Vista del
Gran Canyo
(cami de l'Angel brillant)
El
Gran Canyo
(llengua hopi: Ongtupqa,;
[1]
llengua
yavapai
: Wi:ka?i:la, llengua
navaho
: Bidaa? Ha?azt?i? Tsekooh,;
[2]
[3]
llengua
Paiute del sud
: Paxa’uipi,)
[4]
es una vistosa i escarpada
gola
(
congost
) excavada pel
riu Colorado
al nord
d'Arizona
,
Estats Units
. El
congost
es considerat com una de les meravelles naturals del mon i esta protegit en la seva major part dins del
Parc Nacional del Gran Canyo
(un dels primers parcs naturals dels
Estats Units
).
[5]
El
congost
el fa formar el riu Colorado, la llera del qual va soscavar el terreny durant milions d'anys. Te uns 446
km
de longitud, conte serralades d'entre 6 i 29 km d'amplaria
[6]
i arriba a profunditats de mes de 1.600 m.
[7]
Estrats
de fins a 2.000 milions d'anys d'antiguitat han quedat exposats mentre el riu Colorado i els seus tributaris erosionaven el sediment capa a capa alhora que l'altipla del Colorado s'elevava.
El president
Theodore Roosevelt
va ser el promotor mes gran de l'area del Gran Canyo: el va visitar en nombroses ocasions per cacar
pumes
o per gaudir de l'impressionant paisatge. El 1908, Roosevelt va utilitzar la
Llei d'Antiguitats
per proclamar mes de 3.200 km² del Gran Canyo com a
monument nacional
.
Gairebe dos milions d'anys d'historia geologica de la Terra han estat exposats quan el riu Colorado i els seus afluents tallaven els seus canals a traves de capa rere capa de roca mentre l'altipla de Colorado s'elevava.
[8]
Si be alguns aspectes sobre la historia de la incisio del cano son debatuts pels geolegs,
[9]
diversos estudis recents donen suport a la hipotesi que el riu Colorado va establir el seu curs per l'area fa uns 5 a 6 milions d'anys.
[10]
[11]
Des d'aleshores, el riu Colorado ha impulsat la baixada dels afluents i la retirada dels penya-segats, aprofundint i ampliant simultaniament el cano.
Durant milers d'anys, la zona ha estat habitada continuament per
nadius americans
, que van construir assentaments dins del cano i les seves nombroses coves. La gent del poble considerava el Gran Cano un lloc sagrat i hi feia
pelegrinatges
.
[12]
El primer europeu conegut que va veure el Gran Cano va ser
Garcia Lopez de Cardenas
de Castella, que hi va arribar el 1540.
[13]
El
Gran Canyo
vist des d'
Habiten Point
El Gran Canyo es molt profund, en alguns llocs supera el quilometre i mig de fondaria; amb 446 quilometres de longitud talla l'altipla del Colorado i trau a la llum estrats
paleozoics
. Els estrats apareixen gradualment des de
Lee's Ferry
(punt oficial de comencament del Gran Canyo) fins a
Phantom Ranch
. El congost acaba en la zona on el riu creua el
Grand Wash Fault
(prop del
llac Mead
). L'
orogenesi
provocada per la
tectonica de plaques
va causar el naixement de les
muntanyes Rocoses
, aixi com la formacio de l'altipla del Colorado, elevant diversos quilometres les diverses capes de sediments. La major elevacio ha donat lloc a majors precipitacions en la
conca de drenatge
del
riu Colorado
, pero no prou perque el Gran Canyo deixi de ser una zona semiarida. L'elevacio de l'altipla del Colorado es desigual, com a resultat la vora nord (
North Rim
) del Gran Canyo esta situada 300 metres per sobre de la vora sud (
South Rim
).
El fet que el riu Colorado discorri mes a prop del
South Rim
s'explica a causa d'aquesta elevacio asimetrica. Gairebe tots els
vessants
des de l'altipla darrere de la vora nord (que recull mes
pluja
i
neu
) discorren cap al Gran Canyo, mentre que la major part del vessant sobre l'altipla darrere de la vora sud discorre lluny del congost (seguint-ne la inclinacio predominant). El resultat es una major
erosio
i, per tant, un major eixamplament del congost i les gorges tributaries situades al nord del riu Colorado.
Diagrama que mostra la col·locacio, l'edat i el gruix de les unitats de roca exposades al Gran Cano
Les caigudes de roques en els ultims temps, juntament amb altres malbarataments massius, han ampliat encara mes el cano
El Gran Cano es part de la conca del riu Colorado que s'ha desenvolupat durant els darrers 70 milions d'anys, en part basat en la
termocronologia
d'
apatita
(U-Th)/He que mostra que el Gran Canyo va assolir una profunditat propera a la profunditat moderna el fa 20 milions d'anys.
[14]
Un estudi recent que examina les coves prop del Gran Cano situa els seus origens fa uns 17 milions d'anys. Estimacions anteriors havien situat l'edat del cano entre 5 i 6 milions d'anys.
[15]
L'estudi, que es va publicar a la revista
Science
el 2008, va utilitzar
datacions amb plom d'urani
per analitzar els diposits de
calcita
trobats a les parets de nou coves del cano.
[16]
Hi ha una quantitat substancial de controversia perque aquesta investigacio suggereix una desviacio tan substancial del consens cientific anterior, ampliament recolzat.
[17]
El desembre de 2012, un estudi publicat a la revista
Science
va afirmar que noves proves havien suggerit que el Gran Cano podria tenir una edat de 70 milions d'anys.
[18]
[19]
Tanmateix, aquest estudi ha estat criticat per aquells que donen suport a l'edat del "cano jove" d'uns sis milions d'anys com "[un] intent d'impulsar la interpretacio de les seves noves dades als seus limits sense tenir en compte tota la gamma d'altres conjunts de dades geologiques."
[15]
El cano es el resultat de
l'erosio
que deixa al descobert una de les
columnes geologiques
mes completes del planeta.
Les principals exposicions geologiques al Gran Cano tenen una edat que va des de l’esquist de Vishnu de 2.000 milions d'anys al fons del Congost Interior fins a la pedra calcaria Kaibab a la vora, de 270 milions d'anys. Hi ha una bretxa d'uns mil milions d'anys entre l'estrat de 500 milions d'anys i el nivell per sota, que data de fa uns 1.500 milions d'anys. Aquesta gran disconformitat indica un periode llarg durant el qual no hi ha diposits.
Moltes de les
formacions
es van dipositar en marc poc profunds calids, entorns propers a la costa (com les platges) i pantans a mesura que la vora del mar avancava i es retirava repetidament a la vora d'una proto-America del Nord. Les principals excepcions inclouen la pedra arenisca del Permian Coconino, que conte abundants proves geologiques de la deposicio de dunes de sorra
eoliques
. Diverses parts del Grup Supai tambe es van dipositar en entorns no marins.
La gran profunditat del Gran Cano i especialment l'alcada dels seus estrats (la majoria dels quals es van formar sota el nivell del mar) es pot atribuir a 5000 m d'elevacio de l'altipla del Colorado, comencat fa uns 65 milions d'anys (durant l'
orogenia de Laramide
). Aquest aixecament ha augmentat el pendent del riu Colorado i els seus afluents, que al seu torn ha augmentat la seva velocitat i, per tant, la seva capacitat per tallar la roca (vegeu el
resum d'elevacio
del riu Colorado per a les condicions actuals).
El temps al Gran Canyo varia segons l’altitud. Les vores boscoses son prou altes per rebre nevades d’hivern, pero al llarg del riu Colorado, a la gola interior, les temperatures son similars a les de
Tucson
i altres llocs desertics de baixa elevacio d’Arizona. Les condicions a la regio del Gran Canyo son generalment seques, pero es produeixen precipitacions substancials dues vegades a l’any, durant canvis de patrons estacionals a l’hivern (quan les tempestes del Pacific solen produir pluges generalitzades i moderades, i neu a gran altitud a la regio de l’oest) i a finals d’estiu (a causa del monso nord-america, que proporciona onades d'humitat del sud-est, provocant tempestes dramatiques localitzades, alimentades per la calor del dia).
[20]
La precipitacio mitjana anual a la vora sud es inferior a 41 cm, amb 150 cm de neu; la vora nord mes alta sol rebre 175 cm de pluja, amb una nevada tipica de 370 cm; i
Phantom Ranch
, molt per sota de les llandes del canyo al llarg del riu Colorado a 762 m, rep 20 cm de pluja i la neu es una raresa.
Les temperatures al
North Rim
son generalment menors que al
South Rim
a causa de la major elevacio (2.483 m sobre el
nivell del mar
). Les grans nevades hi son comunes durant els mesos d'hivern.
Les condicions meteorologiques durant les
edats glacials
tambe van augmentar la quantitat d'aigua al sistema de drenatge del riu Colorado. L'ancestral riu Colorado va respondre tallant el seu canal mes rapid i mes profund.
El nivell base i el curs del riu Colorado (o el seu equivalent ancestral) van canviar fa 5,3 milions d'anys quan el
golf de California
es va obrir i va baixar el nivell base del riu (el seu punt mes baix). Aixo va augmentar la taxa d'erosio i va reduir gairebe tota la profunditat actual del Gran Cano fa 1,2 milions d'anys. Les
parets adossades
del cano van ser creades per
erosio diferencial
.
[21]
Fa entre 100.000 i 3 milions d'anys, l'activitat
volcanica
va dipositar cendres i lava sobre la zona que de vegades obstruien completament el riu. Aquestes roques volcaniques son les mes joves del cano.
Primers pobladors
[
modifica
]
Poc se sap sobre els pobles que van viure a l'oest de l'
America del Nord
entre fa 9.000 i 3.000 anys. Els primers signes de vida humana al Gran Canyo pertanyen a aquesta epoca, les
datacions mitjancant carboni-14
de petites branques representant animals estableixen que les restes son anteriors a 3.000 anys. Les cultures del desert eren cacadores i recol·lectores. Els primers europeus que van trobar evidencies d'aquestes activitats van ser Frazier, Eddy i Hatch en una expedicio el
1934
.
L'exploracio espanyola
[
modifica
]
Descobert per l'expedicio de
Francisco Vazquez de Coronado
, el primer europeu que va contemplar el Gran Canyo del Colorado fou
Garcia Lopez de Cardenas
el
1540
, que al comandament d'un grapat de soldats va partir des de la poblacio indigena que els espanyols van anomenar
Quivira
, poble habitat pels indis
Zuni
i suposadament una de les set ciutats d'or del Regne de
Cibola
, poble del qual actualment s'ignora la ubicacio, ja que els historiadors difereixen sobre aixo, alguns situen
Quivira
a
Nou Mexic
mentre que d'altres pensen que era a
Kansas
. A
Quivira
es trobava part de l'expedicio comandada per Vazquez de Coronado amb trenta soldats i es va comissionar
Garcia Lopez
juntament amb un grapat de soldats per trobar un riu del qual els indis
Hopi
els havien parlat. Per a aixo se li van concedir 80 dies d'expedicio. Despres de 20 dies de viatge exploratori van trobar el Gran Canyo del Colorado, no obstant aixo no van poder baixar fins al riu per abastir-se d'aigua i despres de diversos intents per descendir van comencar a tenir problemes d'aigua per a beure, per la qual cosa van decidir tornar. Dies despres seria
Fernando de Alarcon
(que participava en el viatge d'exploracio, pero per via maritima) el primer europeu a tocar i navegar les aigues del
riu Colorado
, pero a centenars de quilometres del Gran Canyo. Qui va descobrir el
riu Colorado
va ser
Francisco de Ulloa
el
28 de setembre
de
1539
, que va prendre possessio de la desembocadura del riu, en benefici de la corona espanyola, sense navegar aigues amunt com ho va fer
Fernando de Alarcon
.
L'exploracio nord-americana
[
modifica
]
La primera expedicio cientifica va ser liderada pel comandant de l'exercit dels
Estats Units
John Wesley Powell
a la fi de la decada de
1870
. Powell es va referir a la roca sedimentaria trobada al congost com "les fulles d'un gran llibre d'historia".
A part de la visita turistica ocasional a la vora sud amb els seus 2.134 metres sobre el nivell del mar, el
rafting
o
descens de rius
i l'
excursionisme
son activitats especialment populars. Les vistes des de la vora nord solen proporcionar una millor impressio de l'extensio del canyo que les vistes que caracteritzen la vora sud. El fons de la vall es accessible caminant, en
mula
o amb barca descendint des de la part superior del riu. Els funcionaris del parc no aconsellen realitzar en un sol dia l'excursio de descendir a la llera del riu i tornar a pujar a causa de la distancia, l'esforc requerit i el perill d'esgotament per calor per les altes temperatures a que s'arriben al fons. Fins i tot les excursions per la vora han de fer-se amb cura en certs punts; amb frequencia hi ha senyals de perill al llarg de les pistes que recorren les vores del congost.
Les condicions meteorologiques poden afectar en gran manera l'excursionisme i l'exploracio de canons, i els visitants haurien d’obtenir previsions precises a causa dels perills que comporta l'exposicio a temperatures extremes, tempestes d’hivern i monsons de finals d’estiu. Tot i que el servei del parc publica informacio meteorologica a les portes i centres de visitants, nomes es una aproximacio aproximada i no s’ha de confiar en la planificacio del viatge. Per obtenir previsions precises del temps al canyo, els excursionistes haurien de consultar la radio meteorologica NOAA del Servei Meteorologic Nacional (
National Weather Service
) o la seva pagina web oficial.
[22]
Hi ha empreses que organitzen descensos en
rafting
pel riu, generalment en barques per a 15 persones equipades amb motor: solen partir de Lee's Ferri i arriben fins a Diamond Creek durant el viatge en uns 6 dies. Les barques equipades unicament amb rems solen trigar unes dues setmanes a completar el viatge. Tambe existeixen empreses que organitzen excursions per a turistes en
helicopter
al Gran Canyo.
- ↑
≪
Pueblos join forces to oppose Grand Canyon Escalade Project
≫. Navajo Times, 11-09-2014. Arxivat de l'
original
el 1 de juny de 2016. [Consulta: 20 abril 2016].
- ↑
Linford, Laurence D.
Navajo Places. History, Legend, Landscape.
University of Utah Press. Salt Lake City, UT: 2000.
- ↑
Wilson, Alan with Gene Dennison.
Navajo Place Names. An observer's guide.
Jeffrey Norton Publishers. Guilford, CT: 1995.
- ↑
Yanawant Paiute Places and Landscapes in the Arizona Strip: Volume Two Of The Arizona Strip Landscapes and Place Name Study, Part 2, Page 69
Link
- ↑
Kiver
, E.P.;
Harris
, =D.V.. Wiley.
Geology of US Parklands
, 1999, p. 902.
- ↑
≪
Gran Canyo
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
Kiver
, E.P..
Geology of US Parklands
. Wiley, 1999, p. 902.
- ↑
Geologic Formations of the Grand Canyon
Arxivat
2007-04-03 a
Wayback Machine
. National Park Service Retrieved November 17, 2009
- ↑
Ranney
, Wayne.
Carving Grand Canyon: Evidence, Theories, and Mystery
. Grand Canyon Association, 2005.
ISBN 978-0938216827
.
- ↑
Darling
, Andrew;
Whipple
, Kelin
Geosphere
, 11, 4, 2015, pag. 958?976.
Bibcode
:
2015Geosp..11..958D
.
DOI
:
10.1130/ges01131.1
[Consulta: free].
- ↑
Spencer
, J.E.;
Patchett
, P.J.;
Pearthree
, P.A.;
House
, P.K.;
Sarna-Wojcicki
, A.M.
Geosphere
, 9, 3, 2013, pag. 444?459.
Bibcode
:
2013Geosp...9..444S
.
DOI
:
10.1130/ges00896.1
[Consulta: free].
- ↑
Mitchell
, Douglas R.
Ancient Burial Practices in the American Southwest
. reprint, illustrated. Albuquerque, NM: UNM Press, 2004, p. 11.
ISBN 978-0826334619
.
- ↑
≪History of the Colorado Plateau≫. A:
[Consulta: 22 octubre 2010].
Arxivat
2013-01-09 a
Wayback Machine
.
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-01-09. [Consulta: 7 juny 2022].
- ↑
Flowers
, RM
Geological Society of America Bulletin
, 120, Maig/Juny, 2008, pag. 571?587.
Bibcode
:
2008GSAB..120..571F
.
DOI
:
10.1130/b26231.1
.
- ↑
15,0
15,1
Wilford
, John Noble ≪
60-Million-Year Debate on Grand Canyon's Age
≫.
New York Times
, 29-11-2012 [Consulta: 22 gener 2013].
- ↑
Wilford
, John ≪
Study Says Grand Canyon Older Than Thought
≫.
New York Times
, 06-02-2008 [Consulta: 6 febrer 2008].
- ↑
≪
How Old is the Grand Canyon?
≫.
Science Friday
, 07-03-2008. Arxivat de l'
original
el 7/6/2008.
- ↑
Flowers
, R. M.;
Farley
, K. A. (en angles)
Science
, 338, 6114, 21-12-2012, pag. 1616?1619.
Bibcode
:
2012Sci...338.1616F
.
DOI
:
10.1126/science.1229390
.
ISSN
:
0036-8075
.
PMID
:
23196906
.
- ↑
≪
Grand Canyon as old as the dinosaurs?
≫.
3 News NZ
, 03-12-2012 [Consulta: 2 desembre 2012].
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-10-31. [Consulta: 8 juny 2022].
- ↑
≪
Grand Canyon National Park Weather
≫, 27-04-2016. Arxivat de l'
original
el 5 octubre 2012.
- ↑
Leveson
, David. ≪
The Hypothesis of Differential Erosion
≫. Arxivat de l'
original
el 22 juny 2011. [Consulta: 22 octubre 2010].
- ↑
≪
Flagstaff Weather Forecast Office
≫. National Weather Service. [Consulta: 4 gener 2007].
Enllacos externs
[
modifica
]