Segell de l'Oficina de la Guardia Nacional.
La
Guardia Nacional dels Estats Units
(en
angles
:
United States National Guard
) es una forca de
reserva militar
estatunidenca formada per voluntaris. Actualment, te uns 467.000 membres, entre tropes actives i reservistes.
Cadascun dels 54
Estat dels Estats Units
te la seva propia guardia nacional
[1]
(es una milicia estatal), i d'acord amb les lleis de l'estat el governador es el comandant en cap constitucional de la guardia nacional del seu estat respectiu (aixi com el
president dels Estats Units
es el
comandant en cap
constitucional de les
forces armades
federals o nacionals). Tambe el
Districte de Columbia
, i cadascun dels territoris sota sobirania estatunidenca que gaudeixen d'un estatus d'autonomia especial, te el seu propi cos de guardia nacional.
No obstant aixo, en temps de guerra o una altra crisi nacional greu el
president dels Estats Units
pot posar sota el seu control una part o la totalitat de les guardies nacionals dels estats; per a aixo convoca o federalitza les unitats que necessita, que passen a ser temporalment
batallons
,
brigades
, etc. de l'Exercit i la
Forca Aeria
(no hi ha unitats de l'
Armada
en la Guardia Nacional). Les guardies nacionals dels diferents estats han combatut a l'
Iraq
i en altres conflictes a l'estranger, formant part de manera temporal de l'Exercit estatunidenc.
No obstant aixo, en molts estats existeix una seccio o divisio dins de la seva respectiva guardia nacional que se sol anomenar amb diferents noms com: forces de defensa de l'estat, guardia estatal, reserves militars de l'estat, o milicies estatals. Les unitats que formen part d'aquesta seccio o divisio no poden ser federalitzades en cap cas, ja que son forces militars exclusivament estatals, i per aquesta rao les lleis no permeten que el president dels Estats Units les posi sota el seu comandament, ni tan sols en situacions d'extrema gravetat. Gairebe tots els estats tenen lleis que autoritzen l'existencia de les forces de defensa de l'estat i la guardia estatal, paral·lelament a la guardia nacional ordinaria, pero nomes 22 estats i Puerto Rico tenen en la practica unes forces de defensa de l'estat (FDE) actives, servint generalment com a suport de la guardia nacional i d'altres institucions en missions d'emergencia i seguretat nacional. Les forces de defensa de l'estat, se solen organitzar com si fossin unitats de l'exercit de terra, encara que tambe poden tenir unitats aeries i navals. La seva principal i gairebe unica diferencia amb els seus companys de la guardia nacional es el fet que no poden ser federalitzats.
Els governadors dels estats poden fer servir les tropes de les seves respectives guardies nacionals per a restablir o mantenir l'ordre public en situacions greus
[2]
(aldarulls violents que la
policia
no pot controlar), i per socorrer i oferir
seguretat
en cas de
desastres naturals
(
huracans
,
terratremols
, etc.) o epidemies.
[3]
Tambe poden fer-les servir per recolzar a la policia en operatius contra la
delinquencia
. L'unica excepcio a aquesta regla es el
Districte de Columbia
, el seu
govern
local no pot fer servir el seu petit cos de guardia nacional per afers d'
ordre public
i
seguretat ciutadana
.
El maxim cap militar de la Guardia Nacional de cada estat es un funcionari anomenat ajudant general, que es nomenat pel governador del seu estat, i normalment te el rang de
general
o
coronel
(
Carolina del Sud
es l'unic estat a on l'ajudant general es triat pel poble en unes eleccions democratiques, en comptes de ser nomenat pel governador). A mes de ser el militar de mes alt rang de la guardia nacional del seu estat, l'ajudant general es membre del g
abinet
del governador de l'estat, amb la categoria de secretari (ministre estatal); des del punt de vista organic i administratiu l'oficina de l'ajudant general es un departament del govern estatal i l'ajudant general es una especie de ministre de defensa de la governacio de l'estat. Fins i tot en alguns estats a l'ajudant general se l'anomena secretari de defensa de l'estat, i en altres estats el departament es presidit per l'ajudant general i se l'anomena departament d'afers militars i de veterans de l'estat.
La legislatura estatal (a
ssemblea legislativa
estatal) de cada estat aprova i sanciona les
lleis
que regulen a la guardia nacional del seu estat, les quals han de ser promulgades pel governador per entrar en vigencia, i aprova o rebutja els ascensos militars proposats pel governador. Tambe la legislatura estatal te el poder d'aprovar o rebutjar el nomenament de l'ajudant general fet pel governador de l'estat (excepte a Carolina del Sud, a on l'ajudant general es triat pel poble en unes eleccions).
L'armament i l'equipament de la guardia nacional es el mateix que l'equip dels militars de l'Exercit i la Forca Aeria; inclosos carros de combat,
canons
,
avions
de caca, bombarders (
F-16
i altres aeronaus), etc. Els uniformes tambe son semblants (amb un distintiu que indica que son de la Guardia Nacional d'aquell estat). Tot es deu al fet que la guardia nacional es la reserva de l'artilleria, la
infanteria
i les unitats blindades i mecanitzades de l'Exercit, i dels esquadrons de caces i bombarders de la Forca Aeria. Per aquesta rao, el govern federal (nacional) es el que financa l'adquisicio d'aquest armament que es despres transferit als diferents estats per a les seves respectives guardies nacionals.
El d
epartament de defensa
(del ministeri de defensa) del govern federal, fiscalitza i supervisa les guardies nacionals dels estats per assegurar-se que els entrenaments del personal son conformes amb els estandards fixats pel govern federal i pel
Congres dels Estats Units
, i tambe per garantir que es fa un bon us dels arsenals i els altres equipaments (subministrats pel govern federal). La divisio o seccio del Departament de Defensa encarregada d'aquesta tasca s'anomena
National Guard Bureau
(oficina de la guardia nacional) i el seu cap es un general que es nomenat pel
president dels Estats Units
.
Els membres de la Guardia Nacional tan sols ofereixen el seu servei els caps de setmana i una setmana sencera cada cert temps; aixo els permet exercir una vida civil normal (amb altres ocupacions en el sector privat), pero quan son convocats pel servei actiu pel governador de l'estat o pel president dels Estats Units, han de treballar com a soldats cada dia a temps complet, fins que acabi el seu servei militar. No obstant aixo, existeixen excepcions a aquest regim de servei; es tracta d'aquells militars de la Guardia Nacional que per la naturalesa de la seva missio han de prestar servei a temps complet, com els pilots d'F-16 i els altres avions de combat, que han d'entrenar-se constantment i dur a terme tasques de patrulla amb moltes hores de vol a la setmana.
En paisos amb una autonomia limitada i una relacio de lliure associacio amb els Estats Units, la Guardia Nacional compleix funcions protocol·laries o simboliques com si es tractes de les Forces Armades d'un pais totalment independent. Es el cas de Puerto Rico, on la Guardia Nacional es l'encarregada d'oferir els honors de rigor als caps d'estat o de govern estrangers que visiten l'illa; en representacio del governador de
Puerto Rico
, que es el comandant en cap de la Guardia Nacional. Pero en tota la resta, la Guardia Nacional de Puerto Rico es exactament igual a les guardies nacionals dels altres estats federats dels Estats Units (incloent-hi el fet que el president dels Estats Units pot requerir els seus serveis per integrar-se a l'Exercit i la Forca Aeria estatunidenca, en cas de guerra o d'una necessitat greu).
Enllacos externs
[
modifica
]