Genevieve de Galard
(
9e districte de Paris
,
13 d'abril
de
1925
-
Paris
,
30 de maig
de
2024
)
[1]
va ser una
infermera
francesa
, especialista en transport i evacuacio de ferits (
convoyeuse de l'air
) que es va fer coneguda per la seva tasca durant la
batalla de Dien Bien Phu
.
[2]
Fou qualificada per la premsa francesa (a Hanoi i a la metropoli) com ≪l'angel del Dien Bien Phu≫ (
l'ange de Dien Bien Phu
).
Infantesa i joventut
[
modifica
]
Genevieve de Galard va passar la infantesa a Paris. La
Segona Guerra Mundial va
obligar la seva familia a traslladar-se de
Paris
a
Tolosa
de Llenguadoc. Va superar l'examen estatal per treballar com a infermera i finalment es va convertir en infermera de vol de la
Forca Aeria Francesa
. Va ser enviada a la
Indoxina francesa
per sol·licitud propia i va arribar-hi el maig de 1953, en plena guerra entre les forces franceses i el
Viet Minh
.
Com a infermera de vol especialista en evacuacions (
convoyeuse de l'air
),
va ser destinada a
Hanoi
i va fer vols d'evacuacio de victimes des de Pleiku. Despres de gener de 1954, va estar en els vols que van evacuar les victimes de les primeres setmanes de la
batalla de Dien Bien Phu
. Els seus primers pacients eren principalment soldats amb diverses malalties, pero despres de mitjan marc, la majoria eren baixes de combat.
Dien Bien Phu
[
modifica
]
Galard es va trobar atrapada a Dien Bien Phu el 28 de marc de 1954 quan el C-47 del qual era infermera, va caure a causa de la boira.
Els mecanics no van poder reparar l'avio al camp, i l'endema, l'artilleria del Viet Minh va destruir el C-47 i va malmetre la pista d'aterratge fins a deixar-la inservible.
Galard es va oferir per treballar a l'
hospital de campanya
, com a l'unica dona infermera de Dien Bien Phu. El comandant De Castries li va oferir una petita cel·la folrada amb tela de paracaigudes com a dormitori. En una carta, la seva mare va expressar el seu agraiment per la seva seguretat i va mencionar que ja no hi havia el risc que el seu avio s'estavelles.
A l'hospital, va servir sota el comandament del doctor Paul Grauwin. Els homes del personal medic estaven inicialment inquiets per la seva presencia, ja que no era nomes l'unica infermera femenina de la base, sino l'unica dona francesa que hi havia, malgrat que si hi havia altres dones, prostitutes algerianes i vietnamites dels Bordels Mobiles de Campagne (bordells mobils de campanya), que aviat tambe van assumir tasques d'infermeria.
Galard va fer tot el possible en condicions molt poc sanitaries, reconfortant els moribunds i intentant mantenir la moral davant les baixes cada vegada mes grans. Molts dels homes despres van agrair els seus esforcos. Finalment, va ser encarregada d'una habitacio de quaranta llits per allotjar alguns dels ferits mes greus.
Legio d'honor
[
modifica
]
El 29 d'abril de 1954, Genevieve de Galard va ser distingida amb la
Legion d´honneur
(com a cavaller) i la
Croix de Guerre TOE
(Croix de guerre des theatres d'operations exterieurs), concedida pel general de Castries. L'endema, durant la celebracio anual de la
Legio Estrangera Francesa
(l'aniversari de la
batalla de Camerone
), de Galard va ser nomenada legionari honorari de primera classe
,
juntament amb el tinent coronel Marcel Bigeard, comandant del 6e Batallo de Paracaigudistes Colonials.
Les tropes franceses de Dien Bien Phu van capitular el 7 de maig. No obstant aixo, el Viet Minh va permetre que Galard i el personal medic continuessin cuidant els ferits.
Galard va rebutjar qualsevol tipus de cooperacio.
Alliberament
[
modifica
]
El 24 de maig, Genevieve de Galard va ser evacuada a Hanoi, parcialment en contra de la seva voluntat. Va ser la primera del personal medic en ser alliberada i es va convertir rapidament en una sensacio mediatica, que va apareixer a la portada del
Paris Match
aquella mateixa setmana.
Ja el 19 de maig, quan Galard encara era en captivitat, la congressista estatunidenca Frances P. Bolton va instar el
Secretari d'Estat dels Estats Units
, John Foster Dulles, a convidar la infermera francesa als Estats Units.
Quan va arribar a
la ciutat de Nova York
al juliol, la va rebre l'alcalde Robert Wagner i una multitud de curiosos. La congressista Bolton la va presentar com a ≪simbol de la feminitat heroica en el mon lliure≫ i es va celebrar una desfilada a
Broadway
en honor seu. Despres va rebre una recepcio a l'ajuntament.
Despres de desplacar-se a
Washington, DC
en un avio de la Forca Aeria dels Estats Units, va ser presentada davant la
Cambra de Representants
.
El 29 de juliol de 1954, el president
Dwight D. Eisenhower
li va concedir la medalla de la llibertat durant una cerimonia a la Casa Blanca.