Grace Bumbry
(
Saint Louis
,
4 de gener
de
1937
-
Viena
,
7 de maig
de
2023
) va ser una
cantant d'opera
estatunidenca, considerada una de les
mezzosopranos
mes importants de la seva generacio, aixi com una
soprano
important al comencament de la seva carrera. Va ser membre d'una generacio pionera d'opera i cantants classics afroamericans, comencant per
Leontyne Price
i incloent
Martina Arroyo
,
Shirley Verrett
,
Jessye Norman
,
Kathleen Battle
i
Reri Grist
, que van succeir a
Marian Anderson
en el mon de l'opera i la musica classica. Van obrir el cami per a les futures generacions de cantants d'opera i concert afroamericans. La veu de Bumbry era rica i dinamica, posseia una amplia gamma i era capac de produir un to molt distintiu.
En el seu millor moment, tambe posseia una bona agilitat i tecnica de
bel canto
, que es pot percebre, per exemple, en les seves interpretacions del "Nel giardin del bello" de l'opera
Don Carlos
de
Giuseppe Verdi
dels anys 70 i 80, aixi com al
Ernani
de Verdi amb l'Opera Lirica de Chicago del 1984. Es va destacar especialment pel seu temperament ardent i la seva intensitat dramatica a l'escenari. Mes recentment, havia destacat tambe com a cantant de recitals i interpret de
lieder
, a mes de com a professora. A partir de finals de la decada de 1980, va concentrar la seva carrera a
Europa
, mes que als Estats Units d'America. Resident des de feia molt temps a
Suissa
, va passar els seus ultims anys a
Viena
,
Austria
, on va morir el 7 de maig de 2023.
[1]
[2]
Infancia i educacio
[
modifica
]
Grace Bumbry va neixer a
Saint Louis
,
Missouri
, el 1937.
[3]
Va ser la tercera filla de Benjamin Bumbry, un treballador de mercaderies de ferrocarril, i de Melzia Bumbry, una mestra d'escola.
[3]
Eren una familia de mitjans modestos, profundament religiosa i altament musical.
[4]
Es va graduar a la prestigiosa Charles Sumner High School, la primera escola secundaria negra a l'oest del
Mississipi
.
[5]
Va tenir com a professor de cant a Kenneth Billups, juntament amb Armand Tokatyan de Santa Barbara. A 17 anys, a instancies de Billups i de Sara Hopes, la seva directora de cor, va participar i va guanyar un concurs de talent adolescent patrocinat per l'estacio de radio KMOX de Saint Louis. Els premis per al primer lloc incloien un bon de guerra de 1.000 dolars, un viatge a
Nova York
i una beca a l'Institut de Musica de Saint Louis; tanmateix, la institucio no l'acceptaria perque era negra. Avergonyits, els promotors del concurs van aconseguir que ella aparegues al programa
Talent Scouts
d'Arthur Godfrey, televisat en l'ambit nacional. Va cantar l'aria de Verdi "O don fatale" de
Don Carlos.
L'exit d'aquesta actuacio li va donar l'oportunitat d'estudiar a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Boston.
[4]
Posteriorment, es va traslladar a
Universitat Northwestern
, on va coneixer la soprano dramatica alemanya i cantant wagneriana
Lotte Lehmann
, amb qui mes tard va estudiar a l'Academia de Musica de l'Oest, de
Santa Barbara, California
, i que es va convertir en el seva mentora al comencament de la seva carrera.
[6]
El 1958, va ser guanyadora de les Audicions del Consell Nacional de l'Opera Metropolitana, conjuntament amb la soprano Martina Arroyo. Mes tard, aquell mateix any, va fer el seu debut en recital a
Paris
. Bumbry va fer el seu debut operistic l'any 1960 cantant el paper d'Amneris a l'
Opera de Paris
; aquest mateix any es va incorporar a l'Opera de
Basilea
.
[7]
Popularitat internacional
[
modifica
]
Bumbry va guanyar fama internacional quan
Wieland Wagner
(net de
Richard Wagner
) la va contractar per interpretar el paper de Venus al
Tannhauser
a
Bayreuth
el 1961, a 24 anys, la primera cantant negra que va apareixer en aquell teatre, cosa que li va valer el titol de "Venus Negra".
[8]
El repartiment tambe incloia
Victoria dels Angels
com a Elisabeth i
Wolfgang Windgassen
com a Tannhauser.
[9]
Els espectadors conservadors de l'opera es van indignar amb la idea, pero l'actuacio de Bumbry va ser tan commovedora que al final de l'opera s'havia guanyat el public, que la va aplaudir durant 30 minuts, sortint 42 vegades a saludar.
[10]
El furor posterior als mitjans va fer de Bumbry fos una
cause celebre
internacional. Posteriorment, va ser convidada per
Jacqueline Kennedy
a cantar a la
Casa Blanca
. Va tornar a la Casa Blanca el 1981, cantant a la inauguracio de l'etapa presidencial de
Ronald Reagan
.
Bumbry va fer el seu debut al
Royal Opera House
, al
Covent Garden
de
Londres
, el 1963, a
La Scala
de
Mila
el 1964 i al
Metropolitan Opera
de Nova York el 1965, en aquest cas com a princesa Eboli del
Don Carlo
de Verdi. El 1964, Bumbry va apareixer per primera vegada com a soprano, cantant el paper de
Lady Macbeth
de Verdi en el seu debut a l'
Opera Estatal de Viena
.
[11]
El 1966 va apareixer com a
Carmen
al costat de
Jon Vickers
, en el paper de Don Jose, en dues produccions diferents, una amb el director
Herbert von Karajan
a
Salzburg
i l'altra pel debut de Bumbry amb l'
Opera de San Francisco
.
[12]
El mateix any a cantar aquest rol al
Gran Teatre del Liceu
de
Barcelona
, amb
Pedro Lavirgen
com a Don Jose, un paper que repetiria al teatre barcelones en la
temporada 1974-1975
. El 1967 va tornar a cantar
Carmen
en el seu debut amb la Companyia d'Opera Lirica de Filadelfia i va tornar a l'Opera de San Francisco el 1967 amb la seva primera interpretacio del paper de Laura Adorno de l'opera
La Gioconda
amb
Renato Cioni
com a Enzo Grimaldi,
Maureen Forrester
com a La Cieca, debutant en aquell teatre, i
Chester Ludgin
com a Barnaba.
[13]
Rols de soprano
[
modifica
]
A la decada de 1970, Bumbry, despres d'haver gravat moltes aries de soprano, va comencar a assumir mes papers de soprano. El seu primer paper de soprano oficial va ser
Salome
el 1970 al Covent Garden de Londres, sota la direccio de
Georg Solti
.
[14]
Va apareixer per primera vegada com a
Tosca
al Metropolitan Opera el 1971, i a La Scala el 1974.
[3]
Tambe va assumir papers mes inusuals, com ara
Jen?fa
de
Jana?ek
(en italia) a La Scala el 1974 (amb
Magda Olivero
com a Kostelni?ka),
Ariane et Barbe-bleue
de
Dukas
a Paris el 1975 i Selika a
L'Africaine
de Meyerbeer
al Covent Garden el 136 de novembre de 1978 (amb
Placido Domingo
com a Vasco da Gama).
[15]
Tambe va comencar a assumir papers com ara Norma, Medea, Abigaille i Gioconda.
[16]
Bumbry va cantar per primera vegada el paper de Norma el 1977 a
Martina Franca
, Italia.
[17]
L'any seguent, va cantar tant Norma com Adalgisa en la mateixa produccio al Covent Garden, primer com la sacerdotessa mes jove amb
Montserrat Caballe
com a Norma; mes tard, com a Norma, amb
Josephine Veasey
com a Adalgisa.
[3]
Altres papers de soprano destacats en la seva carrera van ser: Chimene (a
Le Cid
), Elisabeth (a
Tannhauser
), Elvira (a
Ernani
), Leonora (tant a
Il trovatore
com a
La forza del destino
).
[16]
Altres papers importants de mezzosoprano en el seu repertori van ser Dalila, Cassandre i Didon (a
Les Troyens
), Herodiade
de Massenet
, Azucena,
Orfeo
i Telemaco de
Gluck
.
[16]
Carrera posterior
[
modifica
]
A la decada de 1990, tambe va fundar i va fer una gira amb el Grace Bumbry Black Musical Heritage Ensemble, un grup dedicat a preservar i interpretar els espirituals negres tradicionals.
[18]
La seva ultima aparicio operistica va ser com a Klytamnestra a
Elektra
de Richard Strauss a
Lio
el 1997. Des de llavors, es va dedicar a ensenyar i a fer de jurat en concursos internacionals i seleccio de cantant d'escena, donant una serie de recitals el 2001 i el 2002 en honor a la seva professora, Lotte Lehmann, inloent-hi Paris (
Theatre du Chatelet
), Londres (Wigmore Hall) i Nova York (Alice Tully Hall).
[
cal citacio
]
El 2010, despres d'una absencia de molts anys dels escenaris d'opera, va actuar a
Treemonisha
de Scott Joplin al Theatre du Chatelet de Paris,
[19]
i el 2013 va tornar a l'
Opera Estatal de Viena
com a la comtessa de
La reina de piques
de
Txaikovski
.
El seu consell als joves cantants era: "
Lluiteu per l'excel·lencia, aquesta es la resposta. Si us esforceu per l'excel·lencia, aixo vol dir que esteu decidit a treballar. Trobareu la manera d'assolir el vostre objectiu, fins i tot si aixo suposa haver de rebutjar ofertes realment fantastiques. Heu de viure amb aixo, com heu de viure amb vosaltres mateixos
".
[20]
[21]
La carrera de Bumbry en el mon de l'opera va ser notable i llarga, encara que una mica controvertida. Inicialment, Bumbry va comencar la seva carrera com a mezzosoprano, pero mes tard va ampliar el seu repertori per incloure molts papers dramatics de
soprano
. A mitjans dels anys 1970 i 1980 es considerava una soprano; pero a la decada de 1990, quan la seva carrera s'acostava al capvespre, sovint tornava als papers de mezzosoprano. Va ser una de les cantants amb mes exit que ha fet la transicio de mezzosoprano a alta soprano (juntament amb la seva compatriota i contemporania
Shirley Verrett
); tanmateix, el public i la critica estaven dividits sobre si ella era una "autentica" soprano. No obstant aixo, va cantar papers de soprano importants a la majoria dels grans teatres d'opera del mon fins al final de la seva carrera operistica a la decada de 1990, cantant
Turandot
a la
Royal Opera House
del Covent Garden (Londres) el 1993, per exemple. La seva principal carrera operistica va abastar des del 1960 (el seu debut a Paris com Amneris) fins al 1997 (com a Klytamnestra, a Lio, Franca).
Enregistraments i honors
[
modifica
]
Gran part del seu llegat gravat es del seu periode de mezzosoprano, incloent-hi almenys dues Carmen i tres Amnerises (possiblement el seu paper mes interpretat a l'escenari i gravat amb mes frequencia), Venus (amb
Anja Silja
com a Elisabeth, al Festival de Bayreuth de 1962), Eboli i Orfeo i la
Missa de Requiem
de Verdi al Royal Festival Hall l'abril de 1964. No hi ha enregistraments comercials complets d'opera d'estudi amb ella en un paper de soprano, pero si enregistraments d'actuacions en directe de
Le Cid
(amb l'Orquestra de l'Opera de Nova York),
Jen?fa
(a La Scala) i
Norma
(Martina Franca), a mes d'algunes recopilacions comercials que inclouen aries en el repertori de soprano.
[
cal citacio
]
Molts d'aquests registres es van gravar en el seu periode de mezzosoprano, als anys seixanta (incloent-hi fragments de
La forza del destino
en alemany, amb
Nicolai Gedda
com a Alvaro). Tambe va gravar musica per al musical
Carmen Jones
, basat en l'opera de Bizet; aixi com l'opereta
Der Zigeunerbaron
de
Johann Strauss II
, els oratoris
Israel a Egipte
i
Judas Maccabaeus
de
Handel
, i un album de cancons pop.
[
cal citacio
]
Bumbry va ser inclosa al Passeig de la Fama de Saint Louis.
[22]
Entre altres honors, va rebre el Premi
UNESCO
, el Premi Alumna Distingida de l'Academia de Musica d'Occident, el Premi Giuseppe Verdi d'Italia, i va ser nomenada Comandant de les Arts i les Lletres pel
govern frances
. Va rebre un
premi Grammy
el 1972 a la millor gravacio d'opera. El 6 de desembre de 2009, va estar entre els homenatjats amb el
Kennedy Center Honors
2009, per la seva contribucio a les arts esceniques.
[23]
Vida personal i mort
[
modifica
]
El 1963, Bumbry es va casar amb el tenor polones Erwin Jaeckel. Es van divorciar el 1972.
[2]
El 20 d'octubre de 2022, Bumbry estava en un vol de Viena a Nova York quan va patir un ictus. La seva salut va disminuir durant els mesos seguents i va morir per complicacions relacionades amb l'ictus, en un hospital de Viena, el 7 de maig de 2023, a l'edat de 86 anys.
[2]
- Gala del centenari de la Metropolitan Opera
(1983), Deutsche Grammophon/PolyGram, 073 453
- Gala del 25e aniversari de l'Opera Metropolitana de James Levine
(1996), Deutsche Grammophon/Universal Classics, B0004602
- ↑
≪
Opernstar Grace Bumbry gestorben
≫.
orf.at
, 08-05-2023. [Consulta: 8 maig 2023].
- ↑
2,0
2,1
2,2
Associated Press
, 08-05-2023 [Consulta: 8 maig 2023].
- ↑
3,0
3,1
3,2
3,3
≪
Singer ? Grace Bumbry
≫.
The Kennedy Center
. [Consulta: 9 maig 2023].
- ↑
4,0
4,1
Bailey
, Peter
Ebony
, 29, 2, Desembre 1973, pag. 67?75.
- ↑
"Black History in St. Louis"
,
The New York Times
, May 10, 1992. Consulta: 11 desembre, 2007. "Sumner High School, the first school west of the Mississippi for blacks, established in 1875 (among graduates are Grace Bumbry, Arthur Ashe and Tina Turner)..."
- ↑
The Harvard Biographical Dictionary of Music
, editat per Don Michael Randel (Belknap Press, 1996), pp. 117-118.
- ↑
Shapiro
, Yehuda
Opera
, 58, 1, Gener 2007, pag. 20?23.
- ↑
Miller
, Sarah Bryan ≪
Catching up with diva Grace Bumbry
≫.
, 08-05-2016 [Consulta: 24 febrer 2019].
- ↑
Shengold
, David ≪
Copia arxivada
≫.
Opera News
, 80, 1, Juliol 2015. Arxivat de l'
original
el 2019-03-21 [Consulta: 9 maig 2023].
- ↑
"Barack Obama honours Bruce Springsteen at White House"
,
BBC News
, 7 de desembre de 2009. Consulta: 2 de desembre de 2009. "Rock star Bruce Springsteen was presented with a Kennedy Center honour by President Barack Obama at a White House reception on Sunday. Actor Robert De Niro, comic Mel Brooks, jazz pianist and composer Dave Brubeck and opera singer Grace Bumbry were also honoured...."
- ↑
Brunner
, Gerhard
Opera
, 15, 11, Novembre 1964, pag. 722.
- ↑
Rosenthal
, Harold
Opera
, 17, 5, Maig 1966, pag. 373.
- ↑
≪
S.F. Opera Fills Out Opening Night Cast
≫ (subscripcio).
The San Francisco Examiner
, 15-05-1967, pag. 33 [Consulta: 12 maig 2023].
- ↑
Blyth, Alan (8 de maig de 2023). "Grace Bumbry obituary".
The Guardian
. Consulta: 9 de maig de 2023.
- ↑
≪
On the way
≫ (subscripcio).
The Stage
, 16-11-1978, pag. 1 [Consulta: 12 maig 2023].
- ↑
16,0
16,1
16,2
≪
Biography
≫ (en angles). gracebumbry.com. [Consulta: 19 maig 2023].
- ↑
Mo
, Ettore ≪
Parla Grace Bumbry, acclamata protagonisa a Martina Franca
≫ (subscripcio).
Corriere della Sera
, 15-08-1977, pag. 11.
- ↑
Strauss
, Neil ≪The Pop Life≫.
The New York Times
, 15-02-1996.
- ↑
von Uthmann
, Jorg ≪A fairy tale with a message: Joplin's Treemonisha debuts in Paris≫.
The Star
, 12-04-2010.
- ↑
Nash (2007) p. 273
- ↑
Wagner
, Holly. ≪
Grace and Ben Bumbry: Quincy man sings praises about little sister's national recognition
≫.
The Herald-Whig
, 04-12-2009. Arxivat de l'
original
el 25-07-2015. [Consulta: 25 juliol 2015].
- ↑
St. Louis Walk of Fame
. ≪
St. Louis Walk of Fame Inductees
≫. stlouiswalkoffame.org. Arxivat de l'
original
el 31-10-2012. [Consulta: 25 abril 2013].
- ↑
Becker
, Bernie ≪
Kennedy Center to Honor Springsteen and De Niro
≫.
The New York Times
.
Bibliografia
[
modifica
]
- Hamilton, David. (1987).
The Metropolitan Opera Encyclopedia: Una guia completa del mon de l'opera
. Nova York, Londres, Toronto, Sydney, Toquio: Simon i Schuster. pp. 58?59.
ISBN 0-671-61732-X
.
- Hamilton, Maria. (1990).
A?Z de l'opera
. Nova York, Oxford, Sydney: Facts On File. pag. 38.
ISBN 0-8160-2340-9
.
- Nash, Elizabeth,
Autobiographical Reminiscences of African-American Classical Singers, 1853-present
, Edwin Mellen Press, 2007.
ISBN 0-7734-5250-8
.
- Rosenthal, Harold i John Warrack. (1979, 2a ed.).
The Concise Oxford Dictionary of Opera
. Londres, Nova York i Melbourne: Oxford University Press. pag. 70.
ISBN 0-19-311318-X
.
- Sadie, Stanley i Christina Bashford. (1992).
The New Grove Dictionary of Opera
. Londres: Macmillan Publishers Ltd. Vol. 1, pag. 639.
ISBN 0-935859-92-6
.
- Sadie, Stanley i John Tyrrell. (2001).
The New Grove Dictionary of Music and Musicians
. Londres: Macmillan Publishers Ltd. Vol. 4, pp. 601?02.
ISBN 0-333-60800-3
.
- Warrack, John i Ewan West. (1996 3a ed.).
The Concise Oxford Dictionary of Opera
. Nova York: Oxford University Press. pag. 69.
ISBN 0-19-280028-0
.