|
Aquest article tracta sobre motociclisme de velocitat. Vegeu-ne altres significats a ≪
Gran Premi de motocros
≫.
|
Gran Premi de
motociclisme
(conegut internacionalment pel seu nom en frances,
Grand Prix
, i abreujat
GP
) es el nom amb que es coneix una cursa de
motociclisme
puntuable per al
Campionat del Mon de velocitat
. Les curses es disputen en
circuits
tancats construits especialment per a aquesta mena d'esdeveniments.
Val a dir que la denominacio de Gran Premi s'ha anat generalitzant historicament en l'ambit d'altres modalitats del motociclisme, com ara el
motocros
, el
trial
o l'
speedway
, on les proves puntuables per als respectius campionats mundials s'anomenen tambe aixi (un exemple en seria el
Gran Premi de Catalunya de Motocros
). Tanmateix, aquesta altra mena d'esdeveniments queda fora del proposit d'aquest article.
Normalment, el Gran Premi comenca amb uns entrenaments lliures el divendres, la qualificacio el dissabte i la cursa el diumenge. Durant les sessions lliures de prova, els pilots fan diverses voltes al circuit per a familiaritzar-s'hi i despres ajusten les motos. L'endema es fan dues curses de classificacio d'una hora de durada que serveixen per a decidir les primeres posicions a la graella de sortida. Durant aquesta sessio, anomenada "qualificacio", la tasca dels pilots es intentar aconseguir completar un cert nombre de voltes al circuit com mes rapid millor, per tal de determinar la posicio a la graella de sortida el dia de la cursa (qui aconsegueix el millor temps hi ocupa la primera placa, anomenada
pole position
).
El dia de la cursa, els pilots fan dues voles d'escalfament en formacio al circuit i despres se situen a la graella de sortida en l'ordre correcte. La sortida s'indica amb un dispositiu electronic, i el seu moment exacte s'assenyala en apagar-se el llum vermell. Les curses duren uns 40-45 minuts.
[1]
Durant el diumenge es disputen les curses, una per cada categoria de les puntuables per al mundial. Al llarg de la historia, els Grans Premis han acollit curses de les categories de
sidecars
,
50cc
,
80cc
,
125cc
,
250cc
,
350cc
i
500cc
, avui dia ja totes en desus. Les categories vigents actualment son:
Sistema de puntuacio
[
modifica
]
Els resultats del Gran Premi tenen efecte a dos campionats: al
Mundial de pilots
i al
de constructors
de la temporada corresponent. La posicio final dels pilots a la cursa determinara els punts assolits que computen per al campionat. La puntuacio que s'aplica actualment als Grans Premis puntuables per al Campionat del Mon es la seguent:
Posicio
|
1
|
2
|
3
|
4
|
5
|
6
|
7
|
8
|
9
|
10
|
11
|
12
|
13
|
14
|
15
|
Punts
|
25
|
20
|
16
|
13
|
11
|
10
|
9
|
8
|
7
|
6
|
5
|
4
|
3
|
2
|
1
|
Banderes de senyalitzacio
[
modifica
]
Les banderes de senyalitzacio es fan servir durant la cursa per tal d'advertir els corredors d'incidencies i perills eventuals. Les mes conegudes son aquestes:
[2]
Bandera
|
Significat
|
Groga
|
Si es mante fixa, indica perill. Si es mostra agitada, avisa que cal estar preparat per a aturar-se aviat.
|
Groga amb franges vermelles verticals
|
Precaucio, oli a la pista.
|
Blanca
|
Avisa de la presencia d'un cotxe oficial o una ambulancia a la pista.
|
Verda
|
El perill ha passat i la pista ha quedat lliure.
|
Negra
|
Obliga a aturar-se al pilot a qui s'ensenya. El motiu mes habitual es la conduccio perillosa.
|
Vermella
|
Cal aturar-se tot d'una. Quelcom greu obliga a aturar la cursa.
|
- ↑
Fourny
, Denis;
Fradette
, Benoit;
Gounelle
, Jean [
et al.
].. ≪Motociclismo - Gran Premio de velocidad≫. A: Fortin, Jacques (Editor).
Enciclopedia visual de los deportes
(en castella). Badalona: Editorial Paidotribo, 2008, p. 350.
ISBN 978-84-8019-984-1
.
- ↑
Egea
, Alfonso;
Ramos
, Javier;
Izquierdo
, Maria Vanessa; Murillo, Juan Jose; Garcia, Oscar. ≪El lenguaje de las banderas≫. A: Fraile, Maria Jose (Directora).
Atlas visual de los deportes
(en castella). Vol. 5. L'Eliana: Producciones Editoriales Clannad, 2000, p. 39.
ISBN 84-95664-05-4
.
|
---|
Actuals (
2024
)
| |
---|
Reserva (
2024
)
| |
---|
Historics
| |
---|