De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
La
Guerra Civil ruandesa
fou un conflicte a
Ruanda
entre el govern del president
Juvenal Habyarimana
i el
Front Patriotic Ruandes
(FPR). El conflicte va comencar l'1 d'octubre de 1990 amb la invasio del FPR i va acabar el 4 d'agost de 1993 amb la firma dels
Acords d'Arusha
que permeteren un govern de coalicio.
[1]
No obstant aixo, l'assassinat de Habyarimana l'abril de 1994
[2]
es va convertir en un catalitzador del que es coneixeria com el
Genocidi de Ruanda
que va ocasionar al voltant de 800.000 morts de l'etnia
tutsi
i la victoria final del FPR. Les causes compartides tant de la guerra com del genocidi han portat a diversos estudiosos a afirmar que els assassinats en massa de civils van ser un ressorgiment del conflicte militar i no una nova fase del conflicte etnic. L'FPR va reprendre la seva ofensiva fins a aconseguir el control total del pais. Va ser llavors quan el govern hutu a l'exili va utilitzar els camps de refugiats que s'havien creat en paisos limitrofs per desestabilitzar el nou govern de l'FPR. La intervencio de l'FPR i de les seves forces paramilitars van desencadenar la
Primera Guerra del Congo
(1996?1997), la qual al seu torn va conduir a la
Segona Guerra del Congo
(1998?2003), conflictes en els quals les forces hutus aspiraven a recuperar el control de
Ruanda
. Mentre que la guerra civil va acabar oficialment el 1993, part de la historiografia mante que el conflicte va acabar realment el 1994 amb la captura de
Kigali
, o be amb el desmantellament dels camps de refugiats el 1996. La presencia de petits grups rebels al llarg de la frontera ruandesa es tambe un altre element que ha estat utilitzat per afirmar que el conflicte civil no ha acabat, sino que segueix en curs encara que en estat latent.
Factors economics externs, com el descens del preu del
cafe
, principal producte d'exportacio, i altres interns, sobretot la corrupcio en el Nord del pais (lloc de procedencia de Habyarimana) van comencar a provocar noves tensions en la segona meitat de la decada dels 80. El cada vegada pitjor estat de la situacio economica i l'acusacio dels tutsis exiliats de no ser permesa la seva tornada al pais, van ser les raons principals que van provocar la Guerra Civil Ruandesa.
[3]
[4]
