Gian Francesco Malipiero
(Venecia,
18 de marc
, 1882 ? Treviso,
1 d'agost
, 1973), va ser un compositor, musicoleg, professor de musica i editor italia.
Anys de joventut
[
modifica
]
Nascut a Venecia en una familia aristocratica, net del compositor d'opera
Francesco Malipiero
, problemes familiars van impedir a Gian Francesco Malipiero de seguir la seva educacio musical de manera continuada. El seu pare es va separar de la seva mare el 1893 i va portar Gian Francesco a Trieste, a Berlin i, finalment, a Viena. El jove Malipiero i el seu pare van trencar amargament la seva relacio, i el 1899 Malipiero va tornar a casa de la seva mare a Venecia, on va ingressar al
Liceo Musicale
de Venecia (actual
Conservatori Benedetto Marcello di Venezia
).
[1]
Despres d'aturar les classes de contrapunt amb el compositor, organista i pedagog
Marco Enrico Bossi
, Malipiero va continuar estudiant pel seu compte copiant musica de compositors com
Claudio Monteverdi
i
Girolamo Frescobaldi
de la
Biblioteca Marciana
, a Venecia, iniciant aixi un compromis de tota la vida amb la musica italiana. d'aquell periode.
[1]
El 1904 va anar a Bolonya i va buscar Bossi per continuar els seus estudis, al
Liceo Musicale
de Bolonya (actual Conservatori Giovanni Battista Martini). El 1906 va tornar al Conservatori de Musica Benedetto Marcello de Venecia per continuar els seus estudis. Despres de graduar-se, Malipiero va treballar com a assistent del compositor cec
Antonio Smareglia
.
[2]
Carrera musical
[
modifica
]
El 1905 Malipiero va tornar a Venecia, pero de 1906 a 1909 va estar sovint a Berlin,
[3]
on va seguir les classes de
Max Bruch
.
[4]
Mes tard, el 1913, Malipiero es va traslladar a Paris, on va coneixer la musica de
Ravel
,
Debussy
,
Falla
,
Schonberg
i
Berg
. El mes important es que va assistir a l'estrena de
La consagracio de la primavera
de
Stravinski
, poc despres de coneixer
Alfredo Casella
i
Gabriele d'Annunzio
.
[2]
[3]
Va descriure l'experiencia com un despertar ≪d'una llarga i perillosa letargia≫.
[1]
[2]
Despres d'aixo, va repudiar gairebe totes les composicions que ell havia escrit fins aleshores, amb l'excepcio de
Impressioni dal vero
(1910?1911).
[1]
En aquella epoca va guanyar quatre premis de composicio a
l'Accademia Nazionale di Santa Cecilia
de Roma, en presentar cinc composicions amb cinc pseudonims diferents.
[
cal citacio
]
El 1917, a causa de la derrota italiana a la
batalla de Caporetto
, es va veure obligat a fugir de Venecia i es va instal·lar a Roma.
El 1923, es va unir amb Alfredo Casella i Gabriele D'Annunzio per crear la
Corporazione delle Nuove Musiche
. Malipiero va mantenir bones relacions amb
Benito Mussolini
fins que va muntar el llibret de
Luigi Pirandello
La favola del figlio cambiato
, guanyant-se la condemna dels feixistes. Malipiero va dedicar la seva seguent opera,
Giulio Cesare
, a Mussolini, pero aixo no el va ajudar.
[
cal citacio
]
Va ser professor de composicio al Conservatori de Parma de 1921 a 1924. El 1932 va ser nomenat professor de composicio a l'aleshores
Liceo Musicale de Venecia
, que va dirigir de 1939 a 1952. Entre d'altres, va ser professor de
Luigi Nono
i del seu propi nebot
Riccardo Malipiero
.
[
cal citacio
]
Despres d'establir-se definitivament a la petita ciutat d'Asolo l'any 1923,
[5]
Malipiero va comencar el treball editorial pel qual seria mes conegut, una edicio completa de tota l'obra de Claudio Monteverdi, de 1926 a 1942, i despres de 1952, l'edicio de bona part dels
Concerts de
Vivaldi
a l'Institut Italia Antonio Vivaldi.
[
cal citacio
]
Composicions
[
modifica
]
Malipiero tenia una actitud ambivalent cap a la tradicio musical dominada pels compositors austro-alemanys, i en canvi va insistir en el redescobriment de la musica italiana anterior al segle
xix
.
[1]
Entre les seves obres orquestrals hi ha disset composicions que va anomenar simfonies, de les quals tanmateix nomes onze estan numerades. Va compondre la primera l'any 1933, quan Malipiero ja tenia mes de cinquanta anys. Abans d'aixo, havia escrit diverses peces orquestrals importants pero va evitar la paraula
sinfonia
(simfonia) gairebe completament a causa del seu rebuig a la tradicio simfonica austro-alemanya.
[5]
Les uniques excepcions son les tres composicions
Sinfonia degli eroi
(1905),
Sinfonia del mare
(1906) i
Sinfonie del silenzio e della morte
(1909?1910). En aquelles obres primerenques, pero, l'etiqueta ≪simfonia≫ no s'ha d'interpretar, com una indicacio d'obres a l'estil simfonicde Beethoven o Brahms, sino mes aviat com a
poemes simfonics
.
[5]
Ell mateix va declarar:
[1]
| ≪
|
La simfonia italiana es un poema lliure en diverses parts que se succeeixen capritxosament, obeint nomes aquelles lleis misterioses que l'instint reconeix
|
≫
|
Quan, a mitjans de la decada de 1950, l'enciclopedia britanica
The World of Music
va preguntar a Malipiero quines eren les seves composicions mes importants, en va indicar les seguents:
[
cal citacio
]
- Pause del Silenzio for the orchestra
, composta l'any 1917
- Rispetti e Strambotti
, per a quartet de corda, compost el 1920
- L'Orfeide for the stage
, composta entre 1918 i 1922, i representada per primera vegada el 1924
- La Passione
, una obra de misteri composta l'any 1935
- les seves nou simfonies, compostes entre 1933 i 1955 (compondria simfonies addicionals en els anys posteriors a la confeccio d'aquesta llista)
Va considerar
Impressioni dal vero
, per a orquestra, com la seva primera obra d'importancia duradora.
[5]
Teoria i estil musical
[
modifica
]
Malipiero va ser molt critic amb la forma de la sonata i, en general, amb el desenvolupament tematic estandard en la composicio. Va declarar:
| ≪
|
De fet, vaig rebutjar el joc facil del desenvolupament tematic perque n'estava fart i m'avorria de mort. Un cop es troba un tema, el gira, el desmembra i el vol volar, no es gaire dificil muntar el primer moviment d'una simfonia (o d'una sonata) que resultara divertit per als aficionats i, a mes, satisfa la manca de sensibilitat del coneixedor.
|
≫
|
[6]
El llenguatge musical de Malipiero es caracteritza per una llibertat formal extrema; sempre va renunciar a la disciplina academica de la variacio, preferint l'expressio mes anarquica de la canco, i va evitar caure en el descriptivisme musical de programa. Fins a la primera meitat de la decada de 1950, Malipiero va romandre lligat al
diatonisme
, mantenint una connexio amb la musica instrumental italiana i el
cant gregoria
anteriors al segle
xix
, passant despres lentament cap a territoris cada cop mes inquietants i tensos que l'apropen al cromatisme total. No va abandonar el seu estil anterior sino que el va reinventar. A les seves ultimes pagines, es possible reconeixer els suggeriments dels seus alumnes
Luigi Nono
i
Bruno Maderna
.
[
cal citacio
]
Les seves composicions es basen en passatges lliures, no tematics, tant com en composicio tematica, i poques vegades els moviments acaben en les claus en que van comencar.
[1]
Com va declarar
Ernest Ansermet
, ≪aquestes simfonies no son tematiques sino "motives"; es a dir, Malipiero fa servir motius melodics com qualsevol altre [...] genera altres motius, reapareixen, pero no porten el discurs musical, sino que son, mes aviat, portats per ell≫.
[1]
El director frances
Antonio de Almeida
va dirigir l'Orquestra Simfonica de Moscou en els enregistraments de les simfonies completes de Malipiero per a Naxos (Marco Polo, 1993-1994).
Posteriorment, el repertori per a piano de Malipiero, que compren tambe els seus concerts complets, ha experimentat un renaixement de la ma del conegut pianista italia
Sandro Ivo Bartoli
. Malipiero va ser el tema de la pel·licula biografica de 1985
Poems of Asolo
de
Georg Brintrup
.
- ↑
1,0
1,1
1,2
1,3
1,4
1,5
1,6
1,7
John C.G. Watherhouse (1993). "Gian Francesco Malipiero (1883?1973)". In Symphonies nos.3 and 4 · Sinfonia del mare (pp. 3?5) [CD booklet]. Germany: Naxos.
- ↑
2,0
2,1
2,2
"G.F.MALIPIERO ? LIFE". rodoni.ch.
- ↑
3,0
3,1
Laureto Rodoni, ≪Caro Lualdi…≫. I rapporti d'arte e d'amicizia tra G.F.Malipiero e A.Lualdi alla luce di alcune lettere inedite.
- ↑
"G.F.Malipiero". Universal Edition.
- ↑
5,0
5,1
5,2
5,3
John C.G. Watherhouse (1993). "Gian Francesco Malipiero (1883?1973)". In Symphonies nos.1 and 2 · Sinfonie del silenzio e della morte (pp. 3?5) [CD booklet]. Germany: Naxos.
- ↑
≪L'opera di Gian Francesco Malipiero≫ ? essays from Italian and foreign scholars, introduced by Guido M. Gatti, Edizioni di Treviso, 11952, p. 340. ? cited from M.Sorce Keller, A ≪bent for aphorisms≫: Some remarks about music and about his own music by Gian Francesco Malipiero, The Music Review, 1978, vol. 39, n. 3?4 ? available at [2]
Bibliografia
[
modifica
]
- Marcello Sorce Keller
, "A Bent for Aphorisms: Some Remarks about Music and about His Own Music by Gian Francesco Malipiero",
The Music Review, XXXIX
(1978), no. 3?4, 231?239.
- Andrea Lanza
, (2008). "An Outline of Italian Instrumental Music in the 20th Century".
Sonus. A Journal of Investigations into Global Musical Possibilities
. 29/1: 1?21. ISSN 0739-229X.
Enllacos externs
[
modifica
]