De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
El
Decret de Nova Planta
va suprimir les institucions forals mallorquines.
El
Gran i General Consell
era el maxim organ politicoadministratiu i de representacio del
Regne de Mallorca
. Ates que el regne no tenia corts, n'adopta moltes de les funcions, inclosa la creacio d'un organ que el representava (la
juraria
o
Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca
). El seu nucli es funda el
1249
i la institucio fou suprimida el 22 de juliol de
1718
per
Felip V
emparant-se en el
Decret de Nova Planta de Govern de Mallorca i Eivissa
(28 de novembre de
1715
), juntament amb tot el dret public mallorqui.
Hom ha remarcat com a trets positius del Gran i General Consell a la seva epoca, la paritat en la representacio dels estaments, una filosofia politica patrimonial basada generalment en la correlacio contribucio a les despeses publiques-participacio politica" (
Alvaro Santamaria
) i el principi democratic d'aprovacio de la decisio majoritaria.
Diferencies amb les corts
[
modifica
]
- No en convocava les reunions el rei sino els jurats.
- No hi havia tots els estaments.
Semblances amb les corts
[
modifica
]
- Organ col·legiat, amb tots els bracos (12 cavallers, 12 ciutadans, 8 mercaders, 12 menestrals, 28 representants de les viles), llevat de l'eclesiastic i d'altres grups sense representacio oficial (albarranis o barranis --rodamons-; esclaus, lliberts, jornalers).
- Organ de cooperacio amb el rei, en el govern i la legislacio, i de control de l'actuacio de la monarquia sobretot en relacio amb les competencies del Gran i General Consell.
- Deliberacio, convocat pels jurats i sense la presencia del visrei (no tenia funcions executives, doncs; l'execucio corresponia als jurats i als sindics nomenats especialment).
- Presa de decisions, per majoria simple (
per escrutini de mes veus
).
- Defensa de les franqueses i altres constitucions del Regne (que incloia la seva compilacio).
- Ajuda als funcionaris reials.
Competencies
[
modifica
]
- Elaboracio de lleis, que despres havia d'aprovar el visrei o el rei directament, segons la seva importancia.
- Proposicio de lleis al rei.
- Redaccio i aprovacio dels estatuts per a la regulacio dels serveis de la seva competencia.
- Gestio de la hisenda publica amb els imposts propis: imposicio de drets per a l'ordenacio dels ingressos i de les despeses.
- Promocio de l'economia, especialment garantint l'abastiment de blat.
- Representacio del Regne i defensa de l'ordre constitucional i juridic propi.
- Defensa: organitzacio de la milicia, gestio de les unitats militars propies; compra, fabricacio i adob d'armament; fortificacio.
- Sanitat i beneficencia.
- Pesos i mesures oficials.
- Obres publiques.
- Comerc.
- Cultura, ensenyament i religio.
- Consell Plener
, format per tots els seus membres: 72 consellers (1614-1715).
- Consell Menor
o
Consell Secret
, comissio delegada executiva del Consell Plener: 30 consellers, dels quals un minim de 3 han de representar les viles.
- Jurats de la ciutat i regne, o
Juraria
, que el presideixen, presidits alhora pel
jurat militar
o
jurat en cap
.
- Sala
de la Juraria, a la placa de les Corts de la ciutat de Mallorca (actual edifici de l'Ajuntament de Palma).
- Notari escriva, mes endavant substituit per un secretari funcionari, que arriba a ser tambe l'arxiver.
- Dos sindics.
- Correu
- Artillers de la Universitat, talaiers, musics.
Bibliografia
[
modifica
]
- Roman Pina Homs,
El Gran i General Consell. Asamblea del Reino de Mallorca
, Diputacion Provincial de Baleares, Palma, 1977.
- Llorenc Perez, Alvaro Santamaria,
Exposicio documental sobre la historia del Gran i General Consell
, Consell General Interinsular, Conselleria de Cultura, Palma, 1981.
