La
Guerra Baptista
(o
Rebel·lio de Nadal
, o
Aixecament de Nadal
, o la
Gran Revolta d'Esclaus de Jamaica de 1831-1832
) fou una
rebel·lio d'esclaus
que va durar 8 dies i que va mobilitzar uns 60.000 dels 300.000 esclaus que vivien a
Jamaica
.
[1]
Aquests revoltats estaven liderats pel predicador
baptista
,
Samuel Sharpe
al que van seguir els seus seguidors religiosos i altres esclaus.
Els rebels educats pels missioners que estaven en sintonia amb el moviment
abolicionista
de
Londres
i tenien la intencio de fer una
vaga general
pacifica.
[2]
Els esclaus baptistes tenien una major propensio a la mobilitzacio, comparats amb els
presbiterians
,
wesleians
o
moravians
i aquesta potser es devia al fet que els missioners baptistes blancs eren mes absents i a la independencia dels
diaques
negres
[2]
que proporcionava als esclaus un major domini sobre la seva vida religiosa, incloent-hi les reinterpretacions de la
teologia
baptista que era diferent de l'ortodoxa europea (per exemple, l'emfasi en la importancia de Sant
Joan Baptista
, fins i tot a expenses de
Jesus
[3]
). Thomas Burchell era un missioner de
Montego Bay
que havia de retornar d'
Anglaterra
despres de les vacances de nadal. Entre els baptistes es va crear una onada d'expectacio perque es creia que retornaria amb els papers que donarien l'
emancipacio
dels esclaus firmats per
Guillem IV del Regne Unit
. A mes a mes, esperaven que els homes del rei farien complir l'ordre. D'aquesta manera, quan el governador de Jamaica va proclamar que no s'havia concedit cap emancipacio, el descontentament es va intensificar molt.
[4]
Els esclaus negres, liderats pel predicador baptista
Samuel Sharpe
, van demanar mes llibertat i un salari per al seu treball corresponent a la "meitat del salari vigent" i van decidir no tornar a la feina fins que els amos de les plantacions no els rebessin. Davant la resposta negativa que van obtenir, la vaga es va convertir en una rebel·lio. Aquesta va esdevenir la rebel·lio d'esclaus mes gran de les Antilles britaniques
[4]
i va durar 10 dies, en els que es van mobilitzar uns 60.000 esclaus dels 300.000 que hi havia a Jamaica.
[1]
Supressio de la revolta i victimes
[
modifica
]
La rebel·lio fou oprimida amb relativa facilitat per les forces britaniques sota el control de Sir Willoughby Cotton.
[5]
La reaccio del govern de Jamaica i la
plantocracia
[2]
fou molt brutal. Aproximadament van matar uns 500
esclaus
, 207 durant la revolta matixa i entre 310 i 340 ho foren a traves de "diverses formes d'execucions judicials" quan aquesta havia conclos, fins i tot per ofenses menors com per haver robat un porc o una vaca.
[6]
El
1853
, Henry Bleby va descriure la seva experiencia de veure tres o quatre experiencies simultanies; els cossos s'amuntegaven en els habitacles dels negres i durant la nit eren enterrats en fosses comunes fora de la ciutat.
[4]
Els revoltats nomes van matar 14 blancs i van fer danys materials que l'Assemblea de Jamaica el marc de 1832 va xifrar en 1.154.580 lliures esterlines (equivalents a 52.000.000 de lliures esterlines actuals).
[7]
Molts missioners van resultar sospitosos pels plantaders. Alguns, com
Willian Knibb
, foren arrestats. Grups de colons blancs van destruir capelles que havien hostatjat les congregacions d'esclaus.
[8]
Consequencies
[
modifica
]
La brutalitat dels plantadors durant aquesta revolta va accelerar el proces de l'emancipacio dels esclaus a l'
Imperi Britanic
. A principis de
1833
ja va dictar mesures inicials i el
1834
es va aprovar una emancipacio parcial (dels infants de sis anys o menys) i que el
1838
esdevindria una
emancipacio
total i incondicional de
l'esclavitud
.
La Guerra Baptista a la Literatura
[
modifica
]
- ↑
1,0
1,1
Barry W. Higman, "Slave Populations of the British Caribbean, 1807?1834",
Journal of Interdisciplinary History
, Vol. 16, No. 2 (Autumn, 1985), pp. 365?367
- ↑
2,0
2,1
2,2
Craton, Michael.
Testing the Chains: Resistance to Slavery in the British West Indies
(Cornell University Press, 1983), pp. 297?98
- ↑
Turner, Mary.
Slaves and Missionaries: the disintegration of Jamaican slave society, 1787?1834
(University of Illinois Press, 1982), p. 81
- ↑
4,0
4,1
4,2
Revauger
, Cecile.
The Abolition of Slavery ? The British Debate 1787?1840
. Presse Universitaire de France, octubre 2008, p. 107?108.
ISBN 978-2-13-057110-0
.
- ↑
≪
An End to Slavery ? 1816?1836: Jamaica Reluctantly Makes History by Freeing its Slaves
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-09-27. [Consulta: 27 octubre 2014].
- ↑
Mary Reckord. "The Jamaican Slave Rebellion of 1831",
Past & Present
(July 1968), 40(3): pp. 122, 124?125.
- ↑
Turner (1982) p.121
- ↑
Masters, P., 2006:
Missionary triumph over slavery. Wakeman Trust
,
Londres
.
ISBN 1-870855-53-1
. pp17-23
Bibliografia
[
modifica
]
- Reckord, Mary "The Jamaican Slave Rebellion of 1831,"
Past and Present
(July 1968), 40(3): pp. 108?125.
- Turner, Mary.
Slaves and missionaries : the disintegration of Jamaican slave society, 1787?1834
(University of Illinois Press, 1982).
- Short, K.R.M. "Jamaican Christian Missions and the Great Slave Rebellion of 1831?2,"
Journal of Ecclesiastical History
, (1976), 27(1): pp. 57?72.
- Craton, Michael.
The Economics of Emancipation: Jamaica and Barbados, 1823?1843
(University of North Carolina Press, Chapel Hill, 1995).
- Gad Heuman. "A Tale of Two Jamaican Rebellions,"
Jamaican Historical Review
(1996), 19: pp. 1?8.
- Junius P. Rodriguez, ed.
Encyclopedia of Slave Resistance and Rebellion
. Westport, CT: Greenwood, 2006.
- Hochschild
, Adam.
Bury the Chains: The British Struggle to Abolish Slavery
. Houghton Miffin, New York, 2005, p. 338?343.
Guerres i rebel·lions a Jamaica
|
|---|
|