 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
George Smith Patton, Jr.
(
11 de novembre
de
1885
?
21 de desembre
de
1945
) fou un
general
de l'
exercit dels Estats Units
durant la
Segona Guerra Mundial
. En la seva carrera, que va durar 46 anys, va ser un dels primers a promoure els
tancs
, comandant importants unitats d'aquests al nord de l'
Africa
, en la invasio de
Sicilia
i a l'escenari d'operacions europees. Tot i que molts han vist Patton com un guerrer pur i ferotge, per la qual cosa va guanyar el sobrenom de general "Sang i Pebrots", la historia ens ha deixat la imatge d'un brillant pero solitari lider militar ple d'insubordinacions, transgressions i periodes de certa inestabilitat emocional, que fins i tot creia en els auguris esoterics.
Patton imposava el seu respecte als soldats per mitja del temor i buscava l'idolatracio de forma permanent. Odiava el soldat covard i es mostrava amable amb els que destacaven a l'accio.
Patton va neixer a
San Gabriel
,
California
, de George Smith Patton (
30 de setembre
de
1856
?
juny
de
1927
) i Ruth Wilson. Els Patton eren una familia molt prospera.
Patton venia d'una llarga tradicio de soldats que van lluitar i morir en molts conflictes, incloent-hi la Guerra de la Independencia i, en particular, al bandol confederat de la
Guerra civil dels Estats Units
. Els seus avis paterns eren el general de brigada George Smith Patton (
26 de juny
de
1833
?
19 de setembre
de
1864
) i Susan Thorton Glassell. El general de brigada va neixer a
Fredericksburg
,
Virginia
, i posteriorment va servir en el vint-i-dose d'infanteria de Virginia dels
Estats Confederats d'America
durant la Guerra Civil dels Estats Units (
1861
?
1865
). Va morir durant la
batalla de Opequon
(la Tercera Batalla de Winchester).
Deixava un fill amb el mateix nom que havia nascut a
Charleston
,
Virginia Occidental
, quan aquest estat encara forma part de Virginia. El segon Geore Smith Patton era nomes un nen durant la Guerra Civil. Es va graduar a l'Institut Militar de Virginia el
1877
. Va iniciar una carrera per fiscal, servint notablement com a fiscal del districte de la ciutat de
Pasadena
, California, i sent el primer
alcalde
de
San Marino
, California. Es va oposar al sufragi femeni. Va morir a
Los Angeles
.
El pare del general Patton era amic de
John Singleton Mosby
, heroi de cavalleria dels Estats Confederats d'America, servint primer sota les ordres de
J.E.B. Stuart
i posteriorment com a membre d'una guerrilla. Pel que sembla, va ser la seva influencia el que va fer que Patton volgues ser un general.
Patton va estudiar a l'
Institut Militar de Virginia
durant un any, per posteriorment traslladar-se a l'
Academia Militar dels Estats Units
, on es va graduar el
1909
.
Patton era un nen intel·ligent, que estudiava amb passio la literatura classica i la historia militar, pero sembla que patia d'un cas no diagnosticat de
dislexia
, les consequencies de la malaltia el van perseguir durant tota la seva escolaritzacio. Va tardar molt a aprendre a llegir, i mai va aprendre a lletrejar correctament. A causa d'aquestes dificultats, va tardar cinc anys a llicenciar-se a West Point, tot i que va aconseguir convertir-se en adjunt del Cos de Cadets. Durant la seva estada a West Point, Patton va renovar el tracte amb una amiga de la infancia: Beatrice Ayer, filla d'un prosper industrial textil. Es van casar poc despres de la graduacio de Patton.
Despres de graduar-se a West Point, Patton va participar en les
olimpiades de 1912
d'
Estocolm
, representant als Estats Units en el primer
pentatlo modern
. Patton
va acabar en cinquena posicio
. Si no hagues estat per la competicio de tir, on es veu que va fallar el segon tir, hauria aconseguit una medalla. Patton va afirmar que la segona bala va passar pel forat fet per la primera.
Patton, igual que molts altres membres de la familia, solia afirmar que tenia visions d'avantpassats morts. Creia fermament en la reencarnacio, i moltes proves anecdotiques indiquen que creia ser la reencarnacio del general cartagines
Anibal
, d'un legionari roma, d'un comandant del camp de
Napoleo
i altres figures militars historiques.
Inicis de la seva carrera militar
[
modifica
]
Durant la campanya a la frontera de
Mexic
de
1916
, mentre estava al servei del XIII regiment de cavalleria a
Texas
, va acompanyar l'aleshores general de brigada
John J. Pershing
com a ajudant seu durant l'
expedicio de castig en territori mexica
durant la persecucio de
Pancho Villa
. Durant aquest servei, Patton, acompanyat de deu soldats del VI regiment d'infanteria, va posar fi a la vida del general
Julio Cardenas
, comandant de la guardia personal de Villa. L'exit de Patton li va brindar certa notorietat als Estats Units.
Primera Guerra Mundial
[
modifica
]
En iniciar-se la participacio dels
Estats Units
a la
Primera Guerra Mundial
, el general Pershing va ascendir Patton a
capita
. Estant a
Franca
, Patton va sol·licitar que se li dones el comandament d'una unitat de combat, i Pershing li va assignar el comandament d'una unitat de l'acabada de crear
Tank Corps
americana. Pels seus exits (i per l'organitzacio d'una escola d'entrenament per tancs americans a Langres, Franca), Patton va ser ascendit dues vegades fins al rang de
tinent coronel
, i se'l va posar al comandament del
Tank Corps
, que era part de l'American Expeditionary Force. Va prendre part de l'ofensiva de St. Mihiel el setembre de
1918
i va resultar ferit per foc de metralleta mentre ajudava un tanc que estava encallat al fang.
Pels seus serveis a les operacions de Meuse-Argonne, Patton va rebre el
Cor Porpra
, la
Creu del Servei Distingit
, i va ser ascendit a
coronel
. Mentre Patton es recuperava de les seves ferides, es van acabar les hostilitats.
El periode entre guerres
[
modifica
]
Mentre estava de servei
Washington DC
el
1919
, Patton va coneixer i va fer amistat amb
Dwight D. Eisenhower
, que realitzaria un paper enorme a la futura carrera militar de Patton. A principis dels anys 20, Patton va sol·licitar al Congres fons apropiats per una forca blindada, pero no va tenir exit. Patton tambe va escriure articles professionals sobre tancs i tactiques amb vehicles blindats, suggerint nous metodes per usar aquestes armes. Tambe va continuar treballant en la millora dels
tancs
, amb innovacions a la comunicacio per radio i a les carrosseries. Tot i aixi, i pels pocs diners invertits en innovacions en temps de pau, Patton va tornar al cos de cavalleria (encara una forca muntada a cavall) per avancar en la seva carrera.
El juliol de
1932
, Patton va servir les ordres del general
Douglas MacArthur
liderant a la cavalleria contra l'exercit de bonificacio.
Patton va servir a
Hawaii
abans de tornar a Washington per demanar una vegada mes al Congres de fons per unitats blindades. A finals dels anys 30, el van assignar al comandament de Fort Myer, a Virginia. poc despres dels atacs de la
blitzrieg
alemanya a Europa, finalment, Patton va convencer el Congres de la necessitat de divisions blindades. Despres de l'aprovacio, Patton va ser ascendit a general de brigada i posat al capdavant de la brigada blindada. Aquesta brigada va creixer fins a convertir-se en la II divisio blindada, i Patton va ser ascendit a major general.
Segona Guerra Mundial
[
modifica
]
Durant els preparatius de l'exercit estatunidenc previs a la seva entrada a la Segona Guerra Mundial, Patton va establir el Centre d'Entrenament al Desert a Indio, California. Tambe va comandar un dels dos exercits d'entrenament a les maniobres de Louisiana de
1941
. Fort Benning, a
Georgia
, es famos per la presencia del general Patton.
Campanya del Nord d'Africa
[
modifica
]
El
1942
, el vell general Patton va comandar el cos blindat de l'exercit estatunidenc, que va atracar a la costa de
Marroc
durant l'
Operacio Torxa
. Patton i el seu equip van arribar al Marroc a bord del pesat creuer USS Augusta (CA-31) sota l'atac del vaixell frances Jean Bart durant la seva entrada al port de Casablanca.
Despres de la derrota de l'exercit estatunidenc a mans de l'
Afrika Korps
alemany a la
batalla del pas de Kasserine
el
1943
, Patton va ser ascendit a tinent general i posat a comandar el II Cos de l'Exercit estatunidenc. Tot i ser dur en els seus entrenaments, va ser considerat un home just i molt estimat per les seves tropes. La disciplina va donar els seus fruits quan, el marc, la contraofensiva empenyia els alemanys cap a ell mentre el VIII exercit britanic, comandat per
Bernard Montgomery
, els empenyia cap a l'oest des d'
Egipte
, expulsant amb exit els alemanys del nord d'Africa. Patton mai va aconseguir congeniar amb Montgomery qui considerava pusil·lanime i es va establir entre ells una dura rivalitat per la fama i la conquista en escenaris europeus.
La campanya italiana
[
modifica
]
George Patton el 1943
Com a resultat dels seus exits al nord d'Africa, a Patton se li va donar el comandament del VII exercit estatunidenc, que estava preparant-se per la invasio de Sicilia el 1943. La seva feina era alliberar la part occidental de l'illa mentre el VIII exercit britanic del general Montgomery havia d'alliberar l'oriental.
Decidit a impedir que el seu rival Montgomery s'emportes la gloria, Patton va avancar rapidament sobre l'oest sicilia, alliberant
Palerm
per posteriorment prendre l'est cap a
Messina
, sempre per davant de Montgomery.
Els efusius discursos de Patton van ser els seus principals propis enemics per la rellevancia i les consequencies que generaven a l'escenari bel·lic. Aquests discursos van donar lloc a una gran controversia quan va afirmar que un d'ells havia inspirat la matanca de Biscari, en que les tropes americanes van assassinar seixanta-sis
presoners de guerra
. La carrera militar de Patton va estar a punt d'acabar-se l'agost de
1943
si no hagues estat per la intervencio del general Bradley, amic de Patton i les seves influencies en el seu amic Eisenhower.
Mentre visitava hospitals i alabava als soldats ferits, va bufetejar i insultar verbalment els soldats Paul G. Bennet i Charles H. Kuhl, convencut que estaven exhibint un comportament covard. Els soldats patien diverses formes de fatiga de combat, i no tenien ferides visibles (tot i que posteriorment es va descobrir que un d'ells patia
disenteria
. A causa d'aquesta accio, Patton va ser allunyat de l'opinio publica durant algun temps i se li va ordenar secretament que es disculpes davant dels soldats. Ironicament, molts psiquiatres moderns han examinat aquests incidents i asseguren que el mateix Patton podia haver patit fatiga de combat. Quan els actes de Patton es van fer publics, moltes veus van demanar la seva dimissio o expulsio de l'exercit. Patton va ser rellevat del comandament del VII exercit just abans de les seves operacions a Italia.
Tot i aixi, a pesar que Patton va ser rellevat temporalment del seu carrec, la seva llarga estada a Sicilia va ser interpretada pels alemanys com un indicatiu d'una immediata invasio pel sud de Franca, i posteriorment, la seva estada al
Caire
va ser interpretada com una futura invasio a traves dels
Balcans
. La por al general Patton va ajudar a mantenir ocupades moltes tropes alemanyes, i seria un factor molt important els seguents mesos, gracies a aixo va ser usat d'esquer pels al·liats.
En el periode que va desembocar en el desembarcament de Normandia, Patton va fer diversos discursos com a comandant del fictici primer grup militar estatunidenc (FUSAG), que suposadament pretenia envair Franca a traves de
Calais
. Aixo formava part d'una sofisticada campanya aliada d'engany militar, l'
Operacio Fortalesa
.
Un mes despres de la invasio de Normandia, Patton va ser posat al comandament del III exercit estatunidenc, situat a l'oest de les forces aliades de terra. Va guiar el seu exercit durant l'
Operacio Cobra
, va assetjar Cherbourg i es va desplacar al sud i a l'est, tractant d'atrapar centenars de milers de soldats alemanys en la
Bossa de Chambois
, prop de Falaise. Patton va usar tactiques propies de la blitzkrieg contra els alemanys, cobrint 900 km en nomes dues setmanes. Les forces de Patton van alliberar part del sud de Franca i van envoltar
Paris
mentre el mariscal frances
Philippe de Hauteclocque
(
Leclerc
) ajudava els insurgents que lluitaven a l'interior de la ciutat, fins a finalment
alliberar-la
.
Tot i aixi, l'ofensiva de Patton es va detenir bruscament el
31 d'agost
de
1944
, quan es van quedar sense gasolina als afores de Metz (segons el mateix Patton va ser una conspiracio per afavorir a Montgomery). El temps necessari per aconseguir el combustible va ser suficient per donar als alemanys el temps que necessitaven per enfortir-se a la fortalesa de Metz. Durant els mesos d'octubre i novembre, el
III exercit
estava practicament en un punt mort davant dels alemanys, fent-se mutuament nombroses baixes. Tot i aixo, el
23 de novembre
Metz es va rendir als americans, la primera vegada que una ciutat es rendia des de la
Guerra francoprussiana
.
Ofensiva de les Ardenes
[
modifica
]
Bradley
,
Eisenhower
i Patton
A finals de
1944
, l'exercit alemany va iniciar una ofensiva desesperada a traves de
Belgica
,
Luxemburg
i el nord-est de Franca. La
Batalla de les Ardenes
va ser l'ultima gran ofensiva de l'exercit alemany a la Segona Guerra Mundial. El
16 de desembre
de
1944
, l'exercit alemany va llencar 29 divisions (amb un total de 250.000 homes) cap a un punt debil de les linies aliades i es va dirigir de forma massiva cap al riu
Mosa
durant un dels pitjors hiverns d'Europa en molts anys.
Patton va dirigir de cop el III Exercit cap al nord (un considerable exit tactic i logistic), desocupant el front per alleujar la rodejada de la diviso 101 aerotransportada, atrapada a
Bastogne
. Es creu que cap general ni cap altre exercit de la historia podria haver portat a cap aquesta tactica. Al febrer, les tropes alemanyes es retiraven de nou i Patton es va desplacar fins a la
darsena
de Saar a Alemanya. Patton planejava prendre
Praga
, pero el comandament aliat va decidir detenir l'avanc america. Tot i aixi, les seves tropes van alliberar
Pilsen
(
6 de maig
de
1945
) i la major part de l'oest de
Bohemia
, aquesta va ser una de les ultimes accions bel·liques de Patton.
Durant una de les celebracions arran de la victoria amb oficialitat rusa, Patton va fer un discurs anticomunista, el que va tenir com a consequencia, si no directament, el comencament de la
guerra freda
amb els russos, els seus aliats a la Segona Guerra Mundial. Discretament Patton va ser relegat de l'escenari politic.
Despres de la rendicio alemanya
[
modifica
]
Despres de la victoria a Europa, Patton es va sentir decebut davant la negativa de l'exercit de donar-li un altre comandament de combat al Pacific. Descontent amb el seu paper de governador militar de
Baviera
i deprimit pensant que mai tornaria a participar en una guerra, el comportament de Patton es va tornar cada vegada mes erratic.
Carlo D'Este, en
Patton: Un Geni per la Guerra
, afirma que "sembla virtualment inevitable que Patton no experimentes algun tipus de dany cerebral despres de tantes ferides al cap" per una vida plena d'accidents relacionats amb cavalls o vehicles, especialment un jugant a
polo
el
1936
.
Fos quina fos la causa, Patton va tornar a tenir problemes amb els seus superiors i la poblacio americana, quan parlant amb un grup de periodistes, va comparar els
nazis
amb els perdedors de les eleccions americanes. Patton va ser rellevat del comandament del III Exercit i transferit al XV Exercit, una unitat d'oficina que preparava una historia de la guerra.
Trist i considerant d'abandonar l'exercit, el general Patton va assumir el control del XV Exercit l'octubre de
1945
. Pero, el
9 de desembre
de
1945
, va patir gravissims danys en un accident de cotxe. Patton moriria el
21 de desembre
de
1945
, i va ser enterrat amb honors al cementiri de guerra america de Hamm, a
Luxemburg
.
Patton va ser sense dubte un dels grans genis militars dels Estats Units, i tambe un dels mes problematics per les seves paraules.
Historial de serveis, premis i condecoracions
[
modifica
]
Dates d'ascens
[
modifica
]
Historial d'ascensos del general Patton:
Tinent segon
de l'Exercit dels Estats Units:
11 de juny
de
1909
Tinent
primer de l'Exercit dels Estats Units:
23 de maig
de
1916
Capita
de l'Exercit dels Estats Units:
15 de maig
de
1917
Major
de l'Exercit Nacional:
26 de gener
de
1918
Tinent coronel
de l'Exercit Nacional:
30 de marc
de
1918
Coronel
de l'Exercit Nacional:
17 d'octubre
de
1918
- Capita de l'Exercit Regular:
30 de juny
de
1920
- Major de l'Exercit Regular:
1 de juliol
de
1920
- Tinent Coronel de l'Exercit Regular:
1 de marc
de
1934
- Coronel de l'Exercit Regular:
1 de juliol
de
1938
General de brigada
de l'Exercit Regular:
1 d'octubre
de
1940
Major General
de l'Exercit Regular:
4 d'abril
de
1941
Tinent General
de l'exercit dels Estats Units:
12 de marc
de
1943
General
de l'exercit dels Estats Units:
14 d'abril
de
1945
Condecoracions
[
modifica
]
Cintes del General Patton, tal com serien avui en dia
Creu del Servei Distingit
amb una fulla de roure
Medalla del Servei Distingit a l'Exercit
amb dues fulles de roure
Estrella de Plata
amb una fulla de roure
Legio del Merit
Estrella de Bronze
Cor Porpra
Medalla per Salvar Vides de Plata
Medalla de la Victoria a la I Guerra Mundial
amb cinc fermalls de batalla
Medalla del Servei a Mexic
Medalla del Servei de Defensa Americana
Medalla de la Campanya Europea-Africana-Orient Mitja
amb una
estrelles de plata
i dues de bronze
Medalla de la Victoria a la II Guerra Mundial
Medalla de l'Exercit d'Ocupacio
Gran Creu de l'Orde del Bany
(Gran Bretanya)
Oficial de l'Orde de l'Imperi Britanic
Oficial de l'Orde de Leopold
(Belgica)
Creu de Guerra 1940
(Belgica)
Gran Creu de la Legio d'Honor
(Franca)
Creu de Guerra 1939-1945
(Franca)
Gavaller de l'Orde d'Adolf de Nassau
(Luxemburg)
Creu de Guerra
(Luxemburg)
Gran cordo de l'orde d'Ouissam Alauita
(Marroc)
Ordre del Lleo Blanc de 2a classe
(Txecoslovaquia)
Creu de Guerra
(Txecoslovaquia)
El 1955, l'exercit estatunidenc va condecorar postumament al general Patton amb la
Medalla de l'Exercit d'Ocupacio
pel seu servei com a primer comandant d'ocupacio a Baviera.