Gretel Ammann

Biografia
Naixement	17 gener 1947 Sant Sebastia (Guipuscoa)
Mort	2 maig 2000 (53 anys) Barcelona
Dades personals
Formacio	Universitat de Barcelona
Activitat
Camp de treball	Assaig
Ocupacio	professora , activista , assagista , filosofa
Partit	Moviment Comunista de Catalunya

Margarita Ammann Martinez ( Donostia , 17 de gener de 1947  ?  Barcelona , 2 de maig de 2000 ), coneguda amb el nom de Gretel Ammann , va ser una feminista radical , lesbiana separatista , filosofa , assagista , activista, coneguda per participar en els moviments a favor de la pau i el desarmament , de l' ecologia i dels drets humans . ^{[1] [2]} Es l'unica filosofa catalana que apareix en el Philosophie Magazine . La puissance des femmes . ^[3]

Biografia [ modifica ]

Va neixer a Donostia, de mare basca i pare austriac, fugitiu de l' Alemanya nazi . Quan tenia dos anys la familia es va traslladar a Barcelona, on va viure fins al final de la seva vida. Des de petita es va instruir en diferents disciplines artistiques, en l'escriptura, el dibuix, la fotografia i la musica. Va estudiar batxillerat i primaria a l'escola alemanya de Barcelona, on va crear la seva primera revista, molt critica amb la politica del centre, per la qual cosa va ser convidada a abandonar-lo. ^[4] Va cursar 6e de batxillerat a l'Institut Maragall, on va coneixer i es va enamorar d'una companya. En saber-ho, els seus pares la van obligar a triar entre un tractament psiquiatric a Barcelona per a ≪guarir-se≫ del lesbianisme o anar a un internat a Suissa , va triar quedar-se per estar mes prop de la seva companya. ^[5]

Va cursar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona , i ja en el primer curs, va organitzar una lectura publica de poemes en que va participar amb la seva poesia i acompanyant el recital a la guitarra amb musica composta per ella mateixa. Tambe crea una revista d'estudiants. ^[6]

Al 1971 va anar a viure durant un any a Paris, on va estudiar a la Sorbona i va aprendre-hi frances. Tenia molta facilitat per als idiomes, en va arribar a parlar correctament cinc. De retorn a Barcelona va treballar a diverses escoles i academies abans d'entrar a l'Escola Tramuntana, al barri del Carmel .

Activisme [ modifica ]

La seva implicacio amb les families obreres la va portar a instal·lar-se al mateix barri en el qual treballava, el Carmel, i a involucrar-se en les reivindicacions veinals i les de l'escola. ^[7]

Militant en diferents partits i col·lectius, en els quals va treballar des de la clandestinitat, el 1976 es va afiliar al Moviment Comunista de Catalunya , de tendencia trotskista . Era una dona compromesa i inquieta, que va participar activament en els moviments a favor de la pau i el desarmament , de l' ecologia i dels drets humans .

Va ser, abans de res, activista del moviment feminista i defensora dels drets de les dones . Va encapcalar les reivindicacions de les lesbianes tant a l'Estat espanyol com a Catalunya.

Feminisme [ modifica ]

Dona polifacetica i de molta energia, durant tota la seva vida va combinar la militancia i l'activisme amb el seu vessant artistic. Des de molt jove va participar en la creacio i promocio de grups de dones i publicacions, la majoria financats amb els seus propis diners.

El 1976 va participar en les primeres Jornades Catalanes de la Dona . ^[8] Al 1978 crea el primer grup musical de dones. Al 1979 presenta en les II Jornades Estatals sobre la Dona a Granada ^[9] el seu treball ≪Feminisme de la diferencia≫, ^[10] que va servir de punt de partida per a la llarga discussio dels feminismes en tot l'Estat que tindria lloc els anys seguents.

El 1980 obre, al costat de tres companyes, la primera Casa de la Dona al carrer Cardenal Casanas de Barcelona. A partir d'aquesta data inicia una intensa militancia feminista. Ideologicament, es definia com a feminista radical i lesbiana separatista. ^[11] Tradueix i publica el Manifest SCUM de Valerie Solanas , i participa en la versio espanyola del llibre Els nostres cossos, les nostres vides del col·lectiu de dones de Boston (editorial Icaria). El 1981 crea la revista Amazones , publicacio exclusiva de creacio lesbiana, i participa en el primer programa de televisio sobre lesbianisme emes per una Televisio publica estatal.

El 1984 funda el Centre d'Estudis de la Dona "El Centre", ^[12] associacio sense anim de lucre de la qual sorgirien diverses entitats i projectes. En aquest espai es va desenvolupar la seva etapa mes fructifera, on participa i crea diferents iniciatives de dones, com l'Assemblea de Feministes Independents de Barcelona, l'Associacio Cultural de dones La Nostra Illa, Grup Gram Teatre de dones, la primera Escola feminista d'estiu i la Xarxa d'Amazones, que va organitzar en 1987 la Primera Setmana de Lesbianes de Barcelona, amb participacio europea.

Obra [ modifica ]

Al 1989 va crear la revista Laberint , la capcalera de la qual afirmava: ≪Aquesta revista preten obrir un debat des del Feminisme Radical i el Lesbianisme Separatista. Per a aixo aporta reflexions, discussio, creacions i informacio≫. Se'n van editar 36 numeros, l'ultim el 1999.

Interve en totes les reivindicacions d'espais de dones, com Ca la Dona i el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison i en el naixement de la Xarxa Feminista de Catalunya.

La major part del seu treball el va desenvolupar en ponencies en congressos, trobades, jornades, reunions i assemblees i, o be romanen inedits, o be s'han publicat com a literatura grisa , aquella que no utilitza els canals habituals de produccio i distribucio. A la seva mort l'any 2000, la Xarxa Feminista va publicar un llibre recopilatori d'alguns dels seus texts, amb el titol Escrits. El seu arxiu de documentacio feminista va ser donat al centre de documentacio de Ca la Dona, per la seva companya dels ultims 18 anys, Dolors Majoral i Puig . ^[13]

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

• Dossier dedicat a Gretel Amman a alcoberro.info