|
Per a altres significats, vegeu ≪
Gregori
≫.
|
Gregori d'Ostia
va ser un religios, probablement italia, del segle
xi
. Va ser bisbe d'
Ostia
, cardenal i
legat
pontifici als regnes de Navarra i Castella. Va predicar a
Navarra
i
la Rioja
, on es molt venerat, i on va morir, a
Logronyo
, en 1044. En aquesta contrada es invocat contra
la llagosta
.
No consta ni la patria, ni els pares, ni la seua primera educacio. Pero molt bona degue ser, i moltes les seues qualitats personals, pels alts carrecs a que va ser elevat este sant molt venerat en les terres de
La Rioja
i
Navarra
.
Se sap que va entrar molt jove en l'
Orde de Sant Benet
, en el monestir dels Sants Cosme i Damia de
Roma
, i ja des del seu noviciat va brillar per la seua ciencia i la seua virtut. Tots auguraven que ornaria de gran honor l'orde benedicti. Va ser elegit abat del monestir i prompte es va verificar el vaticini, perque els rapids progressos que va fer li van mereixer el concepte de
docte
i de
sant
.
El papa
Joan XVIII
el fa bisbe d'
Ostia
i despres l'eleva al cardenalat, passant a ser bibliotecari apostolic, carrec que va mantenir durant quatre papats. Participa en el govern de l'Esglesia, prenent part en assumptes ardus i complicats de politica exterior alhora que procura no descuidar el ministeri pastoral.
Legat papal en els regnes hispanics
[
modifica
]
Pareix que va vindre a la peninsula Iberica en la primera meitat del segle
xi
, com a legat papal davant de les
Corts de Burgos
i
Pamplona
. Molt probablement va tenir a veure que fos enviat des de
Roma
amb les questions relatives a l'organitzacio eclesiastica d'
Espanya
en una conjuntura en que es feia molt necessaria la determinacio dels limits de les
diocesis
, que eren origen i font de nombrosos conflictes i no sols per interferencies de jurisdiccio episcopal, sino tambe per la pertinenca a distints
sobirans
. Aixo comportava negociacions amb els reis i amb els
bisbes
interessats, i per a eixa labor feia falta un home amb tacte politic i gran sentit eclesial.
Era assumpte dificil i espinos pels molts interessos que tancava era la delimitacio de la diocesi de Valpuerta l'extensio de la qual va pertanyer en gran part a la desapareguda diocesi
visigoda
de
Calahorra
i que va arribar a perdurar fins al
1086
, despres de la mort del sant, data en que va quedar incorporada a
Burgos
(
Campus Castellae
) que va absorbir entorn de si a tots els bisbats circumdants.
[1]
No sempre van donar bon fruit, o el fruit abellit, les negociacions del legat, pero si que van poder fer-se sense discordies entre els reis i sense enfrontaments entre els bisbes i, per descomptat, van assentar les bases perque l'obra transcendira al gestor.
-
Basilica de S. Gregori a la Pinalba (Sorlada, Navarra)
-
Porta sud de la mateixa basilica
-
Retaule de la basilica de Pinalba (Sorlada)
-
Reliquiari de S. Gregori, a la basilica de Pinalba (Sorlada)
Gregori no va oblidar mai el principal objectiu de la seua persona, l'exercici del ministeri sacerdotal, i va predicar a Calahorra i
Logronyo
, entre altres poblacions de
la Rioja
i
Navarra
, destacant en les seues xarrades la necessitat de la conversio i la penitencia. Pareix que esta va ser l'ocasio en que
Domenec Garcia
(sant Domenec de la Calzada) va viure algun temps en la seua companyia, servint-li de patge.
Es compta que una vegada va alliberar els camps riojans d'una plaga de bestioles i per aixo li invoquen els agricultors d'una manera especial contra la llagosta.
Va viure al voltant de cinc anys a la Rioja. Esgotat i malalt es va retirar a
Logronyo
on pareix que va morir al voltant de l'any
1044
.
Les seves restes son a la basilica de San Gregorio Ostiense, al cim de Pinalba, a
Sorlada
(Navarra). Hi ha una urna d'argent del segle
xvii
i un reliquiari del cap a traves del qual, amb un embut i un gallet, es feia passar l'aigua que, segons la creenca, adquiria virtuts salutiferes. Aquest cap es portava en processo a altres llocs, on es feia passar l'aigua per a proveir-hi de bones collites. En aquelles contrades va quedar la dita: "Andas mas que la cabeza de San Gregorio".
- ↑
Tambe al sud de
Pamplona
, entorn de
Najera
, erigeixen els reis el monestir de Santa Maria la Real com a panteo reial. Ja havia aparegut la figura del
Nagalensis
,
Navarensis
o
Nazarensis episcopus
des del
925
, comprenent les fronteres diocesanes fins a territoris que interfereixen Valpuerta i
Alaba
, a mes d'ocupar tota la Rioja, on havien proliferat, durant els tres segles de
dominacio musulmana
, i amb la il·lusio de ser cada una la continuitat de Calahorra, les diocesis d'Albelda,
Castella Vetus
,
San Millan de la Cogolla
i Najera, la historia de les quals constituix un veritable embolic, complicada encara mes per la presencia de prelats auxiliars o honoraris fins que es va reconquistar Calahorra, en el
1046
, i va recuperar la seua antiga capitalitat, aglutinant les mencionades.