La
ginesta
,
ginesta vera
,
herba de ballester
[1]
(
Spartium junceum
), es una planta amb flor de la familia de les
Fabaceae
. Es l'unica especie del
genere
Spartium
, de la tribu
Genisteae
de la
familia
de les
fabacies
.
[2]
La paraula deriva del llati
genista
amb la mateixa significacio.
[3]
Mata de ginesta florida.
Es un
arbust
alt i recte, amb les tiges verdes i molt poques fulles (subafil·le). Te un port d'1 a 3 metres d'alcada amb les tiges cilindriques i verdes perque tenen funcio clorofil·lica.
Les
fulles
, petites i escasses, es marceixen molt aviat. Son linears d'1,5 a 2 cm de llargada.
La ginesta floreix de maig a juliol pero en certs llocs es troben plantes florides ja al gener i el desembre, escampant una olor molt caracteristica. Les
flors
son grogues, papilionades, grosses (de 2 a 2,5 cm), molt oloroses i disposades en raims. Es reprodueix per llavors.
Localitzacio
[
modifica
]
Es localitza a prats secs,
brolles
i
maquies
poc desenvolupades, en clima mediterrani. Apareix com a espontania al mediterrani occidental, des del nord d'Africa, la peninsula Iberica, parts del sud de Franca, Italia fins a Sicilia i
Dalmacia
. A les Balears es adventicia i subespontania a
Mallorca
i
Menorca
.
[4]
Sovint es plantada com a ornamental en altres llocs, pero ha esdevingut invasiva fora de la seva area original, en zones de
clima mediterrani
com ara California, Xile central o Sud-africa.
[5]
Caracteristiques
[
modifica
]
Te flors
entomogames
hermafrodites
que floreixen en forma de raims simples a la primavera i estiu. Produeix grans en forma de
llegum
de 6-8 cm × 0,6-0,8 cm comprimit glabre i negros quan esta madur, dehiscent amb vuit a deu llavors. Es una especie molt
heliofila
.
Es una planta molt toxica, per l'alt contingut en
citisina
en totes les parts superiors pero sobretot en les llavors, a mes conte
anagirina
i a les flors
esparteina
.
[6]
Antigament s'utilitzava una infusio de les fulles o llavors com a
vomitiu
o
laxatiu
.
[7]
Hom considera que la ginesta es la flor nacional de
Catalunya
ates el seu lligam amb el
Corpus de Sang
, el primer aixecament del
poble catala
contra l'opressio de la
monarquia espanyola
.
[8]
Altres plantes amb el mateix nom
[
modifica
]
Les plantes
Ephedra distachya
,
Retama sphaerocarpa
,
Osyris alba
,
Cytisus fontanesii
, i moltes altres dels generes
Chamaecytisus
,
Cytisus
i
Genista
tambe es coneixen amb el nom de ginesta.
[9]
- ↑
≪
Spartium junceum L.
≫.
Herbari Virtual del Mediterrani Occidental
. Universitat de les Illes Balears,
s.d
. [Consulta: 11 novembre 2018].
- ↑
Pascual
, Ramon.
Guia dels arbustos dels Paisos Catalans
. Barcelona: Portic, 1990, p. 97.
ISBN 84-7306-407-0
.
- ↑
Seva i Llinares
, Antoni. ≪genista≫. A:
Diccionari Llati-Catala
. Barcelona: Ed. Enciclopedia Catalana, 1993 (2007), p. 576.
ISBN 978-84-7739-631-4
.
- ↑
Bolos
, Oriol
;
Vigo
, Josep
.
Flora dels Paisos Catalans
. Ed. Barcino. Barcelona, 1984.
ISBN 9788472265974
.
- ↑
Zouhar
, Kris. ≪
Spartium junceum
≫ (en angles).
Fire Effects Information System
. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Rocky Mountain Research Station, Fire Sciences Laboratory, 2005. [Consulta: 11 novembre 2018].
- ↑
Roth
, Lutz;
Daunderer
, Max;
Kormann
, Kurt.
Giftpflanzen - Pflanzengifte : Vorkommen, Wirkung, Therapie, allergische und phototoxische Reaktionen
(en alemany). 4a eixamplada. Hamburg: Nikol, 1994 (2000), p. 675.
ISBN 3933203317
.
- ↑
Schutt
, Peter;
et alii
.
Lexikon der Baum- und Straucharten : das Standardwerk der Forstbotanik. Morphologie, Pathologie, Okologie und Systematik wichtiger Baum- und Straucharten
(en alemany). Hamburg: Nikol Verlagsgesellschaft, 2002 (1992), p. 491.
ISBN 3933203538
.
- ↑
Felipo
, Ramon. ≪
La Ginesta, flor nacional de Catalunya
≫ (pdf). festes.org. [Consulta: 11 novembre 2018].
- ↑
≪
Cytisus fontanesii Spach subsp. fontanesii
≫.
Herbari Virtual del Mediterrani Occidental
. Universitat de les Illes Balears. [Consulta: 11 novembre 2018].
Enllacos externs
[
modifica
]
| Bases de dades taxonomiques
| |
|---|