 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Gil Evans
 |
|
| Naixement
| 13 maig 1912
Toronto (Canada)
|
|---|
| Mort
| 20 marc 1988
(75 anys)
Cuernavaca (Mexic)
|
|---|
| Causa de mort
| Causes naturals
(
Pneumonia
)
|
|---|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Formacio
| Modesto Junior College
(en)
Stockton High School
|
|---|
|
| Ocupacio
| pianista
,
compositor
,
director d'orquestra
,
lider de banda
,
music de jazz
|
|---|
| Activitat
| 1933
?
|
|---|
| Genere
| Jazz
,
jazz modal
,
jazz fusio
,
Free-jazz
,
cool-jazz
,
third stream
i
modern creative
(en)
|
|---|
| Instrument
| Piano
,
Piano jazz
i
piano electric
|
|---|
| Segell discografic
| Columbia Records
ACT
Antilles
EmArcy
Verve Records
Pacific Jazz Records
Prestige
Impulse! Records
Enja Records
|
|---|
Premis
|
|
| Lloc web
| gilevans.free.fr
|
|---|
   
           |
Gil Evans
(
Toronto
,
Canada
,
13 de maig
de
1912
-
Cuernavaca
,
Mexic
,
20 de marc
de
1988
) fou un compositor, director, arranjador i pianista de
Jazz
.
Va neixer amb el nom d'
Ian Gilmore Ernest Green
, canvia el nom ben aviat pel d'Evans, el nom del padrastre. La seva familia es muda a
Stockon
(
California
), on passa la major part de la joventut. Evans acompli un paper fonamental en el desenvolupament del
cool jazz
,
modal jazz
,
free jazz
i
Jazz rock
i col·labora ampliament amb
Miles Davis
.
Des de
1946
, va viure i treballar principalment en la ciutat de
Nova York
. Entre
1941
i
1948
, treballa d'arranjador de l'orquestra de
Claude Thornill
. Vivia en un modest soterrani darrere d'un apartament xines on rentaven roba de la ciutat de Nova York, el qual aviat es converti en comptes de trobada per als musics que cercaven desenvolupar nous estils musicals fora de l'estil
Bebop
dominant aquells temps. Inclos el principal interpret i executant de bebop
Charlie Parker
tambe i assistia. El 1948 Evans junt amb Miles Davies,
Gerry Mulligan
, i altres, col·laboraren en una banda d'un llibre de noneto.
El grup fou contractat per una setmana en el "Royal Roost" com a teloners de l'orquestra de
Count Basie
entre el
1949
i
1950
feren 12 enregistraments de nonetos en tres sessions.
Mes tard, mentre Davies fou en virtut d'un contracte a la Columbia records, el productor
George Avakian
suggeri a Davis que treballes amb mes arranjadors. Davis elegi immediatament l'Evans. De la col·laboracio en sorgiren tres albums Miles Ahead (
1957
), Porgy and Bess (
1958
), i Esborranys d'Espanya (
1960
). Una altra col·laboracio d'aquests periode Silencioses Nits (
1962
) es publica mes tard, en contra dels desigs de Davis, que llavors trenca durant un cert temps amb el productor Teo Macero com a consequencia d'aquest afer.
Malgrat que aquests quatre registres foren comercialitzats principalment sota el nom de Davis (i credits de Miles Davis i Gil Evans Big Band), la contribucio d'Evans va ser tan important com la de Davis. Llur treball junt en Davis de la classica big band de jazz els estils arranjats per Davis els interpretava sol. Evans tambe contribui darrere l'escena amb Davis en els albums de quintet classic de la decada del
1960
.
De 1957 endavant Evans enregistraria amb el seu nom propi, el Big Stuff (1957, tambe conegut com a Gil Evans & Ten). New Bottle Old Wine i Great Jazz Standards (alies Pacific Standard Time, 1957-58) Dels millors (1960), i The Individualism Of Gil Evans (
1964
). Entre els solistes que figuren en aquests registres foren
Lee Konitz
,
Steve Lacy
,
Johnny Coles
i
Cannonball Adderley
. El
1965
organitza la gran banda amb pistes de Kenny Burrell's amb l'album Guitar Forms. Evans agafa amb forca la calida musica d'
America Llatina
i Brasilera. El
1966
enregistra un especial album "Llati" amb la seva orquestra, Look To The Rainbow, pel cantant brasiler
Astrud Gilberto
.
Evans viatja molt durant des de
1972
a
1987
, treballant en l'organitzacio de concerts i festivals, viatja dues vegades al
Japo
una d'elles amb
Jaco Pastorius
.
Per una home de la seva formacio i generacio, Evans fou sorprenentment obert a noves orientacions en la musica popular. En el decenni de
1970
, a partir de Davis i molts altres musics de jazz, Evans treballa en el free jazz i modismes del jazz-rock, i varen assolir una nova generacio d'admiradors.
Evans tenia un particular interes en la labor del guitarrista de rock
Jimi Hendrix
. La mort de Hendrix el 1970 feu impossible una reunio programada amb Evans per discutir que Hendrix portes una big band dirigida per Evans. El
1975
llenca un album dels seus arranjaments de musica de Hendrix. El
1986
, Evans, produi i organitza la banda sonora del film del llibre de
Colin Mac Innes
, Absolute Beginnes, per tant treballava amb artistes contemporanis com
Sade Adu
,
Patsy Kensit
,
Eight Wonder
,
Jerry Dammers
,
Smiley Culture
,
Edward Tudor-Pole
, i en particular,
David Bowie
.
El 1987, Evans enregistra un CD en viu amb Sting amb arranjaments de big-band de cancons per i amb la policia.
L'abril de
1983
, l'Orquestra de Gil Evans li feren reservar el Sweet Basil club de jazz (
Greenwich Village
, Nova York), pel propietari i productor de jazz del Seet Basil Horst Liepolt. Debuta un dilluns al vespre i aquest compromis dura mes de cinc anys i dona lloc a un successiu nombre d'albums entre ells: Gil Evans and the Monday Night Orchestra (produit per
Horst Liepolt
). Un d'aquests albums, Bud & Bird, guanya el
Premi Grammy
per la millor interpretacio instrumental de jazz en concert, Big Band 1989.
El 1986, Evans fou posat a la llista de Jazz Up Beat Salo de la Fama.
- Gil Evans & Ten (1957)
- New Bottle Old Wine (1958)
- Great Jazz Standards (1959)
- Out of the Cool (1960)
- Into the Hot (1961). Malgrat que el credit d'aquest album fou atribuit a l'orquestra de Gil Evans, el fet es que l'aportacio de tot el material fou de
Cecil Taylor
i John Carisi, sense la participacio real de Gil Evans.
- The Individualism de Gil Evans (1964)
- Verve Jazz Masters 23: Gil Evans (1963?1964)
- Guitar Forms (1965) (amb Kenny Burrell)
- Look To The Rainbow (1966) (amb Astrud Gilberto)
- Blues In Orbit (1971)
- Svengali (1973)
- Plays the Music de Jimi Hendrix (1975)
- There Comes a Time (1975)
- Priestess (1977)
- Little Wing (1978)
- Live at the Public Theater Volume 1 & 2 (1980)
- Live at Sweet Basil (1984?1986)
- Farewell (1986)
- Bud and Bird (1986) (guanyador Premi Grammy 1989)
- Absolute Beginners film soundtrack (1986)
- Live at Umbria Jazz: Volume 1 & 2 (1987)
- 75th Birthday Concert (1987)
- Paris Blues (1987) (duet amb Steve Lacy)
- Last Session (1987) (Sting)
- A Tribute to Gil (1988)