 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
George Edward Moore
(
4 de novembre
del
1873
?
24 d'octubre
del
1958
), filosof britanic, conegut pel seu paper en el desenvolupament de la filosofia occidental contemporania, la seva contribucio a la teoria etica i la seva defensa del
realisme filosofic
. Va estudiar i ensenyar a la
Universitat de Cambridge
, sobretot al
Trinity College
, on va formar part de la societat secreta dels ≪
Cambridge Apostles
≫, com
Alfred North Whitehead
. Es, al costat de
Bertrand Russell
,
Ludwig Wittgenstein
, i abans d'ells,
Gottlob Frege
, un dels fundadors de la
filosofia analitica
, que predomina actualment en el mon universitari anglofon.
Nascut a Upper Norwood,
Londres
, el 4 de novembre del 1873. Mentre estudiava al Trinity College de la Universitat de Cambridge,
Bertrand Russell
, que era company seu, el va animar a estudiar filosofia. Moore va viure llavors durant uns anys com un alumne particular, mantingut per una herencia, i el
1911
va comencar a ensenyar a Cambridge, i se'n retira el
1939
. Va morir el 24 d'octubre de 1958 a
Cambridge
.
La filosofia, per a Moore, era en essencia una activitat per partida doble. En primer lloc, implicava analisi, es a dir, l'intent d'aclarir les proposicions enigmatiques, o conceptes, mitjancant apunts de proposicions menys enigmatiques o conceptes que havien de ser equivalents, segons la logica, als originals. Moore estava perplex, per exemple, davant l'afirmacio d'alguns filosofs que el temps es irreal. En analitzar aquesta declaracio, mantenia que la proposicio ≪
el
temps es irreal
≫ era, per logica, equivalent a ≪
no hi ha fets temporals
≫ (≪
Vaig llegir l'article ahir
≫ es un exemple d'un fet temporal). Una vegada aclarit el sentit d'assentar una afirmacio que conte el concepte problematic, la segona comesa es determinar si existeixen o no les raons justificatives per a acceptar aquesta afirmacio. L'atencio diligent de Moore a l'analisi conceptual com un mitja d'aconseguir claredat el va situar com un dels fundadors de l'emfasi contemporani analitic i linguistic en la filosofia.
L'obra mes famosa de Moore,
Principia Ethica
(
Principis d'etica
) (
1903
), es relaciona amb la seva afirmacio que el concepte de
bondat
es referix a una qualitat senzilla, indefinible i impossible d'analitzar respecte a les coses i situacions concretes. Es una condicio no natural, perque no se soste en el sentit de l'experiencia, sino en un tipus d'intuicio moral. La bondat es evident, sens dubte, raonava Moore, en aquelles experiencies com l'amistat i el plaer estetic. Els conceptes morals de dret i deure son llavors examinats en termes de produir tot allo que posseisca bondat.
Alguns dels assajos de Moore, com
La refutacio de l'
idealisme
(
1903
), van contribuir al desenvolupament del realisme filosofic modern. Empirista en la seva aproximacio al coneixement, no va identificar l'experiencia pura, d'origen
kantia
, amb el sentit de l'experiencia, i va evitar l'escepticisme que sovint acompanya l'empirisme. Va defensar el punt de vista del sentit comu que suggereix que l'experiencia resulta del coneixement d'un mon extern, independent de la ment.
Moore tambe va escriure
Etica
(
1912
),
Estudis filosofics
(
1922
) i
Documents filosofics
(
1959
), i des de
1921
fins a
1947
va editar
Mind
, un destacat periodic filosofic britanic.