Grec xipriota

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure

El grec xipriota ( grec , kipriaki dialektos Κυπριακ? δι?λεκτο? o kipriaka Κυπριακ?) es un dialecte de la llengua grega parlat per unes 750.000 persones a Xipre , i per uns centenars de milers mes a l'estranger.

El dialecte xipriota es la llengua parlada quotidianament pero en contextos formals (per exemple a escola) i entre desconeguts es considera que el correcte es parlar el grec estandard. L'us del dialecte es considera estigmatitzant en determinats cercles de poder o de cultura. Hi ha una situacio de diglossia semblant a la que es patia a Grecia al segle  xix entre el grec demotic i el katharevussa . Per altra banda el dialecte xipriota es l'unic que te una presencia important a internet comparat amb els altres dialectes del grec modern que encara tenen vitalitat: el grec cretenc , el tsaconic , i el pontic .

Historia i literatura [ modifica ]

El modern dialecte xipriota no es pas una evolucio de l'antic grec arcadoxipriota , sino que ha evolucionat a partir del grec koine , com la resta de dialectes del grec modern , i comparteix caractistiques amb dialectes del Dodecanes i de Quios . Xipre va estar aillada de la resta del mon de parla grega entre els segles 7 al 10 pels arabs . L'illa va ser reintegrada a l' Imperi Roma d'Orient el 962. Despres, el 1191 va ser conquerida a la Tercera Croada . Aquest aillament ha fet desenvolupar una gran quantitat de caracteristiques linguistiques diferents del grec medieval .

La legislacio del Regne de Xipre durant l' edat mitjana es va escriure en el dialecte. Altres importants obres medievals son les croniques de Leontios Makhairas i George Boustronios .

El dialecte ha estat utilitzat per poetes com Vasilis Michaelides i Dimitris Lipertis . Tambe es la llengua tradicional de les cancons populars, com les τσιαττιστ? (batalles de poesia) i la tradicio dels ποιητ?ρηε? (bards).

Existeixen produccions de televisio en dialecte, generalment comedies o telenovel·les.

Caracteristiques fonologiques [ modifica ]

Les consonants dobles han preservat la pronunciacio marcada del grec antic . Les plosives sordes dobles (ττ, ππ, κκ) es pronuncien aspirades ([t?], [p?], [k?] or [c?] segons la vocal seguent). La resta de consonants dobles es pronuncien geminades (λλ com [lː], μμ com [mː], etc.)

Palatalitzacio extrema de les velars gregues quan van seguides de vocals anteriors [e] i [i] i la semivocal [j], molt similar al desenvolupament de l' italia des del llati . La palatalitzacio del grec estandard de les velars en palatovelars ( [k] > [c] and [x] > [c] ), en xipriota arriba a africades palatoalveolars ( [t?] ) o fricatives ( [?] ). Exemples:

  • Kappa: estandard κα? [ce] i , xipriota [d?ai]; estandard εκε?νο? [e'cinos] aquell , xipriota ['t?inos]
  • σ+κ palatalitzada, estandard [sc], esdeve la doble fricativa[?ː]
  • Doble κκ palatalitzada, estandard [k], esdeve africada aspirada [t??]
  • χ palatalitzada, esandard [c], esdeve la fricativa [?]. Aquest so del dialecte es representa en l'escriptura usualment com σι davant de vocal.

La palatalitzacio extrema tambe afecta les semivocals [?]/[c] (sonora/sorda) del grec estandard, que afecten la consonant anterior de diferents maneres. Exemples: ποι?? [pcos], en xipriota πκοι?? [pcos] o [p?os]; σπ?τια [?spitca], en xipriota σπ?θκια [?spiθka].

Sonoritzacio de les fricatives φ , θ i χ (que eren aspirades en grec antic ) davant de liquides i nasals, passant a β , δ i γ respectivament. (exemple γρ?νο? (xipriota) en comptes de χρ?νο? ( any ), ?δρωπο? (xipriota) en comptes de ?νθρωπο? ( persona ).

Eliminacio de les fricatives sonores β, δ, γ, en posicio intervocalica, exemple κοπελλο?διν > κοππελο?ιν nen petit .

Les regles del grec estandard per a l'eliminacio de [n] final de paraula segons el so seguent son diferents en xipriota, la [n] final apareix molt mes sovint en xipriota.

Caracteristiques gramaticals [ modifica ]

  • Participi present acabat en -οντα en comptes -οντα?.
  • Arcaismes com l'us d'infinitius com noms (exemple το δειν, la mirada )
  • Informalment, el sufix turc -lik , deformat com -λ?κκι(ν) , es fa servir per obtenir el nom abstracte d'un nom concret. Per exemple, de "ο πρ?εδρο?" ( el president ) es forma "το προεδρι λ?κκι " (la presidencia).
  • Sufixos diminutius -ο?η?/-ο?α/-ο?ι(ν) (masculi, femeni, neutre, respectivament), en comptes dels estandards -?κη?/-?τσα/-?κι . Els sufixos xipriotes deriven de les formes originals -ο?δη?/-ο?δα/-ο?δι(ν) amb caiguda de delta intervocalica.
  • La forma del verb ser es : ?νι i εν en comptes de ε?ναι. εν es ambigu amb la particula negativa (εν, que resulta homofona en xipriota, estandard δεν) davant d'un verb (exemple εν πειρ?ζει = δεν πειρ?ζει "no passa res") o el verb copulatiu (exemple εν καλ? = ε?ναι καλ? "esta be").
  • "?ννα" com a particula de futur, en comptes de l'estandard "θα" (totes dues formes historicament son contraccions diferents de la parafrasi θ?λει ν? voler que )
  • το?το? com a demostratiu generic, i demostratius espacials especifics τζε?νο?, -η, -ο ('aquell') (estandard εκε?νο?).
  • L'ordre de pronoms objecte i verb es diferent de l'estandard, exemple: "(Ell) em va dir" es xipriota es "Ε?πεν μου" en comptes de la forma estandard "μου ε?πε"

Caracteristiques lexiques [ modifica ]

El vocabulari xipriota te manlleus de l' italia , provencal , turc i angles , a mes de paraules nomes propies de Xipre. A mes, sense ser pas musulmans es fan servir expressions arabs com inshallah ( si Deu vol ) o mashallah ( el que Deu vulgui ) que han esdevingut part del vocabulari. Tambe es conserven paraules del grec antic que ja no es fan servir en grec modern estandard.

Escriptura del dialecte [ modifica ]

Si be s'escriu σι per representar [?], aquesta grafia pressuposa una vocal seguent, per exemple, σι?ρι. Quan [?] es troba al final de la paraula o abans d'una consonant (en paraules manllevades), la grafia σι ja no serveix. Per exemple la paraula [pa?] (del turc ba? per "principal", o "cap"), no es pot escriure π?σι, que s'interpreta com [pasi], per aixo els xipriotes sovint recorren a formes alternatives com doblar la sigma σ? o fins i tot usar la grafia anglesa sh: πασ? o παsh.

Historia de la llengua grega
(vegeu tambe: Alfabet grec )
 
 
Protogrec (cap al 2000 aC )
 
Micenic (aprox. 1600 - 1100 aC )
 
Grec antic (aprox. 800 - 300 aC )
Arcadoxipriota | Atic | Doric | Eolic | Jonic | Nord-occidental
Grec homeric | Antic macedoni (possible)
Koine (a partir del 300 aC)
 
Medieval ( 330 - 1453 )
 
Modern (des del 1453)
Dialectes: Capadoci | Cretenc | Demotic | Griko salentino
Ievanic (judeogrec) | Katharevussa | Pontic | Tsaconic | Xipriota