De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Grumman F-14 Tomcat
Visio frontal d'un F-14A a la base aeria de Yokota, a
Toquio
, Japo.
El
Grumman F-14 Tomcat
es un
caca
supersonic
embarcat
biplaca amb ales de geometria variable pesant, de llarg abast i doble motor, dissenyat per Grumman per a l'
Armada
dels
Estats Units
. La missio principal del Tomcat era la defensa de la flota naval i, entre els seus objectius secundaris, podien comptar l'escorta de bombarders i, mes tard, l'atac contra objectius en terra. El Tomcat va ser desenvolupat especialment per equipar l'Armada dels Estats Units dins del programa Naval Fighter Experimental (VFX), despres de la retirada del projecte del F-111B. El F-14 va ser el primer d'una serie d'avions de combat que van ser dissenyats incorporant l'experiencia del combat aeri contra els MiG durant la
Guerra del Vietnam
.
Historia operativa
[
modifica
]
El primer vol d'un F-14 va ser al desembre de 1970 i al juny de 1972 es van realitzar els primers aterratges en el portaavions USS Forrestal (CVA-59). Els esquadrons VF-1 i VF-2 van ser els primers a substituir els seus
F-4 Phantom II
pels F-143 al setembre de 1974, sent desplegats per primera vegada embarcats a bord del USS Enterprise (CVN-65).
El 1998, l'empresa
Lockheed Martin
es va adjudicar el contracte, valorat en 3,5 milions de dolars, pel qual s'instal·larien els F-14 el sistema LANTIRN. Els primers equips es van instal·lar a l'esquadro VF-103, embarcats en l'USS Enterprise.
[1]
El 8 de febrer de 2006, els F-14 de l'esquadro VF-213
Black Lions
van ser els ultims a volar en missio de combat. El 22 de setembre de 2006, va ser retirat oficialment havent estat reemplacat pel
Boeing F/A-18E/F Super Hornet
.
[2]
Des d'aquesta data, el F-14 nomes es troba en servei en la Forca Aeria Iraniana, despres d'haver estat exportats a l'
Iran
el 1976, comptant amb 60 unitats operatives mitjancant peces de contraban i actualitzats domesticament.
Especifications (F-14D)
[
modifica
]
F-14A, VF 111 "Sundowners" (USS
Carl Vinson
)
Dades de
U.S. Navy file,
[3]
Spick,
[4]
M.A.T.S.
[5]
FlightGlobal
[6]
Caracteristiques generals
- Tripulacio:
2 (un pilot i un operador de sistemes/radar)
- Longitud:
62 peus i 9 polzades
- Envergadura
:
- Ales esteses: 64 peus (19,55 m)
- Ales en fletxa: 38 peus
- Alcada:
16 peus
- Superficie de l'ala
565 peus²
- Perfil
:
perfil NACA
64A209.65 mod a l'arrel alar, 64A208.91 mod a la punta
- Pes buit:
43.735 lliures
- Pes carregat:
61.000 lliures
- Pes maxim d'enlairament:
74.350 lliures
- Motor:
2×
turboventiladors
amb
postcombustio
General Electric F110
-GE-400
- Impuls normal:
73,9 kN cada un
- Impuls amb
postcremador
:
120,5 kN cada un
- Capacitat maxima de combustible:
16.200 lliuren interna; 20.000 lliures en 2 diposits externs de 267 galons
[4]
Rendiment
Armament
- Metralladores:
1 cano automatica de calibre 20 mm
M61A1 Vulcan
amb 675 cartutxos
- Punts d'ancoratge:
10 en total: 6 sota el fuselatge, entre i adjacents als motors, 2 sota els suports dels motors i 2 al suport de les ales d'inclinacio variable. Els suports alars poden carregar suports per a multiples armes i un rail addicional per a un missil aire-aire Sidewinder.
[7]
amb una capacitat de 14.500 lliures (6.600 kg) d'armament i diposits de combustible externs
[8]
- Missils:
- Configuracions d'armament:
- 2× AIM-9 + 6× AIM-54 (rarament utilitzat per l'elevat pes que causa estres al fuselatge)
- 2× AIM-9 + 2× AIM-54 + 3× AIM-7 (el mes habitual en les patrulles durant la
Guerra Freda
)
- 2× AIM-9 + 4× AIM-54 + 2× AIM-7
- 2× AIM-9 + 6× AIM-7
- 4× AIM-9 + 4× AIM-54
- 4× AIM-9 + 4× AIM-7
- Bombes:
- Altres:
- Radar
Hughes
AN/APG-71
radar
- Sistema de navegacio inercial
AN/ASN-130,
Infraroig d'escombrat frontal
Bibliografia
[
modifica
]
- Spick, Mike. "F-14 Tomcat".
The Great Book of Modern Warplanes
. St. Paul, Minnesota: MBI Publishing Company, 2000.
ISBN 0-7603-0893-4
.
