Per a altres significats, vegeu ≪ Gregori ≫.

Gregori d'Ostia

Plafo ceramic de Valencia, 1854, en Alcoi
Biografia
Naixement	Gregorius Ostiense segle X Italia?
Mort	9 maig 1044 Logronyo
Sepultura	Basilica de San Gregorio de Pinalba ( Sorlada , Navarra )
Legat 1039 ? Cardenal bisbe d'Ostia Bisbat d'Ostia 1037 (Gregoria)  ? 1044 (Gregoria) ←  Pietro (en) ? Benedetto (en)  → Bisbe d'Ostia 1037 ? 1044 Abat
Dades personals
Religio	Cristianisme
Activitat
Ocupacio	bibliotecari , prevere catolic de ritu roma
Orde religios	Benedictins
bisbe i confessor
sant sant
Celebracio	Esglesia Catolica Romana
Pelegrinatge	Sorlada; Logronyo: capella de S. Gregorio
Festivitat	9 de maig
Iconografia	Com a bisbe
Patro de	Alcoi ; advocat contra la llagosta El Castell de Guadalest La Torre de les Macanes

Gregori d'Ostia va ser un religios, probablement italia, del segle  xi . Va ser bisbe d' Ostia , cardenal i legat pontifici als regnes de Navarra i Castella. Va predicar a Navarra i la Rioja , on es molt venerat, i on va morir, a Logronyo , en 1044. En aquesta contrada es invocat contra la llagosta .

Biografia [ modifica ]

No consta ni la patria, ni els pares, ni la seua primera educacio. Pero molt bona degue ser, i moltes les seues qualitats personals, pels alts carrecs a que va ser elevat este sant molt venerat en les terres de La Rioja i Navarra .

Se sap que va entrar molt jove en l' Orde de Sant Benet , en el monestir dels Sants Cosme i Damia de Roma , i ja des del seu noviciat va brillar per la seua ciencia i la seua virtut. Tots auguraven que ornaria de gran honor l'orde benedicti. Va ser elegit abat del monestir i prompte es va verificar el vaticini, perque els rapids progressos que va fer li van mereixer el concepte de docte i de sant .

El papa Joan XVIII el fa bisbe d' Ostia i despres l'eleva al cardenalat, passant a ser bibliotecari apostolic, carrec que va mantenir durant quatre papats. Participa en el govern de l'Esglesia, prenent part en assumptes ardus i complicats de politica exterior alhora que procura no descuidar el ministeri pastoral.

Legat papal en els regnes hispanics [ modifica ]

Pareix que va vindre a la peninsula Iberica en la primera meitat del segle  xi , com a legat papal davant de les Corts de Burgos i Pamplona . Molt probablement va tenir a veure que fos enviat des de Roma amb les questions relatives a l'organitzacio eclesiastica d' Espanya en una conjuntura en que es feia molt necessaria la determinacio dels limits de les diocesis , que eren origen i font de nombrosos conflictes i no sols per interferencies de jurisdiccio episcopal, sino tambe per la pertinenca a distints sobirans . Aixo comportava negociacions amb els reis i amb els bisbes interessats, i per a eixa labor feia falta un home amb tacte politic i gran sentit eclesial.

Era assumpte dificil i espinos pels molts interessos que tancava era la delimitacio de la diocesi de Valpuerta l'extensio de la qual va pertanyer en gran part a la desapareguda diocesi visigoda de Calahorra i que va arribar a perdurar fins al 1086 , despres de la mort del sant, data en que va quedar incorporada a Burgos ( Campus Castellae ) que va absorbir entorn de si a tots els bisbats circumdants. ^[1]

No sempre van donar bon fruit, o el fruit abellit, les negociacions del legat, pero si que van poder fer-se sense discordies entre els reis i sense enfrontaments entre els bisbes i, per descomptat, van assentar les bases perque l'obra transcendira al gestor.

• 
  Basilica de S. Gregori a la Pinalba (Sorlada, Navarra)
• 
  Porta sud de la mateixa basilica
• 
  Retaule de la basilica de Pinalba (Sorlada)
• 
  Reliquiari de S. Gregori, a la basilica de Pinalba (Sorlada)

Predicacio [ modifica ]

Gregori no va oblidar mai el principal objectiu de la seua persona, l'exercici del ministeri sacerdotal, i va predicar a Calahorra i Logronyo , entre altres poblacions de la Rioja i Navarra , destacant en les seues xarrades la necessitat de la conversio i la penitencia. Pareix que esta va ser l'ocasio en que Domenec Garcia (sant Domenec de la Calzada) va viure algun temps en la seua companyia, servint-li de patge.

Es compta que una vegada va alliberar els camps riojans d'una plaga de bestioles i per aixo li invoquen els agricultors d'una manera especial contra la llagosta.

Va viure al voltant de cinc anys a la Rioja. Esgotat i malalt es va retirar a Logronyo on pareix que va morir al voltant de l'any 1044 .

Les seves restes son a la basilica de San Gregorio Ostiense, al cim de Pinalba, a Sorlada (Navarra). Hi ha una urna d'argent del segle  xvii i un reliquiari del cap a traves del qual, amb un embut i un gallet, es feia passar l'aigua que, segons la creenca, adquiria virtuts salutiferes. Aquest cap es portava en processo a altres llocs, on es feia passar l'aigua per a proveir-hi de bones collites. En aquelles contrades va quedar la dita: "Andas mas que la cabeza de San Gregorio".

Notes [ modifica ]