 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Grigori Ivanovitx Kulik
(
Rus
:Григорий Иванович Кулик) (
9 de novembre
de
1890
?
24 d'agost
de
1950
), va ser un comandant militar
sovietic
, va neixer a una familia camperola prop de
Poltava
,
Ucraina
. Soldat a l'exercit de l'
imperi Rus
a la
I Guerra Mundial
, s'afilia al
Partit Bolxevic
el
1917
i a l'
Exercit Roig
el
1918
. Durant la
Guerra Civil Russa
esdevingue comandant d'artilleria, entrant en accio a
Kharkiv
i altres ciutats.
El
1937
Kulik esdevingue cap del principal Directori d'Artilleria de l'Exercit Roig, i romangue com a comandant de les forces d'artilleria sovietics fins al
1941
. Va ser tant un estalinista lleial com un militar conservador, oposat a les reformes radicals proposades per
Mikhail Tukhatxevski
durant la decada dels 30. Per aixo sobrevisque a la
Gran Purga
a l'
Exercit Roig
de Stalin el
1937
-
38
, sent Adjunt al Comissari de Defensa el
1939
i prenent part en l'
ocupacio sovietica de Polonia
oriental al setembre. Comanda l'artilleria sovietica a l'atac sobre Finlandia a l'inici de la
Guerra d'Hivern
, i nomenat
Heroi de la Unio Sovietica
en reconeixement als seus
serveis extraordinaris al pais i al coratge personal
.
El
8 de maig
de
1940
, Kulik va ser promogut a
Mariscal de la Unio Sovietica
, juntament amb
Semion Timoixenko
i amb
Boris Xapoixnikov
. Tenia reputacio d'incompetent, pero la seva proximitat a Stalin el posava enlla de tota critica. No va poder protegir la seva esposa, Kira Simonitx, que va ser arrestada per ordres de Stalin dos dies despres de promoure a Kuliv, sent subsequentment executada.
Kulik s'aprofita de la seva posicio per oposar-se a la campanya de Timoshenko per desenvolupar les forces mecanitzades de l'Exercit Roig i usar camps de mines com a mesura defensiva, opinant que les mines eren
una arma del diable
. Aquesta resistencia a les reformes tingue greus consequencies per a la Unio Sovietica. Kulik tambe subestima el paper dels subfusells metralladors a la guerra contemporania, afirmant que eren "una arma de la policia", donada la seva relativa manca d'efectivitat (comparada amb el fusell) en ser disparada. Fins i tot en l'artilleria, que intenta promoure a expenses dels altres serveis, la seva influencia va ser negativa.
Quan tot just va ser nomenat cap del Directori d'Artilleria dona instruccions a
Boris Vannikov
, el Comissari d'Armament, que volia "canons bells", que va ser acomiadat posteriorment per aquelles bestieses i que desenvolupa l'artilleria sovietica sense fer cas a Kulik. Aviat, aixo no obstant, Vannikov hague d'encarar una demanda de Kulik on ordenava que s'havia de rescindir la comanda pels nous canons de 76mm antitancs. Al seu lloc, Kulik volia fer servir obusos de 107mm de la I Guerra Mundial, afirmant que no existien proves que demostressin que els alemanys havien fet un blindatge molt mes gruixut pels seus tancs. Vannikov, espantat, es nega a realitzar aquesta demanda surrealista, afirmant que era "desarmar-se amb la guerra al damunt". Consequentment va ser purgat i empresonat (la guerra portaria la seva posada en llibertat i la seva rehabilitacio), i els obusos antitancs van tenir els resultats desastrosos ja previstos. Kulik tambe s'oposa vehementment a la motoritzacio de l'artilleria, preferint que els seus "bells canons" fossin arrossegats per "bells cavalls".
Quan l'
Alemanya nazi
envai la Unio Sovietica
al juny de
1941
, Kulik prengue el comandament del 54e Exercit al front de Leningrad. Aqui es on es posa de manifest tota la seva incompetencia, estant al capdavant de tots els desastres que van resultar en el
Setge de Leningrad
. Al marc de
1942
va ser sotmes a una cort marcial i degradat al rang de
Major General
. El seu estatuts com un dels amics de Stalin el salva de l'escamot d'afusellament, com els succeia als altres generals derrotats. A l'abril de
1943
esdevingue comandant del 4t Exercit de la Guardia. Entre
1944
i
1945
va ser Adjunt al Cap del Directori de Mobilitzacio, i Comandant del Districte Militar del Volga.
Despres d'un respir que dura fins poc despres de la guerra, Stalin i el seu cap de policia,
Lavrenti Beria
comencaren una nova ronda de purgues entre els militars, donada la gelosia de Stalin i la seva suspicacia sobre l'ascendent popular dels generals. Kulik va ser retirat de tots els seus carrecs i el
1946
, escoltes telefoniques de l'
NKVD
el sentiren queixant-se de que els politics estiguessin robant el credit dels generals. Va ser detingut el
1947
, romangue a la preso fins al
1950
, en que va ser condemnat a mort i executat per traicio. Va ser rehabilitat per
Nikita Khrusxov
el
1956
, i restaurat al seu rang de
Mariscal de la Unio Sovietica
a titol postum.
Condecoracions
[
modifica
]