 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Georg Simmel
(
Berlin
,
1 de marc
de
1858
?
Estrasburg
,
28 de setembre
de
1918
) fou un
socioleg
alemany
.
Simmel va estudiar
filosofia
i
historia
a la
Universitat de Berlin
. Va obtenir el doctorat el
1881
amb una tesi sobre la monadologia fisica de
Kant
i entra a formar part del cos de professors universitaris el
1885
a la mateixa Universitat de Berlin. Tot i el suport de
Max Weber
no va aconseguir assumir una posicio professoral estable fins al
1901
. Georg Simmel va ser cofundador, junt a
Max Weber
i
Ferdinand Tonnies
, de la Societat Alemanya de Sociologia.
Per Simmel, la
sociologia
s'ha de dedicar a l'estudi de la
interaccio social
. Ha d'esbrinar les pautes d'interaccio que es repeteixen en les relacions humanes. La seua formacio kantiana el porta a la recerca dels
a prioris sociologics
, mitjancant un
procediment intuitiu
. Els
a prioris sociologics
de Simmel parteixen de l'individu pero requereixen la reciprocitat. El primer
a priori
es el de les
accions reciproques
i es refereix al fet que el sentit de la identitat individual es construeix necessariament mitjancant el sentiment de pertanyer a diversos grups. El segon
a priori
es el de la
vida social empirica
i es referix a la particularitat que els individus han de ser al mateix temps actors i espectadors dels seus propis processos d'
accio social
. Finalment, el tercer
a priori
el denomina
valor general de l'individu
, principi que remet a la continuitat que existeix entre la consciencia que l'individu posseeix de l'estructura social i l'efectiva realitat d'aquesta estructura social.
Els plantejaments de Simmel van trobar seguidors i es va conformar una escola que va rebre el nom de
Sociologia Formal
. El nom es deriva del fet que els treballs de Simmel centren la seua atencio sobre les
formes
, sense entrar a considerar els
continguts
. Simmel intenta extreure generalitzacions a partir de les formes.
La influencia de Simmel es deixa notar a diverses orientacions de la
sociologia
com ara l'
Interaccionisme Simbolic
, l'
Etnometodologia
i les sociologies d'orientacio cognitiva.
Bases de la teoria de Simmel
[
modifica
]
Nivells de preocupacio
[
modifica
]
Hi ha quatre nivells basics de preocupacio en el treball de Simmel. Primer, els seus suposits sobre els mecanismes psicologics de la vida social. Segon, el seu interes en els mecanismes sociologics de les relacions interpersonals. Tercer, el seu treball sobre estructura i canvis en el
Zeitgeist
, l'esperit social i "cultural" del seu temps. Tambe va adoptar el principi d'aparicio, la idea que els nivells mes alts emergeixen dels nivells mes baixos. Finalment, va tractar sobre els seus punts de vista sobre la naturalesa i el desti inevitable de la humanitat. El seu treball mes microscopic va tractar sobre les formes d'interaccio que tenen lloc entre diferents tipus de persones. Les formes inclouen subordinacio, superordinacio, intercanvi, conflicte i sociabilitat.
Pensament dialectic
[
modifica
]
Un enfocament dialectic es multicausal, multidireccional, integra fets i valors, rebutja la idea que hi ha linies divisories dures entre els fenomens socials. Se centra en les relacions socials, no nomes en el present, sino tambe en el passat i el futur. Esta profundament centrat en els conflictes i contradiccions. La sociologia de Simmel es refereix a les relacions, especialment a la interaccio, pel que ve a ser conegut com un ''
relacionista metodologic''
. El seu principi es que tot interactua d'alguna manera amb tota la resta. Simmel va estar interessat principalment en els dualismes, conflictes i contradiccions en qualsevol ambit del mon social en que es va exercir.
Consciencia individual
[
modifica
]
Simmel es va centrar en les formes d'associacio i va prestar poca atencio a la consciencia individual. Creia en la consciencia creativa, creenca que es pot trobar en diverses formes d'interaccio, en la capacitat dels actors per a crear estructures socials i en els efectes desastrosos que aquestes estructures tenien en la creativitat dels individus. Simmel, tambe creia que les estructures socials i culturals arribaven a tenir una vida propia.
Sociabilitat
[
modifica
]
Per a Simmel, les formes d'associacio fan que una simple suma d'individus separats esdevengui una societat, a la qual descriu com una unitat superior composta d'individus. Estava especialment fascinat per l'impuls de la sociabilitat en l'esser huma, que ha qualificat d'"associacions ... [a traves de les quals] la solitud dels individus es resol en la unio, una unio amb els altres".
Va fer una estudi sobre les relacions de poder en grups de tres, siguin persones o entitats. El seu concepte mes conegut es el
tertius gaudens
, el tercer o la situacio en la qual una tercera persona aprofita un conflicte entre dues altres.
[1]
Alguns dels seus punts de vista
[
modifica
]
El diner i la cultura moderna
[
modifica
]
Simmel veu el
diner
com un component de la vida que ens ajuda a comprendre la totalitat d'aquesta. Simmel creia que les persones creaven valor en fer objectes, despres separar-se d'ells i mes endavant tornar a intentar superar la distancia que s'havia creat entre l'objecte i la persona.
Va descobrir que aquelles coses que es trobaven massa a prop, no es consideraven valuoses de la mateixa manera que aquelles coses que es trobaven massa lluny tampoc arribaven a considerar-se valuoses. Per determinar el valor d'una cosa es te en compte; l'escassetat, el temps, el sacrifici i les dificultats que implica l'obtencio de l'objecte.
Per Simmel suposa un canvi quantitatiu, ja que el diner fara que existeixi una diferencia social que a poc a poc transforma les formes de relacio i cultura.
La modernitzacio estara impulsada principalment per l'economia monetaria, basada en el diner i no els intercanvis. Donant poder a les classes artesanes i mercantils, el grup social que protagonitzara el canvi a causa de la seva vinculacio directa al diner i no a les propietats de la terra.
Aquest canvi cultural es donara gracies al fet que es comencara a calculabilitzar tot a consequencia de l'economia monetaria, l'exemple mes clar es el temps, "Time is Money" sera el nom que se li donara a aquest canvi cultural, el simbol d'aquesta modernitat sera l'aparicio del rellotge de butxaca representant la puntualitat.
Aixo comporta una societat molt mes accelerada perque el temps es calcula basant-se en guanyar el maxim de diners possibles creant noves formes de relacions socials.
Les relacions socials es tornen anonimes, ja que estan basades en el preu i no la confianca, per tant, l'engany sera mes facil.
Al capitol 6 de la Filosofia dels diners, Simmel ens exposa tres formes socials que segons ell, han pres molta autonomia amb la modernitat (fins i tot podriem dir segons ell, que l'autonomia d'aquestes tres formes es el pilar fonamental de la modernitat).
Aquestes tres formes son les del dret, es a dir, les formes de conducta normativa que s'adopten en l'edat moderna, el diner, la forma moderna de les relacions d'intercanvi i la intel·lectualitat, una forma moderna de relacions basades en la transmissio del coneixement.
Per Simmel aquestes tres formes a l'empoderar als individus perque es converteixin en un element de la cultura objectiva, obtindran el poder de determinar formes d'interaccio social.
Apareixera una contradiccio a la vida social, degut a que sembla que perdem relacions socials i alhora puja el nivell d'individualisme, independencia i la possibilitat de dedicar-se al que es vulgui, ja que cada vegada augmenten mes les professions relacionades amb els diners, una situacio que implicara el canvi del camp a la ciutat. Es dona en el moment que les terres deixen de ser comunals i comencen a ser monetaries, canviant el seu valor, us, i les relacions implicades.
[
cal citacio
]
Sociologia urbana
[
modifica
]
Simmel es pioner en el tema de sociologia urbana. Es un pensador romantic pessimista a causa de la seva descripcio freda de les coses. No es un marxista que denuncia canvis i proposa una solucio a aquests, descriu el que podria ser nomenat com una tragedia, la tragedia de la cultura.
La ciutat es la plasmacio del que nosaltres voliem, la llibertat, com un be huma o la igualtat, aixo pot tenir un efecte advers com l'alienacio tornant la llibertat en repressio.
La creacio de les grans urbes es dona per la voluntat dels individus de sortir d'aquest poble petit on no hi ha anonimat, i junt amb creences religioses es crea una gran proteccio i cohesio del grup, la ciutat sera el contrari a aixo.
Per Simmel la metropoli sera la ciutat amb mes de mig milio d'habitants. La ciutat es una forma social que s'escapa de l'abast de l'individu, ja que com mes gran sigui la ciutat mes petit sera l'individu, creant-se un conflicte entre l'herencia historica, la cultura objectiva i les tecniques de la vida.
Per Simmel la vida a la ciutat porta a una extrema divisio del treball, especialitzacio i una individualitzacio continua. L'individu s'especialitza i individualitza fins a arribar un punt on es un complement dels altres, creant una interdependencia entre els ciutadans.
La metropolis te unes exigencies a les quals el metropolita s'ha d'adaptar, aixo comporta la creacio d'un tipus especial de persones, les quals es diferencien per quatre caracteristiques:
· Reservats; han d’amagar les emocions que perillen.
· Indiferent
· Calculador
· Intel·lectual; tot el que fa passa pel seu intel·lecte i no per les parts emocionals.
A la ciutat hi ha un predomini de l'economia monetaria, gracies a l'intercanvi de diners que fa que es pugui efectuar aquesta relacio calculadora ates que amb els diners es pot mesurar tot amb un mateix valor.
El diner simplifica completament l'enorme complexitat de la vida humana, el que podria ser el calcul de quan val el treball d'una persona. Tambe simplifica les negociacions entre individus, ja que nomes importa el caracter o rol, deixen de ser personals i es fan impersonals i numeriques, evitant posar la nostra personalitat en risc.
[
cal citacio
]
El concepte de distancia de Simmel entra en joc quan identifica a un estranger com una persona que esta lluny i a prop al mateix temps.
"L'estrany esta a prop nostre, en la mesura en que sentim entre ell i nosaltres trets comuns de caracter nacional, social, ocupacional o generalment huma. Pero esta lluny de nosaltres, en la mesura en que aquests trets comuns s'estenen mes enlla d'ell o de nosaltres, i nomes ens connecten perque connecten a moltes persones".
Georg Simmel, “L’estranger” (1908)
Un estranger esta prou lluny per a ser considerat com a desconegut, pero suficientment a prop per a arribar a coneixer-lo. A una societat hi ha d'haver estranys, si es coneix a tothom no hi ha cap persona que pugui aportar alguna cosa nova a aquest mon.
L'estrany te certa objectivitat, un fet que el fa valuos per l'individu i la societat. La gent abandona les seves inhibicions al seu voltant i confessa obertament sense gens de por. Aixo es dona pel fet que existeix la creenca de que l'estrany no esta relacionat amb ningu significatiu, i, per tant, no representa una amenaca per la vida de l'agent.
Simmel observa que l'estrany acostuma a fer feines que els altres membres dels grups son incapacos de fer o no estan disposats a realitzar-les.
En les societats premodernes eren utilitzats com a arbitres i jutges, pel fet que s'esperava que tractessin a les faccions rivals amb una actitud imparcial. Pot ser imparcial i decidir lliurament i sense por, sent capac de veure, pensar i decidir sense ser influenciat per l'opinio aliena.
"L'objectivitat tambe es pot definir com llibertat: l'individu objectiu no esta subjecte a compromisos que puguin perjudicar la seva percepcio, comprensio i avaluacio d'allo donat."
- Georg Simmel “L’estranger” (1908).
Per tant, es podria dir que l'opinio de l'estrany realment no importa a causa de la seva desconnexio amb la societat, pero alhora si que importa degut a la seva desconnexio amb la societat.
[
cal citacio
]
"El pobre com a categoria sociologica, no es el que pateix determinades deficiencies i privacions, sino aquell que rep ajudes o hauria de rebre-les, segons les normes socials. Conseguentment, en aquest sentit, la pobresa no pot definir-se en si mateixa com un estat quantitatiu, sino tan sols segons la reaccio social davant determinada situacio".
[2]
Simmel estableix una diferencia entre la pobresa absoluta i la pobresa relativa, i el caracter relatiu de la pobresa en la societat moderna. En aquest segon sentit es pobre aquell que els seus recursos no arriben a satisfer les seves necessitats. Per una banda, hi ha determinades necessitats com l'alimentacio, l'habitatge i el vestit que poden considerar-se com basiques i independents de tota fixacio arbitraria i personal, malgrat que no poden determinar-se amb seguretat la mesura d'aquestes necessitats, pero si no es tenen, s'esta en el llindar de la pobresa. Pero hi ha necessitats tipiques de cada ambient general, cada classe social i la impossibilitat de satisfer-les tambe significa pobresa. Arran d'aixo pot haver-hi persones que son pobres dins d'una classe i no ho serien si hi fossin a una d'inferior, ja que tindrien els mitjans suficients per satisfer les necessitats tipiques del seu ambient o classe social. Resulta molt suggerent la relacio que estableix Simmel entre la sociologia de la pobresa i la sociologia del regal.
Simmel analitza el pobre des de la mendicitat fins que s'arriba a l'assistencia social i el creixement estat modern. La mendicitat sera la construccio social del pobre i la pobresa. Els drets del pobre son els deures dels altres (els no pobres).
L'assistencia als pobres; el deure d'assistencia es el correlat del dret a ser assistit del pobre, una exigencia que neix del sentiment de pertinenca necessari del grup. Per tant, d'alguna manera la societat sent que el pobre esta al medi social per una rao, ja que no l'exclou. Aquesta situacio confereix al pobre un dret de compensacio.
La peticio d'assistencia resulta mes facil si el pobre enten que exerceix un dret ates que desapareix la vergonya i la humiliacio.
El dret d'assistencia dels pobres es el que realment creara la institucio d'assistencia dels pobres, ja que si estigues sustentada en el deure de que suposa que ha d'ajudar, no existiria, perque no tothom sent aquest deure d'ajudar al pobre.
Quan l'ajuda es fa en virtut de l'estat general es duu a terme per tal que el pobre no es converteixi en un enemic de la societat.
De manera que comenca a transformar-se en una cosa social, no importen ni els sentiments ni el pobre com a persona com a tal, sino que passa a ser una persona que ha de ser ajudada per tal d'evitar que es converteixi en un element abstracte que fa perillar el benestar social.
La societat actua en defensa de l'interes social, convertint-se en un "fi social", deixant de ser un mitja. I aquest fi social anira creixent a mesura que creix la societat.
[
cal citacio
]
Per a Simmel el secret es una ocultacio de realitats per mitjans positius o negatius. Aquest no te per que existir i pot ser exercit com una visio d'un poder que s'exerceix vers un individu o una societat. Afegeix que aquest es intrinsec a la politica i pot servir per a alliberar-se.
Es un factor d'individualitzacio, pero tambe pot ser d'unio, ja que les societats secretes es mantenen unides per la necessitat de mantenir un secret, una condicio que tambe genera tensio perque la societat es basa en el seu sentit de secret i exclusio social. Segons Simmel, en grups petits, els secrets son menys necessaris perque tots els individus semblen ser mes semblants. En contraposicio en grups mes grans els secrets son necessaris com a resultat de la seva heterogeneitat. El secret es troba en totes les relacions, fins i tot a relacions tan intimes com es el matrimoni, ja que en desvetllar-ho tot es torna avorrit i per l'emocio.
Simmel veu un fil general en la importancia del secret i l'us estrategic d'aquest; per ser essers socials capacos d'afrontar amb exit el nostre entorn social, les persones necessiten dominis secrets clarament definits. A mes compartir un secret comu produeix un fort sentiment d'unio.
El diner introdueix un nivell de secret al qual mai s'havia arribat, ja que el diner permet transaccions impersonals i invisibles, arran que el diner actualment es una part integral dels valors i creences humans, i es possible comprar el silenci.
[
cal citacio
]
La moda segons Simmel
[
modifica
]
Segons Simmel, la moda es configura per motius d'imitacio i de distincio. Aquesta dinamica s'estructura en un circuit vertical, el qual reconcilia l'individu amb la societat assentant els gustos personals dins un marc col·lectiu. La dinamica de la
distincio
i de la
imitacio
com a origen de la moda es un aspecte de la teoria de Simmel ben coneguda i citada sovint a llibres com:
La Psicologia de la Moda
(1895)
i
La Filosofia de la Moda
(1905).
Filosofia de la Moda de Georg Simmel
De manera implicita, Simmel crea una definicio de moda definint-la com un sistema del qual nomes es possible parlar-ne a partir de la
modernitat
, i mes particularment des de la modernitat ja madura de la
societat de masses
, en la qual la produccio de les mercaderies es simultaniament produccio de signes i de significats socials reproduibles en serie.
Dins les teories i les discussions sobre moda i modernitat, Simmel tambe parla del fenomen del
flaneur
, originalment associat amb el concepte de "vagar pels carrers sense rumb", pero que s'associa amb l'artista amb esperit independent, apassionat, imparcial. Mentre que les visions estetiques de
Charles Baudelaire
van ajudar a veure la ciutat moderna com un espai d'investigacio, teorics com Georg Simmel van comencar a codificar l'experiencia urbana en termes mes sociologics i psicologics. Simmel va teoritzar que les complexitats de la ciutat moderna creen nous llacos socials i noves actituds cap als altres. Per altra banda, va ser
Walter Benjamin
, a partir de la poesia de Charles Baudelaire, qui va fer del
flaneur
l'objecte d'interes academic en el segle XX com un arquetip emblematic de l'experiencia urbana i moderna. Despres de Benjamin, el
flaneur
s'ha convertit en un simbol important per teorics, artistes i escriptors.
Principals obres publicades
[
modifica
]
- Zur Psychologie der Frauen
(1890) (Aportacions a la psicologia de les dones)
- Uber sociale Differenzierung
(1890) (Sobre la diferenciacio social)
- Die Probleme der Geschichtsphilosophie
(1892) (Els problemes de la filosofia de la historia)
- Einleitung in die Moralwissenschaft
(1892/93) (Introduccio a la ciencia de la moral)
- Zur Psychologie der Mode
(Aportacio a la psicologia de la moda, Assaig publicat a la revista berlinesa
Moderne Zeitfragen
)
- Philosophie des Geldes
(1900) (Filosofia dels diners)
- Zur Psychologie der Scham
(1901) (Aportacio a la psicologia de la vergonya)
- Brucke und Tur
. (1903) (El pont i la porta)
- Philosophie der Mode
(1905) (La Filosofia de la moda)
- Die Religion
(1906) (La religio)
- Soziologie
(1908) (Sociologia)
- Grundfragen der Soziologie
(1917) (Questions fonamentals de sociologia)
- Der Konflikt der modernen Kultur
(1918) (El conflicte de la cultura moderna)