De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Giganotosaure
(
Giganotosaurus
) es un genere de
dinosaure
carcarodontosaurid
que visque fa 96 milions d'anys aproximadament, durant el
Cenomania
del periode del
Cretaci superior
en l'actual
Sud-America
.
El seu nom prove del grec: γ?γα?
gigas
, 'gegant', ν?το?
notos
≪vent del sud≫ i σα?ρο?
saurus, ≪
llangardaix≫. Es un dels carnivors terrestres mes grossos coneguts. Tenien unes mandibules molt fortes i bracos curts i fluixos.
Giganotosaurus carolinii
fou anomenat per Ruben Carolini, un cacador de fossils amateur, que descobri els fossils en els diposits de la formacio
Rio Limay
de
Patagonia
, al sud de l'
Argentina
, l'any 1993. La descripcio d'aquest animal fou publicada per Rodolfo Coria i Leonardo Salgado a la revista
Nature
l'any
1995
.
Les seves preses mes comunes eren els
argentinosaures
(els dinosaures mes grossos coneguts fins avui), que eren aproximadament setze vegades mes grosses. Cacaven solitariament, pero s'esta estudiant l'acte que tindria la capacitat de cacar en grup. Encara amb les seves mandibules fortes no podien matar cap de les preses que es pensa que cacaven, totes molt mes grosses que ells. Des de neixer tenien unes genes
[
Cal aclariment
]
agressives i que en madurar l'impedien de menjar cap altra cosa que carn. Maduraven a 20 anys i vivien uns cent anys. Les mares protegien els ous i les cries durant un any.
En basar-se en les restes trobades mesurava aproximadament 14 m de llarg i uns 5 m d'altura i pesava prop de deu
tones
. S'han trobat restes d'una mandibula que confirma la hipotesi que podrien arribar a tenir unes mides mes grans i, en consequencia, mes pes. La reconstruccio del crani d'aquestes restes donaren les mides d'1,8m, bastant mes gros que l'1,56 m aproximat abans.
El Giganotosaurus era un depredador bipede, amb un crani gegant sostingut per un fort coll, extremitats superiors curtes respecte a la seva mida, proveides de tres dits acabats en urpes corbades i esmolades, extremitats inferiors llargues i fortes i un cua llarga que seria de contrapes i d'equilibri. En el Giganotosaure destaquen els femurs mes llargs que les tibies, es a dir cames dotades de forca i suport pero no de velocitat. Aixo suggereix que eren depredadors d'emboscada o que cacava preses lentes com els
sauropodes
. Les restes trobades corresponen a una gran part del cos d'aquests animals, pero no donen informacio sobre la postura corporal. Com en molts altres animals bipedes, no s'ha trobat una posicio concreta i per tant no n'hi ha una representacio correcta.
| Bases de dades taxonomiques
| |
|---|
