La Gran Depressio del segle  xix fou una depressio economica que consisti en una disminucio gradual del nivell de preus a nivell mundial. Comenca el 1873 amb els panics financers de Viena i Nova York i finalitza a mitjans dels 90, coincidint amb els descobriments d'or a Sud Africa, Alaska, Canada i Siberia. L'etapa posterior a la Gran Depressio de 1873-1896 es coneix com la belle epoque . ^[1]

Evolucio de l'activitat economica i dels preus [ modifica ]

Aquest periode es caracteritza per una disminucio gradual del nivell de preus. Entre 1873 i 1896 el nivell de preus a Regne Unit disminui un 18%, a Alemanya (Hamburg) un 41% i als Estats Units un 30%. ^{[2] [3]} Malgrat tot, no va suposar el greu "retroces economic [i] ruptura espectacular" de la posterior Gran Depressio dels anys 1930. ^[4]

Se succeiren etapes de recessio amb etapes de creixement economic i hi hague crisis financeres en diversos paisos pero, globalment, la produccio creixe durant aquests anys. Fou l'epoca del desenvolupament industrial d'Alemanya i Estats Units i s'inicia la industrialitzacio a Suecia i Russia. L'evolucio dels preus redui els marges de benefici de l'agricultura i la industria pero incrementa el poder adquisitiu dels treballadors. ^[5] L'economista Alfred Marshall , contemporani d'aquesta epoca, senyalava: “una depressio en els preus, una depressio del tipus d'interes, una depressio dels beneficis; aixo hi es, indubtablement. No puc veure cap altre motiu per creure que hi ha una depressio en qualsevol altre aspecte”. ^[6] Tanmateix, hi havia un clima de preocupacio i malestar economic general.

Es considera sovint que el Regne Unit fou el pais que es va veure mes afectat, perque durant aquest periode es va perdre part del seu ampli avantatge sobre les economies industrials de l' Europa continental . ^[7] Mentre estava passant, la perspectiva era que l'economia del Regne Unit havia estat en depressio continua des de 1873 fins a una data tan tardana com 1896, i alguns textos es refereixen al periode com la Gran Depressio de 1873?96 . ^[8]

Els sectors mes afectats per la disminucio dels preus foren els que es comercialitzaven a nivell internacional. Es el cas del sector agrari, ja que la reduccio en els costos de transport que hi hague en aquells anys permete que la produccio americana es pogues comercialitzar a Europa, on els preus eren mes elevats. L'entrada de cereals barats als mercats europeus en rebaixa molt el preu i perjudica els agricultors. ^{[9] [10]} A mes, la produccio agraria havia augmentat molt en els anys 50 i 60 i, en consequencia, hi havia una forta competencia. ^[11] Entre 1873 i 1896, el preu del blat als Estats Units disminui un 36% i a Regne Unit un 45%. D'altra banda, a Alemanya disminui un 37% entre 1879 i 1884, i un 49% entre 1891 i 1894 pero incrementa un 63% entre 1887 i 1891. ^[12]

Les crisis [ modifica ]

La crisi que obri el periode de la depressio s'inicia amb un crack borsari a Viena al maig de 1873, que afecta fortament a les empreses alemanyes. Aquell mateix any, la fallida de l'entitat nord-americana Jay Cooke and Co. degut als seus negocis amb el sector ferroviari, comporta la caiguda d'altres entitats bancaries i, finalment, a tancar la borsa de Nova York el setembre de 1873. ^[13]

Segons l' NBER , la recessio als Estats Units posterior al Panic de 1873 no finalitza fins al 1879 i es la mes llarga de totes les recessions comptabilitzades per aquesta institucio. ^[14] Tanmateix, tot i que el NBER es la institucio que determina oficialment quan els Estats Units esta en recessio, la metodologia que es va usar per al periode de 1790 a 1915 era menys fiable que la que s'ha fet servir posteriorment. ^[15] Segons la serie del PNB de Balke i Gordon, entre 1873 i 1879 l'unic any amb creixement negatiu fou 1874. ^[16]

Franca no queda afectada per la crisi de 1873, pero en canvi fou la iniciadora de la de 1882 . El maig d'aquell any van fer fallida el Banque de Lyon et de la Loire i la Union Generale. Aquesta crisi es va estendre a altres entitats bancaries franceses, austriaques i italianes. Als Estats Units fou especialment greu el maig de 1884, quan es van liquidar el 15% dels national banks. ^[13]

La crisi de 1890 s'inicia amb la fallida del banc angles Baring Brothers, pero segui amb les fallides el 1893 dels italians Banca Romana, la Societa Generale di Credito Mobiliare i la Banca Generale. El Panic de 1893 que hi hague als Estats Units comporta la fallida de tres trusts financers i diversos bancs. ^[13]

Retorn del proteccionisme [ modifica ]

L'augment de la competencia internacional i la disminucio dels beneficis comporta que alguns paisos apliquessin mesures proteccionistes , canviant aixi la tendencia cap al lliure comerc que hi havia hagut en els darrers anys. A Alemanya s'aprova el 1879 una nova llei aranzelaria que protegia l'agricultura i la industria. A Franca, la llei de 1882 nomes afectava a la industria i no va ser fins al 1892, amb l'anomenat aranzel Meline, que es protegi a l'agricultura. La politica que aplica Italia el 1887 fou la de discriminar especificament les importacions franceses. Aixo comporta represalies per part de Franca amb la qual cosa els dos paisos mantingueren una guerra d'aranzels fins al 1898. Austria-Hongria, Russia i Estats Units, que ja eren altament proteccionistes abans de la Depressio, ho seguiren sent; mentre que el Regne Unit mantingue la seva estrategia de lliure comerc. En general, les mesures proteccionistes del periode 1880-1914 no impediren que el comerc internacional continues augmentant, encara que a un ritme menys elevat que abans. A mes, en la seva vessant industrial, el proteccionisme contribui en el desenvolupament de les industries nacionals. ^{[17] [18]}

Critiques al patro or [ modifica ]

Des del segle  xviii , Gran Bretanya tenia el patro or com a sistema monetari. Aixo volia dir que el Banc d'Anglaterra estava obligat a canviar la lliura esterlina per or i que el preu de l'or en lliures estava fix. Tanmateix, la majoria de paisos tenien un sistema bimetal·lic, amb l'or i la plata com a patrons monetaris. Els descobriments de plata durant el decenni de 1870 feu que la relacio entre aquests dos metalls fos mes inestable i diversos paisos triaren l'or com a unic patro monetari ( Alemanya el 1872, Escandinavia el 1873, els Paisos Baixos el 1875, Belgica , Franca i Suissa el 1878 i els Estats Units el 1879). Aixo implicava que la quantitat de diner en aquests paisos quedava restringida per la quantitat d'or de la que disposessin, ja que els bancs havien de poder garantir la convertibilitat de les seves monedes en or al preu fixat. Com que en aquesta epoca la produccio d'or fou baixa, una possible explicacio per a l'evolucio dels preus era que l'escassetat d'or restringia la quantitat de diner en l'economia. Per aquest motiu, els moviments populistes que sorgiren als Estats Units durant la depressio expressaven una forta oposicio al patro or i demanaven la reintroduccio de la plata, molt mes abundant, com a patro monetari. Als anys 90, hi hague descobriments d'or a Sud-africa , Alaska , Canada i Siberia i l'oferta d'or comenca a augmentar mes rapidament. El 1896 la tendencia dels preus canvia, i el debat sobre el sistema monetari s'acaba. ^{[19] [20]}

Altres efectes [ modifica ]

A mes del retorn al proteccionisme i de l'oposicio al patro or, durant aquests anys, es produiren tot un seguit de canvis que, si be indirectament, tambe es poden relacionar amb la depressio: ^[21]

• L'economia tendi a una major concentracio empresarial i bancaria.
• En el sector agrari hi hague un creixement de les societats cooperatives.
• Es comencaren a desenvolupar tecniques, com la “ gestio cientifica ” de Taylor , per millorar l'organitzacio de les empreses.
• Incrementaren les friccions entre les grans potencies, que visqueren una nova etapa d'imperialisme i d'expansio colonial.

Vegeu tambe [ modifica ]

• Panic de 1873

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Gran Depressio

• Balke , Nathan S.; Gordon , Robert J. ≪ The Estimation of Prewar Gross National Product: Methodology and New Evidence ≫ (en angles). Journal of Political Economy , 97, 1, 1989, pag. 38-92.
• Cameron , Rondo; Neal , Larry. Historia economica mundial. Desde el paleolitico hasta el presente. (en castella). Alianza Editorial, 2007. ISBN 8420647640 .  
• Davis , J. H ≪ An improved annual chronology of US business cycles since the 1790s ≫ (en angles). NBER Working Paper 11157 , 2005.
• Frieden , Jeffry A. Global Capitalism: its fall and rise in the twentieth century (en angles). Norton, 2007. ISBN 9780393329810 .  
• Hobsbawm , Eric. La era del imperio, 1875-1914 (en castella). Critica, 2012. ISBN 9788484326618 .  
• Musson , A.E ≪ The Great Depression in Britain, 1873-1896: A Reappraisal ≫ (en angles). The Journal of Economic History , 19, 2, 1959, pag. 199?228.
• Vazquez Prada , Valentin. Historia economica mundial II (en castella). Ediciones Rialp, 1964.