Guerra Anglo-Zulu

Escena de la batalla de Rorke's Drift
Tipus	guerra
Data	11 de gener - 4 de juliol de 1879
Lloc	Sud-africa
Resultat	Victoria britanica i final del Regne Zulu
Bandols
Imperi Britanic Regne Zulu
Comandants
Henry Bartle Frere Frederic Thesiger, 2n Baro Chelmsford Garnet Wolseley Cetshwayo kaMpande Ntshingwayo Khoza Dabulamanzi kaMpande
Forces
15-16.000 en la primera invasio 25.000 en la segona 35.000
Baixes
1727 morts i 256 ferits mes de 6000 morts

La Guerra anglo-zulu es va produir el 1879 entre l' Imperi Britanic i els zulus . Despres de la Llei Constitucional de 1867 per a la federacio al Canada, per Lord Carnarvon , es pensava que un esforc politic similar, juntament amb campanyes militars, podria tenir exit amb els Regnes africans, les arees tribals i les Republiques Boers a Sud-africa. El 1874, Sir Henry Bartle Frere va ser enviat a Sud-africa com a Alt Comissionat perque l'Imperi Britanic realitzes aquests plans. Entre els obstacles es trobaven els estats independents armats de la Republica Sud-africana i el Regne Zulu . ^[1]

Frere, per iniciativa propia, va enviar un provocador ultimatum l'11 de desembre de 1878 al rei zulu Cetshwayo kaMpande i despres del seu rebuig va enviar Lord Chelmsford per envair el Regne Zulu. ^{[2] [3] [4] [a]} El seu ultim sobira independent , Cetshwayo kaMpande, va iniciar l'anomenada Guerra Zulu contra els britanics, que intentaven ampliar els seus interessos a la zona.

La guerra destaca per diverses batalles particularment sagnants, inclosa una victoria inicial dels zulus a la Batalla d'Isandhlwana , seguida de la defensa de Rorke's Drift per una petita forca britanica de l'atac d'una gran forca zulu. Les tropes colonials britaniques els van derrotar en la decisiva Batalla d'Ulundi , arran de la qual el territori va passar a ser una possessio britanica i va finalitzar aixi la independencia de la nacio zulu.

Origen i desenvolupament [ modifica ]

Durant la primera meitat del segle  xix , els zulus dominaven bona part del sud d'Africa, ^[7] despres d'imposar-se als Mthethwa primer i als Ndwandwe despres durant el regnat del rei Shaka kaSenzangakhona . El 1852 , els boers instal·lats a la regio KwaZulu-Natal des del 1824, van obtenir del rei zulu Mpande kaSenzangakhona la propietat de la zona, i van proclamar la nova Republica del Transvaal en la Convencio de Sand River . ^[8]

El 1856 , Cetshwayo kaMpande (fill de Mpande) va comencar a eliminar els seus germans per assegurar el seu ascens al tron, de manera que un d'ells, Umtonga, es va refugiar entre els boers d'Utrecht. Despres de diverses negociacions, Umtonga va ser lliurat amb condicions: que es respectes la seva vida i el control de les terres compreses entre Rorke's Drift i Pongola. Poc despres es va unir amb els trekkboers al Transvaal. El 1865 Umtonga va fugir de nou, i Cetshwayo va denunciar el pacte i va exigir la devolucio de terres. La tensio va creixer, i els boers es van armar. Quan el 1872 va morir Mpande, Cetshwayo va implantar una politica armamentista equipant al seu exercit amb armes de foc.

El 1877 Frere va ser enviat a Sud-africa com a Alt Comissionat, amb la missio d'organitzar una confederacio d'estats (en la linia de la que s'havia implantat al Canada), pero a la que eren contraries tant la Republica de Transvaal com el regne Zulu. El 1877 Theophilus Shepstone va convencer els boers del Transvaal perque renunciessin a la independencia i fossin administrats per la corona britanica. La majoria d'ells va decidir emigrar cap al Nord, cap als territoris dels futurs Estat Lliure d'Orange i Republica del Transvaal . La nova colonia britanica de Natal va comencar a rebre un enorme influx de colons procedents de Gran Bretanya i de l'India Britanica. El 1878 una comissio va intentar negociar les fronteres entre el Transvaal i el Regne Zulu, exigint als zulus que protegissin als colons o a indemnitzar-los si se n'anaven, i a desmobilitzar l'exercit zulu, un fet al qual Cetshwayo es va negar. Sense coneixement del govern britanic, Frere va comencar una serie d'accions destinades a alimentar la tensio a la frontera, i va acabar enviant un ultimatum l'11 de desembre de 1878 , que va provocar la declaracio de guerra l'11 de gener de 1879.

Hostilitats [ modifica ]

Primera invasio [ modifica ]

El 1879 el general Frederick Augustus Thesiger , lord Chelmsford va envair des de tres punts el regne Zulu, sense autoritzacio del govern britanic, i es va dirigir a Ulundi , la seva capital. La primera trobada entre els dos exercits va ser la Batalla d'Isandhlwana , en la qual el 22 de gener la columna central britanica va ser massacrada pels zulus liderats per Cetshwayo kaMpande , la qual cosa va suposar la primera derrota dels britanics a Africa i la mes grossa mai soferta per l'exercit britanic a mans d'un enemic tecnologicament inferior, ^[9] el seu campament aniquilat i la perdua de tots els seus subministraments, municions i transport. La derrota no va deixar a Chelmsford mes remei que retirar-se precipitadament del Regne Zulu, i despres de la batalla, un grup d'unes 4.000 reserves zulus van atacar una propera missio religiosa que fou defensada amb exit per 150 soldats britanics a la batalla de Rorke's Drift , considerada una de les defenses d'una placa forta mes destacades de la historia militar britanica. ^[10] La columna de Charles Pearson havia rebut l'ordre d'establir una base avancada a Eshowe abans de continuar l'avanc cap a Ulundi, pero va quedar assetjada a Eshowe . La segona columna anglesa havia d'ocupar el nord-oest del Regne Zulu, acampant a Tinta's Kraal, pero les noticies del desastre d'Isandhlwana van portar al seu comandant a retirar-se.

Segona invasio [ modifica ]

Cetshwayo no va travessar la frontera, i es va limitar a una guerra defensiva. Chelmsford va reagrupar forces amb la intencio d'alliberar Charles Pearson del Setge d'Eshowe , motiu pel qual el govern britanic va enviar set regiments juntament amb dues bateries d' artilleria . Una columna amb 5.700 homes, sota el comandament de Chelmsford, va marxar a Eshowe, i es va atrinxerar cada nit. El 2 d'abril va ser atacada en el cami de Gingingdlovu pero va repel·lir l'agressio, i van alliberar l'endema als homes de Pearson. Van evacuar Eshowe el 5 d'abril. Tropes comandades per sir Evelyn Wood van atacar Hlobane , pero l'exercit zulu les va dispersar. A mes de la perdua del contingent africa (que va desertar) hi va haver 100 morts entre els 400 europeus contractats. L'endema, 25.000 guerrers zulus van atacar un campament amb 2.068 homes en Kambula , que va resistir cinc hores fins que els zulus es van retirar. Resulta ser una batalla decisiva. ^[11]

Derrota zulu [ modifica ]

Malgrat els seus exits en Kambula , Gingingdlovu i Eshowe , els britanics no havien avancat. Chelmsford desitjava infligir una derrota total a les forces de Cetshwayo abans de ser rellevat del comandament, de manera que va rellancar la invasio al juny amb noves forces. Cetshwayo, sabent que l'exercit britanic ara reforcat seria un opositor formidable, va procurar negociar un tractat de pau . Chelmsford no volia negociacions i va avancar tan rapidament com podia cap al kraal reial d'Ulundi, amb el proposit de destruir l'exercit principal Zulu. El 4 de juliol ambdos exercits es van trobar en la batalla d'Ulundi , i les forces de Cetshwayo van ser derrotades. ^[12]

Consequencies [ modifica ]

Despres d'aquesta batalla i amb l'exercit dispersat, la majoria dels caps zulus es van rendir, mentre Cetshwayo fugia. El 28 d'agost el van capturar i va ser enviat a Ciutat del Cap . Va ser deposat formalment i el pais Zulu es va repartir entre onze caps, inclos Cetshwayo i un dels seus fills (Usibepu), a John Dunn (un aventurer blanc) i Hlubi, un cap basuto que havia servit als anglesos.

Chelmsford va rebre una Gran Creu de Cavaller de Bath, en gran part a causa d'Ulundi. Tanmateix, va ser severament criticat per la investigacio de Horse Guards ^[13] i no tornaria a servir mai mes al camp. ^[14] Sir Henry Bartle Frere va ser relegat a un carrec menor a Ciutat del Cap .

Sir Garnet Wolseley, el substitut de Lord Chelmsford, va nomenar un resident que havia de ser el canal de comunicacio entre els caps i el govern britanic. Aquest acord va portar disturbis, i el 1882 el govern britanic va decidir reposar Cetshwayo en el poder. Usibepu es va revoltar, i el 22 de juliol de 1883 va atacar Ulundi. El rei va escapar ferit i es va traslladar a Eshowe, on va morir poc despres, el 8 de febrer de 1884 .

Notes [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Garcia , Manuel. Sud-africa: boers y zulus (en espanyol) [Consulta: 2007].  
• Archer , Christon I.; Ferris , John R.; Herwig , Holger H.; Travers , Timothy H. E.. World History of Warfare . University of Nebraska Press, 2008. ISBN 978-0-8032-1941-0 .  
• Barthorp , Michael . The Zulu War: Isandhlwana to Ulundi . Weidenfeld & Nicolson , 2002. ISBN 0-304-36270-0 .  
• Bourquin , S. ≪The Zulu Military Organization and the Challenge of 1879≫. Military History Journal , IV, 4, 1978. ISSN : 2193-2336 .
• Colenso , Frances E. History of the Zulu War and Its Origin . London : Chapman & Hall , 1880.  
• Giliomee , Hermann Buhr; Mbenga , Bernard. New History of South Africa . Tafelberg, 2007. ISBN 978-0-624-04359-1 .  
• Gump , James O. The Dust Rose Like Smoke: The Subjugation of the Zulu and the Sioux . Bison Books, 1996. ISBN 0-8032-7059-3 .  
• Guy , Jeff. The Destruction of the Zulu Kingdom: The Civil War in Zululand, 1879?1884 . University of Natal Press, 1994. ISBN 978-0-86980-892-4 .  
• Knight , Ian. Brave Men's Blood: The Epic of the Zulu War, 1879 . Pen & Sword Military Classics, 1995. ISBN 978-1-84415-212-4 .  
• Knight , Ian . Rorke's Drift, 1879: 'Pinned like Rats in a Hole' . Osprey, 1996. ISBN 978-1-85532-506-7 .  
• Knight , Ian. The Zulu War 1879 (en angles). Osprey, 2003. ISBN 1-84176-612-7 .  
• Knight , Ian. British Fortifications in Zululand 1879 . Osprey, 2005. ISBN 978-1-84176-829-8 .  
• Knight , Ian; Castle , Ian. British Army: Zulu War to the Boer War . Brassey's UK, 1999. ISBN 978-1-85753-284-5 .  
• Laband , John. Historical Dictionary of the Zulu Wars . Scarecrow, 2009. ISBN 978-0-8108-6300-2 .  
• Lock , Ron; Quantrill , Peter. Zulu Victory: The Epic of Isandlwana and the Cover-up . Greenhill, 2002. ISBN 978-1-85367-505-8 .  
• Martineau , John. ≪XIX≫. A: The life and correspondence of the Right Hon. Sir Bartle Frere, bart., G.C.B., F.R.S., etc . II. Londres: J. Murray, 1895.  
• Meredith , Martin. Diamonds, Gold and War: The Making of South Africa . Simon & Schuster, 2007. ISBN 978-0-7432-8614-5 .  
• Morris , Donald R. The Washing of the Spears: A History of the Rise of the Zulu Nation Under Shaka and Its Fall in the Zulu War of 1879 . Da Capo Press, 1998. ISBN 978-0-306-80866-1 .  
• Morvan , Philippe. Les fils du ciel . Calmann-Levy, 2021. ISBN 978-2-7021-6767-0 .  
• Raugh , Harold E. Anglo-Zulu War, 1879: A Selected Bibliography . Scarecrow, 2011. ISBN 978-0-8108-7227-1 .  
• Spiers , Edward M. The Scottish Soldier and Empire, 1854?1902 . Edinburgh University Press, 2006. ISBN 978-0-7486-2354-9 .  
• Thompson , P. S.. Black Soldiers of the Queen: The Natal Native Contingent in the Anglo-Zulu War . University of Alabama Press, 2006. ISBN 978-0-8173-5368-1 .  

Vegeu tambe [ modifica ]

• Batalla d'Isandhlwana
• Batalla de Rorke's Drift

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Guerra anglo-zulu