport a llurs propis candidats, principalment Vassili Golitsin, Mikhail Romanov o Demetri II el Fals . ?ołkiewski actua rapidament, prometent allo exigit sense el consentiment del rei, aixi que els boiars escolliren Ladislau com a tsar. El major enemic de ?ołkiewski era Fiodor Romanov , el pare de Mikhail Romanov i patriarca de Moscou, exiliat de Russia per salvaguardar els suports a Polonia. Despres de l'eleccio de Ladislau, Demetri fugi de Tuixino a Kaluga , on tenia la seva base principal. La seva posicio, tot i aixi, era molt precaria, i fou assassinat per un dels seus homes el 20 de desembre. Marina Mniszech , la seva dona, estava embarassada de qui era el nou "hereter" al tron rus, Ivan Dimitrievitx.

La major oposicio amb que s'hague d'enfrontar Ladislau fou la del seu pare. Quan ?ołkiewski es reuni amb Segimon a Smolensk el novembre d'aquell any, Segimon decidi aconseguir el torn rus per a ell, una decisio que provoca l'oposicio de la majoria dels russos, ates que ell no amagava la seva voluntat de catolitzar Russia. ?ołkiewski es troba en una posicio dificil, car havia donat la seva paraula als boiars que mantindria Ladislau en el tron per assegurar-lo per a Polonia, i sabia que els boiars no acceptarien donar-lo a Segimon, que era impopular a Russia, circumstancia que ?ołkiewski hague d'explicar al monarca, car el rei pensava que, gracies a les seves conquestes a l'oest, tindria fama de gran rei. ?ołkiewski, enfadat amb el rei, torna a Polonia. Aconsegui de Segimon el compromis pel qual permetria al seu fill accedir al tron, pero es mantindria ell com a regent fins que ell fos major d'edat. Aixi feia que els boiars que havien jurat fidelitat al seu fill ho fessin tambe ara amb el pare. Els boiars no s'avingueren a prestar aquest jurament, i el suport als polonesos s'ana erosionant rapidament. Ladislau no tingue possibilitat de prendre el poder realment, i la guerra es reprengue poc despres. Segimon i Ladislau es desplacaren a terres mes segures per l'escalada de les tensions, i la petita guarnicio polonesa del kremlin es veie aillada i sotmesa a una hostilitat creixent, segons s'anaven canviant de bandol els boiars. Les forces poloneses als afores de Moscou, sota el comandament de Jan Piotr Sapieha , hagueren d'enfrontar-se a les forces russes antipoloneses de l'anomenat Primer Exercit de Voluntaris del Poble, encapcalat per Prokopi Liapunov .

Mentrestant, continuava el setge de Smolensk, adhuc havent estat Ladislau proclamat tsar de Russia i havent jurat fidelitat les ciutats i fortaleses de la regio. Pero a Segimon no li era prou la fidelitat de Smolensk, sino que requeria que obrissin les portes a les forces poloneses, cosa a la qual els russos no estaven disposats. Despres d'intents de minar les fortificacions el desembre del 1610, nomes aconseguiren obrir una esquerda a la muralla exterior, quedant intacta la interior, i continua el setge. En un moment, les tropes del voivoda de Bracław entraren per una esquerda al mur exterior, pero els russos ja ho havien previst, i fortificaren la zona amb homes addicionals, i, per tant, aconseguiren rebutjar l'atac polones.

Es repren la guerra (1611) [ modifica ]

La tolerancia russa envers la intervencio de la Confederacio acaba amb la revolta de Moscou contra la guarnicio polonesa del Kremlin. Els ciutadans de Moscou havien participat voluntariament en el cop de 1606, on mataren 500 soldats polonesos. Ara, sota el govern dels polonesos, s'hi rebel·laren de nou. Els ciutadans de Moscou prengueren el diposit de municio, pero les tropes poloneses aconseguiren rebutjar la primera onada d'atacants, la lluita provoca un incendi que destrui gran part de la ciutat. Del juliol en endavant la situacio de les forces de la Confederacio esdevingue greu, en convertir-se la revolta en un setge al Kremlin. Els polonesos empresonaren el lider de l'Esglesia Ortodoxa, el Patriarca Hermogenes . Quan els russos atacaren Moscou, els polonesos li ordenaren, com a maxima autoritat entre els russos en aquella epoca, que signes un document cridant a l'alto el foc. Hermogenes s'hi nega, i fou privat d'aliment fins que mori d'inanicio. La guarnicio polonesa es troba aleshores assetjada.

Mentrestant, a finals del 1611 , el princep Dmitri Pojarski fou escollit per capitanejar l'oposicio publica als polonesos, organitzada pel gremi de mercaders de Nijni Novgorod , amb la supervisio dels fons donats per a la creacio del Segon Exercit de Voluntaris a carrec del respectat carnisser Kuzma Minin . Quan una part de l'exercit polones s'amotina al gener del 1612 a causa dels sous impagats, i comencaren a retirar-se cap a la Confederacio, les forces de l'exercit de voluntaris reforcaren les forces antipoloneses de Moscou. L'exercit de 9.000 soldats sota el comandament del hetman Jan Karol Chodkiewicz intentaren aixecar el setge i s'enfrontaren amb les forces russes, intentant arribar a les forces poloneses de dins del Kremlin, l'1 de setembre. Les forces poloneses empraren les carregues de cavalleria en camp obert, i ara havien d'exercitar tactiques que eren noves per a ells: escortar un tabor a traves de la ciutat. Despres dels primers exits per als polonesos, els reforcos cosacs russos obligaren el contingent de Chodkiewicz a retirar-se de Moscou.

Els reforcos russos sota el comandament del princep Pojarski feren que la guarnicio sucumbis a la fam, i aixi hagueren de rendir-se l'1 de novembre despres de dinou mesos de setge. L'endema, els soldats polonesos se'n retiraren de Moscou. Tot i que la Confederacio negocia un salconduit, la meitat dels supervivents de la guarnicio fou massacrada per les tropes russes en sortir de la ciutat.

D'altra banda, el 2 de juny del 1611 Smolensk per fi havia caigut davant dels polonesos. Despres de vint mesos de setge, dos durs hiverns i veient llurs provisions minvades, els defensors estaven al limit, i les tropes polonesolituanes havien entrat ja a la ciutat. Nomes quedava la fortalesa, i l'exercit polones, aconsellat pel traidor fugit Andrei Dedixin, descobri el punt feble de les defenses de la fortalesa. El 13 de juliol del 1611 el cavaller de Malta Bartłomiej Nowodworski inseri una mina al canal del clavegueram, i l'explosio crea una gran esquerda als murs de la fortalesa. La fortalesa fou presa aquell mateix dia, intentant els soldats russos restants refugiar-se a la catedral i la volaren amb polvora per evitar la mort a mans de les forces enemigues. Tot i haver perdut la important placa de Smolensk, aquesta derrota dona llibertat a les tropes russes per lluitar contra la Confederacio a Moscou, passant el comandant de Smolensk, Mikhail Xein, a ser considerat un heroi per haver aguantat tant com pogue. Fou capturat a Smolensk i romangue presoner de la Confederacio els seguents nou anys.

Una nova treva (1612-1617) [ modifica ]

Despres de la caiguda de Smolensk, la frontera russo-polonesa romangue tranquil·la relativament durant els seguents anys. Tanmateix, no s'havia signat cap tractat. Segimon, criticat pel Sejm pel seu error en l'intent de conservar Moscou, rebe pocs diners per pagar els soldats. Aixo provoca un moti de l'exercit regular polones, o mes aviat, la mena de moti semi-legal practicat a la Confederacio: una konfederacja ( confederatio ). La confederatio resultant ha estat considerada la mes gran en la historia de la Confederacio, i saqueja les terres polonesolituanes des del 1612 fins a la seva derrota a la Batalla de Rohatyn, el 17 de maig del 1614. El lider de la confederatio , Jan Karwacki, fou capturat i enviat encadenat pel futur hetman Stanisław Koniecpolski al seu mentor, el hetman ?ołkiewski, i posteriorment fou executat a Lwow . L' Imperi Otoma tambe criticava Segimon, perque els cosacs d'Ucraina tornaven a fer razzies sense sancionar contra el territori turc. Per aixo els polonesolituans no aconseguiren cap suport per part dels otomans en la guerra.

Mentrestant, el Periode Tumultuos a Russia no havia acabat, i el pais no podia prendre avantatge sobre la feblesa polonesa. El 21 de febrer del 1613, la Zemski Sobor nomena Mikhail Romanov , el fill de disset anys de Fiodor Romanov , com a nou tsar. Fiodor, instal·lat com el patriarca Filaret , era un popular boiar i patriarca de Moscou, un dels boiars que pugnaven per aconseguir el control del tron rus durant el Periode Tumultuos. Els Romanov eren una poderosa familia, una germana de l'avia de Fiodor fou Anastasia Romanovna Zakharina , dona d' Ivan el Terrible . De totes maneres, el nou tsar tenia molts enemics: Marina Mniszech intenta fins a la seva mort el 1614 instal·lar el seu fill com a tsar de Russia; diverses families de boiars que encara anhelaven el poder, tractant de derrocar el jove tsar Mikhail; i la intervencio sueca que tractava de guanyar el tron per al Duc Carles Felip , adhuc amb exit durant uns mesos. Felip, empero, fins i tot aconsegui menys suport que Ladislau, i els suecs foren forcats a retirar-se de Russia finalment.

Mentre tots dos paisos estaven sacsejats per les lluites internes, aparegueren petites faccions. Els mercenaris de la Lisowczycy polonesa, que eren essencials en la defensa de Smolensk el 1612, quan la majoria dels soldats regulars s'uniren a la confederatio , estigueren ocupats a guardar la frontera polonesa contra les incursions russes durant els seguents tres anys. De totes maneres, el 1615 , Aleskander Jozef Lisowski aconsegui reunir molts soldats fora de la llei i envai Russia amb sis chor?giew de cavalleria. Assetja Briansk i derrota la forca d'alliberament d'uns pocs milers de soldats sota el comandament del princep Iuri Xakovkoi prop de Karatxev . Llavors Lisowski derrota tambe una forca molt mes gran que la seva, la comandada pel princep Dmitri Pojarski , qui decidi defensar-se i fortificar el seu campament en comptes d'atacar. La Lisowczycy perde contacte amb la resta de les seves forces, crema Beliov i Likhvin , prengue Przemy?l , es dirigi al nord, on derrota l'exercit rus a Rjev , seguint al nord cap a Kaixin , crema Torjok i, ja amb prou boti, tornaren a Polonia sense cap altra oposicio de les forces russes. Lisowski i els seus homes romangueren a la frontera russo-polonesa fins a la tardor del 1616 , moment en que Lisowski sobtadament emmalalti i mori l'11 d'octubre. La formacio era coneguda com la Lisowczycy . Malgrat la mort de Lisowski, les seves forces continuaren essent una vertadera amenaca: el 1616 capturaren Kursk i derrotaren les forces russes a Bolkhov .

Etapa final (1617-1618) [ modifica ]

Finalment, el Sejm de la Confederacio vota el pagament dels fons necessaris per continuar les operacions militars a gran escala. Segimon i Ladislau iniciaren una nova campanya al tron el 6 d'abril del 1617 . Ladislau era el comandant oficial, pero el control real de l'exercit el tingue el hetman Jan Chodkiewicz . L'octubre, les ciutats de Dogorobuj i Viazma s'havien rendit rapidament, reconeixent Ladislau com a tsar. Les forces polonesolituanes patiren derrotes entre Viazma i Mojaisk , i els plans de Chodkiewicz de contraatacar i avancar fins a Moscou fallaren. Ladislau no tenia prou forces per arribar a Moscou de nou, sobretot perque en aquesta ocasio el suport rus que havien tingut en altres ocasions era inexistent. En resposta a la invasio de Ladislau, els burgesos de la ciutat de Smolensk es rebel·laren en contra del domini polones, de manera que les forces de Ladislau havien de lluitar en la seva retirada de Russia. Les tropes poloneses de la guarnicio de Smolensk foren alliberades per la Lisowczycy, comandada per Stanisław Czapi?ski. Aquests foren els ultims espasmes de la guerra. S'iniciaren les negociacions i es signa un tractat de pau el 1618 .

Desenllac [ modifica ]

Segimon III Vasa no tingue exit en els seus plans de convertir-se en tsar o assegurar el tron per al seu fill Ladislau, pero fou capac d'estendre el territori de la Confederacio de Polonia i Lituania . L'11 de desembre del 1618 la Pau de Deulino , que conclogue la Guerra Russo-polonesa, donaren a la Confederacio el control sobre alguns dels territoris conquerits, com els territoris de Txernigov i Severia , i la ciutat de Smolensk , i es pacta una treva de quinze anys. Ladislau rebutja renunciar a les seves reclamacions sobre el tron rus, adhuc quan Segimon ho havia fet.

El 1632 la Pau de Deulino expira, i les hostilitats es reprengueren immediatament amb un conflicte conegut com la Guerra de Smolensk . Aquesta vegada la guerra fou iniciada pels russos, qui intentaven aprofitar la suposada feblesa de la Confederacio despres de la mort de Segimon III Vasa. No pogueren recuperar Smolensk, i hagueren d'acceptar el Tractat de Polianovka el 1634. Els russos hagueren de pagar 20.000 rubles a la Confederacio, pero Ladislau renunciava a la seva reclamacio del tron rus i reconeixia Miquel I de Russia com a tsar legitim del pais.