Els
germans llecs
o
germans conversos
eren
monjos
, per tant membres d'
ordes religiosos
catolics, especialment
ordes monastics
i
ordes mendicants
, que s'ocupaven en particular dels treballs manuals i els afers administratius i seculars d'un
monestir
, mentre que els altres monjos, anomenats
monjos de cor
, es dedicaven a l'
ofici divi
i l'estudi.
Aixo implicava que els germans llecs havien fet vots a l'orde, pero no havien estat ordenats
preveres
per un bisbe o prevere. El seu vincle amb l'orde eren aquests vots. En alguns ordes, els llecs eren, per extensio, els
germans
, mentre que els monjos de cor, que eren preveres, eren anomenats
pares
.
La distincio no es feia en el monasticisme antic. De fet, la major part dels primers
benedictins
no eren
clergues
i tots feien treballs manuals. El mot
conversi
,
conversos
, es feia servir per als monjos que havien ingressat a l'orde de grans, per diferenciar-los dels
oblati
i
nutriti
,
oblats
o
donats
, que s'havien criat al monestir des de petits, sovint deixats per les families perque la comunitat els eduques i els mantingues, i que despres ingressaven joves a l'orde.
En comencar el segle
xi
, el temps dedicat a l'estudi va incrementar-se, com tambe el nombre de monjos que eren clergues. Igualment, calia regular la posicio dels
famuli
, servents que treballaven per al monestir sense tenir vots a la comunitat. D'aquesta manera, sorgiren els germans llecs en alguns monestirs italians com els de l'
Orde de Vallombrosa
, i en altres, com a
Hirschau
, es dona un reglament per als
fratres barbati
i
exteriores
.
A l'
Abadia de Cluny
el treball manual es va relegar i va quedar en mans de servents a sou; en canvi, els
cartoixans
,
cistercencs
,
grandmontins
i altres ordes van instituuir que fossin els
germans llecs
, que encara no eren preveres, qui se n'encarreguessin. En casos com el de l'
Orde de Grandmont
, aquesta completa separacio en les tasques va conduir a conflictes entre les dues comunitats que provocaren el declivi de l'orde.
Caracteristiques
[
modifica
]
Els germans llecs, habitualment, eren persones pietoses i amb gran vocacio religiosa, pero que pel seu nivell d'educacio no podien complir els requeriments minims de l'orde per esser monjos (cal tenir en compte que molts ordes monastics tenien entre les seves missions l'estudi i l'apostolat o la predicacio, que requeria, per tant, uns nivells de coneixements o de formacio). Podien compartir part de la vida monastica dels monjos, contribuint a la seva activitat, pero quedaven exclosos d'altres tasques o drets que nomes tenien els clergues.
S'ocupaven de les tasques agricoles, artesanals, del manteniment i treballs domestics de la comunitat, i de la seva administracio i sovint assoliren nivells molt alts d'especialitzacio. Els llecs cistercencs, per exemple, van esser determinants en el progres de les tecniques agricoles medievals.
Els llecs, en alguns ordes, vestien un habit diferenciat: els llecs cistercencs duien tunica parda, no blanca, i escapulari negre, i no duien
cogulla
; els
vallombrosans
portaven el cap cobert, pero no amb
cogulla
, i els dominics llecs teien una caputxa mes petita que els altres frares.
Participaven en l'
ofici divi
, pero sovint amb altres condicions, sense l'obligacio de tots els oficis ni en tota la seva extensio. Aixi, alguns ordes nomes els obligaven a recitar diariament l'Ofici Breu de la Mare de Deu o nomes un seguit d'oracions, com el
parenostre
, l'
avemaria
o el
gloriapatri
.
Tambe hi havia monestirs on vivien separadament, en una part diferent del recinte, la
domus conversorum
.
A la majoria de congregacions dedicades a l'ensenyament, els membres no son preveres i, estrictament, son germans llecs. No obstant aixo, solen esser persones molt formades i professionals en alguna disciplina.
El
Concili Vatica II
va instar al retorn dels ordes religiosos als carismes i regulacions originals. Els ordes van eliminar la distincio existent entre germans llecs i la resta, de manera que tots els membres de la comunitat, sigui quina sigui la tasca que portin a terme, tenen els mateixos deures i drets i fan servir el mateix habit.