|
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
El
grec xipriota
(
grec
,
kipriaki dialektos
Κυπριακ? δι?λεκτο? o
kipriaka
Κυπριακ?) es un dialecte de la llengua grega parlat per unes 750.000 persones a
Xipre
, i per uns centenars de milers mes a l'estranger.
El dialecte xipriota es la llengua parlada quotidianament pero en contextos formals (per exemple a escola) i entre desconeguts es considera que el correcte es parlar el grec estandard. L'us del dialecte es considera estigmatitzant en determinats cercles de poder o de cultura. Hi ha una situacio de diglossia semblant a la que es patia a
Grecia
al segle
xix
entre el
grec demotic
i el
katharevussa
. Per altra banda el dialecte xipriota es l'unic que te una presencia important a internet comparat amb els altres dialectes del grec modern que encara tenen vitalitat: el
grec cretenc
, el
tsaconic
, i el
pontic
.
Historia i literatura
[
modifica
]
El modern dialecte xipriota no es pas una evolucio de l'antic
grec arcadoxipriota
, sino que ha evolucionat a partir del
grec koine
, com la resta de dialectes del
grec modern
, i comparteix caractistiques amb dialectes del
Dodecanes
i de
Quios
. Xipre va estar aillada de la resta del mon de parla grega entre els segles 7 al 10 pels
arabs
. L'illa va ser reintegrada a l'
Imperi Roma d'Orient
el 962. Despres, el 1191 va ser conquerida a la
Tercera Croada
. Aquest aillament ha fet desenvolupar una gran quantitat de caracteristiques linguistiques diferents del
grec medieval
.
La legislacio del
Regne de Xipre
durant l'
edat mitjana
es va escriure en el dialecte. Altres importants obres medievals son les croniques de
Leontios Makhairas
i
George Boustronios
.
El dialecte ha estat utilitzat per poetes com
Vasilis Michaelides
i
Dimitris Lipertis
. Tambe es la llengua tradicional de les cancons populars, com les τσιαττιστ? (batalles de poesia) i la tradicio dels ποιητ?ρηε? (bards).
Existeixen produccions de televisio en dialecte, generalment comedies o telenovel·les.
Caracteristiques fonologiques
[
modifica
]
Les consonants dobles han preservat la pronunciacio marcada del
grec antic
.
Les plosives sordes dobles (ττ, ππ, κκ) es pronuncien aspirades ([t?], [p?], [k?] or [c?] segons la vocal seguent). La resta de consonants dobles es pronuncien geminades (λλ com [lː], μμ com [mː], etc.)
Palatalitzacio
extrema de les velars gregues quan van seguides de vocals anteriors [e] i [i] i la
semivocal
[j], molt similar al desenvolupament de l'
italia
des del
llati
. La palatalitzacio del grec estandard de les velars en palatovelars (
[k] > [c]
and
[x] > [c]
), en xipriota arriba a africades palatoalveolars (
[t?]
) o fricatives (
[?]
). Exemples:
- Kappa: estandard κα? [ce]
i
, xipriota [d?ai]; estandard εκε?νο? [e'cinos]
aquell
, xipriota ['t?inos]
- σ+κ palatalitzada, estandard [sc], esdeve la doble fricativa[?ː]
- Doble κκ palatalitzada, estandard [k], esdeve africada aspirada [t??]
- χ palatalitzada, esandard [c], esdeve la fricativa [?]. Aquest so del dialecte es representa en l'escriptura usualment com
σι
davant de vocal.
La palatalitzacio extrema tambe afecta les semivocals [?]/[c] (sonora/sorda) del grec estandard, que afecten la consonant anterior de diferents maneres. Exemples:
ποι??
[pcos], en xipriota
πκοι??
[pcos] o [p?os];
σπ?τια
[?spitca], en xipriota
σπ?θκια
[?spiθka].
Sonoritzacio de les fricatives
φ
,
θ
i
χ
(que eren aspirades en
grec antic
) davant de liquides i nasals, passant a
β
,
δ
i
γ
respectivament. (exemple γρ?νο? (xipriota) en comptes de χρ?νο? (
any
), ?δρωπο? (xipriota) en comptes de ?νθρωπο? (
persona
).
Eliminacio de les fricatives sonores β, δ, γ, en posicio intervocalica, exemple κοπελλο?διν > κοππελο?ιν
nen petit
.
Les regles del grec estandard per a l'eliminacio de [n] final de paraula segons el so seguent son diferents en xipriota, la [n] final apareix molt mes sovint en xipriota.
Caracteristiques gramaticals
[
modifica
]
- Participi present acabat en -οντα en comptes -οντα?.
- Arcaismes com l'us d'infinitius com noms (exemple το δειν,
la mirada
)
- Informalment, el
sufix
turc
-lik
, deformat com
-λ?κκι(ν)
, es fa servir per obtenir el nom abstracte d'un nom concret. Per exemple, de
"ο πρ?εδρο?"
(
el president
) es forma
"το προεδρι
λ?κκι
"
(la presidencia).
- Sufixos diminutius
-ο?η?/-ο?α/-ο?ι(ν)
(masculi, femeni, neutre, respectivament), en comptes dels estandards
-?κη?/-?τσα/-?κι
. Els sufixos xipriotes deriven de les formes originals
-ο?δη?/-ο?δα/-ο?δι(ν)
amb caiguda de delta intervocalica.
- La forma del verb ser
es
: ?νι i εν en comptes de ε?ναι. εν es ambigu amb la particula negativa (εν, que resulta homofona en xipriota, estandard δεν) davant d'un verb (exemple εν πειρ?ζει = δεν πειρ?ζει "no passa res") o el verb copulatiu (exemple εν καλ? = ε?ναι καλ? "esta be").
- "?ννα" com a particula de futur, en comptes de l'estandard "θα" (totes dues formes historicament son contraccions diferents de la parafrasi θ?λει ν?
voler que
)
- το?το? com a demostratiu generic, i demostratius espacials especifics τζε?νο?, -η, -ο ('aquell') (estandard εκε?νο?).
- L'ordre de pronoms objecte i verb es diferent de l'estandard, exemple: "(Ell) em va dir" es xipriota es "Ε?πεν μου" en comptes de la forma estandard "μου ε?πε"
Caracteristiques lexiques
[
modifica
]
El vocabulari xipriota te manlleus de l'
italia
,
provencal
,
turc
i
angles
, a mes de paraules nomes propies de Xipre. A mes, sense ser pas musulmans es fan servir expressions arabs com
inshallah
(
si Deu vol
) o
mashallah
(
el que Deu vulgui
) que han esdevingut part del vocabulari. Tambe es conserven paraules del
grec antic
que ja no es fan servir en
grec modern
estandard.
Escriptura del dialecte
[
modifica
]
Si be s'escriu σι per representar [?], aquesta grafia pressuposa una vocal seguent, per exemple, σι?ρι. Quan [?] es troba al final de la paraula o abans d'una consonant (en paraules manllevades), la grafia σι ja no serveix. Per exemple la paraula [pa?] (del turc
ba?
per "principal", o "cap"), no es pot escriure π?σι, que s'interpreta com [pasi], per aixo els xipriotes sovint recorren a formes alternatives com doblar la sigma σ? o fins i tot usar la grafia anglesa sh: πασ? o παsh.