Germana de Foix
(
Foix
,
1488
-
Lliria
,
15 d'octubre
de
1536
) fou
virreina de Valencia
(
1523
-
1536
),
[1]
reina consort d'Arago
(
1505
-
1516
) i
vescomtessa de Castellbo
(
1513
-
1536
). Fou la segona esposa de
Ferran el Catolic
(1505-1516); despres de la mort d'aquest, es casa amb
Joan de Brandeburg-Ansbach
(1519-1525); i finalment, despres de quedar vidua novament, amb
Ferran d'Arago, duc de Calabria
(1526-1536).
Ursula Germana de Foix va neixer a Foix (
Pais de Foix
,
Franca
) en 1488 i va morir a
Lliria
(
Valencia
) en 1536. Filla de
Joan de Foix
,
comte
d'
Etampes
i vescomte de
Narbona
, i de
Maria d'Orleans
, germana de
Lluis XII de Franca
. Pertanyia a la noble
casa francesa de Foix
, que havia regnat a Navarra. Va ser educada en la cultura francoborgonyona a la cort del seu oncle matern Lluis XII de Franca, on va aprendre a llegir, a ballar i a tocar el
llaut
, i es va preparar per a contreure un matrimoni que preserves els interessos del seu llinatge.
[1]
Es va casar el 15 de marc de 1506,
[2]
a divuit anys, amb
Ferran II d'Arago
, vidu d'
Isabel I de Castella
. Arribada a Valencia, els seus costums i la seua cultura francoborgonyona, distintes de l'ascetisme i de la rigidesa de la reina Isabel, van desconcertar la cort castellana. Germana de Foix coneixia les habilitats socials per a moure's amb desimboltura a la cort, i mostra un model femeni que xocava amb el referent d'ideal d'educacio femenina basat en la sobrietat i els textos religiosos, que havia impulsat Isabel la Catolica. Per aquest motiu, Germana de Foix va ser criticada per la seva frivolitat.
[1]
Encara que era probablement una relacio romantica la que tingueren ambdos, una rao important de la unio era establir una treva entre el
Regne de Franca
i el
Regne de Castella
. Aixi, pel
Tractat de Blois
es dictamina que Germana rebia els drets dinastics del
Regne de Napols
i li concedi el titol de
reina de Jerusalem
.
Enric VIII d'Anglaterra
, gendre de Ferran pel seu matrimoni amb
Caterina d'Arago
, va veure's trait i, enfadat, en un acte de venjanca, va casar la seva germana petita,
Maria Tudor
, amb
Lluis XII de Franca
, un rei envellit, pero enriquit; tanmateix, tot va perdre's arran de la mort d'aquest a poc mes de dos mesos i mig despres del casament.
[3]
Del matrimoni de Germana de Foix amb Ferran II el Catolic va neixer un fill, Joan, que va morir poc despres de neixer el 3 de maig de 1509.
[2]
D'haver sobreviscut hauria heretat els estats de la corona d'Arago, patrimoni patern, i hauria impedit la unitat que es va aconseguir en la persona de Carles I.
[1]
Vidua en 1516, va rebre un generos dot per a mantenir el seu estatus reial, i aixi referma les critiques que l'acusaven de superbia i luxuria. Vidua en un pais estranger, tenia prohibit abandonar la Peninsula. Tot i el seu estatus regi es va haver de sotmetre al nou rei
Carles I
. Germana es va retirar al
monestir de Guadalupe
i va renunciar als seus drets dinastics sobre la corona de Navarra. Aixi mateix, va cedir a Carles I els seus dominis del sud de Franca i totes les terres i rendes d'
Italia
.
[2]
Es un fet constatat que Carles I va controlar i gestionar els assumptes de l'ultima reina d'Arago, entre ells els seus dos criticats nous matrimonis.
[1]
En 1519 Germana de Foix fou casada amb el marques de Brandemburg,
Joan de Brandenburg
. i s'establiren a Valencia el 1523, on ella fou nomenada
virreina
i el seu segon marit com a capita general.
[4]
Aquest segon matrimoni, que tan sols va durar fins al 1525, quan Germana va tornar a enviduar,
[2]
i la sagnant repressio de les Germanies durant el seu virregnat van empitjorar encara mes la seva imatge.
[1]
A Valencia fou nomenada lloctinent i virreina, i va encetar un dur proces de repressio contra els
agermanats
,
[5]
ordenant l'execucio de mes d'un centenar de persones, tot i que les croniques coetanies eleven a 800 el nombre d'execucions. A mes, imposa unes fortes multes als gremis, ciutats i viles agermanades (al voltant de dos milions i mig de ducats en el conjunt del regne, quantitat que trigaria molts anys a pagar-se). Germana de Foix es considerada pels historiadors de la llengua un punt d'inflexio en el proces castellanitzant del regne de Valencia.
El 13 de maig de 1526
[2]
es va casar amb
Ferran d'Arago, duc de Calabria
, amb qui va compartir el segon virregnat valencia. En aquests anys junts van desenvolupar el cerimonial que va alimentar la fama del Palau Reial valencia, adaptant-lo als gustos renaixentistes amb biblioteca, capella musical, col·leccions de tapissos i ceramiques, i un magnific jardi per a estimular la creativitat i l'intel·lecte.
[1]
Germana de Foix va ser tambe la fundadora del
Monestir de Sant Miquel dels Reis
a la ciutat de Valencia.
[1]
Galeria d'escuts
[
modifica
]
- ↑
1,0
1,1
1,2
1,3
1,4
1,5
1,6
1,7
≪
Germana, de Foix
≫.
Diccionari Biografic de Dones
. Barcelona:
Associacio Institut Joan Lluis Vives
Web (
CC-BY-SA
via
OTRS
).
- ↑
2,0
2,1
2,2
2,3
2,4
Queralt del Hierro
, Maria Pilar.
Reinas en la sombra. Amantes y cortesanas que cambiaron la historia.
(en castella). 2a. EDAF S.L.U., desembre de 2014, p. 42,43,45.
ISBN 9788441434400
.
- ↑
Narbona Carceles
, Maria. ≪El reino de Francia de Carlos VII a Luis XII≫. A: Guillermo Nieva Ocampo et al. (coord.).
Historia de Europa: siglos XIV y XV
(PDF). Salta: La Aparecida, 2021, p. 289.
ISBN 9789874745330
[Consulta: 3 abril 2024].
- ↑
Gil Fernandez
, Luis.
Formas y tendencias del humanismo valenciano quinientista
(en castella). Luis Gil Fernandez, 2003, p. 32.
ISBN 9788484831495
.
- ↑
Perez Garcia
, Pablo.
Mas alla de la capital del Reino La Germania y el territorio valenciano: del Maestrazgo a la Safor
(en castella). Publicacions de la Universitat de Valencia, 2021, p. 168.
ISBN 9788491333951
.
Bibliografia
[
modifica
]
- De la Fuente, Mercedes (2009). Valencianas celebres y no tanto. (S. XIII-XXI). Valencia: Generalitat Valenciana-Conselleria de Benestar Social, pp. 59? 64.
- Segura Graino, Cristina (2009). Diccionario de Mujeres en la Historia. Madrid: Editorial Espasa Calpe.