Les guerres prehistoriques o guerres primitives son aquelles guerres propies de la prehistoria o de societats primitives de qualsevol epoca, fins i tot actual. Amb l'aparicio de l'escriptura i les grans entitats sociopolitiques ( estats ), a partir de l' edat de bronze i de les primeres civilitzacions ( Sumer , antic Egipte , l'India i la Xina antigues, civilitzacions amerindies ) es parla ja de " guerres historiques", no solament perque es poden estudiar per fonts escrites, sino perque es lliuren entre exercits propiament dits (guerra antiga, edat antiga ) i en societats caracteritzades per l'existencia d'una elit militar dominant, absent de les societats primitives.

El moment en que es poden datar els primers enfrontaments bel·lics entre societats humanes es una materia de debat de l'antropologia i la historiografia . La resposta a aquesta questio depen de la definicio del concepte de "guerra", i de l'enteniment de quin paper exerceix la violencia i el conflicte grupal en la naturalesa i la cultura humanes. Per a algunes interpretacions, la guerra apareix en dates protohistoriques , a partir del 4000 ae, quan s'hauria originat de manera independent en diferents parts del mon. Altres localitzen la "caca de caps" i altres practiques de lluita endemica en les societats agraries que es disputen la terra aprofitable, excloent-les de les cacadores recol·lectores . Per a altres, la suposicio d'un passat pacific per a la humanitat es una idealitzacio mitificadora (el " bon salvatge "), mentre que l'observacio del comportament de micos antropomorfs com els ximpanzes permet deduir que els conflictes bel·lics han estat presents des de l'origen de l' Homo sapiens . ^{[1] [2] [3] [4] [5]}

Guerra endemica [ modifica ]

Les comunitats humanes que s'han mantingut com a societats tribals fins a l'epoca contemporania, de manera que han pogut ser objecte d'estudi amb metodologia antropologica, sovint assalten grups veins i prenen per forca territoris, dones i bens d'altres grups. Una caracteristica comuna entre els grups mes violents es que la guerra es altament ritualitzada, amb tabus i practiques que limiten el nombre de victimes i la durada de l'enfrontament. Les societats tribals implicades en guerres endemiques generacio rere generacio (feud, enemistat, venjanca ), poden preservar els seus antics conflictes fins a convertir-los en guerres modernes les causes de les quals poden atribuir-se a la pressio demografica o a la disputa de recursos, pero tambe a altres questions de dificil comprensio. ^[6]

Els ianomami ( Amazonia ) son denominats "el poble feroc" en un polemic estudi antropologic. Pobles de cultures molt semblants habiten les Highlands de Nova Guinea (baruya, maring, papues). Al Pacific sud , els maoris de Nova Zelanda es caracteritzen per la construccio de centenars de fortificacions que augmenten el prestigi de cada grup en una lluita quasi continua. En una era anterior a les armes de setge s'havien desenvolupat fins a un gran nivell de complexitat tecnologica. Quan els atacants tenien recursos i temps limitat per participar en les batalles, les fortificacions eren un bon metode de seguretat per a la poblacio i el bestiar contra invasors, tot i que els camps i habitatges probablement serien saquejats. Aquestes fortificacions mostren una considerable organitzacio social en les societats prehistoriques. Es un corol·lari indirecte de l'evidencia de gran capacitat per organitzar les guerres. ^[7]

Paleolitic i mesolitic [ modifica ]

S'ha suposat que la densitat de poblacio, en les societats d'economia cacadora recol·lectora d' Homo ergaster , era prou baixa com per evitar qualsevol conflicte armat; potser perque el desenvolupament de la llanca juntament amb el de tecniques d'emboscades de caca, feren de qualsevol possible conflicte violent entre grups un acte molt costos, i aixo obligava a eludir els conflictes i que cada grup es desplacara al mes lluny possible dels restants grups per pal·liar la competicio pels recursos. Aquest comportament, consequencia de la prevencio de conflictes, podria haver facilitat la migracio fora d'Africa fa 1,8 milions d'anys.

No hi ha evidencia arqueologica coneguda de lluites a gran escala fins ben entrat l' aurinyacia . ^{[8] [9]} Aquest periode de ≪paleolitic pacific≫ hauria persistit fins molt despres de l'arribada de l' Homo sapiens fa uns 0,2 milions d'anys, i finalitzat nomes amb els canvis en l'organitzacio social posteriors al paleolitic superior , que durien al sedentarisme i estimularien el saqueig per part de bandes d'assaltants. ^{[10] [11]} En les pintures rupestres del paleolitic superior no es representen persones atacant altres persones; l'unica mostra d'art rupestre de grups cacadors recol·lectors que ha estat interpretada com a representacio d'una escena violenta entre humans es localitza al nord d'Australia i s'ha datat amb una antiguitat aproximada de 10.000 anys. ^[12] El jaciment de Nataruk ^[13] (Turkana, actual Kenya), d'una antiguitat de 10.000 anys, evidencia l'existencia de conflictes intergrupals entre cacadors recol·lectors nomades. ^[14]

El primer registre arqueologic que podria contenir evidencies de guerra prehistorica es el jaciment mesolitic de Djebel Sahaba ("cementeri 117"), de 14.340 i 13.140 anys d'antiguitat, localitzat al Nil prop de la frontera Egipte-Sudan. S'hi ha trobat un gran nombre de cossos amb signes de violencia, molts amb puntes de fletxa incrustades. La seua interpretacio es debatuda perque, ates que els cossos s'han acumulat durant moltes decades, podria tractar-se no tant de les consequencies d'una batalla com de la successiva mort d'intrusos. El fet que prop de la meitat dels cossos siguen de dones tambe es pot interpretar com la consequencia d'una guerra a gran escala.

Sobre el 12000 ae, els enfrontaments es transformaren pel desenvolupament d'armes com l'arc, la maca i la fona . L'arc sembla l'arma mes important en el desplegament de la guerra primerenca, ja que permetia usar-se amb menys risc per a l'atacant comparat amb el del combat cos a cos . Tot i que l’arc el van inventar els sapiens, sembla que el van inventar molt despres d’arribar a Europa. Per tant, no hi ha cap base per afirmar que els sapiens de fa 40.000 anys tinguessin cap avantatge militar sobre els neandertals. Si es van imposar, va ser per un altre motiu, que era l'explotacio intensiva de recursos que feien els sapiens. Tot i que no hi ha pintures rupestres que representen lluites entre persones armades amb garrots, el desenvolupament de l'arc es simultani a les primeres representacions conegudes de guerres organitzades consistents en clares il·lustracions de dues o mes grups de guerrers atacant-se. Aquestes figures son presentades en linies i columnes, i es distingeix un lider al capdavant, pel vestit. En algunes pintures fins i tot es reconeixen tactiques militars com flanqueigs i encerclaments. ^[15]

En un combat sense armes probablement hauria guanyat el neandertal perque era mes corpulent, en canvi un combat amb armes hagues estat mes equilibrat.

Neolitic [ modifica ]

El neolitic fou un periode del creixement de la tecnologia el comencament de la qual es considera lligat a l'adveniment de l'agricultura i que acaba amb la popularitzacio de les eines metal·liques; aquestes transformacions (la denominada "revolucio neolitica ") es produiren en diferents moments i en diversos llocs per tot el mon. Es va comencar a buscar la millor materia primera per fer les eines. Comparat amb les edats del bronze i del ferro , el neolitic es caracteritza per petits poblats, una tecnologia litica encara no metal·lica , i l'absencia de jerarquia social . Els sapiens d’Europa van desenvolupar la tecnologia de l’aurinyacia, que a la peninsula Iberica va apareixer fa uns 40.000 anys. Es tracta d’un sistema de talla de pedra que, en lloc d’aprofitar l’amplada del codol, n’aprofita la llargada. D’aquesta manera s’aconsegueixen eines mes llargues i estretes que amb la tecnologia mosteriana que tenien els neandertals i es poden controlar millor les dimensions de cada eina. Els poblats no solen estar fortificats sino construits en llocs dificils d'atacar. Tot i que no es habitual que els esquelets i les restes funeraries associades a jaciments neolitics presenten proves de morts violentes, si n'hi ha alguns casos. ^[9]

Una de les proves mes primerenques de guerra en el neolitic europeu es la fossa comuna de Thalheim , Neckar , Alemanya, on els arqueolegs assignen una antiguitat de 7.500 anys a una massacre d'una tribu rival. Aproximadament 34 persones foren lligades i executades mitjancant un cop a la templa esquerra. ^{[16] [17]}

Els estudis genetics mostren que fa 7.000 anys que es produi un "coll d'ampolla" en la poblacio masculina de manera que la proporcio entre homes i dones seria de 1/17; i l'explicacio mes plausible n'es les guerres entre clans patriarcals... ^[18]

Edat dels metalls, guerra protohistorica i historica [ modifica ]

El comencament de l' eneolitic es caracteritza per l'aparicio en el registre arqueologic de dagues, destrals i altres objectes de coure . En la majoria dels casos aquestes armes eren massa cares i mal·leables per ser eficients, i els investigadors els assignen, en la major part, un rol d'instrument cerimonial. En canvi, l'edat del bronze es caracteritza per l'extensio de l'us d'armes clarament eficients realitzades amb aquest aliatge .

L'estudi del jaciment d'Hamoukar (des de les excavacions de 2005 i 2006 fins a les de 2008 i 2010) palesa la primera destruccio bel·lica d'una ciutat del Proxim Orient antic , cap al 3500 ae. ^{[19] [20]}

La documentacio historica constata que, des de comencaments del III mil·lenni ae , les conquestes militars expandiren les ciutats estat fins a convertir-les en imperis : en fou el cas de les ciutats sumeries esteses per Mesopotamia amb l'Imperi accadi de Sargon d'Accad (2270 ae), al qual seguiren el babilonic , l'assiri i l'hitita (centrat a Anatolia ); un proces semblant ocorregue en l'antic Egipte, on Narmer (3150 ae) unifica la vall del Nil, que continuaren controlant els seus successors, els faraons de l'Imperi antic, domini territorial que mes endavant s'expandi fins a Nubia i el llevant mediterrani.

El carro de guerra , aparegut al s. XX ae, esdevingue una arma significativa dels enfrontaments bel·lics en l'antic Orient Proxim des del s. XVII aC. Les invasions dels hicsos i els cassites hi marcaren la transicio al bronze final. Amosis I derrota els hicsos i restabli el control egipci de Nubia i Canaan , territoris que defensa de nou Ramses II en la batalla de Cadeix (1274 ae), la major batalla de carros de guerra de la historia. Les incursions dels anomenats " pobles de la mar " i la desintegracio d'Egipte en el tercer periode intermedi marcaren el final de l'edat de bronze (el violent col·lapse de l'edat de bronze, entre 1206 i 1150 ae). Algun dels diferents nivells de destruccio de la ciutat de Troia (potser Troia VII, ca . 1184 ae) poden correspondre a la mitica guerra que es recull en els poemes homerics ( historicitat de la Iliada ).

A la conca de la Mediterrania i Europa , els fets bel·lics de comencaments de l'edat del ferro (finals del II mil·lenni i inici del I mil·lenni ae), com la invasio dorica , les colonitzacions grega i fenicia i les seues interaccions amb etruscs i pobles preromans (com els celtes ), son protohistoriques , se situen en la transicio entre cultures i periodes prehistorics i historics, amb testimoniatges escrits (que, encara que no provinguen d'aquests pobles, registren la seua relacio amb les cultures historiques de la Mediterrania oriental).

Els societats guerreres germaniques de l'epoca de les invasions (segle III al VIII de) es trobaven en situacio de guerra endemica. Les guerres anglosaxones son a la vora de la historicitat i el seu estudi recau en el camp de l'arqueologia amb l'unic ajut de relats escrits fragmentaris.

Esports i guerra primitiva [ modifica ]

S'ha proposat que els jocs o esports col·lectius son una adaptacio cultural desenvolupada pels grups cacadors recol·lectors com a preparacio per a la guerra. Aquests jocs s'han detectat en 46 grups culturals dels 100 catalogats com a cacadors recol·lectors en l'Atles etnografic de Murdock. En 39 d'aquests la semblanca dels jocs o esports es molt alta (quatre o mes dels vuit patrons identificats en l'estudi: "correr, colpejar, atrapar, esquivar, agafar, potejar, parar i llancar"). ^[21]

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Senyor de la guerra .
• Guerrer .
• Antropologia .
• Sociologia .
• Anarquisme primitivista .
• Trifuncionalitat .

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Guerra prehistorica

Enllacos externs [ modifica ]

• R. Brian Ferguson, Tribal Warfare and "Ethnic" Conflict en culturalsurvival.org. (angles)
• Formar una banda de cunyats: la millor estrategia per guanyar una guerra - Els ianomami son un poble de cacadors i agricultors que viu a l'Amazones. Les seues aliances per lluitar amb altres grups son particulars, pero funcionen , en El Confidencial , 28/10/2014. (castella)
• Steinzeit-Massaker wegen systematischem Frauenraub? 03.06.2008 | 11:24 | Von Thomas Kramar (DiePresse.com) Bei einem Massaker vor etwa 7000 Jahren gab es keine Uberlebenden. Eine neue Analyse der 34 Skelette aus dem Massengrab bei Talheim ergab, dass Frauen der Grund fur den Uberfall waren. (alemany)