Belgae

Tipus	grup etnic historic
Part de	gals i germanics
Geografia
Originari de	Marne (Franca) i Sena (Franca)
Estat	Gal·lia
Mapa de distribucio
Mapa amb la ubicacio aproximada de Gal·lia Belga pre-romana poc abans conquesta romana d'acord amb una interpretacio de Cesar

Els belgues o belgae (plural del llati Belga ) eren els membres d'un poble antic, assentat a l'Europa occidental poc abans de l'era cristiana, concretament a la Gal·lia septentrional. A ells es deu el nom de la provincia romana Gallia Belgica i el de la Belgica moderna; avui se'ls coneix com els ≪antics belgues≫. Segons Estrabo , els seus dominis se situaven entre els rius Rin i Loira , i segons Juli Cesar estaven separats dels celtes o gals pel riu Marne .

Etimologia [ modifica ]

El consens entre els linguistes es que el mot Belgae prove del protocelta * belg - o * bolg - ≪inflar-se, estar enfurismat≫ (cf. el gal * bolga ≪bossa de cuir≫ i l' irlandes antic bolg ≪manxa, ventre≫) que es a l'origen de l'angles budget , "pressupost". Cal entendre l'etnonim, doncs, com a ≪els furiosos, els bel·licosos, els bel·ligerants≫, o com a ≪els orgullosos, els fatxendes, aquells que s'inflen com un bot ≫, ^{[1] [2]} ≪aquells que s'inflen amb ira/furia de batalla≫. ^{[3] [4] [5] [6] [7]} El celta * bhelgh deriva de l'arrel indoeuropea * bhel- ≪inflar, bombar≫ (angles bulge , "bony", relacionat amb "bombolla"). Els Fir Bolg (o Fir Bholg), a la mitologia irlandesa , son un poble de guerrers i artesans, els tercers invasors d' Irlanda , el nom dels quals significa ≪homes-bossa≫ o, mes versemblantment, ≪homes-llamp≫. Estan dotats especialment per a les arts del foc i la forja.

S'han aportat tambe explicacions alternatives. Una d'elles proposa que * bel (com s'ha dit, ≪objecte rodo, inflat≫) podria tenir el sentit figuratiu de 'cercle, alianca, exercit' i * gae seria 'guerrer' en gal. Aixi, bel-gae significaria 'guerrers de l'alianca' i aquest significat encaixaria amb la descripcio donada per Juli Cesar. Segons una altra teoria, Belgae vindria del protocelta * belo ≪brillant≫, d'on prove Beltane i el nom dels deus Belenos ('El que il·lumina') i Belisama (probablement la mateixa divinitat, a partir de * belo-ens ). L'arrel * belo esta emparentada amb l'angles beli , l'anglosaxo bael , el litua baltas ('blanc' o 'brillant', origen etimologic de baltic ) i l' eslau belo/bilo/bielo ('blanc', origen de toponims que signifiquen ≪ciutat blanca≫ com ara Belgrad i Bjelovar ).

Origen [ modifica ]

Els belgues van ser considerats durant molt de temps com un poble gal o be un poble germanic dominat per una aristocracia gal·la, entre altres coses pel fet que els noms dels seus caps eren d'origen gal i no pas germanic. S'ha aventurat que l'us de nom celtes indicaria el rang jerarquic -militar- dels caps i que aixo es podria assimilar als noms de carrecs militars moderns com ara "general", "coronel", "capita" i altres que, tot i tenir origen frances o llati, s'empren en llengues no romaniques com l'alemany, neerlandes i altres. Aixo evidencia l'afinitat cultural dels belgues amb el mon celtic. Actualment, unes analisis mes precises dels noms de les seves tribus, caps i deus permeten suposar que algunes tribus eren realment gal·les ( bel·lovacs , atrebats , etc.) i unes altres mostren caracteristiques germaniques ( condruses , segnes , etc.).

D'altra banda, alguns autors estableixen un tercer grup de tribus ni gal·les ni germaniques, sino amb afinitats italiques. ^{[ cal citacio ]} Segons aquests autors, l'analisi de la toponimia de la zona ha permes suposar que aquests pobles ocupaven al principi la part de la regio compresa entre els rius Aisne i Weser , abans de sofrir la pressio dels celtes i germans. Allo que es coneix del seu idioma mostra nombroses afinitats amb les llengues indoeuropees del sud d'Europa, particularment amb les llengues italiques . L'explicacio seria que, abans de la seva emigracio al sud, els italics van haver de romandre a l'Europa central, prop dels germanics i eslaus com be reflecteix l'ampli vocabulari comu entre aquests grups. No fora impossible, doncs, que una part d'ells es dirigis al nord-oest mentre que la resta emigrava a la peninsula italica . ^{[ cal citacio ]} Lligat amb aixo, cal esmentar la hipotesi del Nordwestblock ("bloc del nord-oest"), defensada entre altres estudiosos per Hans Kuhn i Maurits Gysseling. ^[8] Segons aquests autors, abans de l'assimilacio celtica o germanica de les tribus belgues, a la zona s'hi hauria parlat una llengua indoeuropea extingida de dificil catalogacio, ja que tant podria presentar trets comuns amb el lusita com el venetic , el retic o algunes llengues il·liries . Alguns autors anomenen "antic belga" aquesta hipotetica llengua extingida. ^{[9] [10]}

Noticies dels classics [ modifica ]

Aixi descriu Juli Cesar els pobles que habitaven la Gal·lia a la seva obra De Bello Gallico :

Prossegueix precisant en el seu celebre ≪elogi≫ del poble belga que els belgues son els mes valents (≪ Horum omnium fortissimi sunt Belgæ ≫) d'aquests tres pobles perque, en ser els mes allunyats de la cultura i civilitzacio romana , ≪els mercaders arriben rares vegades a ells a proposit amb aquestes coses que efeminen els anims≫. ^[12] Aixi mateix, explica que els belgues (del nord) descendien de tribus que havien travessat el Rin molt temps enrere. Segons ell, els belgues havien adquirit una aspra reputacio en haver lluitat contra els germanics . L'arqueologia moderna, no obstant aixo, contradiu a Cesar: els belgues no nomes no estaven en absolut endarrerits, sino que fins i tot havien arribat a introduir les primeres monedes a Gran Bretanya. ^[13]

Tacit revela que el poble nervi va rebutjar ser anomenat ≪gal≫. Aquesta actitud era probablement la mateixa en la major part de les tribus belgues del nord.

Tribus dels Belgae [ modifica ]

Cesar anomena com a tribus belgues les seguents:

Mes tard, Tacit esmenta una tribu anomenada tungri que vivia on havien viscut abans els Germani cisrhenani , i especifica que havien estat anomenats abans Germani (malgrat que Cesar havia afirmat que havien esborrat el nom de la tribu principal, els Eburones). Altres tribus que podrien ser incloses dins els Belgae en alguns contextos serien els Leuci , Treveri i Mediomatrici . Posidoni tambe hi inclou els armoricani .

Els Germani Cisrhenani [ modifica ]

Entre els Belgae hi havia un grup de tribus catalogades pels informants locals com a Germani : els ceresos , condruses , eburons , pemans i segnes . Els classics s'hi referien com a "Germani Cisrhenani" (es a dir, ≪els germanics d'aquesta banda del Rin≫) per tal de distingir-los dels Germani que vivien a l'est del Rin , fora de la zona gal·la i romana.

Si aixo volia dir que parlaven realment una llengua germanica o no, es encara incert (la regio estava fortament influenciada per la Gal·lia, i molts dels noms tribals i de persona semblen celtes), pero Tacit afirma que aquests Germani eren els originaris i que el terme "Germani", tal com es va generalitzar despres, no mantenia el significat original del mot. Tambe va dir que els descendents dels Germani originals al seu temps eren els tungri . ^[15]

L'area general dels Germani belgues es trobava entre els rius Escalda i Rin i al nord de la provincia belga de Luxemburg i el Mosel·la , que es on hi havia els trevers. En termes moderns, aquesta zona inclou l'actual Belgica oriental, la zona meridional dels Paisos Baixos i una part d' Alemanya a l'oest del Rin i al nord de Coblenca .

Entre aquests Germani, pero, no s'hi incloien els atuatucs , ja que aquests eren considerats com a descendents d'una altra branca -teoricament germanica pero possiblement celtica-, els cimbres , els quals s'haurien establert a la zona a l'epoca de la guerra cimbria .

Conquesta romana [ modifica ]

Juli Cesar va conquerir als belgues a partir de l'any 57 aC . En els seus escrits relata que els belgues estaven armant-se i conspirant en resposta a les seves conquestes anteriors, i amb la finalitat de respondre a aquesta amenaca va reclutar dues legions i va ordenar als seus aliats gals hedus envair el territori dels bel·lovacs . Temerosos de la superioritat numerica i la valentia dels belgues, al principi va evitar una batalla oberta i va recorrer principalment a escaramusses de cavalleria per temptejar els seus punts forts i febles. Una vegada convencut que les seves tropes estaven a l'altura de les dels bel·lovacs, va acampar en un pujol, protegit per un panta enfront i el riu Aisne darrere, prop de Bibracte (entre les actuals ciutats de Laon i Reims ) al territori dels rems.

Els bel·lovacs van atacar pero van ser repel·lits despres d'una dura batalla. Sabent que no podien desallotjar els romans i de l'arribada dels hedus a les terres dels bel·lovacs, aquests van decidir disgregar les seves forces i tornar a les seves terres. Qualsevol tribu que fos atacada per Cesar, les altres acudirien en la seva ajuda. Van aixecar el campament poc abans de mitjanit. A l'alba, satisfet que la retirada no fos un parany, Juli Cesar va enviar tropes de cavalleria per hostilitzar la rereguarda, i despres d'ella tres legions. Van morir nombrosos bel·lovacs.

Cesar va penetrar al territori dels suessions i va assetjar Noviodunum (Soissons). En veure les armes de setge romanes, els suessions es van rendir, i Cesar va centrar la seva atencio en els bel·lovacs, que havien retrocedit a la fortalesa de Bratuspanci (entre Amiens i Beauvais). Ben aviat van claudicar, com ho van fer tambe els Ambians .

Els nervis , juntament amb els Atrebats i Viromandus , van decidir lluitar (els Atuatucs tambe havien acordat unir-s'hi pero en aquest moment encara no havien arribat). Es van camuflar en l'espessor del bosc i van atacar la columna romana en el riu Sabe (lat. Sabis , encara que es pensava que era l'actual riu Sambre , actualment es pren com mes probable el Segelli). El seu atac va ser tan rapid i inesperat que alguns dels romans no van tenir temps de llevar la coberta del seu escut o si mes no de posar-se el casc. L'element sorpresa va deixar els romans breument exposats. No obstant aixo, Cesar va agafar un escut, va marxar a la primera linia de combat i rapidament va organitzar les seves tropes. Les dues legions que carregaven amb l'equip en la rereguarda van arribar i van contribuir a canviar el curs del combat. Cesar va dir que els nervis van quedar practicament aniquilats en la batalla, i es efusiu a l'hora de parlar de la seva valentia, arribant a anomenar-los ≪herois≫ (vegeu Batalla del Sabis ).

Els atuatucs, que arribaven en aquest moment, van tornar enrere en sentir les noticies de la derrota dels seus aliats i van retrocedir a una fortalesa, van ser assetjats i finalment claudicaren, lliurant les armes. No obstant, la rendicio era un estratagema, i els atuatucs, armats amb armes que havien amagat, van intentar escapolir-se a la nit. Els romans, que tenien una posicio avantatjada, en van matar quatre mil. Els altres, uns cinquanta-tres mil, van ser capturats, i venuts com a esclaus.

L'any 53 a. C. els Eburons , dirigits per Ambiorix , juntament amb els nervis, menapis i morins , es van rebel·lar de nou i van acabar amb quinze cohorts, nomes per ser sufocats per Cesar. Els belgues van lluitar en la revolta de Vercingetorix el 52 a. C.

Despres de la seva subjugacio final, Cesar va combinar les tres parts de la Gal·lia, el territori dels belgues, celtics i aquitans formant una sola provincia dificil de gestionar ( Gallia Comata , 'Gal·lia cabelluda') que va ser reorganitzada per l'emperador August en les seves divisions culturals tradicionals. La provincia de Gal·lia Belga s'estenia des del mar del Nord fins al llac de Constanca ( Lacus Brigantinus ), limitava a l'est amb el Rin, contenia parts del que actualment es l'oest de Suissa i la seva capital estava situada a la ciutat dels rems (Reims). Sota Dioclecia , Belgica Cosina (capital, Augusta Trevirorum , Treveris ) i Belgica Secunda (capital Reims ) formaven part de la diocesi de la Gal·lia.

Els Belgae fora de la Gal·lia [ modifica ]

En temps de Juli Cesar, els belgues havien creuat el canal de la Manega , arribant al sud de Britannia . ^[16] Cesar explica que van creuar el canal com a invasors i que nomes despres es van assentar a l'illa.

S'han trobat nombroses monedes dels Ambians de mitjans del segle II a. C. en el sud de Gran Bretanya i a Kent s'han desenterrat les restes del que podria ser un fort belga. ^[17] En temps que Juli Cesar podia rememorar, un rei dels suessions anomenat Diviciaco no nomes era el rei mes poderos de la Gal·lia Belgica, sino que els seus dominis arribaven a part de Gran Bretanya. Commi dels Atrebats , antic aliat de Cesar, va fugir a Gran Bretanya despres de participar en la rebel·lio de Vercingetorix i es va unir o be va establir una branca britanica de la seva tribu. A partir del desenvolupament de les imatges en les seves monedes, sembla probable que, quan Roma va conquerir Britannia , algunes de les tribus del sud-est de l'illa eren belgues o estaven governades per una aristocracia belga. Entre les posteriors civitates (divisions administratives) de la Britannia romana n'hi havia una que portava el nom dels belgues (Belgae), sent algunes de les seves ciutats Magnus Portus ( Portsmouth ) i Venda Belgarum ( Winchester ). ^[18]

Claudi Ptolemeu esmenta els belgues britanics dins la relacio d'un dels seus viatges. ^[19] Mentre que Juli Cesar els situava a Kent i Sussex , Ptolemeu ho fa a Wiltshire i Somerset . De fet, el nom de belgues podria englobar de forma generica algunes poblacions de Britannia, i els atrebats en serien una.

Es possible que una branca dels belgues s'establis a Irlanda , representada pels Builg historics i els Fir Bolg mitologics. ^[20]

Referencies [ modifica ]