Edvard Grieg
(noruec: Edvard Hagerup Grieg) (
Bergen
,
15 de juny
de
1843
-
Bergen
,
4 de setembre
de
1907
) fou un
compositor
i pianista
noruec
. Es conegut principalment per la composicio de la
musica incidental
de l'obra
Peer Gynt
del dramaturg
Henrik Ibsen
. Grieg es considerat un compositor
nacionalista
que s'inspira en el folklore de la seva terra.
[1]
Grieg va neixer a
Bergen
(
Noruega
) el 15 de juny de
1843
. El nom es d'origen escoces i originariament s'escrivia
Greig
. El seu besavi, despres de la
Batalla de Culloden
(
1746
), va emigrar i despres d'estar en diversos llocs finalment s'instal·la com a comerciant a Bergen cap al
1770
.
La seva mare, Gesine, era professora de
piano
, cosa que va fer que el noi creixes en un ambient molt musical. L'estiu de
1858
Edvard va coneixer el llegendari violinista noruec
Ole Bull
, que era cunyat de Gesine. Bull va descobrir el talent del noi de 15 anys i va convencer els seus pares perque l'enviessin al
Conservatori de Leipzig
per tal que pogues desenvolupar el seu talent.
El mateix 1858 Grieg va ingressar en el
conservatori
i destaca especialment en el piano; fruit del seu progres va realitzar diversos concerts per
Leipzig
. A la primavera de
1860
va contreure una greu
malaltia pulmonar
. Un any despres (
1861
) va iniciar el seu debut com a concertista a
Karlshamn
,
Suecia
. El
1862
va finalitzar els seus estudis al conservatori, i tot i quedar descontent amb la dura disciplina rebuda en el conservatori, va aconseguir bons resultats en la majoria de les arees, amb l'excepcio de l'
orgue
, que era obligatori per als alumnes de piano.
El 1862 va realitzar un concert a Bergen en que va executar algunes obres molt tecniques, incloent la sonata
Patetica
de
Beethoven
. El
1863
va marxar a
Copenhaguen
(
Dinamarca
), on va romandre durant tres anys. Va ser alli on va coneixer alguns compositors danesos com
Hartman
i
Niels Gade
. Tambe va coneixer el compositor noruec
Rikard Nordraak
, autor de
l'himne noruec
, que se'n va convertir en un gran amic i en una font d'inspiracio. Nordraak va morir poc despres i Grieg va compondre una marxa funebre en el seu honor.
Com que Grieg tenia bones relacions amb l'
Orquestra Filharmonica de Bergen
(Harmonien) des de
1880
fins a
1882
en va ser el director musical.
A Copenhaguen va coincidir en dues ocasions amb
Franz Liszt
. En la segona ocasio Grieg va mostrar-li els esborranys del seu
Concert per a piano
. Va transcriure la partitura orquestral i la part del piano solista, la qual cosa es un veritable desafiament tecnic i musical. Listz, posteriorment, va valorar molt favorablement el seu treball, i va ser un suport molt important en la carrera de Grieg. Listz va escriure una recomanacio als directors noruecs, i aixo va permetre que obtingues una
beca
.
L'
11 de juny
de
1867
Grieg es va casar amb la seva cosina germana,
Nina Hagerup
, a qui havia conegut a Copenhaguen. L'any seguent va neixer Alexandra, la seva unica filla.
El 1869 Grieg va escriure el seu famos
Concert per a piano
, mentre estava de vacances a Dinamarca.
Edmund Neupert
va donar un concert del seu primer treball a Copenhaguen al qual Grieg no va poder assistir a causa dels compromisos de direccio que tenia a
Christiania
(
Oslo
).
A l'estiu de
1869
Alexandra va emmalaltir i posteriorment va morir, amb tan sols 13 mesos. Poc despres Edvard i Nina van marxar a
Roma
, on van ser convidats a una reunio amb Franz Liszt, que va expressar la seva admiracio pel
Concert de piano
de Grieg.
A principis del
segle
xx
adquiri una forta amistat amb el
pianista
i tambe compositor australia
Percy Aldridge Grainger
, el qual resta molt influit per Grieg i en els seus concerts interpretava sempre que podia el
Concert per a piano
del seu amic Grieg.
Edvard va morir la tardor de
1907
amb 64 anys, despres d'un llarg periode de convalescencia. El seu funeral va conduir milers de persones pels carrers de la seva ciutat natal, per tal d'honorar l'artista. Les seves
cendres
i les de la seva dona van ser sepultades en una
tomba
d'una muntanya prop de la seva casa de
Troldhaugen
.
- Sonata per a piano en mi menor
, op. 7
- Simfonia num. 1 en do menor
,
1863
-
1864
- Simfonia num. 2 Im Fruhjahr
(fragments)
- Sonata num. 1 per a violi i piano en fa major
, op. 8 (
1865
)
- Obertura de concert Im Herbst
, op. 11
- Sonata num. 2 per a violi i piano en sol major
, op. 13 (
1867
)
- Concert per a piano en la menor, op. 16
- Sigurd Jorsalfar
(
1872
), suite orquestral
- Musica incidental per a l'obra d'Ibsen,
Peer Gynt
, op. 22 (
1875
). Mes endavant Grieg va arranjar
dues suites
, la
Suite num. 1
op. 46 (
1888
) i la
Suite num. 2
op. 55 (
1891
), seleccionant els fragments mes destacats de l'obra, per ser executats en sales de concert
- Balada per a piano en sol menor
, op. 24
- Quartet per a corda en sol menor
, op. 27 (1877?1878)
- Trio per a piano en la major
(inacabat) (
1878
)
- Sonata per a violoncel i piano en la menor
, op. 36 (1882?1883)
- Suite Holberg
(
Del temps de Holberg
), op. 40, per a piano sol, arranjada posteriorment per a orquestra de corda
- Sonata per a violi i piano
op. 45 num. 3
(
1886
)
- Olav Trygvason
, op. 50 (fragments d'una opera)
- 66
peces liriques
per a piano solo, en 10 volums. En destaquen
A la Primavera
,
Ocellet
,
Papallona
,
Notturno
('Nocturn'),
Dia de noces a Troldhaugen
,
Als seus peus
,
Melodia noruega
,
Poeme erotique
('Poema erotic'), op. 12, 38, 43, 47, 54, 57, 62, 65, 68 i 71. Grieg va orquestrar quatre de les peces del
Llibre V
, op. 54, amb el titol de
Suite Lirica
- Lieder
sobre textos de
Heinrich Heine
,
Goethe
, op. 4 i op. 48
- Quartet per a corda en fa major
(
1891
) (inacabat)
- Quintet per a piano en si major
(inacabat)
- Diverses peces per a piano, moltes inspirades en danses i cancons populars noruegues. Per aixo el van anomenar el
Chopin
del Nord
La musica de Grieg en la cultura popular
[
modifica
]
El mati
de
Peer Gynt
va ser un dels fragments favorits de
Carl Stalling
que sovint va utilitzar per a alguns curts la
Warner Bros
. El fragment
A la cova del rei de la muntanya
, de la mateixa obra, va ser utilitzat el
1931
en la pel·licula
M, un assassi entre nosaltres
, en la qual
Peter Lorre
caracteritzava un assassi en serie de nens.
El primer moviment del
Concert per a piano
de Grieg
va ser utilitzat en la pel·licula
Lolita
d'
Adrian Lyne
el
1997
.
Enllacos externs
[
modifica
]