Els geuzen ( neerlandes : geuzen , pronuncia [??øz?n]) ^[1] eren a l'origen un grup de nobles de les Disset Provincies que el 1566 es van queixar de la politica, de la inquisicio i de la manca de llibertat religiosa sota el regne del rei Felip II d'Espanya prop de la governadora Margarida de Parma . Per a tranquil·litzar la governadora neguitosa davant un centenar de nobles, un dels seus consellers d'estat hauria dit en frances: ≪N'ayez pas peur Madame, ce ne sont que des gueux≫ (No tinguis por, Madame, son nomes uns captaires). El mot gueux o captaire va neerlanditzar-se vers geus [?øs], plural geuzen . Tot i esser la versio la mes popular, la historicitat de l'anecdota a l'origen de la paraula no esta confirmada per tot els historiadors. ^[2] El que es cert es que mes tard el terme va generalitzar-se per a denominar els grups de rebels armats contra el regim espanyol.

Es parla de Watergeuzen (captaires de mar) per a designar els que atacaven l' Armada Espanyola i de Bosgeuzen (captaires del bosc) per als guerrillers a la terra ferma. S'utilitza la paraula de geuzennaam o nom de captaire quan un grup discriminat o una minoritat utilitza el mateix el malnom que els altres li donen com a titol d'honor, com ho van fer els nobles del segle  xvi . Aixi en desactiven el caracter insultant. En el neerlandes de Belgica , tambe va rebre la significacio de no- catolic . ^[3]

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Geuzen